CA - LA - PEIRONA. II PART.
(1 comentaris)Començaré posant la casa nova de " Ca la Peroina " situada al final del carrer Àngel Guimerà i fent cantonada a La Riba des d'on es veu el paisatge majestuós de la serralada de La Mussara, com si fos un gegant que mire's de fit a fit a Vilaplana, aquell " mas de la plana ", que va servir per resguardar els ramats a l'hivern i en temps de pluja, per desprès convertint-se en poble ( Vilaplana ), acollint a una munió de musserencs.
A la secció anterior vaig parlar del caràcter , forma d'ésser i llurs oficis tan de l' Isidre com de la Dolores de " Ca la Peirona " així com de la gran amistat, fregant la familiaritat , que'ls hi professava. Les portes de " Ca la Peirona " sempre estaven obertes ". Ara toca parlar dels seus naixements i familía.
ISIDRE OLIVÉ i ROIG. Va néixer a dos quarts de quatre de la matinada, a La Mussara, del 17 de maig de 1.896. Li posaren a més d'Isidre, Ramon i Francesc. Els seus pares foren : DOMINGO OLIVÉ i AGUSTENCH, de 48 anys, natural d'Alforja i veí de La Mussara , i MARINA ROIG i CAVALLÉ, de 45 anys, de La Mussara. No consten els avis paterns i dels materns solament el de JAUME ROIG i JUANPERE, de La Mussara. Fet bastant xocant doncs es tracte de pobles veins.
L'ISIDRE va tenir cinc germans i ell fou el més petit de la colla. DOMINGO nascut a les 9 de la nit del 31 d'agost de 1.878. Li posaren els noms de Domingo, Josep i Ramon . Els seus pares tenien 30 i 28 anys respectivament. Morí jove. PERE nascut a les 9 de la nit del 7 de març de 1.881. Li posaren els noms de Pere, Josep i Ramon. SERAFÍ d'ell no tinc dades. JOSEP nascut a les 6 de la tarda del 8 de març de 1.884. Li posaren els noms de Josep, Salvador i Joan. I finalment SALVADOR nascut a les 3 de la tarda del dia 26 de maig de 1.887. Li posaren els noms de Salvador, Marcel.lí i Joan. Entre ell i l'ISIDRE es portaven 18 anys. Molts al casar-se marxaren de la Mussara i s'establiren a l'Alforja, poble del seu pare.
DOLORES ESTIVILL I ESTEVE. Va néixer a les 3 de la matinada del 18 de novembre de 1.895, a La Mussara. Li posaren els noms de : Dolores, Concepció i Raimunda. Els seus pares foren : JOAN ESTIVILL i VALLVERDÚ, de La Mussara , mas " PEIRO " del pou o de la font , molt a prop de les cases del poble. El nom de PEIRO no és sinó una forma diminutiva afectuosa de Pere i de CÀNDIDA ESTEVE i MESTRE, de Vímbodí. Avis paterns : JOAN ESTIVILL I BALAÑÀ de La Mussara i ANTONIA VALVERDÚ, de La Mussara. Avis materns : JOSEP ESTEVE i BONET, de Cabra del Camp i de VENTURA MESTRE, de Vimbodí. Aquí tinc l'explicació de les e obertes de " La Peirona " la seva mare era de Vimbodí , últim poble de la província de Tarragona termenejant amb la província de LLeida. A més l'església també està dedicada a Sant Salvador
La DOLORES va tenir uns quants germans , entre ells, RUFÍ ESTIVILL i ESTEVE, nascut a la 1 de la nit del 24 de març de 1.899. Li posaren els noms de : Rufí, Josep i LLuís. Crec que va morir el 28 de maig de 1.977 al poble d'Alforja. I OLEGUER nascut a 10 de la nit del 9 de desembre de 1.901. Li posaren els noms de : Oleguer, Alexandre i LLuís. El seu pare Joan tenia 54 anys i la seva mare Càndida 38 anys
Del matrimoni entre l'Isidre i la Dolores nasqueren : MARIA OLIVÉ i ESTIVILL, nascuda a La Mussara a dos quarts de tres de la nit del 17 d'octubre de 1.921 . Li posaren els noms de : Maria, Rosa i Montserrat. Era filla de : ISIDRE OLIVÉ i ROIG, de 26 anys, de La Mussara i de DOLORES ESTIVILL i ESTEVE, de 25 anys, de La Mussara, del mas " Peiro " del pou. Els avis paterns foren : DOMINGO OLIVÉ i AGUSTENCH de 73 anys, natural d'Alforja i de MARINA ROIG i CAVALLÉ, difunta, de La Mussara. Avis materns : JOAN ESTIVILL i VALLVERDÚ, de La Mussara i de CÀNDIDA ESTEVE i MESTRE, de Vimbodí. Signà com testimoni del naixement el meu oncle Ambròs Agustench i Huguet. La Maria es casà ja grandeta amb FRANCESC MESTRE i PÀMIES" Sisco Ramones ",era fill de : JOAN MESTRE i BIGORRA i de RAMONA PÀMIES i TAFORELL. Fruit de dit matrimoni ha sigut el JOAN Mª MESTRE i OLIVÉ casat amb MARIA MERCÈ SERRES i ESPASA, filla de JOSEP SERRES i AYMAMÍ i SEBASTIANA ESPASA i VAll. La Maria als 88 anys es conserva molt bé, amb molta claretat d'idees, i sempre activa. És una de les persones, fora de la famiíia, que més estimo. Aquí teniu la fotografia del meu amic " Pep Serres " amb la seva esposa Sebastiana ( difunta).
L'altre fill fou : JOSEP OLIVÉ i ESTIVILL, nascut a La Mussara a dos quarts de 10 del matí del 28 de juny de 1.923. Li posaren els noms de : Josep, Emili i Estanislau. L' Isidre i la Dolores tenien 28 anys. Signà com testimoni del naixement : Andreu Robert i Juanpere. Es casà amb una noia d'Arbolí. Morí molt jove. No gaudia de bona salut.
CURIOSITAT.- Amb el mateix nom i cognoms ( JOSEP OLIVÉ i ESTIVILL ) vaig trobar en el llibre de naixements de La Mussara. En un principi en produi certa confussió però per les dades resultava impossible. Dit home va nèixer el 3 de març de 1.890. Li posaren els noms de : Josep, Pere i Miquel. Els seus pares foren : SALVADOR OLIVÉ i JUANPERE, de La Mussara i FRANCESCA ESTIVILL i DULCET, de La Mussara. Els avis paterns : ANTONI OLIVÉ i AMIGÓ, de La Febró i MARIA JUANPERE i CLIMENT, de La Mussara. I els avis materns : JOSEP ESTIVILL i ESTIVILL, de La Mussara i TERESA DULCET i ODENA, de Rojals.
E L S D E L " M A S E T ".
També anomenat " Mas de Les Tosques ". És el primer mas, damunt del cingle Roig, que pujant de Vilaplana a La Mussara , pel camí de Les Tosques, es troba. Des de petit sempre va cridar-me l'atenció el fet que les cosines de " Cal Sisquet del pa " junt amb el meu germà hi passessin allí uns quants estius. Quin era el parentiu ?. A més la mare estant prenyada de 6 mesos de mi, baixant del Maset va relliscar a Les Tosques, i va caure al riu. Va ser el meu primer bateig. L'esglai tant del pare com de la tia Marieta fou grandiós. Va ocórre molt a prop de la FONT FREDA una gran roca de pedra tosca revestida de molsa i de fenàs i que raja aigua en petites cascades ( segons " El Cim " Butlletí Infomatiu Centre Excursionista Camp de Tarragona. Nº 16 de febrer de 1.998 ), font molt original i que paga la pena visitar. Antigament , l'aigua saltaba per una teula i formaba un gran tolll al dessota , on precisament comença el barranc de Les Tosques ".
El propietari del " Maset " era JOAN JUANPERE i AGUSTENCH, va néixer a La Mussara a les quatre de la tarda del 28 de gener de 1.894. Li posaren els noms de : Joan, Josep i Ismael. Era fill de : PERE JUANPERE i CLIMENT, de La Mussara i de ANTONIA AGUSTENCH i BRUNET. Els avis paterns foren : SALVADOR JUANPERE, de La Mussara i de ÚRSULA CLIMENT, d'Alcover. Els avis materns foren : SALVADOR AGUSTENCH i HUGUET, de la Mussara i de MARIA BRUNET, de Siurana. Va tenir uns quants fills. Morí a Valls el 16 de novembre de 1.972.
Podeu mirar la fotografia del " Maset ", del Joanet i fills junt amb la tia Maria de " cal Sisquet del Pa ", el meu germà Anton, les cosines Paquita i Maria, tots ells veien la grandiositat de Déu, i la padrineta. Un dels motius per a pujar tants estius al " Maset " era que la Maria estava desganada, era poc menjadora. ( Mireu la Secció : El Tió i el Pessebre ). El Maset de les Tosques estava constituït per un edifici principal i tres recintes més que podrien fer de graners, quadres o corrals pels animals.
E L M A S " d ' en P O U D E G E L ".
Posaré quatre ratlles d'aquest mas en consideració al JORDI ROBERT, que segons diu en el seu comentari el seu padrí era fill d'aquest mas, que es troba damunt de la carretera de Vilaplana a La Mussara, a uns 500 metres del mas " de L' Abelló " en direcció al antic poble de La Mussara. Enclavat al coll de La Negra. El nom li ve " POU DE GEL " ja que situat damunt del mas hi ha dit pou, i d'ell s'han parla a meitat del segle XVIII. Sota del mas hi ha La Cambrurada i el Cingle de la Palma .Ja consta el 1.720. No es pot posar en dubte que el mas fou construit al servei del pou i no pas per a presidir una explotació agrícola. Sembla que, inicialment, havia estat propietat de MIQUEL MACIP, de Prades i que després passà a mans dels Robert.
Segons compte el meu parent Anton Agustench Bonet en " Records de La Mussara " : " El pou del Gel es troba a uns deu minuts del poble....Té una circumferència d'uns deu metres per altres tants de fondària, i tot vestit de pedra. El recordo amb dues arcades de quadrons que sostenien els tres trams de cabirons que el cobrien per evitar el sol i la pluja. A l'hivern , l'omplien de neu i glaç i un bassot que s'aprofitava amb les glaçades per carregar el pou..... Per omplir aquest pou caldria que nevés i gelés força , comptant les dimensions descrites. Una vegada venia l'estiu, baixaven el gel a Reus amb els animals a cargues.... l'inconvenient era que el gel regalimava i els podria el bast ( aubardes ). Vet ací que el gel era un altre mitjà de vida per als mussarencs ".
Aquí teniu la partida de maixement de la LINA ROBERT i FERRE, que molts vam conèixer. Nascuda a La Mussara a les 10 el matí del dia 7 de maig de 1.894. Era filla de : JOSEP ROBERT i ROBERT, de 37 anys, de La Mussara, propietari del mas " del POU DE GEL " i de MARIA DE LES NEUS FERRÉ i ABELLÓ, de 22 any, filla de l'Albiol. Els avis paterns foren : GABRIEL ROBERT i AGUSTENCH, de La Mussara i de CECILIA ROBERT i OLLÉ, de La Mussara. I els avis materns foren : JOSEP FERRÉ de l'Albiol i de MARIA ABELLÓ, també de l' Albiol. La pobre Lina va morir atropellada per un cotxe.
Vull acabar aquesta pàgina , mirant la formosor i la majestuositat de la nostra serralada amb " la pregària dels cingles " : " El Saddai, Senyor dels cingles, Déu de les muntanyes !. Davant del cel immens us adreço la meva pregària : Feu-me freturós d'altura i plenitud, fornit com aquests pics altius, amic del silenci, contemplador de les estrelles. Feu-me generós; que no romangui massa temps dalt dels cingles, que en baixi il.luminat, ple de la vostra veritat i ajudi el germans meus a la vall. Doneu-me un cor gran com l'horitzó, indòmit per a la injusticia, assedegat d'infinit que només se sadolli davant de Vós "
Les tres lletres de SADDAI corresponent a les inicials de " Déu totpoderós " . És el nom que s'escriu a la MEZURÀ , aquest petit estoig que es posa a la porta d'entrada de les cases hebrees, a la dreta, i també a les habitacions. Ve a ser com el Santcrist per els cristians. El terme signifiqui : " DEU DE LES MUNTANYES " referint-se probablement a la muntanya del Sinaí , quan el poble d'srael estava aturat al seus peus, i Moisès pujà a la muntanya per parlar amb Déu. Saddai és el nom amb que Déu es va donar a conèixer ( Êxode 6, 2-3 ) a Abraham, Isaac i Jacob : " Jo soc Jahvé, el que vaig aparèixer a Abraham, Isaac i Jacob com " Déu Totpoderós " , però no amb el nom de Jahvé vaig donar-me a conèixer a la muntanya ".