CA - LA - PEIRONA. II PART.

(1 comentaris)

Començaré  posant  la  casa  nova  de "  Ca  la  Peroina  "  situada  al  final  del  carrer  Àngel  Guimerà  i  fent  cantonada  a  La  Riba  des  d'on  es  veu  el  paisatge  majestuós  de  la  serralada  de  La  Mussara,  com  si  fos  un  gegant  que  mire's  de  fit  a  fit  a  Vilaplana,  aquell  "  mas  de  la  plana ",  que  va  servir   per  resguardar  els  ramats  a  l'hivern  i  en  temps  de  pluja,  per  desprès   convertint-se   en  poble (  Vilaplana ), acollint  a  una  munió  de  musserencs.

A  la   secció  anterior  vaig  parlar  del  caràcter  ,  forma  d'ésser  i  llurs  oficis  tan de l'  Isidre  com  de  la  Dolores  de  "  Ca  la  Peirona  "   així  com  de  la  gran  amistat,  fregant  la  familiaritat ,  que'ls  hi  professava.  Les  portes  de  "  Ca  la  Peirona  "  sempre  estaven  obertes ".  Ara  toca  parlar  dels  seus  naixements  i  familía.

ISIDRE  OLIVÉ  i   ROIG.  Va  néixer  a  dos  quarts  de  quatre  de  la  matinada, a  La  Mussara,  del  17  de  maig  de  1.896.  Li  posaren  a  més  d'Isidre,  Ramon  i  Francesc.  Els  seus  pares  foren   :  DOMINGO  OLIVÉ  i   AGUSTENCH,  de  48  anys,  natural  d'Alforja  i  veí  de  La  Mussara  ,  i   MARINA  ROIG  i   CAVALLÉ,  de  45   anys,  de  La   Mussara.  No  consten  els  avis  paterns  i  dels  materns  solament  el   de  JAUME  ROIG  i  JUANPERE,  de  La  Mussara.  Fet  bastant  xocant  doncs  es  tracte  de  pobles  veins.

L'ISIDRE va  tenir  cinc  germans  i  ell  fou  el  més  petit  de  la  colla.  DOMINGO  nascut  a  les 9  de  la  nit  del  31  d'agost  de  1.878.  Li  posaren  els  noms  de  Domingo, Josep  i  Ramon .  Els  seus  pares  tenien   30   i  28  anys  respectivament.  Morí   jove.  PERE  nascut  a  les  9  de  la  nit  del  7  de  març  de  1.881.  Li  posaren  els  noms  de  Pere,  Josep  i  Ramon.  SERAFÍ   d'ell  no  tinc  dades.  JOSEP  nascut  a  les  6  de  la  tarda  del  8  de  març   de  1.884.  Li  posaren  els  noms  de  Josep, Salvador  i  Joan.  I  finalment  SALVADOR  nascut  a  les  3  de  la  tarda  del  dia  26  de  maig  de  1.887.  Li  posaren  els  noms  de  Salvador,  Marcel.lí  i  Joan.  Entre  ell  i  l'ISIDRE  es  portaven  18  anys.  Molts  al  casar-se  marxaren  de  la  Mussara  i  s'establiren a  l'Alforja,  poble  del  seu  pare.

 DOLORES ESTIVILL I ESTEVE. Va  néixer  a  les  3  de  la  matinada  del  18  de  novembre  de  1.895,  a  La  Mussara.  Li  posaren  els  noms  de  :  Dolores, Concepció  i  Raimunda.  Els  seus  pares  foren  :  JOAN  ESTIVILL  i   VALLVERDÚ,  de  La  Mussara ,  mas "  PEIRO  " del  pou  o  de  la  font ,  molt a  prop  de  les  cases  del  poble.  El  nom  de  PEIRO  no  és  sinó  una  forma  diminutiva  afectuosa  de  Pere   i   de  CÀNDIDA  ESTEVE  i   MESTRE,  de  Vímbodí.  Avis   paterns  :  JOAN  ESTIVILL I  BALAÑÀ  de  La  Mussara  i   ANTONIA  VALVERDÚ,  de  La  Mussara.  Avis   materns :  JOSEP  ESTEVE  i  BONET,  de  Cabra  del   Camp   i   de  VENTURA   MESTRE,  de  Vimbodí.  Aquí   tinc  l'explicació  de  les  obertes  de  "  La  Peirona  "  la  seva  mare  era  de  Vimbodí  , últim  poble  de  la  província  de  Tarragona  termenejant  amb  la  província  de  LLeida.  A  més   l'església  també  està  dedicada  a  Sant  Salvador 

La  DOLORES  va  tenir  uns  quants  germans ,  entre  ells,  RUFÍ  ESTIVILL  i  ESTEVE,  nascut  a  la  1  de  la  nit  del  24  de  març  de  1.899.  Li  posaren  els  noms  de  :  Rufí,  Josep  i   LLuís.  Crec  que  va  morir  el   28  de  maig  de  1.977  al  poble  d'Alforja.  I   OLEGUER  nascut  a  10  de  la  nit  del  9  de  desembre  de  1.901.  Li  posaren  els  noms  de :  Oleguer,  Alexandre  i  LLuís. El   seu  pare  Joan  tenia  54  anys  i  la  seva  mare  Càndida  38  anys

Del  matrimoni  entre  l'Isidre  i  la  Dolores  nasqueren  :   MARIA  OLIVÉ  i  ESTIVILL, nascuda  a  La  Mussara  a  dos  quarts  de  tres  de  la  nit  del  17  d'octubre  de  1.921 .  Li  posaren  els  noms  de  :  Maria,  Rosa  i  Montserrat. Era  filla  de  :  ISIDRE  OLIVÉ  i  ROIG,  de  26  anys,  de  La  Mussara  i  de  DOLORES  ESTIVILL  i   ESTEVE,  de  25  anys,  de  La  Mussara,  del  mas  "  Peiro "  del  pou.  Els  avis  paterns  foren  :  DOMINGO  OLIVÉ  i   AGUSTENCH  de  73  anys, natural  d'Alforja  i  de  MARINA  ROIG  i  CAVALLÉ,   difunta,  de  La  Mussara.  Avis  materns  :  JOAN   ESTIVILL  i  VALLVERDÚ,  de  La  Mussara  i   de   CÀNDIDA  ESTEVE  i   MESTRE,  de  Vimbodí.  Signà  com  testimoni  del  naixement  el  meu  oncle  Ambròs  Agustench  i  Huguet.  La  Maria  es  casà  ja  grandeta  amb  FRANCESC   MESTRE i   PÀMIES"  Sisco  Ramones ",era  fill  de  :  JOAN  MESTRE i  BIGORRA  i  de  RAMONA  PÀMIES  i  TAFORELL. Fruit   de  dit  matrimoni  ha  sigut  el  JOAN  Mª  MESTRE  i  OLIVÉ    casat  amb  MARIA  MERCÈ  SERRES  i   ESPASA,  filla  de  JOSEP  SERRES  i  AYMAMÍ  i   SEBASTIANA  ESPASA  i  VAll.   La  Maria  als  88  anys  es  conserva  molt  bé,  amb  molta  claretat  d'idees,  i  sempre  activa.  És  una  de  les  persones,  fora  de  la  famiíia,  que  més  estimo. Aquí  teniu  la  fotografia  del  meu  amic  "  Pep  Serres "  amb  la  seva  esposa  Sebastiana  (  difunta).

L'altre  fill  fou  :  JOSEP  OLIVÉ  i   ESTIVILL,  nascut  a  La   Mussara  a  dos  quarts  de  10  del  matí  del  28  de  juny  de  1.923.  Li  posaren  els  noms  de  :  Josep,  Emili  i  Estanislau.  L' Isidre  i  la  Dolores  tenien  28  anys.  Signà  com  testimoni  del  naixement  :  Andreu  Robert  i   Juanpere.  Es  casà  amb  una  noia  d'Arbolí.  Morí  molt  jove.  No  gaudia  de  bona  salut.

CURIOSITAT.-  Amb  el  mateix nom  i  cognoms  (  JOSEP  OLIVÉ  i  ESTIVILL )  vaig  trobar  en  el  llibre  de  naixements  de  La  Mussara.  En  un  principi  en  produi  certa  confussió  però  per  les  dades  resultava   impossible. Dit  home  va  nèixer  el  3  de  març  de  1.890.  Li  posaren  els  noms  de  :  Josep,  Pere  i  Miquel.  Els  seus  pares  foren  :  SALVADOR  OLIVÉ  i  JUANPERE,  de  La  Mussara  i   FRANCESCA  ESTIVILL i  DULCET,  de  La  Mussara.  Els  avis  paterns :  ANTONI  OLIVÉ  i  AMIGÓ,  de  La  Febró  i   MARIA  JUANPERE  i  CLIMENT,  de  La  Mussara.  I  els  avis  materns :  JOSEP  ESTIVILL  i  ESTIVILL, de  La  Mussara  i   TERESA   DULCET  i  ODENA,  de  Rojals.

                          E  L  S      D  E   L      "  M   A   S   E   T   ".

També  anomenat  "  Mas  de  Les  Tosques ".  És  el  primer  mas,  damunt  del  cingle  Roig,  que  pujant  de  Vilaplana  a  La  Mussara ,  pel  camí  de  Les  Tosques,  es  troba.  Des  de  petit  sempre  va  cridar-me  l'atenció  el  fet  que  les  cosines  de  "   Cal   Sisquet  del  pa "  junt  amb  el  meu  germà  hi  passessin   allí   uns  quants  estius.  Quin  era  el  parentiu ?.  A  més  la  mare  estant  prenyada  de  6  mesos  de  mi,  baixant  del  Maset  va  relliscar  a  Les  Tosques,  i  va  caure  al  riu.  Va  ser  el  meu  primer  bateig.  L'esglai  tant  del  pare  com  de  la  tia  Marieta  fou  grandiós.  Va  ocórre  molt  a prop  de la  FONT  FREDA  una  gran  roca  de  pedra  tosca  revestida  de  molsa  i  de  fenàs  i  que  raja  aigua  en  petites  cascades  (  segons "   El  Cim  "  Butlletí  Infomatiu  Centre  Excursionista  Camp  de  Tarragona.  Nº  16  de febrer  de  1.998 ), font  molt  original  i  que  paga  la  pena  visitar.  Antigament , l'aigua  saltaba  per  una  teula  i  formaba  un  gran  tolll  al  dessota  ,  on  precisament  comença  el  barranc  de  Les  Tosques  ".

El  propietari  del  "  Maset  "  era   JOAN  JUANPERE  i   AGUSTENCH,  va  néixer  a  La  Mussara  a   les  quatre  de  la  tarda  del  28  de  gener  de  1.894. Li  posaren  els  noms  de  :  Joan,  Josep  i  Ismael.  Era  fill  de  :  PERE  JUANPERE  i   CLIMENT,  de  La  Mussara  i   de  ANTONIA  AGUSTENCH  i  BRUNET Els  avis  paterns  foren  :  SALVADOR   JUANPERE,  de  La  Mussara  i  de  ÚRSULA  CLIMENT,  d'Alcover.  Els  avis  materns  foren :  SALVADOR  AGUSTENCH  i  HUGUET,  de  la  Mussara  i  de  MARIA  BRUNET,  de  Siurana. Va  tenir  uns  quants  fills.  Morí  a  Valls  el   16  de  novembre  de  1.972.

Podeu  mirar  la  fotografia  del  "  Maset  ",  del  Joanet  i  fills  junt  amb  la  tia  Maria  de  "  cal  Sisquet  del  Pa ",  el  meu  germà  Anton,  les  cosines  Paquita  i  Maria,  tots  ells  veien  la  grandiositat  de  Déu,  i  la  padrineta.  Un  dels  motius  per  a  pujar  tants  estius  al  "  Maset  "  era  que  la Maria  estava  desganada,  era  poc  menjadora.  (  Mireu  la  Secció  :   El  Tió  i  el  Pessebre ).  El  Maset  de  les  Tosques  estava  constituït  per  un  edifici  principal  i  tres  recintes  més  que  podrien  fer  de  graners,  quadres  o  corrals  pels  animals.

                        E L    M  A  S    "   d ' en    P  O  U    D  E    G   E   L  ".

Posaré  quatre  ratlles  d'aquest  mas  en  consideració  al   JORDI  ROBERT,  que  segons  diu  en  el  seu  comentari  el  seu  padrí  era  fill  d'aquest  mas,  que  es  troba  damunt  de  la  carretera  de  Vilaplana  a  La  Mussara,  a  uns  500  metres  del   mas  "  de  L' Abelló  "  en  direcció  al  antic  poble  de  La  Mussara.  Enclavat  al  coll  de  La  Negra. El  nom  li  ve  "  POU  DE  GEL  "  ja  que  situat  damunt  del  mas  hi  ha  dit  pou, i   d'ell  s'han  parla  a  meitat  del  segle  XVIII. Sota  del  mas  hi  ha  La  Cambrurada  i  el  Cingle  de  la  Palma .Ja  consta  el  1.720.  No  es  pot  posar  en  dubte  que  el  mas  fou  construit  al  servei  del  pou  i  no  pas  per  a  presidir  una  explotació  agrícola.  Sembla  que, inicialment,  havia  estat  propietat  de   MIQUEL  MACIP,  de  Prades i  que  després  passà  a  mans  dels  Robert.

Segons  compte  el  meu  parent  Anton Agustench  Bonet  en  "  Records  de  La  Mussara " :  "  El  pou  del Gel  es  troba  a  uns  deu  minuts  del  poble....Té  una  circumferència  d'uns  deu  metres per  altres  tants  de  fondària,  i  tot  vestit  de  pedra.  El  recordo  amb  dues  arcades  de  quadrons  que  sostenien  els  tres  trams  de  cabirons  que  el  cobrien  per  evitar  el  sol  i  la  pluja.  A  l'hivern , l'omplien  de  neu  i  glaç  i  un  bassot  que  s'aprofitava  amb  les  glaçades  per  carregar  el  pou..... Per  omplir  aquest  pou  caldria  que  nevés  i  gelés  força ,  comptant  les  dimensions  descrites.  Una  vegada  venia  l'estiu,  baixaven  el  gel  a  Reus  amb  els  animals  a  cargues.... l'inconvenient  era  que el  gel  regalimava  i  els  podria  el  bast  (  aubardes ).  Vet  ací  que  el  gel  era  un  altre  mitjà  de  vida  per  als  mussarencs  ".

Aquí  teniu  la  partida  de  maixement  de  la  LINA  ROBERT  i  FERRE,  que  molts  vam  conèixer.  Nascuda  a  La  Mussara  a  les  10  el  matí  del  dia  7  de  maig  de  1.894.  Era  filla  de  :  JOSEP   ROBERT  i   ROBERT,  de  37  anys,  de La  Mussara,  propietari  del  mas    "   del  POU  DE  GEL  "  i  de  MARIA  DE  LES NEUS  FERRÉ  i  ABELLÓ,  de  22  any,  filla  de  l'Albiol.  Els  avis  paterns  foren :  GABRIEL  ROBERT i   AGUSTENCH,  de  La  Mussara  i   de   CECILIA  ROBERT  i  OLLÉ,  de  La  Mussara.  I  els  avis  materns  foren  :  JOSEP  FERRÉ de l'Albiol   i   de   MARIA  ABELLÓ,  també  de  l'  Albiol. La  pobre  Lina  va  morir  atropellada  per  un  cotxe.

Vull  acabar  aquesta  pàgina ,  mirant  la  formosor   i  la  majestuositat  de  la  nostra  serralada  amb  " la   pregària   dels  cingles  "  :  "  El  Saddai,  Senyor  dels  cingles,  Déu  de  les  muntanyes !.  Davant del  cel  immens  us  adreço  la  meva  pregària  :  Feu-me  freturós  d'altura  i  plenitud,  fornit  com  aquests  pics  altius,  amic  del  silenci,  contemplador  de  les  estrelles.  Feu-me  generós;  que  no  romangui  massa  temps  dalt  dels  cingles,  que  en  baixi  il.luminat,  ple  de  la  vostra  veritat  i  ajudi  el  germans  meus  a  la  vall.  Doneu-me  un  cor  gran  com  l'horitzó, indòmit  per  a  la  injusticia,  assedegat  d'infinit  que  només  se  sadolli  davant  de  Vós  "

Les  tres  lletres  de  SADDAI  corresponent  a  les  inicials  de  "  Déu  totpoderós " .  És  el  nom  que  s'escriu  a  la  MEZURÀ ,  aquest  petit  estoig  que  es  posa  a  la  porta  d'entrada  de  les  cases  hebrees,  a  la  dreta,  i  també  a  les  habitacions.  Ve  a  ser  com  el  Santcrist  per  els  cristians.  El  terme   signifiqui :  "  DEU  DE  LES  MUNTANYES  "  referint-se  probablement  a  la  muntanya  del  Sinaí  ,  quan  el  poble  d'srael  estava  aturat  al  seus  peus, i Moisès  pujà  a  la  muntanya  per  parlar  amb  Déu.  Saddai  és  el  nom  amb  que  Déu  es  va  donar  a  conèixer  (  Êxode  6,  2-3  )  a  Abraham,  Isaac  i  Jacob :  "  Jo  soc  Jahvé,  el  que  vaig   aparèixer  a  Abraham, Isaac  i  Jacob  com  "  Déu  Totpoderós  " ,  però  no  amb  el  nom  de  Jahvé  vaig  donar-me  a  conèixer  a  la  muntanya  ".

 

 

 

 

 

 

                             

 

 

 

Comentaris

18/05/2009 11:13:45 | Montse Aymamí i Bidó

Com a descendent de Vilaplana, vull felicitar-te per la teva iniciativa que trobo molt interessant per a tots els que ens agrada saber coses del nostre poble. Una recopilació històrica molt útil. Ànims i endavant!