LLAMPS. TRONS , I VENTS .

(1 comentaris)

EL LLAMPEC  és una descàrrega eléctrica que es produeix dins un núvol de tempesta, entre diferents núvols o entre el núvol i el sol, i   que no arriba a tocar mai a terra. El llampec és el símbol de molts déus : Júpiter, Zeus i Thor. Acostumen a ser divinitats " pares " dels  seus panteons respectius. llampec En canvi el  LLAMP  és un intercanvi d'energia elèctrica, compost de  descàrregues  parcials amb una durada  total  al  voltant  de  mig segon, que  és  produeix entre els núvols i la Terra, entre un mateix núvol o entre núvols diferents. Aquesta descàrrega elèctrica va acompanyada d'una  forta  emissió de llum, en forma de raig, que produeix un resplendor anomenat  llampec.  Ès del llamp  que hem de tenir por, car el llampec  es  la seva  lluminositat. A més, l'escalfament i expansió sobtada de l'aire al  seu voltant, produeix un so característic : el  tro. para-llamp EL parallamps  fou inventat per Benjamí Franklin el 1752 . És una tija   metàl.lica ( habitualment de coure ) connectada a  una  presa  de terra  per un o  més  cables   conductors metàl.lics.  El parallamps  no atrau els llamps, sinó que per l'efecte punta del parallamps  sobre  el camp  elèctric  que  l'envolta,  el més  probable  és  que  la descàrrega  eléctrica  vaigi  cap  ell  i  no cap a un altre lloc. Els parallamps  s'instal.len en llocs  elevats (verbigràcia els campanars ) i  acaben amb  una  estructura  multipunta  per  tal de potenciar-ne l'efectivitat.  La mare quan veia llamps i en sentia els  trons ens  feia  tancar  totes  les finestres i el balcó, mentre deia : " Sant  Déu,  sant  Fort,  sant  Immortal,  guardeu-nos,  Senyor,  de  tot  malt ". EL  TRO  és  el so de l'ona de xoc causada  per  un  llamp  quan  aquest  escalfa instantàniament l'aire que l'envolta a més de 43.000 graus centígrads.  Aquest aire  supercalent s'expandeix ràpidament i al refredar-se es contrau.  Aquesta  ràpida  expansió- contracció  genera  ones  de  xoc  que  són  les  que  fan  el  soroll  que  coneixem com a  tro.  No hem  de  tenir  por  del  tro sinó del  llamp. Com que el so i la llum viatgen a  velocitats  diferentes a través de l'atmosfera ( la propagació de la llum del llamp és de 300.000 km/ segon i la propagació del só del llamp es de 340 m/segon ),  es pot mesurar el lapse de temps entre tots dos per fer una estimació de la distància a la que es produeix o s'ha produït la tempesta.  Moltes cultures tenen el tro com una divinitat menor puix creuen que el Déu mostra la seva displicència causant el tro. riuadaREFRANYS  DEL LLAMPEC .     " LLampecs a marina porten llenya i farina "." LLamps a la mar, vent a la terra"  " LLamps a llevant i núvols roigs a ponent, senyal de gran vent " . " LLamps enmig del cel, aigua a la terra ". " LLampec gros, pluja o xafogors ". LLamp a tramuntana, vent de garbí demana ". " Molts llamps i pocs trons, aigua a barralons ". Respecte  als  TRONS  : " Trons a la marina, pluja de seguida ". " Trons enfora, aigua a prop ". "Trons al matí, pedregada a la tarda ". " Si  trona abans  de  migdia  no  ets  fiïs del dia ". " Nit tronada, vela aferrada"."Quan trona, plou i fa sol,el diable casa sa filla ". " Quan sant Pere toca el timbal, surten els cargols a ballar ". VILAPLANAArbre és un poble on s'hi pateix fortes ventades, que de manera cíclica , s'esdevenen a la comarca del Baix Camp,  a  les  darreries de la primavera i a inicis de l'hivern.  Normalment  per  Tots  Sants  i fins i tot per la Puríssima, i  no cal esmentar el Divendres Sant, que tant el  Viacrucis del matí ( si un no s'abriga queda gelat ) com  a  la  nit   la Processó,  al passar per la Riba, el Sant  Crist  trontolla  i  les  torxes s'apaguen. Per això és diu aquell rodolí : " A  Tarragona  manxen,  a  Reus  enganxen  i  a Mont-roig  escampen "- 

EL  VENT és  un moviment natural, generalment horizontal, de masses d'aire.  Els desequilibris tèrmics  entre  uns llocs i uns altres provoquen diferències de pressió atmosfèrica de la que neixen els vents.  Quan les isòbares dels  mapes meteorològics  són  molt  pròximes,  provoquen vents forts; si són distants,  vents suaus.  L'instrument per a mesurar la direcció  del  vent ( m/s ) o per la  observació simúltanea  de  la  dirrecció (  grau ) i  la  velocitat  del  vent  rep  el nom d'anemòmetre. anemometre

N'hi  ha  de  dues  classes. L'anemó-  metre  de cassoletes,  dit així,  perquè està  format per  tres cassoletes  giratories  i  l'anemòmetre de  rodes  de paletes,  està  compost d'una roda de paletes  que  gira impulsada pel  corrent d'¡aire que  la  travessa. I l'anemoscopi  : aparell  emprat  per  a  indicar  la direcció del vent.  Generalment  està  format  per  un cércol  vertical  giratori que  suporta  la  bossa  o  mánega de vent  de  teixit  lleuger  que  serveix  de  penell  per  acció  del  vent.  El  dia  2  de  novembre  va  sacsejar  una  forta ventolera , junt  amb  aigua,  els  termes  de  L'Aleixar,  Vilaplana  i  l'Alforja  arrencant  de soca-rel  molts  arbres.  Entre  els  afectats  en  " Jaumet  Ritu "  que  a la partida  del  Coll  foren   arrencats  uns  40  ametllers. I del  "  Mas  de  Borbó"  el vent s'emportà  les  teulades  dels  corrals  i  va  trencar  moltíssims  arbres.  A  Prades  hi  caigueren  uns  300  litres  per  metre  quadrat  en  dos  dies.    

VENTS   A   CATALUNYA.rosa-vents Hi ha diferents tipus de vent; els més corrents a Catalunya son : TRAMUNTANA és el vent del nord ; GREGAL,  del nord-est ; MESTRAL, del nord-oest ; LLEVANT  de l'est ; MIGJORN,  del sud ; XALOC,  del sud- est ; GARBI, del sud- oest ; i PONENT  de l'oest. Tots  ells  tenen  intensitats  diferents  i  graus  diversos, de tal manera que 90º correspon al est,  180º al vent del sud,   270º al vent de l'oest  i   360º al vent del nord.  La " Rosa  dels  Vents" és un diagrama utilizat per resumir les observacions  dels  vents, normalment  corresponen a vuit direccions principals ( N, NE, E, SE, S, SW, W, NW ), indicades per línies que surten radialment  d'un punt central.  És, per tant,  un  cercle  dividit en 32 parts iguals que indiquen els quatre punts cardinals i 28 d'intermedis. En les zones  costareres , com Vilaplana, hi  ha  brisa terrestre i la brisa marina, originades pel distint escalfament entre l terra i el mar.  La marinada sol apareixa cap a les vuit del vespre en temps d'estiu.  El vent en l'antiguitat està representat per Èol, divinitat que tenia tancats els seus fills dins una gàbia i reprimits amb cadenes. tornadoELS  TORNADOS  O  BUFARUTS  són una espectacular i perillosa manifestació del vent. És  un fenomen  atmosfèric  produÏt  per  la  combinació  del  vent  i  la  pressió  atmosfèrica.  Un  tornado té  un  corrent  d'aire  en  remolí  al  voltant d'un  centre  de  baixes  pressions, i  això coincideix  freqüentment amb  vents  molt  i  molt  forts.  Perquè  es  produeixi  han  de  confluir  tres  elements  : una  massa  d'aire  càlid  i  humit ; una  altra  massa  d'aire  fred  i  sec, i  una  corrent ascendent  d'aire  calent  giratori  amb  forma  d'embut (  puja  a uns 35/40 Km/h ) que  va  des  de  terra  fins  a  la  base  del  núvol.  Recentment s'han vist a prop de la costa  del  LLobregat,  Garraf,  Baix Penedés  i  Tarragonès, però en poca intensitat. L'últim fou  el 2  de  novembre (2008)  a la zona  de  Salou- Reus - Urbanització Picarany,  provocant  moltes  destrosses . El  més  fort  es  produí  a  L'Espluga  de  Francolí, en la  dècada  dels  noranta.  Qué  bonic  resulta  veure els arbres gronxant les branques arriats pel vent tardorenc i com  el  vent  esbargeix  la  boira  i  els  núvols  i ens mostra  el  blau  fred  i  tendre del cel matinal.  La força o velocitat  del  vent  avui  és  mesura per nusos,  milles per hora o metres segons, també és  utilitzat  com font  d'energia; s'ha  utilitzat  al llarg  de  la  història  en  els  vaixells de vela, en els  molins  de  vent  per  treure aigua  i  actualment  els  aerogeneradors  per  aprofitar  l'energia  eòlica.

/Germà aire, puja'm al cel,/ com un globus, com un ocell,/ com un núvol passatger./ Germà aire, treu-me la por/ de quedar-me a qui tot sol/ entremig de llamps i els trons./ ( E.H.)

Perquè miro les estrelles no estiga, mon Déu, gelós ; m'agrada perdre'm entre elles per encontrar-vos a Vós.Tota la llum del migdia brilla en vostre blau vestit; i en vostre front, oh Maria, tots els estels de la nit ( J.V.)

!Salut, oh  vent, oh  cor brunzent, tu  que  arremores  les  palmeres  i  que  la  mar  solques  d'argentí.  El  cel  mateix  fas  estrident ,  daures el  sol,  les  polsegueres i  aties  brases  al  ponent. ¿ Què  en  vols  dir ,  convulsament,  la ira,  la  pressa  i  l'ardiment,  branques  movent-se  com  banderes   i  crit  d'onades   rebatent,  abraonades  com  les  feres ?  (J.C. )

Era una fulla vermellenca, potser emmenada del seu branc quan el ponent féu esvoranc en l'alta arbreda tardorenca; potser caiguda, un poc llamenca, quan s'esvaí l'última llenca d'un núvol rosa, abans de sang. Potser va caure per malalta, potser per viure entre la gent, potser amb l'afany d'èsser més alta si la prenia un cop de vent.( J.C.)

fulla
Benvingut,  si  duus  salut, vent  fresquet de  tramuntana,  si  fas  bons  els  nostres  sons  i  ens  remous  delit  i  gana.  Amb  udols  saltant  pujols,  et  desboques  per  la  plana, i  no  sents,  com  altres  senten,  mai  fatiga  ni  galvana. En  passar  pel  campanar  vogues,  vogues  la  campana,  perquè  et  plau  l'adéusiau  de  sa  dolça  veu  galana. ( J.R)


 

Tremolant de fred, de fred i vellesa, una àvia i un vell mirant amb tristesa l'esclat moridor d'un sol de tardor. El sol va baixant i en la boira es nega. El fullatge sec sordament gemega. L'aire s'estremeix, la tarda fineix. I passa pel món una esgarrifança. I un estarrufat pardal, que descansa malaltís i ull cluç. piula al cim d'un bruc.(J.R.)
 

comentari als versos:

En tots aquests versos els poetes expressan el més íntim, la cosa més pròpia de cada element de la natura : l'aigua amb la seva claredat i frescor; els llacs amb la seva tranquil·litat i placidesa; el vent amb el seu impuls frenètic;  el sol amb l'escalfor; els muixons volant amb les seves policromades ales ; el cel amb la seva blavor i la boira espessa i humida. També  cadascú  de  nosaltres  és  únic als ulls de Déu. Eixemplem, doncs, la nostra mirada i el nostre cor perquè puguem reconéixer-lo i agrair-lo. El salmista ( Salm 126 ) diu : " Anava caminant  i  plorant  el  que  duia  la  llavor  per  sembrar,  però  de  tornada  vindràn  contents i  alegres, portan  al  coll  les  seves  garbes ". Tota la natura és llambreig  de  la  voluntat  i designis de Déu.  No la maltractem, cuidem-la i dominem-la  raonablement. paseando La primera foto correspon al llac del Montseny,  molt a prop del restaurant i hospederia " Santa Fe " amb el matrimoni Arbona: la  Josefina  i el  Josep, aquest  ja  difunt  (  un  dels  millors  amics ). Era  finals  d'estiu  quan  les  fulles  dels arbres s'anaven tornant grogues i el vent i el fred encara no xiulaven, ni les neus del Turó de l'Home àdhuc no hi eren.  La segona  correspon  al  naixement  del  riu   Envalira, Andorra,  amb un aigua fresca i brillant a ple estiu.  El fons  del    riu es véia perfectament.  I  les  truites dansaven  pels  tolls com  si  els  hi  toquessin  una  músicariachuelo .  La  persona  humana  ha  de viure una  relació  amb  tot el que  és  existent,  una relació de fraternitat,  d'aigraïment,  de  col.laboració.   Puc  deixar de  vibrar  quan  veig i  sento  l'aigua  dels  rius,  quan  respiro  l'oxigen  dels  pins,  quan  trepitjo  la  terra  o  toco  les  pedres,  quan  admiro  els  instints dels  animals, quan  m'embadaleix  l'escalf  amorós  de  les  persones ?. " Viure  de debò,  ens  diu  Joaquín Vives,  és  viure  amb  comunió  amb  tot  el  que  existeix,  amb  tot  el  que  té  vida,  amb  un equilibri  respectuós vers  la  natura,  que fomenta  i  acreix  la  vida  total. "


 

Comentaris

04/12/2008 14:14:13 | E.ROMAGOSA i M. BATET

Sr. Eladi Huguet : Encara ens recordem de les classes que donava al col.legi dels Escolapis del carrer Ampla. Eran molt divertides i pedagògiques al igual que ara ho són els seus escrits. Per Vosté els anys no pasen i estem parlant de fa uns 52 anys. Una afectuosa salutació de dos dels seus alumnes.