AGRÏMENTS, NADAL, I MISSA DEL GALL
AGRAÏMENTS. Desprès de més de vint-i-cinc pàgines escrites vull donar les gràcies a una sèrie de persones que sense el seu ajut hauria resultat quasi impossible fer-ho . En primer lloc al meu nebot : JOSEP ARAGONÉS I SALVAT ( el Josep de Tortosa ) que sense ell no hauria pogut realitzar el bloc prestant-me desinteressadament un servidor web, i aconsellant-me en tot moment. El segon és el meu nebot : CARLES TOST I CABRÉ que els dies que vaig estar a Vilaplana m'ajudà moltíssim principalment fent una sèrie de fotografies que són molt boniques i mostres gràfiques en aquestes pàgines. A més he rebut molts consells per a millorar-les. La tercera persona ROSA HERNÀNDEZ I SANCHEZ la companya que tinc a casa, fa més de 6 anys, que ha sigut la que constantment m'ha donat ànims per realitzar-lo, a més d'ensenyar-me a fer funcionar l'ordinador, navegar per Internet, posar correus i a posar i pegar les fotografies , tasques de les quals jo n'era neòfit. El quart L'AJUNTAMENT DE VILAPLANA ( representat pel seu alcalde i amic TOMÀS BIGORRA I MUNTÉ i el seu Secretari JORDI Mª. OLIVÉ I ÀVILA ) que durant tres dies a més de deixar-me consultar els llibres de naixements, casaments i defuncions, a la sala de plens, en tot moment estigueren a punt de complaure qualsevol petició. Finalment a totes les persones que m'han deixat fotografies : la meva cosina Mª Remei Salvat i els meus nebots : Francesc Aixalà i Aymamí, Carles Tost i Cabré, Natalia Mestre i Ferré, Josefa Cabré i Salvat, Salvador Juanpere i Huguet i la Maria " Peirona ". A tots ells mil i una gràcies. Si algú té fotografies que puguin il.lustrar, fer més plaent, i completar aquestes vivències, tindria molt de gust en inserir-les.
NADAL. En català la paraula NADAL ve del llatí "natalis " o sia, naixement. Els anglosaxons usen el terme CRHISTMAS que significa " missa del Crist " i en algunes llengües germàniques la festa s'anonema WEIHNACHB que significa " nit de benedicció ". Les esglésies cristianes ( la Catòlica i la Protestant ) celebran el Nadal el 25 de desembre, però l'Església Ortodoxa el 6 de gener. Nadal torna, sempre torna, encara que resti sol l'hivern, amb el fred i la neu; damunt la terra sembla que tot s'ha acabat, ja que no resten fulles als arbres ni flors. El sol va fugint enllà de l'horitzó ; la terra es va refredant. Només el pagés serva la fe : amaga la llavor en el si misteriós de la terra i s'espera. Però heus aquí que, enmig de la neu i a mitjanit, compareix un noiet tot nu , que riu i brilla. l'Infantó ha tornat ! . I tothom se'n va a la festa encara que hi hagi neu pel camí. La festa de Nadal té un sentit d'eterna naixença, de renèixer sempre de nosaltres mateixos, de fer de la nostra vida un començament infinit. De veure cada cosa com a nova, com si la veiéssim per primera vegada ; amb sorpresa, amb innocència, amb mitja rialla. Vint-i-cinc de desembre , nit de Nadal , n'ès la nit més forrmosa que hi ha en tot any, perquè a Betlem ha nat d'una donzella, el Fill de Déu i ha plantat la seva tenda entre nosaltres. " A vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum/ ha nascut un minyonet/ , ros i blanquet, ros i blanquet./ fill de la verge Maria, n'ès nat en una establia./ A vint-i-cinc de desembre/ n'ès el dia de Nadal/ molt principal, molt principal./ Déu vos do unes santes festes/ amb temps de fred i calor/ fent-ne de Jesús memòria/ perquè ens vulgui dalt la Glòria,/ La festa de Nadal és la festa de retrobar-se la família. " Per Nadal cada ovella al seu corral " i també per sentir l'enyor dels qui han traspasat el llindar terrenal.
En la tradició cristiana era costum celebrar les vigílies de les diades més importants de l'any amb una vetlla,; pensem ( amb la Vetlla Pasqual, la de La Puríssima, la de Nadal...) que començava al punt de la mitjanit i s'allargava fins a la sortida del sol, quan cantava el gall. LA MISSA DEL GALL. El seu origen s'atribueix a una faula que va ser aquest animal el primer que va presenciar el naixement de Jesús i que ho va anunciar a tothom. Per això antigament, el cant del gall donava inici a la Missa. Altres diuen que el nom prové del fet que antigament a les esglésies s'alliberaven ocells per celebrar el naixement de Jesús, tot i que encara més antigament el que es feia era sacrificis de galls, l'au que representa el sol, tant pel color de la seva cresta com perquè és l'animal que canta quan surt el sol. Moltes esglésies, com ara Santa Maria del Mar a Barcelona, s'escenifica una perla del folklore català medieval el " Cant de la SIBIL.LA ", que profetitza l'arribada del Redemptor i al mateix temps, l'arribada del Judici Final. L'advent que és el temps de l'esperança no és un temps per la preparació del Nadal ( aquest dia solament es commemora el seu naixement irrepetible ) sinó la segona vinguda de Crist per establir el seu Regne definitiu. " Perquè Crist vingué per primera vegada, humil, i fet semblant als homes, dugué a terme el pla de redempció preparat en l'antiga aliança i ens obrí el camí de salvació eterna ; i , quan vindrà per segona vegada, en glòria i majestat, ell mateix ens donarà els béns que ara esperem, tot vetllant, confiats en la seva promesa " ( Prefaci d'Advent ). Esperem el vostre retorn, Senyor Jesús, diem una vegada el celebrant ha consagrat. És per tant més important la segona vinguda actualment (amb la instauració del Regne ) que la commemoració del seu naixement : " mentre esperem l'acompliment de la nostra esperança, la manifestació de Jesucrist, el nostre Salvador ".
Les primeres comunitats cristianes no celebraven Nadal. Només tenien una festa : el Dia del Senyor, la PASQUA setmanal i anual. Fou a mesura que s'anà aprofundint en la persona i en els ensenyaments del Mestre que, reculant en el temps, arribaren a la cova de Betlem. Els quatre evangelistes refereixen la mort i la resurrecció ; només LLuc i Mateu parlen del naixement i de la infantesa de Jesús. I a més amb importants diferències : no sabem exactament ni l'any ,ni el mes ni, el dia del naixement, com tampoc el lloc. També és alliçonador que el cimal de la festa cristiana de Nadal sigui L'Eucaristia, que és l'actualització del sacrifici de la creu. No serà fins al segle IV que apareixerà la festa de Nadal. I , en bona part, es va anar imposant per desbancar la festa pagana del solstici d'hivern : la naixença del sol. Així com el sol dissipa les tenebres a l'alba, la llum de Crist venç les tenebres del pecat. Nadal celebra aquesta presència lluminosa i renovadora de Crist que ve a salvar el món. " Santa nit , plàcida nit/ els pastors han sentit / l'al.leluia que els àngels cantant / en el món han estat escampant : / El Messies és nat, el Messies és nat./
La coincidència del Nadal amb la data exacta del naixement de Jesús és un factor molt secundari. L'important és la celebració del gran misteri : el regal que Déu fa del seu Fill a la humanitat. Aquest discurs no minimitza res el Nadal. Ben al revés , li dóna solidesa i trascendència. Anem a Betlem ( casa del pa ) i, en contemplar l'infant, descobrim que la llum que il.lumina la cova, més que la llum dels àngels, és la llum de la Pas qua. A la cova de Betlem hi neix un capgirament del món. Jesús neix de manera diferent i, en fer-ho, fa néixer una altra manera d'entendre el món. Perquè a un infant t'hi has d'acostar des de la tendresa i no des de la prepotència; des de la humilitat i no des de la supèrbia; des del desarmament i no des de l'agressivitat. Déu ve com un nen perquè no li tinguem por, perquè per trobar un nen no has de pujar, sinó abaixar-te; no has d'enlluernar, sinó acollir; no cal que siguis savi, sinó senzill. Acabo amb un text de l'església bizantina : " Cadasquna de les criatures sortides de Vós us porta una penyora de la seva gratitud : els àngels, un cant; el cel, una estrella; els Mags, els seus dons; l'embadaliment, els pastors; el bou i la mula, l'escalfor; la terra, la cova i la menjadora; i nosaltres, qué ?. A Vilaplana la Missa de Gall s'omplia l'església de gom a gom com també per Setmana Santa. I desprès de missa hi havia la costum de visitar els principals pessebres ja que el tió s'havia fet carregar abans de la Missa del Gall.
US DESITJO UN BON NADAL.