CANÇONS D'INFÀNCIA
(1 comentaris)LA CANÇÓ és el mitjà més important en la formació social de l'infant tant en l'aspecte intel.lectual com en l'emocional. La veu és el primer instrument musical que tenim a l'abast des de petits. En la cançó conflueixen dos dels valors més sublims de l'esperit : la poesia i la música. La cançó és l'art de les arts per excel.lència que tant fa plorar com riure, que tant amanyaga com fa vibrar. El cant és una manifestació joiosa i d'obertura d'esperit. Per Torres i Bages la cançó és l'amaniment de la vida i per Jacint Verdaguer és la seva llet literaria i el seu menjar de cada dia. L'home primitiu creia en el valor i la força màgica de la paraula cantada. Tant és així que dir una paraula en cant, és a dir cantar-la, se n'ha format el terme " encantar " entès com embruixament per efecte del cant. Una cançó es pot ensenyar en un moment de contemplació d'un paissatge, observant com plou, com neva o com fa sol, o mirant els estels abans d'anar a dormir. I si un és piadós la cançó ben cantada és dues vegades oració. Tota cançó duu implicit un missatge o s'ha cantat per un motiu. Les cançons populars encarnen els valors essencials de la raça, del paissatge, de la religió i de la natura. Per això perduren i subsisteixen. Si no encarnen aquests valors són obra morta i són fugisseres; el vent se les emporta i no en resta ni el record. Sobreviuen només aquelles que enclouen el deix dels valors tradicionals ( cançons de bressol, de ronda, de plantació, collita i sega). La dansa i el ball han sigut l'elements principals de totes les cerimònies rituals. 
Les cançons que a continuació ressenyarè les vaig aprendre de les meves cosines de " cal Cisquet del Pa"; per això vull retre-les-hi un homenatge amb la fotografia on apareixen totes elles, junt amb el seu germà, el Cisquet. Aquesta fotografia possiblement és va fer a finals de 1941 o principis de 1.942. Tots porten dol per la mort dels seus pares i oncles meus que moriren l'any l.940, abans que la padrineta marxés cap a Vic per a fer-hi el postulantat, a començaments de l'estiu de 1942. Totes van molt ben pentinades ( amb " la permanent " ) i uns floquets preciosos, excepte la Maria que a més porta trenes. El Cisquet ( 29 anys ) i la Paquita a la fila d'abaix ; la Maria, la Mercè i la Lola a dalt.
Bim, bom / Bim, bom / les campanes de Salom,/toquen a festa, toquen a festa/ les campanes de Salom / fant bim, bom/ bim, bom,
Nyigo, nyigo, nyigo/ calçes de papers/ totes les músiques/ són al meu carrer.
Sant massí, sant massà / el nen té caca / i no pot cagar./ Corb, corb, que tens a l'hort/ un bocí de carn / corre, corre, que t'ho prendan.
En Pinxo va dir en Panxo / vols que et punxi /amb un punxó?/ I en Panxo va dir a en Pinxo: / punxa'm, però a la panxa no./
Aquet és el pare,/ aquesta és la mare,/ aquesta fa les sopes,/ aquest se les menja totes./
Escarabat bum- bum/ posi-hi oli, posi-hi oli./ Escarabat bum- bum/ posi-hi oli en el llum./
Un ruquet i tan valent,/ porta càrrega, porta càrrega./ Un ruquet i tan valent,/ porta càrrega, i no se'n sent./ Quan se'n sentirà,/ la carregueta, la carregueta,/ quan se'n sentirà,/ la carregueta li caurà./ Conillets a amagar ,/ que la llebre va a caçar,/de nit i dia,/ cala foc a l'abadia,/ cala foc al forn./ Quantes hores són ?./
Comentari de les fotos:
Aquestes altres dues fotografies són també un homenatge a totes elles , essent ja monjes. La primera foto correspon a la professió solemne de la Maria, puix és qui porta al cap una corona de roses blanques. A l'esquerra d'ella asseguda la padrineta i més a l'esquerra es veuen La Lola, La Paquita i el Joan Boronat ( pare ) i al devant de La Paquita, aplaudint, el Joan Boronat Aixalà ( fill). L'altre noiet assegut sembla el Francesc ( fill ) de cal Sisquet del Pa. Els qui presideixen l'acte són els canonges doctors Sentís, fill de Riudoms, i el Dr. Ros, que aleshores era el capellà del Col.legi. La que està dempeus no sé qui ès. Sembla que a la dreta algú està parlant puix molts tenen el cap girat .
El gall i la gallina estan al balcó,/ la gallina està dormida/ i el gall li fa un petó./ Ai ,dolent, què dirà la gent?./ Que diguin el que vulguin/ que jo ja estic content,/
Una plàtera d'enciam/ ben amanida, ben amanida,/ una plàtera d'enciam/ ben amanida amb oli i sal./ Entremig de l'enciam/ una flor de lliri, lliri/ entremig de l'enciam/ una flor de lliri blanmc./
.jpg)
Aquesta foto sembla que estigui feta al jardi del Col.legi de L'Espluga de Francolí. D'esquerra a dreta La Maria ( difunta), L'Anna Maria ( missionera a Bolivia), La Paquita ( difunta) i la padrineta Mercè, totes elles Germanes de la Caritat (Carme-lites) de Santa Joaquima de Vedruna. Tenen un aspecte de gran serenor i tranquil·litat d'esperit.
Què li donarem a la pastoreta,/ què li donarem per anar a ballar,/ jo li donaria una caputxeta,/ i a la muntanyeta la faria anar./ A la muntanyeta no hi neva ni plou,/ i a la terra plana tot el vent ho mou./ Sota l'ombreta, l'ombreta, l'ombriu,/ flors i violes i romaní./
Quan el pare no té pa/ la canalla, la canalla/ quan el pare no té pa,/ la canalla fa ballar./ Quan el pare no té vi,/ la canalla, la canalla,/ quan el pare no té vi,/ la canalla fa dormir./
Una pometa n'hi ha a l'hort/ que en verdeja, que en verdeja/ una pometa h'hi ha a l'hort,/ que en verdeja com la flor./ Quan el sol hi tocarà/ la pometa, la pometa,/ Quan el sol hi tocarà,/ la pometa ja caurà./
Baixant de la font del gat,/ una noia, una noia,/ baixant de la font del gat,/ una noia i un soldat./ Pregunteu-li com es diu/ Marieta, Marieta,/ pregunteu-li com es diu,/ Marieta de l'ull viu./
Ball rodó,Catarineta/ Catarineta/ Ball rodó, Catarineta/ Catarinó./ S'ha menjat la carn d'olla/ i els ous del ponedor./ So, Catarineta, So !!!./ Ajoca't moixó ! Son , soneta, vine aquí/ a la vora del coixí,/ quan la soneta vindrà,/ el nen s'aformirà./ Son, soneta, vine, vine,/ a l'ullet d'aquesta criatureta.
Sant joan, feu-lo ben gran./ Sant Martí feu-lo dormir./ Demà és festa,/ Sant Joan la fa,/ agafa l'escopeta,/ i s'en va a caçar./ Tira un tiro,/ mata un pardal,/ el tira a l'olla,/ sense oli ni sal./ Mans, manetes,/ toca galtetes,/ toca-les tu,/ que les tens boniquetes./
EXCEL.LENTS PROFESSORES.
Mes cosines, com desprès demostraren en la vida professional, foren per mi unes excel.lents professores. D'elles vaig aprende a conèixer i pronunciar les vocals. Escriure en una pissarra, mitjançant un guixot, les vocals, desprès les consonants i les síl.labes. Tenien molta paciència. Quantes vegades havien d'agafar el drap i esborrar!. Però quan encertava deixaven anar una gran rialla. Per comptar ho feia amb els dits : fins a cinc aixecant els dits d'una mà i quan ja els sabia , aleshores amb l'altra mà, fins a deu. Escriure les xifres a la pissarra em costava molt. Es veu que ja apuntava més cap a les lletres que a les mates. Tot això passava entre els anys 1.938-1.939 -1.940, abans d'anar a estudi. Era per elles com un germà petit. Algunes vegades la Maria tenia gelosia per les moltes atencions que rebia, puix solament quatre anys ens separaven. Però on, sens dubte, foren mestres, junt amb la mare, fou en inculcar-me un gran amor a Jesús i a la Verge. S'esmarçaren moltíssim perquè anés ben preparat a la Primera Comunió i durant el mes de maig feiem el " mes de Maria ". Muntavem un altar amb moltes estampes, moltes espelmes petites i flors, que cada tres dies renovavem. La cançoneta d'entrada , fent una petita processó, era: " Venid y vamos todos/ con flores a Maria,/ con flores a porfia,/ que madre nuestra es./ De nuevo aquí nos tienes/ purísima doncella,/ más que la lluna bella/ postrados a tus pies./
He tingut de canviar de lloc aquesta pàgina perquè un graciós desconegut va posar, sense solta ni volta, uns trescents comentaris , fent que l'ordinador casi no funciones .
