ELS PASTORETS I ELS ACTORS.
(1 comentaris)ELS PASTORETS . Es poden definir com un entremés o drama popular en en el qual es representen les principals escenes de la infància del nen Jesús. Són les representacions nadalenques per excel.lència, dramatitzacions divertides i entranyables que combinen magistralment els continguts argumentals del misteri cristià del naixement de Jesús. S'estructuren en diferents escenes i s'anomenen " Pastorets " , perquè l'acció o trama es desenvolupa a través dels diàlegs que tenen els pastors a l' anar a fer ofrena al Messies.
L'origen dels Pastorets el trobem en el teatrre reliigiós medieval català que en dates nadalenques s'estructurava en : l'adoració dels pastors o "pastorades"; la lluita del bé contra el mal ( àngels i dimonis ); descripció bíblica del naixement i aparició de la Sibil.la i dels estels dels Mags. Per això els Pastorets de Folch i Torres " pretén guiar-nos cap a una proposta amb olor de molsa humida, suro florit i encisat per l'escena dels pastors que a l'establia adoren el Messies, exclosa de xavacaneries i d'irreverències en comparació d'espectacles d'altres autors ". La mostra més antiga és el " Manuscrit LLabrés " ( segle XV i XVI ) que són 49 Consuetes Mallorquines, inspirades 6 en la naixença de Jesús i 2 en l'adoració dels pastors. No és fins al fnal del segle XIX ( 1.887 ) amb l'aparició del text del prevere vigatà Miquel Saurina, on els pastors, entraran per primera vegada i en català : " Los Pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist ", a utilitzar la quadruple estructura de l'argument : lluita entre el bé i el mal ( àngels i dimonis ); naixement de Jesús ( relat evangèlic ); l'estel dels Mags i la seva ofrena , i el sainet còmic - satíric dels pastors . Frederic soler i Hubert " Serafí Pitarra " amb la seva obra : " El bressol de Jesús o en Garrofa i en Palanga " (1.901 ) els Pastorets agafen nova embranzida i assenten les bases dins el teatre català. Des d'aleshores han estat molts els autors que han escrit la seva pròpia versió dels Pastorets, com " Els pastorets catalans " de LLuís Milà ; " La flor de Nadal " de Francesc d'Assís Picas; " L'estel de Nazareth " de Ramón Pamies i per damunt de tots " Els Pastorets o l'adveniment de Jesús " de Josep Mª Folch i Torres.
Els Pastorets han esdevingut allò que en el llenguatge literari i teatral anomenem un clàsic, és a dir, un text i un esquema que travessa segles i generacions tot mantenint-se fresc dalt dels escenaris i, en conseqüència, omplint sales. Els Pastorets són per a totes les edats; a més d'un referent moral és una excel.lent mostra iniciàtica per adquirir l'hàbit d'anar al teatre. És un gènere teatral nascut en el si de la societat medieval, lligat als cicles litúrgics de l' Església Catòlica, amb finalitats didàctiques, el qual, de bracet amb els " autos sacramentals " , trascendiria l'estricte marc eclesial fins a convertir-se en teatre popular. Un monument del teatre medieval que es perpetua i se sosté en un contrapès equilibrat entre la broma i la reflexió moral, entre la sàtira i el panegíric, entre la quotidianitat i el misteri.
Avui hi ha a Catalunya una sèrie de poblacions amb Pastorets de dos-cents anys com : Els Pastorets de l'Ametlla de Merola ( Berguedà) amb " La Flor de Nadal " ; els Pastorets de Matarò ( Maresme ) amb " L'Estel de Natzaret " ; els Pastorets de Calaf ( Anoia ) amb els de Folch i Torres ; els Pastorets del Vendrell ( Baix Penedés) amb uns que l'autor és el sacerdot figuerenc mossèn Rossend Fortunet titulat " El primer Nadal dels Pastors " ; els Pastorets de Cervera ( La Segarra ) amb " La rosa de Betlem " de Ramòn Turull i els Pastorets de Berga amb " El bressol de Jesús " de Frederic Soler....Els Pastorets tenen un valor artístic i patrimonial indiscutible i constitueixen un referent en l'àmbit de l'associacionisme i també del lleure. Poques obres de teatre impliquen gent de totes les edats simultàniament. Són una escola de teatre en la qual els joves aprenen dels més grans i de la que n'ha sortit una llarga llista de professionals. Moltes de les representacions es fan a càrrec dels grups de teatre local en centres parroquials, culturals i cívics. Són un veritable Institut de Teatre que contempla totes les disciplines de l'espectacle : direcció , interpretació, maquillatge, vestuari, música, escenografia, decorats , il.luminació...etc.
PERSONATGES DELS PASTORETS.
Els principals personatges de qualsevulla " Pastorets " són : sant Josep i la Mare de Déu ; l'arcàngel sant Gabriel. Posaré a continuació unes paraules de dits personatges : " un àngel, Maria, m'ha parlat en somnis. ¡ Perdó, Maria !. Per ell he sabut que el vostre Fill, engendrat per l'Esperit Sant, ha de salvar dels pecats el poble d'Israel i que he de donar-li per nom, Jesús " ( sant Josep ). " Oh!. Missatger de Jehovà, bell arcàngel gloriós , que solament un àngel pot parlar-me amb tant d'amor, mira'm aquí commoguda i trasbalsat mon cor de goig, esclava humil, serva indigne del Déu excel de Jacob ! ( la Verge Maria ). " Ell t'ha escollit per mare del Messies redemptor: de tes virginals entranyes naixerà un infant formós, ùnic Fill de Déu, el Pare, que vindrà a redimir el món. " ( sant Gabriel ). Altres personatges són dos pastors molt porucs, perduts al bosc, a mitjanit i sorpressos pel dimoni : LLuquet i Rovelló ; Picarol i Esquellot o el batlle Garrofa i el seu secretari Pallanga ( és la part còmica- satírica dels Pastorets ) : " Ai, quina por que tinc ! Jo vull tornar a casa !. No siguis tan rondinaire, home ! . Bé prou que el trobarem el camí. Ai, quin bosc tan tenebrós. Jo tinc por... el llop, el llop. On veus el llop ? Allà al fons. Veus allò que es belluga?. No veig res que es bellugui , com no siguis tu mateix, que estàs tremolant com una fulla ". Altres personatges imprescindibles són LLucifer- Satanàs i sant Miquel ( la lluita entre el bé i el mal ) : " No esperava menys de tu, puix tot en la terra crida, que és qüestió de mort o vida, i hem de lluitar com ningú. Perquè quan neixi l'Infant , d'aquesta verge triada, si la guerra no és guanyada, ja ens poden portar a l'encant. Serem com un trasto vell, que a la gent ja sols fa riure. ( LLucifer ) " Oh calla! , que jo vull viure, fent-me pas amb mon coltell. Vull regnar com he regnat entre els homes de la terra; per tot arreu encendré la guerra, l'odi i la malvestat (Satanás ). " Prou blasfèmies i heretgies, miserable criatura, que amb les teves gosadies tocar amb la bava voldries a la donzella més pura. Res podràs, perquè Déu vol que es vagi atansant el dia en qué , del món per consol, vingui a il.luminar el Sol que ha de nèixer de Maria. Sa fulgència enlluernadora no podràs pas suportar, que se'n present en eixir l'Aurora, la nit esfereïdora a l'abism t'ha d'enfonsar. Torna-te'n , doncs, al pregón de tes cavernes impures " ( arcàngel Miquel ). També hi ha tot una serie de pastors que tenen el seu paper com : el Jeremies ( tartamut), el rabadà ( vull esmorzar ) , la Caterina ( la de les taronges de la Xina), però tots amb alegria corren cap a Betlem, que el fons d'una establia, ha nascut el Rei del cel.
ACTORS VILAPLANENCS
. Els Pastorets es realtzaren durant molts anys a la sala de " cal Mariner " que fou utilitzada com a sala parroquial tan pels pastorets com per altres funcions teatrals, o com a "repàs ", els estius . L'entrada normalment era per les darreres. Vilaplana ha tingut una llarga tradició teatral per a musicals. Ja a la joventut del meu pare era un fet. Els principals actors que recordo de la infantesa són precissament dels pastorets com : Octavi Mestre i Ferré amb Joan Pellicé i Bigorra interpretant els dos pastorets perucs : " A la ciutat de la mandra dos ganduls busquen treball i tot just hi troben feina els hi esclata un gros badall " o el David Cavallé i Aragonés fent d'arcàngel Miquel, el Josep Masdeu i Mestre " Pep Cama " fent de Satanàs, el Joan Aimamí i Masdeu de " Cal Secano " o el Francisco Aixalà i Salvat ( apuntador ) i Sebastià Masdeu " Cal Rabato " ( llums i so). Desprès vingueren : Jaume Joanpere i Estivill, Eugeni Ferré i Mariné, Maria Mariné i Bigorra ( fent de Verge Maria), Anton Huguet i Salvat ( fent de sant Josep ), Maria Huguet i Mestre, Josep Mariné i Besora, Josep Serres i Bigorra, Fèlix Mestre i Cardona fins al Josep Mateu i Solé, Carme Abelló i Bonet..... Les principals obres teatrals que recordo són: Tal faràs, tal trobaràs d'Eduard Vidal i Valenciano; El ferrer de tall de Frederic Soler ; Terra Baixa d'Ângel Guimerà i L'Hostal de la Glòria de Josep Mª de Sagarra.
