ELEMENTS DE LA NATURA.
El que, de veritat, més em meravellava eren els fenòmens de la natura, veient-los quedava encisat. 
La sortida del SOL, posant els braços damunt la finestra de la cuina, o sobretot assegut en una cadireta al balcó del menjador. Des d'allà veia, sense entrebancs, com el sol treia la seva corona radiant com un atleta, recorrent el seu camí. Sortint d'un extrem del cel se n'anava fins a l'altre i res no s'escapava de la seva escalfor. Si era l'hivern li cantava una cançó , apresa a cal Sisquet : " SOL, solet, vine'm a veure, vine'm a veure; sol, solet, vine'm a veure que tinc fred". Ara voldria fer unes consideracions tècniques, perdoneu la gosadia, respecte al sol , l'astre que ens il·lumina i ens dòna vida. El sol és un estel situat al centre del sistema solar. La terra i els altres planetes del sistema solar orbiten el sol. Jo de petit, creia que el sol era el qui orbitava. La seva presència o absència determina el dia i la nit. Es troba a 150 milions de km de la Terra. El sol posseeix una forma esfèrica i per tant totes les particules tendeixen a caure cap al centre per la força gravitacional. El sol crema hidrogen de manera estable. Está format per : 1) NUCLI que ocupa uns 139.000 km del radi solar. Està constituït per un 81% d'hidrogen, un 18% d'heli i 1% restant d'altres elements. 2) ZONA RADIANT, és la zona exterior al nucli, composta de grans quantitats d'hidrogen i heli ionitzat. Com la temperatura del Sol decreix del centre ( 10-20 milions de graus ) a la perifèria ( 6.000 graus a la fotosfera ) és més fàcil que un fotó es mogui del centre a la perifèria que no al revés. Un fotó tarda un milió d'anys per arribar a la superficie i manifestar-se com a llum visible. 3) ZONA CONVECTIVA és la regió per damunt de la zona radiant i en ella els gasos solars deixen d'estar ionizats i els fotons són absorbits amb facilitat, tornant-se el material opac per efecte de la disminució de la temperatura, així l'atmosfera solar es torna transparent a la radiació i el gas cedeix la seva energia en forma de llum visible. 
4) FOTOESFERA és la zona des de la que s'emet pràcticament tota la llum visible del Sol. Es presenta formada per grànuls brillants. La llum que es veu en el centre procedeix en la major part de les capes inferiors de la fotosfera, més calenta i per tant més lluminosa. 5) CROMOESFERA és la regió situada entre la fotosfera i la corona solar. És una capa relativament fina. El seu nom ve del grec " chromos " que significa color, perquè solament és visible , com un flaix de color, al principi i al final dels eclipsis totals del Sol. 6) CORONA és la part més exterior de l'atmosfera solar. Té aproximadament un milió de quilòmetres. Quan la lluna eclipsa el sol totalment, aleshores es pot observar la corona. La seva temperatura aconsegueix els 2 milions de graus, i 
7) EL VENT SOLAR és un flux de partícules carregades de protons i electrons ( 500 KeV). La composició es de 72% de hidrogen ionizat i de 27% d'heli ionizat . Les partícules de vent solar que són atrapades en el camp magnètic terrestre poden provocar les "aurores boreals" i les " aurores australs ". El Sol és un símbol principal en la majoria de cultures. Simbolitza la llum i el poder. A vegades s'ha usat com al.legoria de Jesús, ja que " mor " i "ressuscita" ( es pon i surt cada dia ) està al cel i irradia llum i calor. Les corones dels Sants sovint tenen raigs com els del sol. El mateix de meravellat quedava contemplant LA LLUNA; no acabava de comprende el seu color blanc i com uns dies era totalment rodona i clara, altres com un tall de síndria, i altres totalment fosca.
La lluna és mentidera, quan diu que creix ( C ) minva i quan minva ( D ) creix. Si sortia una nit de lluna plena tenia por, ja que la Paquita de cal Sisquet, ma cosina, em deia que la meva ombra era la d'un foraster que venia darrere meu. Aquesta angoixa perdurà amb mi molt de temps, sense exagerar, uns 10 anys. La lluna també té la seva cançó : " La lluna, la pruna, vestida de dol, el pare la crida i sa mare no la vol" . " La lluna de gener set virtuts té .
La pluja : plou i fa sol
LA PLUJA
és un element necessari tant per la vida animal com vegetal. Quantes rogatives s'han fet i es fan per invocar la pluja i assegurar la protecció de la collita. La nostra terra, Catalunya, és més aviat secana que humida. Per això l'aigua sempre és benvinguda. Jo disfrutava quan, estant al llit, veia ploure. Algunes vegades em tapava amb els llençols, però d'altres saltava del llit i amb el nas aixefat al vidre de la finestra contemplava extasiat les gotes d'aigua. M'agradava molt sortir al carrer quan plovia, i posar els peus als petits tolls, adés amb esperdenyes adés descalç. La pluja és la condensació i caiguda de l'aigua evaporada en l'atmosfera en moments de depressió. L'atmosfera conté un percentatge important de vapor d'aigua, que prové de la superfície dels oceans, mars, llacs i rius. El vapor d'aigua es forma amb els contrast sobtat de temperatures. Aquest vapor ascendeix en forma de núvols i quan més s'eleva més descendeix la seva temperatura. La pluja es produeix quan a l'interior del núvol la condensació agafa una forma de condensació molt ràpida. Una rondalla , a les Illes Balears, diu : " Plou, plou, ara neva, ara cau pedra. Bona pluja que facés , que matés els sabatés( aquest ofici era privatiu dels jueus ); la riera que baixés, tota plena de diners, que no s'acabessin mai més ". LA TEMPESTA 
és una pertorbació metereorològica violenta de l'atmosfera, que es caracteritza pels forts vents amb turbulències i precipitacions intenses. A Catalunya normalment venen al mes de setembre, aiguats de santa Tecla i de la Mercè. Poden anar acompanyades o no de temporal amb llamps, trons, calamarsa i tornados. Les fortes tempestes sempre van acompanyades de vents de com a mínim 90 KM/h. A les tempestes nosaltres les anomenem aiguats. Una tempesta pot malmetre greument tota una regió, tant persones com cases, bestiá i camps. PLOU I FA SOL : Aquest fenomen de la pluja, tot i fent més o menys sol, sempre ha cridat l'atenció de la quitxalla i a mi particularment. Ignoro com es produeix. Una explicació folklòrica és : " que en cel estan de bateig ( l'aigua ), que la Mare de Déu és la padrina i que fa una fornada ( el sol ) de coques per al convit. La cançoneta apresa de petit diu : " Plou i fa sol, les bruixes es pentinen ; plou i fa sol, les bruixes porten dol". O un altre més curta : " quan plou i fa sol, passeja el cargol".
Refrans referents al sol, la lluna i la pluja
SOL " Sol rogent, pluja o vent", " Sol i pluja, bona anyada segura ", " On el sol no tocarà, casa no vagis a plantar ", " Sol barbut, tramuntana segura ", " Sol que pica, canvi de temps significa ", " Sol vermell, l'aigua al clatell ", " Sol embarrat, pluja al costat ", " Si no tens sol al balcó et visitarà el doctor " , " El sol de forat, plou més que cap " i " Roba ben assolellada, dues vegades bugadejada ". La LLUNA" La llum de lluna ni exuga ni madura ", " LLuna blanca , cobrellit i manta ", " LLuna nova, peix al cove ", " LLuna tapada, boira o ruixada " , " LLuna voltada, pluja assegurada", " LLuna roja, ventada boja ", " Pluja i lluna, olivera segura ", " LLuna lluent, sequedat o vent " i " LLuna brillant , bon temps per endavant ".I la PLUJA." Pluja menuda la terra ajuda ", " Pluja forta no dura ", " Pluja de vespre, sol a la finestra ", " Quan plou de tramuntana, plou de gana", "La pluja del matí a bots i barrals, no omple els didals", "Quan plou molt no hi valen paraigües", "Oreneta que vola per terra, porta tempesta," "Estrella vora la lluna, tempesta segura ", " Estrelles negades, pluja assegurada ", " No hi ha pluja que el vent no la duga ", " Vol d'ocells, la pluja darrere d'ells".
L'arc de Sant Marti
L'ARC IRIS O ARC DE SANT MARTI em tenia totalment sorprès. No podia capir d'on sortien aquells colors. Segons la Biblia és la senyal que Déu donà a Noé que no tindria un altre diluvi : " Quan JO embolcallaré la terra amb núvols i aparèixi l'ARC en els núvols, serà la senyal del meu pacte entre JO i vosaltres " ( Gènesis 9, 13-l7 ). És un fenomn òptic que consisteix en fer visibles,al cel, tots els colors de l'espectre de la llum ( vermell, taronja, groc, verd, blau, violeta i morat ) quan aquesta es refracta i es reflecteix en les gotes d'aigua en suspensió en l'atmosfera. Com més baixa és la situació del sol més gran es veu l'arc de Sant Martí, per això les plujes d'hivern provoquen molts arcs de Sant Martí. Si l'arc té un angle de 138 graus, és quan és molt més visible. Ara posaré uns quants refranys : " L'arc de Sant Martí al matí , aigua a desdir; al migdia, pluja tot el dia; al vespre , la pluja està de festa" L'arc de Sant Martí a llevant, bon temps a l'instant ; a ponent, amaga la gent " i finalment " L'arc de Sant Martí doblat, bon temps assegurat "
