LA MARE . PERFIL. OFICIS
(3 comentaris)Primer de tot fou : MARE. La mare era la filla petita de " cal Ritu ". Una dona molt treballadora, mai deia prou i era molt reservada. Ni del pare, ni dels meus germans morts, ni de la seva joventut, mai no m'explicà res. Tenia un gran cor i vessava el seu amor vers nosaltres amb escreix. Ha sigut la nostra guia, el puntal on ens hem recolzat i la llum que ens ha il·luminat. Sempre valenta, ens ensenyà, tant a l'Antón com a mi, a lluitar contra les adversitats. Ha sigut el nostre pal de paller. Mare: Et feies estimar i respectar sense dir res, perquè eres molt callada. Quasi sempre vesties de negre, segurament per exterioritzar el pregon dolor, que recalava recòndit en el teu cor. Sempre disposada a fer favors, sense mirar ni riquesa ni pobresa ni molt menys ideologia. Molt amiga de la seva germana, Marieta, amb qui compartia, penes, dolors i alegries. Molt religiosa, alguns dies feiners anava a missa, tot i tenir molta feina; i cada dia, a la nit resava el rosari. Mai s'oblidà de fer-nos resar tan a la nit com a l'aixecar-nos. 
La fotografia correspon"al portal de cal Mengol"! i la meva mare i jo; al fons el corral de " cal Canari ". Sembla que em vulgui agafar les mans i tots dos amb el cap cot, car el sol ens feria els ulls. Segurament era l'hivern puix jo porto un abric de tres quarts. Tindria aleshores uns 7anys. Ella vestia de negra; d'aspecte tendre però seriós, aquí hi escau perfectament la dita de la Mare Teresa de Calcuta : " El fruit del silenci és l'oració, el fruit de l'oració és la fe, el fruit de la fe és l'amor, el fruit de l'amor és el servei i el fruit del servei és la pau" . De jove fou MINYONA - CUINERA . Com excel.lent cuinera feia uns àpats que hom és llepava els dits, gastant ben poca cosa. Aquest aspecte el tractaré apart, obrint una pàgina que portarà per títol : " La cuina de la Tereseta Ritu ". Penso que ho va aprendre quan era minyona a la casa de Doña Rosario. Un dia, sense donar-li importància, em digué que havia servit en una casa molt important de Barcelona i que el cotxe dels senyors pujava, per una rampa, fins al pis principal. Desprès d'algunes comprovacions vaig constatar que es tractava de LA PEDRERA. La propietaria era Dª. Rosario Segimón i Artells, nascuda a Reus, l'any 1.87l. LLurs pares foren contratistes d'obres pùbliques. Va contraure núpcies amb Josep Guardiola i Grau, per indicació d'una filla il.legítima anomenada Lola. El senyor Guardiola va nèixer a l'Aleixar l'any 1.831. Als 18 anys un amic el va engrescar a provar fortuna a Les Amèriques i a fe de Déu que "l'Indià" la va fer i gran , primer explotant una finca inmensa a Guatemala " El Chocolà ", plantada de café ; i grans inversions al canal de Panamà, a més d'importacions- exportacions. Als 60 anys va tornar a Catalunya i es casà amb Doña Rosario, que tenia una pell molt blanca, lacònica, austera i amb un geni molt viu. : " Gent del Camp, gent del llamp ".
El matrimoni durà 10 anys. Fou enterrat l'any 1.901 al panteó que manà construir al cementeri de l'Aleixar. L'Indià parlava cinc idiomes. La senyora Rosario, amb 32 anys, es va convertir amb persona molt acaudalada. L'any 1.903 va conèixer a Pere Milà i Camps, de la burgesia catalana, germà del primer comte del Montseny, empresari de La Monumental, que era un seductor, un dandy victorià, al balneari francés de Vichy. Es casaren l'any 1.905. Les males llengues deien : " Que el Pere Milà s'havia casat amb la vidua Guardiola o amb la guardiola de la vidua ". La construcció de La Pedrera començà l'any 1.910. El 22 de febrer de 1.940 moria el Milà, de càncer de próstata i la seva muller va viure 23 anys més; morí als 92 anys i fou enterrada al panteó dels Guardiola, el 27 de juliol de 1.964, que era també la terra dels Segimón. La fotografia respon a la façana principal de La Pedrera i en prmer terme el pis principal on vivia Doña Rosario, i el balcó on passava moltes estones mirant l'incipient Passeig de Gràcia. L' edifici de La Pedrera fou costejat amb els diners d'en Guardiola ja que en Pere Milà era una butxaca sense fons. La planta principal tenia una superficie de 1.340 metres quadrats i una rampa per pujar el cotxe. La mare segurament fou minonya entre els anys 1.913 i 1.919. Navegant per internet he trobat una data curiosa; resulta que un nebot de la senyora Rosario, Pere Segimón i Cisa ( l904-1976 ) pintà un
bonic quadre on Doña Rosario està al balcó, amb els seus guacamais Gonzalo i Amaya amb la minyona Teresa. Estic esbrinant si és tracta de la meva mare. La mare a més d'una gran cuinera era una perfecte COSTURERA. Va ésser una de les primeres dones de Vilaplana en tenir una màquina de cosir, marca Singer. Aquesta màquina causà una autèntica revolució a nivell productiu i dins l'àmbit familiar una segona font d'ingresos, a més de ser utilitzada per la confecció del vestuari familiar. A les nenes des de petites se les ensenyava a cosir, per això , anar a l'escola, per elles era anar a costura. La mare hi passà molt de temps davant la màquina de cosir. Aquí podria inserir el " Cant de la camisa " de Tomàs Hood que diu : " Amb els dits cansats i masegats; amb les parpelles pesades i enrogides, s'asseu una dona, amb parracs poc femenins, manejant agulla i fil. Cus, cus, cus..La pobresa i la fam, l'encara amb una veu adolorida ". Ara faré una petita història de la màquina de cosir, com atribut d'admiració, que per ella tenia la mare. La primera màquina de cosir, de veritat, fou inventada pel francés Bartolomé Thimonnier, l'any 1830. Es tractava d'un artefacte de fusta, cosia amb agulla vertical i tenia un pedal. Cosia en cadeneta i podia fer 200 puntades per minut. Va tenir 80 màquines per confeccionar uniformes de l'exèrcit francés. Un grup d'obrers, temorosos de que la màquina els deixés sense feina, van destruir el taller i les màquines. L'honor d'haver patentat, l'any 1846 , la primera màquina de cosir fou d'Elias Howe , aportant a la mateixa el doble fil i puntades amb línia recta. 
Singer millorà la de Howe, amb qui tingué un pleit, guanyat pel segon, que a més de l'agulla vertical,disposava d'una palanca ajustable que mantenia la roba al seu lloc i d'un pedal per fer anar la màquina.
Els avantpassats de la mare
Els pares foren: FRANCISCO SALVAT i AIMAMI, de Vilaplana, casat amb MARIA BIGORRA i MARINÉ, nascuda l'any 1857. Tingueren quatre fills : FRANCESCA, morta als tres anys ( 1893 ), JAUME, MARIA i TERESA SALVAT i BIGORRA.( nascuda a 1.894 ) Els avis materns foren : SEBASTIÀ BIGORRA i FIGASOLE i TERESA MARINÉ i SALVAT : tingueren una filla la meva àvia MARIA BIGORRA i MARINÉ . Els avis paterns foren : SEBASTIÀ SALVAT i FRAGA, de "Cal Casimiro", i MARIA AIMAMI i PAMIES. L'avi patern de l'oncle Rufino era : SIMÓN SALVAT i FRAGA i el de la mare : SEBASTIÀ SALVAT i FRAGA, també de " Cal Casimiro ", eren per tan germans.
