CAMPANAR. CAMPANES. ÚS. BATEIG I PARTS.
(2 comentaris)EL CAMPANAR. Definim el campanar com l'edificació o torre destinada a allotjar les campanes i el rellotge. Un patrimoni històric artístic, poc valorat, i a voltes fins i tot ignorat. Arquitectònicament, la silueta de molts campanars ha esdevingut el signe d'identitat dels respectius pobles o ciutats. En el cas de Vilaplana és ben palés : el campanar és l'escut o segell de l'Ajuntament. 
El nostre campanar és octogonal , de tres pisos d'alçada, alt, de rajola rogenca, que encimbellant-se, com pastor gegant enmig de la seva ramada, assenyala l'infinit . La seva ombra, a mitja tarda, arriba fins a la teulada de casa. Tots els pobles estan cofois de llurs campanars. És un signe identificatiu, el primer que es veu del nucli de població, el referent visual mentre un s'hi va apropant. LLuís LLach té una cançó que diu : " el meu país és tan petit, que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí. " Seria molt interessant fer-ne una revisió històrica , investigar la seva funció ara i abans, saber coses de la gent que hi ha treballat i també analitzar la seva estructura arquitectònica. Segons mossèn Isidre Saludes en el seu llibre : " Vilaplana a mig segle XVIII " es devia construir entre els anys 1.739 i 1.744 ( data de la col.locació del rellotge ), l'estructura del qual ens demostra que el lloc ocupat pel rellotge fou pensat i projectat al construir-lo i que no sols es va tenir en compte l'espai per al rellotge, sinó que la seva funció té la clau en la construcció de l'escala del campanar" ". També he sentit a dir als de " cal Damo " que els seus besavis, que procedien del Pla de Santa Maria, foren uns dels qui varen construir el nostre campanar. Com podeu veure en la fotografia que s'annexa, el nostre campanar és bell, sublim, formós; malgrat el pas del temps no fa ferum de resclosit i té un caire modernista encisador. 
Quants esgraons té el nostre campanar abans que ens porti a les campanes? . Els finestrals són a mes d'un metre d'alçada del pis. Quants n'hi ha d'oberts i quants de tencats ? Quants metres té d'alçada ?
La funció del campanar ha estat diversa segons les èpoques, com per exemple convocar els parroquians, asenyalar les hores, d'atalaia defensiva i torre de guaita o convocar el comú o el sometent. El campanar és recòndit i equilibrat, familiar i acollidor, en temps del romànic; esvelt, una filigrana, alt i orgullós en temps del gòtic , i arrodonit, recargat i octogonal en temps del barroc i neoclàsic. El campanar era i és, el punt de referència visual i auditiu del poble. El símbol de la comunitat i el mitjà de comunicació a distància per a la gent del camp. Per això el campanar sobresurt sobre totes les cases del poble. " Al darrere, el campanar/ amb sa vella silueta/ record d'un temps ja passat / perfil que encara es conserva/.
LES CAMPANES. 
Primer eran anomenades " Signum " perquè servien per assenyalar o avisar les hores de pregària. Al segle VIII ja s'anomenen campanes. Són uns instruments musicals de percussió, normalment de bronze, que han tingut diverses afinacions al llarg dels segles. Segons els musicòlegs germànics Curt Sachs i Enrich von Hombostel es poden definir com : " instruments idiòfons d'entretoc - és a dir , que l'instrument es posa tot ell en vibració al ser colpejat - de percussió amb cavitat i amb vibració principalment a les vores, el qual pot ser percudit tant des de l'exterior com des de l'interior ". Les campanes tenen la forma d'un vas rodó, d'amplaria creixent devers la boca, (forma de pera) que queda suspesa boca avall i sòna quan les seves parets són percudides per un batall que penja al seu l'interior o per un martell a l'exterior. Històricament la campana es troba en totes les civilitzacions antigues i fou utilitzada per fer senyals culturals, festives, de dol, de perill, de convocatòria...etc. La introducció de la campana en el culte cristià és atribuïda a sant Paulí ( segle IV ), sacerdot barceloní i bisbe de Nola ( població de la regió italiana de la Campània, d'on sembla derivar el nom ). En algunes poblacions a les campanes se les anomenen noles ( de sant Paulí de Nola) i també cloques i als campanars, cloquers . Però fins al segle VIII no consta la construcció de campanes per a convocar els fidels al temple.
Des de petit quan sentia les campanes sentia una gran joia . Vaig agafar afició a escoltar-les. A " cal Mengol " es pot dir que no necessitavem rellotge car entre el gall de " cal Canari " i les campanes que sonaven damunt mateix de casa, el suplien amb escreix. Per això quan un dia el Joan Cabré i Salvat ( de ca l'Assassó ) m'invità a pujar al campanar per veure com tocaven les campanes , hi vaig agafar encara més afició. LLavors tenia 7 anys, i cada dissabte al migdia i les vigilies de festa pujava al campanar , primer mirant , però desprès de quatre setmanes ja repicava ; voltejar-les, m'era impossible. 
L'efecte és colossal, paorós. Sembla talment que la campana grossa hagués de desballestar-se i caure'ns a sobre. Estirar la corda i deixar-la anar el moment just, estirar i sentir el cop brutal del batall, i tornar a estrebar amb totes les forçes, per augmentar el vol indeturable de la campana, giravoltant sobre els caps. Escoltar la veu dels bronzes des de dalt del campanar no podré oblidar-ho mai. La proximitat física deriva en fascinació gairabé sempre, especialment si qui us hi acompanya és el rei de l'espai : el campaner.
EL CAMPANER va ser un ofici de tipus familiar, és a dir , saber tocar les campanes era un art que passava de pares i mares a fills durant generacions, car llurs tocs són múltiples i variats. Cada poble o comunitat tenia els seus tocs i els seus codis. Tothom coneixia els so de les seves campanes. Hi havia tocs singulars per les necessitats pròpies del poble o de la comunitat. El so de les campanes d'un poble forma part de la seva essència, de la seva idiosincràsia, de la seva història. És consubstancial amb el propi poble i els seus habitants. Les campanes són pel campaner les seves filles, les cuida, les tascona, engrasa els seus eixos i batalls. Les acarona i arriba a parlar amb elles. Campaners famosos : QUASIMODO . el campaner geperut de Notre Dame de París o de JOSAFAT, el campaner de la catedral de Girona, immortalitzat per Prudenci Bertrana.
El toc de les campanes tenia un punt de democràcia i de participació ciutadana, doncs abans havia estat costum que tothom podia fer repicar les campanes al seu gust, mitjançant una retribució , posant-se d'acord amb el campaner. Aquest costum fou prohibit el 1.885 perquè, segons deien, l'excés de batallades molestava els ciutadans. El so d'una campana arriba als 3 o 4 km, i de nit si hi ha boira fins a 6 km. Les campanes eren tradicionalment signe de comunitat, mitjà de comunicació ( les hores són assenyalades per la campana grossa i els quarts per la mitjana ) i element de transmissió de sentiments comunitaris; només calia sentir els tocs per saber la bona o mala nova, tocs que seguidament especificarè. Per una falsa interpretació del Concili Vaticà II les campanes foren recloses i solament s'utilitzaren per al toc de missa, la qual cosa no suposava ni el 10% dels missatges. Ara sembla que rebroti l'ofici de campaner i el toc de les campanes; benvingut sia.
USANÇA DE LES CAMPANES. L'ús ancestral de les campanes fou ritual i màgic abans que musical . Al llibre de l'Èxode ja es parla de petites campanes d'or als hàbits dels sacerdots jueus per protegir-los dels mals esperits. L'església va adoptar la creença que el so del metall allunya també els esperits malignes com les asperges, per això es bategen. Les campanes més antigues s´han trobat a Cnossos ( Illa de Creta ) són d'argila i daten del 2.000 a C . A Xina es conserven unes campanes de bronze datades del 1.400 a C.
Moltes campanes porten aquesta inscripció : " Vivos voco, mortuos plango, fulgura frango ·", que traduit vol dir : " Crido als vius, planyo els morts i desfaig les tempestats ". Hi ha algunes campanes que àdhuc són molt més explícites i extenses com la campana de Sta. Eulalia de la Seu Barcelonina : " Per mi, els veïns mengen: per mi, es lleven : per mi , preguen ; per mi, comencen llurs tasques ; per mi, descansen ; per mi , viuen les escoles ; per mi, es regeixen els espectacles; per mi, els curials guanyen ; per mi, els metges guareixen ; per mi, els clergues canten; i per mi, el senyor Jesús us porta a la glòria . Els tocs religiosos eren aprofitats per a regular la vida profana : llevar-se al toc de matines ; anar a dinar i plegar de la feina al toc de l'Àngelus i descansar al toc d'oració. La Jacoba de Sant Pol de Mar ( Barcelona) porta aquesta inscripció : " Alabo a Déu, ploro els difunts , honoro les festes ".
BENEDICCIÓ DE LES CAMPANES. Segons una capitular de Carlemany (789) es parla del baptisme de les campanes, a les quals es donaria un nom , una inscrpció , i gaudeixen de padrins. Les campanes tenen un cerimonial propi de benedicció, anomenat popularment " bateig " . Així la Tomasa i l'Eulàlia a Barcelona, la Capona a Tarragona. Les nostres campanes porten els noms de : Sebastiana ( la grossa ) , Bàrbara ( la mitjana) , Maria ( la petita ) i Salvadora ( la procedent de La Mussara ). La Sebastiana fou adquirida l'any 1.752 i aproximadament l'any 1.875 s'esba- dellà, tirant-la daltabaix del campanar per fondre-la i de nou colocar-la. Quant pesan les nostres campanes i quines incripcions tenen ?. Cada campana és beneïda per protegir la comunitat. La campana més vella és a LLeó (1.086) per vella és de mira'm i no em toquis i per això no la fan sonar. SÍ, la de la Catedral d' Oviedo, anomenada " Wamba " de l'any 1.219 . Sabeu quantes campanes sonen a Espanya ? Unes 150.000. Entre les 94 catedrals espanyoles sonen 1.077 campanes. Les campanes tenen el seu sexe i la seva veu que moltes vegades emociona, embadaleix i entres amb harmonia agafant el seu to. La campana esdevé un signe de lloança de la comunitat i també és un signe de la presència de Déu entre els homes. " La comunitat hauria d'estar limitada pel so de la campana a fi que tots ens coneixéssim. Hem substituït la campana per la radio, la tele, el diari. Ens arriben notícies de molt lluny, però moltes vegades no coneixem el veí del pis del costat, ni si s' ha mort o s'ha casat un de la pròpia escala " ( LLuís Racionero ). Això passa principalment a les ciutats on la vida comunitària s'ha esvaït; seria convenient que altra volta les campanes de les esglésies toquessin per fer saber els esdeveniments del barri. Així la vida comunitària es veuria reforçada de bell nou amb la incorporació de llurs vells i bells tocs. PREGUNTA : Perquè les campanes de Vilaplana no figuren a l' inventari general de campanes de Catalunya ? . Vull indagar el dia del bateig i quins foren els seus padrins .
MATERIAL I PARTS D'UNA CAMPANA. El material amb què es fan ha de ser de bronze : un que porti el 80% de coure i el 20% d'estany. L'única part de la campana que no és de bronze és el batall, que és de ferro forjat i que ha de tenir la forma de pera. La finalitat era que se sentissin com més lluny millor. Molta gent pensa que el so surt de la boca de la campana, com en l'extrem d'una trompeta, però això no és així. Són les partícules de la paret de la campana que es mouen cap endins i cap enfora els que produeixen les ones sonores. 
El primer mode de vibració sona molt fluix. La freqüència del segon mode que sona més fort es considera com a to fonamental de la campana. Per fer una bona campana, sònicament parlant, és precís que el gruix de la seva secció vertical no sigui uniforme, sinó que tingui més bronze en unes zones que en altres. Així es pot considerar la campana com un conjunt d'anells de bronze de diferent gruix i diàmetre cadascun d'ells, i els sons de cadascun d'aquests anells són els que amb la vibració que fan després de ser percudits causin la ressonància per donar com a resultat un so especial i agradable. Tradicionalment les campanes occidentals estan entonades en una tercera menor encara que moltes vegades també tenen una tercera major, o sigui, una octava més aguda. Tocar les campanes amb rotació (ventant-les ) produeix un so que és diferent del so d'una campana fixa o immòbil. Quan la campana es mou per la part baixa del cercle de rotació, la vora es mou ràpidament, d'un costat cap a l'altre, produïnt tons diferents.
Les parts d'una campana són molt ben explicades a la foto. A les campanes amb batall, la percussió és obtinguda generalment tibant una CORDA, l'esforç de la qual es transmés mitjançant una politja a un bastiment amomenat JOU - TRUJA és l'eix per on la campana queda subjecta a les parets del campanar, també és la part on se subjecta la palanca que unida a la corda farà moure la campana prenent un moviment oscil.latori el comunica per mitjà d'uns TIRANTS a la CORONA ( conjunt de nanses per on la campana és subjectada ); a l'interior hi ha una ARGOLLA subjectadora del batall el qual colpeja la secció més ampla, denominada PANXA. La peça que assegura la campana i li fa de contraspès al ventar-la és anomenada CAPÇAL O TRAMUJA, que és la part superior de la campana compost generalment per l'acoblament de diferents peces de fusta, sovint de roure. El pes del capçal ha d' estar en proporció al pes de la campana, en les campanes accionades manualment acostuma a ser entre un 60 % i un 70% del pes del metall. El capçal i la campana resten fixats al jou mitjançant uns tirants formant així un sol cos. Fulgure e tempestate, liberanos Domine " : del llamp i de la tempesta, deslliureu-nos Senyor. Finalitzaré dient que com més campanes tenia un campanar més important era l'església.
