ELS PARENTS DE LA MUSSARA.
(3 comentaris)Resulta curiós que tant sols he pogut veure els llibres corresponents als matrimonis i defuncions de La Mussara. Miraré amb més calma si trobo el llibre de naixements, que era per mi el més interessant.
RAFEL HUGUET i ESTIVILL . Germà del meu avi. Va néixer a la Mussara l'any 1.848. Era fill de : RAFEL HUGUET i JOANPERE, de La Mussara i de TERESA ESTIVILL i ANGUERA, de La Mussara. És va casar a l'edat de 29 anys amb MARIA FOGUET i CAVALLÉ, de 33 anys , filla de l'Albiol, el 22 de juny de 1.877. Ella era vídua de JUAN HUGUET i ESTIVILL, per això van tenir de demanar dispensa car tenien el primer grau d'afinitat. Ella era filla de : JOAN FU (O)GUET, de l'Albiol i de TERESA CAVALLÉ, de l'Albiol. Fruit de dit matrimoni foren 5 fills : MARIA, ( morta), JACINTA, CATALINA, CARME i LLUÍS ( mort ) HUGUET i FU(O)GUET. La MARIA morí , molt jove, a les 12 de la nit, del dia 20 de febrer de l.900 , dos mesos abans que l'oncle.
L'oncle RAFEL morí a l'edat de 51 anys, a les 11 de la nit del 24 d'abril de 1.900. La causa de la mort : l'aparell respiratori. Presentà la declaració de la mort, el seu cunyat DOMÈNEC AGUSTENCH i BONET. Tots els certificats de defunció de La Mussara des de 1.894 fins al 1.905 ho foren pel metge cirujà d'Aleixar : Miquel Font i Martí.
TERESA HUGUET I ESTIVILL Germana del meu avi. Va néixer l'any 1.843 per tant casi 1OO anys abans que jo. Era filla de : RAFEL HUGUET i JOANPERE, de La Mussara i de TERESA ESTIVILL i ANGUERA, de La Mussara. És va casar l'any 1.872, a l'edat de 29 anys amb DOMÈNEC AGUSTENCH i BONET. Fruit de dit matrimoni foren 4 fills : FILOMENA ( morta molt jove), SALVADOR ( mort), AMBRÓS i RAFEL AGUSTENCH i HUGUET. La FILOMENA va morir el 15 de desembre de 1.900, tenia aleshores 18 anys, al bosc del " Manco " d'una extensa cremada . Fet que veritablement resulta insòlit.
La tia TERESA va morir a les 10 de la nit del 2 de juliol de 1.909. Tenia 66 anys. La causa de la mort : commoció visceral interna.
AMBRÒS AGUSTENCH I HUGUET. Cosí germà del meu pare. Durant tres estius vaig allotjar-me junt amb la mare a casa seva. Va néixer a La Mussara a les 11 de la nit del 16 de setembre de 1.877. Li posaren els noms de : Ambròs, Domènec i Corneli. Els pares foren : DOMÈNEC AGUSTENCH i BONET, de La Mussara, de 34 anys i TERESA HUGUET i ESTIVILL, de La Mussara, de 33 anys. Els avis paterns foren : SALVADOR AGUSTENCH, de La Mussara i de MARIA BONET, de Siurana. Els avis materns foren : RAFEL HUGUET i JOANPERE, de La Mussara i de TERESA ESTIVILL i ANGUERA, de La Mussara
L'oncle AMBRÒS fou Jutge de Pau de La Mussara durant uns 18 anys i era un dels pocs homes ( 1.934 ) que sabien llegir i escriure.
És va casar el 7 de juliol de 1.904, tenia 27 anys, amb FRANCESCA BONET ( BRUNET ) i MATEU, de 3l anys, filla de Valls i germana del rector de La Mussara. Foren nuvis durant uns 10 anys. Ella era filla de : MIQUEL BONET (BRUNET) i RODÉS, de Valls i de GERTRUDIS MATEU i LLOBET, també filla de Valls. Va tenir un fill : ANTON AGUSTENCH i BONET. Tan l'oncle com el fill marxaren a viure a Valls, població de la seva muller.
RAFEL AGUSTENCH i HUGUET. Va néixer a les dues de la matinada del 16 de juliol de l.887, per tant 1O anys després del oncle Ambrós. Li posaren els noms de : Rafel, Ramon i Joan Baptista. Els pares foren : DOMÈNEC AGUSTENCH i BONET , de 46 anys, de la Mussara i de TERESA HUGUET i ESTIVILL, de 44 anys, natural de La Mussara.
Com podeu veure resulta incompleta la cerca de totes les dates dels parents de La Mussara , miraré de emplenar-les quan torni a venir a Vilaplana. En tot els que haurien pogut donar continuÏtat el cognom HUGUET serien els fills de l'oncle RAFEL HUGUET i ESTIVILL , però al ser totes dones el cognom ha passat a segon terme. De tal forma que en el Cens Electoral de 1.934, que a continuación posaré, no hi figura cap elector amb el cognom HUGUET com a primer i solament consta com a segon al nombrar a l'oncle Ambrós Agustench i HUGUET.
Perdoneu , doncs no es veu prou clar perquè és fotocòpia d'un altre fotocòpia deixada per la cosina Mercè Huguet i Robert.
El nombre de censats amb dret a vot l'any 1.934 era de 81. D'ells 45 són homes i 36 dones. Solament 25 saben llegir i escriure i 56 que no. Això demostra que ja no tenien mestre feia molts anys.
Els primers cognoms més freqüents són : JUANPERE ( 11 vegades ), RIUS ( 11 vegades), ROBERT ( 9 vegades ) , OLIVÉ ( 6 vegades ), MAGRANÉ ( 7 vegades ), ESTIVILL ( 6 vegades ), ABELLÓ ( 5 vegades ) , CABALLÉ ( 5 vegades ), AGUSTENCH ( 4 vegades ), ROIG ( 2 vegades) i VALLVERDÚ ( 2 vegades). El cognom HUGUET ja no apareix.
Els masos més nombrats són : mas " ABELLÓ " (3) : mas de " LES TOSQUES " (2) ; mas " d'en BIEL " ( 2 ): mas de "l'ADRIÀ "( 2 " ) ; mas d'en GRAU " ( 2 ) ; mas " del SINTET " ( 3 ) ; mas " d'en MORANET " ( 3 ) ; mas " d'en PISTOL " ( 4 ) : mas " d'en COLL " ( 4 ) ; mas " d'en SUMI " ( 2 ) ; mas " d'en ROIG " ( 3 ) : mas " d'en MANCO " ( 1 ) ; mas " del SINTET " ( 2 ) ; mas " d'en JUANPERE " ( 2 ) : mas " VICENTE " ( 2 ) ; mas " del CANET " ( l ) ; mas " d'en PISTOL " ( 2 ) : mas " d'en MANRÓ " ( 3 ) ; mas " de l' ONCLET " ( 4 ) ; mas " d'en PAU " ( 1 ) ; i mas " d'en POU DEL GEL " ( 2 ) . Figuren 24 domiciliats al carrer Major de La Mussara.
Els noms de pila més utilitzats són : SALVADOR ( 6 vegades ) , PERE ( 6 vegades ) , JOSEP ( 5 vegades ) , DOMÈNEC ( 3 vegades ) i ISIDRE ( 2 vegades) entre els homes. I MARIA ( 7 vegades ) , TERESA ( 5 vegades) , ROSA ( 4 vegades ) , CARME ( 3 vegades ) , DOLORS ( 2 vegades ) i FRANCESCA ( 2 vegades ) entre les dones.
La mitjana d'edat del censats és de 44 anys per tant no tan envellida com alguns podien pensar. 8 sobrepassaven els 65 anys i 18 estaven entre els 50 - 60 anys.
A continuació posaré , per finalitzar, un BANDO del Alcalde amb data 23 de gener de 1.848 que diu : " D. JOSE AGUSTENCH y VALLVERDÚ , Alcalde Constitucional del presente lugar de La Mussara siguiendo las ordenes comunicadas por la Autoridad Superior de la Provincia ordeno y mando lo siguiente:
Primero. Ninguna persona podrá pararse delante de la Iglesia con motivo de conversar ni por otro motivo, sino que sea por uno de aquellos casos imprevistos. Segundo. Durante la celebración de la Misa ninguna persona puede estar bebiendo o descansar en la casa taberrna. Tercero . A los Divinos oficios los vecinos de este lugar asistirán con la más posible decencia , sin poder entrar con mangas de camisa ni con mantas debajo del brazo , como algunos suelen hacer.
Al no cumplir con los preceptos al que los infringiese se le impone la Multa de 10 r. Vr. por la primera vez, 20 por la segunda y a la tercera se dará parte a quien corresponde de su total infracción." Segons el meu parent Anton AGUSTENCH : " A La Mussara, al començament de segle XX, es pot dir que no quedava ningú que no anés a missa el diumenge i altres dies festius. Els que tenien una ocupació, ja siguin els pastors o les mestresses de casa, que havien de preparar el dinar i d'altres per diferents motius, anaven a la missa primera i els que tenien el matí lliure ho feien a l'ofici o missa major " ( Records de La Mussara. Pàg. 57).
Vull acabar aquesta secció amb unes paraules de Joan Santamaria en el seu llibre " Visions de Catalunya " ( 1.927 ) : " Les muntanyes de Prades panteixen de dolor, amb un murmuri ofegat i rogallós. Però sota la glòria del sol veuríeu com es transmuden. Tot degota llibertat i alegria, aleshores, amb una bella estridència. Aquells recotams i pedregots , aquells enfurancs i lloms ferosos, aquelles raïqueres roges i degotises com entranyes obertes i aquella pelusera aspra i hirsuta dels arbres damunt dels ventres de les roques, a ple dia, us endolceixen els ulls.......Les muntanyes de Prades són el poema de la voluntat, de la lluita i de les roques florides. En aquestes muntanyes l'home és més rei que en lloc i més esclau que en lloc. Escardalenc, com una ganya de badeijo ; vermellós com una verga de salze ; eixut com una estella de pi ; aspre com una sarmenya grenyal ; adust com les llenegues d'aquells forats.... Les seves mans dures i fortes com el cor del boix tenen una grapa ferotge, un palp àvit, una amorosia per empunyar l'aixada i la destral i un instint de saviesa per amuntagar el còdols per fer marges....Tot té fortor de roca, allí : l'aigua, el vi, el pa, la civada, el vent, la parla i les persones . "
