AGRÏMENTS, NADAL, I MISSA DEL GALL

AGRAÏMENTS. Desprès  de  més  de  vint-i-cinc  pàgines  escrites  vull  donar  les  gràcies  a  una  sèrie  de  persones  que  sense  el  seu  ajut  hauria  resultat  quasi   impossible  fer-ho .  En  primer  lloc  al  meu  nebot :  JOSEP  ARAGONÉS  I  SALVAT (  el  Josep  de  Tortosa )  que  sense  ell  no  hauria   pogut  realitzar  el  bloc  prestant-me  desinteressadament  un  servidor  web, i  aconsellant-me  en  tot  moment.   El  segon  és  el  meu  nebot  :  CARLES  TOST  I   CABRÉ  que  els  dies  que  vaig  estar  a  Vilaplana  m'ajudà  moltíssim   principalment  fent  una  sèrie  de  fotografies  que  són  molt  boniques i  mostres  gràfiques  en aquestes   pàgines.  A  més  he  rebut  molts  consells  per a  millorar-les.   La tercera  persona   ROSA   HERNÀNDEZ  I SANCHEZ   la  companya  que  tinc  a  casa,  fa  més  de  6  anys,  que  ha  sigut  la  que  constantment  m'ha  donat  ànims  per  realitzar-lo,  a  més   d'ensenyar-me  a fer  funcionar  l'ordinador,  navegar  per  Internet,  posar  correus  i  a  posar  i  pegar  les  fotografies , tasques de les quals jo n'era neòfit.    El  quart  L'AJUNTAMENT  DE  VILAPLANA  ( representat  pel   seu  alcalde  i  amic   TOMÀS  BIGORRA  I  MUNTÉ  i  el  seu  Secretari   JORDI  Mª.  OLIVÉ  I  ÀVILA )  que   durant   tres  dies  a  més  de  deixar-me  consultar els  llibres  de   naixements,  casaments  i  defuncions, a  la  sala  de  plens,  en  tot  moment  estigueren  a  punt  de  complaure  qualsevol   petició.    Finalment  a  totes  les  persones  que   m'han  deixat  fotografies  :  la  meva  cosina   Mª  Remei  Salvat  els  meus  nebots  :  Francesc  Aixalà  i Aymamí,  Carles  Tost i Cabré,  Natalia  Mestre  i  Ferré,  Josefa  Cabré  i  Salvat,  Salvador  Juanpere i  Huguet  i  la  Maria  "  Peirona ".  A  tots  ells  mil i una gràcies.  Si  algú  té  fotografies  que  puguin  il.lustrar,  fer   més  plaent,  i  completar aquestes vivències,  tindria molt de gust en inserir-les.

NADAL. flor nadalEn  català  la  paraula  NADAL  ve  del  llatí  "natalis " o sia,  naixement.  Els  anglosaxons  usen  el  terme  CRHISTMAS  que  significa  "  missa  del  Crist  "  i  en  algunes   llengües  germàniques  la  festa  s'anonema  WEIHNACHB  que  significa  "  nit  de  benedicció  ".  Les  esglésies  cristianes (  la  Catòlica  i  la  Protestant )  celebran  el  Nadal  el  25  de  desembre,  però  l'Església  Ortodoxa   el 6  de  gener. Nadal  torna,  sempre  torna, encara  que  resti  sol  l'hivern,  amb  el  fred  i  la  neu;  damunt   la  terra   sembla  que   tot  s'ha  acabat,  ja  que  no  resten  fulles  als  arbres  ni   flors.  El  sol  va  fugint  enllà  de  l'horitzó ;  la  terra  es  va  refredant.  Només  el  pagés  serva  la  fe  :  amaga  la   llavor en  el  si  misteriós  de  la  terra  i  s'espera.  Però  heus  aquí  que,  enmig  de  la  neu  i  a  mitjanit,  compareix  un  noiet  tot  nu ,  que   riu  i   brilla.    l'Infantó  ha  tornat ! . I   tothom  se'n  va  a  la  festa  encara  que hi  hagi  neu  pel  camí.  La  festa  de  Nadal  té  un  sentit  d'eterna  naixença,  de   renèixer  sempre  de  nosaltres  mateixos,  de fer  de  la  nostra  vida  un començament  infinit.  De  veure  cada  cosa  com  a  nova,  com si  la  veiéssim  per  primera  vegada ;  amb  sorpresa,  amb  innocència,  amb  mitja  rialla.  Vint-i-cinc  de  desembre ,  nit  de  Nadal ,  n'ès  la  nit  més  forrmosa  que  hi  ha  en  tot  any,  perquè  a  Betlem  ha  nat  d'una  donzella, el  Fill  de  Déu  i  ha  plantat  la  seva  tenda  entre  nosaltres.  "  A  vint-i-cinc  de  desembre,  fum,  fum,  fum/  ha nascut  un  minyonet/ , ros  i   blanquet, ros   i   blanquet./ fill  de  la  verge  Maria,  n'ès  nat  en  una  establia./  A  vint-i-cinc  de  desembre/  n'ès   el  dia  de  Nadal/ molt principal, molt  principal./  Déu vos  do  unes  santes  festes/  amb  temps  de  fred    i  calor/  fent-ne  de  Jesús  memòria/  perquè  ens  vulgui  dalt  la  Glòria,/  La  festa  de  Nadal  és  la  festa  de  retrobar-se  la  família. "  Per  Nadal  cada  ovella  al  seu corral " i  també  per  sentir  l'enyor  dels  qui han  traspasat  el  llindar  terrenal.

Arbre Nadal

En la  tradició  cristiana  era  costum  celebrar  les  vigílies  de  les diades  més  importants de  l'any  amb  una  vetlla,; pensem  (  amb  la  Vetlla  Pasqual,  la  de  La  Puríssima, la  de  Nadal...) que començava  al  punt  de la  mitjanit  i  s'allargava  fins a la  sortida  del  sol,  quan  cantava  el  gall.  LA  MISSA  DEL  GALL.  El  seu  origen    s'atribueix  a  una  faula  que  va  ser   aquest  animal  el  primer  que  va  presenciar  el  naixement  de  Jesús  i  que  ho  va  anunciar  a  tothom.  Per  això  antigament,  el  cant  del  gall  donava   inici  a  la  Missa.  Altres  diuen  que  el  nom  prové  del  fet  que  antigament  a  les  esglésies  s'alliberaven  ocells  per  celebrar  el  naixement  de  Jesús,  tot i  que  encara  més  antigament  el  que  es  feia  era  sacrificis  de  galls,  l'au  que  representa  el  sol,  tant  pel  color  de  la  seva  cresta  com  perquè és  l'animal  que  canta  quan  surt  el  sol.  Moltes  esglésies,  com  ara  Santa  Maria  del  Mar  a  Barcelona,  s'escenifica  una  perla  del  folklore  català  medieval  el  " Cant  de  la  SIBIL.LA  ", que  profetitza  l'arribada  del  Redemptor  i  al   mateix  temps,  l'arribada  del  Judici  Final.   L'advent  que  és  el  temps  de  l'esperança  no  és  un  temps  per  la  preparació  del  Nadal  (  aquest  dia  solament  es  commemora  el  seu  naixement  irrepetible )  sinó  la  segona  vinguda  de  Crist  per  establir  el  seu  Regne  definitiu.  "  Perquè  Crist  vingué per  primera  vegada,  humil, i  fet  semblant  als  homes,  dugué  a  terme  el  pla  de  redempció  preparat  en  l'antiga  aliança  i  ens  obrí  el  camí  de  salvació  eterna ;  i ,  quan  vindrà  per  segona  vegada,  en  glòria  i  majestat,  ell  mateix  ens  donarà  els  béns  que  ara  esperem, tot  vetllant,  confiats  en  la  seva  promesa " (  Prefaci  d'Advent ).  Esperem  el  vostre  retorn,  Senyor  Jesús,  diem  una  vegada  el  celebrant  ha consagrat.  És  per  tant  més  important  la  segona  vinguda actualment (amb la instauració  del  Regne )  que  la  commemoració  del  seu  naixement :   "  mentre  esperem  l'acompliment  de  la  nostra  esperança,  la  manifestació  de  Jesucrist,  el  nostre  Salvador ".

Les  primeres  comunitats  cristianes  no  celebraven  Nadal.  Només  tenien  una  festa :  el  Dia  del  Senyor,  la  PASQUA Pessebre setmanal  i  anual.  Fou  a  mesura  que  s'anà  aprofundint  en  la  persona  i  en  els  ensenyaments  del  Mestre  que,  reculant  en  el  temps,  arribaren  a  la  cova  de  Betlem.  Els  quatre evangelistes  refereixen la mort i la resurrecció ;  només  LLuc  i   Mateu  parlen del  naixement  i  de  la  infantesa  de  Jesús.  I  a  més  amb  importants  diferències :  no sabem exactament  ni  l'any ,ni  el  mes ni,  el  dia  del  naixement, com  tampoc  el  lloc. També  és  alliçonador  que  el  cimal  de  la  festa  cristiana  de  Nadal  sigui  L'Eucaristia, que  és  l'actualització  del  sacrifici  de  la  creu.  No  serà  fins  al  segle  IV  que  apareixerà  la  festa  de  Nadal.  I ,  en  bona  part,  es  va  anar  imposant  per  desbancar  la  festa  pagana  del  solstici  d'hivern  :  la  naixença  del  sol.  Així  com el  sol  dissipa  les  tenebres  a  l'alba,  la  llum  de Crist  venç  les  tenebres  del  pecat.  Nadal  celebra  aquesta  presència  lluminosa  i  renovadora  de  Crist  que  ve  a  salvar  el  món.  "  Santa  nit ,  plàcida  nit/  els pastors   han  sentit /  l'al.leluia  que  els  àngels  cantant /  en  el  món  han  estat  escampant  : /  El  Messies  és  nat,  el  Messies  és  nat./  

Estrella bet

La coincidència  del  Nadal  amb  la  data  exacta  del  naixement  de  Jesús  és  un  factor  molt  secundari.  L'important  és  la  celebració del  gran  misteri  :  el  regal  que  Déu  fa  del  seu  Fill  a  la  humanitat.  Aquest  discurs  no  minimitza  res  el  Nadal.  Ben  al  revés ,  li  dóna  solidesa  i  trascendència.  Anem  a  Betlem (  casa  del  pa )  i,  en contemplar  l'infant,  descobrim  que  la  llum  que  il.lumina  la  cova,  més  que  la  llum  dels  àngels,  és  la  llum  de  la  Pas  qua. A la  cova  de  Betlem  hi  neix  un capgirament  del  món.  Jesús  neix  de  manera  diferent  i,  en  fer-ho,  fa néixer  una  altra  manera  d'entendre  el  món. Perquè  a  un  infant  t'hi   has  d'acostar  des  de  la  tendresa  i  no  des  de  la  prepotència;  des  de  la  humilitat  i  no  des  de  la  supèrbia;  des  del  desarmament  i  no  des  de  l'agressivitat.   Déu  ve  com  un  nen  perquè   no  li  tinguem  por,  perquè  per  trobar  un  nen  no  has  de  pujar,  sinó  abaixar-te;  no  has  d'enlluernar,  sinó  acollir;  no  cal  que  siguis  savi,  sinó  senzill.  Acabo  amb  un  text  de  l'església  bizantina  : "  Cadasquna  de  les  criatures  sortides  de  Vós  us  porta  una  penyora  de  la  seva  gratitud  :  els  àngels,  un  cant; el  cel,  una  estrella;  els  Mags,  els  seus  dons;  l'embadaliment,  els  pastors; el  bou  i  la  mula,  l'escalfor;  la  terra, la  cova  i  la  menjadora;  i  nosaltres,  qué ?.  A  Vilaplana  la  Missa  de  Gall  s'omplia  l'església  de  gom a  gom  com  també  per  Setmana  Santa. I  desprès  de  missa  hi  havia  la  costum  de  visitar  els  principals  pessebres  ja  que  el  tió  s'havia  fet  carregar  abans  de  la  Missa  del  Gall.

                                 US  DESITJO  UN   BON   NADAL.