LLAMPS. TRONS , I VENTS .
(1 comentaris)EL LLAMPEC és una descàrrega eléctrica que es produeix dins un núvol de tempesta, entre diferents núvols o entre el núvol i el sol, i que no arriba a tocar mai a terra. El llampec és el símbol de molts déus : Júpiter, Zeus i Thor. Acostumen a ser divinitats " pares " dels seus panteons respectius. En canvi el LLAMP és un intercanvi d'energia elèctrica, compost de descàrregues parcials amb una durada total al voltant de mig segon, que és produeix entre els núvols i la Terra, entre un mateix núvol o entre núvols diferents. Aquesta descàrrega elèctrica va acompanyada d'una forta emissió de llum, en forma de raig, que produeix un resplendor anomenat llampec. Ès del llamp que hem de tenir por, car el llampec es la seva lluminositat. A més, l'escalfament i expansió sobtada de l'aire al seu voltant, produeix un so característic : el tro. EL parallamps fou inventat per Benjamí Franklin el 1752 . És una tija metàl.lica ( habitualment de coure ) connectada a una presa de terra per un o més cables conductors metàl.lics. El parallamps no atrau els llamps, sinó que per l'efecte punta del parallamps sobre el camp elèctric que l'envolta, el més probable és que la descàrrega eléctrica vaigi cap ell i no cap a un altre lloc. Els parallamps s'instal.len en llocs elevats (verbigràcia els campanars ) i acaben amb una estructura multipunta per tal de potenciar-ne l'efectivitat. La mare quan veia llamps i en sentia els trons ens feia tancar totes les finestres i el balcó, mentre deia : " Sant Déu, sant Fort, sant Immortal, guardeu-nos, Senyor, de tot malt ". EL TRO és el so de l'ona de xoc causada per un llamp quan aquest escalfa instantàniament l'aire que l'envolta a més de 43.000 graus centígrads. Aquest aire supercalent s'expandeix ràpidament i al refredar-se es contrau. Aquesta ràpida expansió- contracció genera ones de xoc que són les que fan el soroll que coneixem com a tro. No hem de tenir por del tro sinó del llamp. Com que el so i la llum viatgen a velocitats diferentes a través de l'atmosfera ( la propagació de la llum del llamp és de 300.000 km/ segon i la propagació del só del llamp es de 340 m/segon ), es pot mesurar el lapse de temps entre tots dos per fer una estimació de la distància a la que es produeix o s'ha produït la tempesta. Moltes cultures tenen el tro com una divinitat menor puix creuen que el Déu mostra la seva displicència causant el tro. REFRANYS DEL LLAMPEC . " LLampecs a marina porten llenya i farina "." LLamps a la mar, vent a la terra" " LLamps a llevant i núvols roigs a ponent, senyal de gran vent " . " LLamps enmig del cel, aigua a la terra ". " LLampec gros, pluja o xafogors ". LLamp a tramuntana, vent de garbí demana ". " Molts llamps i pocs trons, aigua a barralons ". Respecte als TRONS : " Trons a la marina, pluja de seguida ". " Trons enfora, aigua a prop ". "Trons al matí, pedregada a la tarda ". " Si trona abans de migdia no ets fiïs del dia ". " Nit tronada, vela aferrada"."Quan trona, plou i fa sol,el diable casa sa filla ". " Quan sant Pere toca el timbal, surten els cargols a ballar ". VILAPLANA és un poble on s'hi pateix fortes ventades, que de manera cíclica , s'esdevenen a la comarca del Baix Camp, a les darreries de la primavera i a inicis de l'hivern. Normalment per Tots Sants i fins i tot per la Puríssima, i no cal esmentar el Divendres Sant, que tant el Viacrucis del matí ( si un no s'abriga queda gelat ) com a la nit la Processó, al passar per la Riba, el Sant Crist trontolla i les torxes s'apaguen. Per això és diu aquell rodolí : " A Tarragona manxen, a Reus enganxen i a Mont-roig escampen "-
EL VENT és un moviment natural, generalment horizontal, de masses d'aire. Els desequilibris tèrmics entre uns llocs i uns altres provoquen diferències de pressió atmosfèrica de la que neixen els vents. Quan les isòbares dels mapes meteorològics són molt pròximes, provoquen vents forts; si són distants, vents suaus. L'instrument per a mesurar la direcció del vent ( m/s ) o per la observació simúltanea de la dirrecció ( grau ) i la velocitat del vent rep el nom d'anemòmetre.
N'hi ha de dues classes. L'anemó- metre de cassoletes, dit així, perquè està format per tres cassoletes giratories i l'anemòmetre de rodes de paletes, està compost d'una roda de paletes que gira impulsada pel corrent d'¡aire que la travessa. I l'anemoscopi : aparell emprat per a indicar la direcció del vent. Generalment està format per un cércol vertical giratori que suporta la bossa o mánega de vent de teixit lleuger que serveix de penell per acció del vent. El dia 2 de novembre va sacsejar una forta ventolera , junt amb aigua, els termes de L'Aleixar, Vilaplana i l'Alforja arrencant de soca-rel molts arbres. Entre els afectats en " Jaumet Ritu " que a la partida del Coll foren arrencats uns 40 ametllers. I del " Mas de Borbó" el vent s'emportà les teulades dels corrals i va trencar moltíssims arbres. A Prades hi caigueren uns 300 litres per metre quadrat en dos dies.
VENTS A CATALUNYA. Hi ha diferents tipus de vent; els més corrents a Catalunya son : TRAMUNTANA és el vent del nord ; GREGAL, del nord-est ; MESTRAL, del nord-oest ; LLEVANT de l'est ; MIGJORN, del sud ; XALOC, del sud- est ; GARBI, del sud- oest ; i PONENT de l'oest. Tots ells tenen intensitats diferents i graus diversos, de tal manera que 90º correspon al est, 180º al vent del sud, 270º al vent de l'oest i 360º al vent del nord. La " Rosa dels Vents" és un diagrama utilizat per resumir les observacions dels vents, normalment corresponen a vuit direccions principals ( N, NE, E, SE, S, SW, W, NW ), indicades per línies que surten radialment d'un punt central. És, per tant, un cercle dividit en 32 parts iguals que indiquen els quatre punts cardinals i 28 d'intermedis. En les zones costareres , com Vilaplana, hi ha brisa terrestre i la brisa marina, originades pel distint escalfament entre l terra i el mar. La marinada sol apareixa cap a les vuit del vespre en temps d'estiu. El vent en l'antiguitat està representat per Èol, divinitat que tenia tancats els seus fills dins una gàbia i reprimits amb cadenes. ELS TORNADOS O BUFARUTS són una espectacular i perillosa manifestació del vent. És un fenomen atmosfèric produÏt per la combinació del vent i la pressió atmosfèrica. Un tornado té un corrent d'aire en remolí al voltant d'un centre de baixes pressions, i això coincideix freqüentment amb vents molt i molt forts. Perquè es produeixi han de confluir tres elements : una massa d'aire càlid i humit ; una altra massa d'aire fred i sec, i una corrent ascendent d'aire calent giratori amb forma d'embut ( puja a uns 35/40 Km/h ) que va des de terra fins a la base del núvol. Recentment s'han vist a prop de la costa del LLobregat, Garraf, Baix Penedés i Tarragonès, però en poca intensitat. L'últim fou el 2 de novembre (2008) a la zona de Salou- Reus - Urbanització Picarany, provocant moltes destrosses . El més fort es produí a L'Espluga de Francolí, en la dècada dels noranta. Qué bonic resulta veure els arbres gronxant les branques arriats pel vent tardorenc i com el vent esbargeix la boira i els núvols i ens mostra el blau fred i tendre del cel matinal. La força o velocitat del vent avui és mesura per nusos, milles per hora o metres segons, també és utilitzat com font d'energia; s'ha utilitzat al llarg de la història en els vaixells de vela, en els molins de vent per treure aigua i actualment els aerogeneradors per aprofitar l'energia eòlica.
/Germà aire, puja'm al cel,/ com un globus, com un ocell,/ com un núvol passatger./ Germà aire, treu-me la por/ de quedar-me a qui tot sol/ entremig de llamps i els trons./ ( E.H.)
Perquè miro les estrelles no estiga, mon Déu, gelós ; m'agrada perdre'm entre elles per encontrar-vos a Vós.Tota la llum del migdia brilla en vostre blau vestit; i en vostre front, oh Maria, tots els estels de la nit ( J.V.)
!Salut, oh vent, oh cor brunzent, tu que arremores les palmeres i que la mar solques d'argentí. El cel mateix fas estrident , daures el sol, les polsegueres i aties brases al ponent. ¿ Què en vols dir , convulsament, la ira, la pressa i l'ardiment, branques movent-se com banderes i crit d'onades rebatent, abraonades com les feres ? (J.C. )
Era una fulla vermellenca, potser emmenada del seu branc quan el ponent féu esvoranc en l'alta arbreda tardorenca; potser caiguda, un poc llamenca, quan s'esvaí l'última llenca d'un núvol rosa, abans de sang. Potser va caure per malalta, potser per viure entre la gent, potser amb l'afany d'èsser més alta si la prenia un cop de vent.( J.C.)
Benvingut, si duus salut, vent fresquet de tramuntana, si fas bons els nostres sons i ens remous delit i gana. Amb udols saltant pujols, et desboques per la plana, i no sents, com altres senten, mai fatiga ni galvana. En passar pel campanar vogues, vogues la campana, perquè et plau l'adéusiau de sa dolça veu galana. ( J.R)
Tremolant de fred, de fred i vellesa, una àvia i un vell mirant amb tristesa l'esclat moridor d'un sol de tardor. El sol va baixant i en la boira es nega. El fullatge sec sordament gemega. L'aire s'estremeix, la tarda fineix. I passa pel món una esgarrifança. I un estarrufat pardal, que descansa malaltís i ull cluç. piula al cim d'un bruc.(J.R.)
comentari als versos:
En tots aquests versos els poetes expressan el més íntim, la cosa més pròpia de cada element de la natura : l'aigua amb la seva claredat i frescor; els llacs amb la seva tranquil·litat i placidesa; el vent amb el seu impuls frenètic; el sol amb l'escalfor; els muixons volant amb les seves policromades ales ; el cel amb la seva blavor i la boira espessa i humida. També cadascú de nosaltres és únic als ulls de Déu. Eixemplem, doncs, la nostra mirada i el nostre cor perquè puguem reconéixer-lo i agrair-lo. El salmista ( Salm 126 ) diu : " Anava caminant i plorant el que duia la llavor per sembrar, però de tornada vindràn contents i alegres, portan al coll les seves garbes ". Tota la natura és llambreig de la voluntat i designis de Déu. No la maltractem, cuidem-la i dominem-la raonablement. La primera foto correspon al llac del Montseny, molt a prop del restaurant i hospederia " Santa Fe " amb el matrimoni Arbona: la Josefina i el Josep, aquest ja difunt ( un dels millors amics ). Era finals d'estiu quan les fulles dels arbres s'anaven tornant grogues i el vent i el fred encara no xiulaven, ni les neus del Turó de l'Home àdhuc no hi eren. La segona correspon al naixement del riu Envalira, Andorra, amb un aigua fresca i brillant a ple estiu. El fons del riu es véia perfectament. I les truites dansaven pels tolls com si els hi toquessin una música . La persona humana ha de viure una relació amb tot el que és existent, una relació de fraternitat, d'aigraïment, de col.laboració. Puc deixar de vibrar quan veig i sento l'aigua dels rius, quan respiro l'oxigen dels pins, quan trepitjo la terra o toco les pedres, quan admiro els instints dels animals, quan m'embadaleix l'escalf amorós de les persones ?. " Viure de debò, ens diu Joaquín Vives, és viure amb comunió amb tot el que existeix, amb tot el que té vida, amb un equilibri respectuós vers la natura, que fomenta i acreix la vida total. "