INNOCENTS. INNOCENTADES I L
ELS INNOCENTS. Té un origen pagà : s'ha de buscar en els hiverns rurals. En aquesta època la terra no és productiva i la gent s'entretenia amb facècies i bromes de tot tipus per passar l'estona. La dita cèlebre ; " De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes " és a dir, un temps festiu de disbauxa, de provocació i canvi de paper social entre els homes. Una jornada de burla i gresca , com aquella auca de final del segle XIX en què es capgiren els oficis i beneficis : les rates tancan els gats a la ratera, els ocells, els homes a la gàbia, els cavalls, munten els cavallers..etc. La festa que es fa durant aquest dia, sembla que hauria seguit les anomenades " Saturnals Romanes " que eren uns dies on era permés fer de tot.
INNOCENTADES. 
El costumari de la festa s'associa bàsicament a les llufes : ninots de paper de diari retallat que s'intentava penjar a qualque esquena, principalment de la dels més jovenets i de les persones grans. També disfrutavem anant a les entrades de les cases i disparar el botó del contador de la llum, quan es feia fosc , i deixar la casa a les fosques. A més de les llufes hi havia les enganyifes . Eren nombrosos els enganys : dir a una dona que portava càntirs que la font de les Creus no rajava; dir al "Pep Domingo " que li baixeriem la mula a ferrar ; tocar les campanes a mort ; que el cridaven a tal casa ; fer-li portar un sac amb pedres com si fossin patatas... Els ferrers escalfaven al fornal una ferradura vella, i quan era roent , la tiraven al carrer, per veure si algú la collia ; els fusters posaven un marc d'una finestra recent envernissada per veure si els dits quedaven enganxats; els cafès o les tavernes un porró ple de vinagre... També és un dia que cal anar alerta a l'hora de llegir el diari perquè segurament hi haurà alguna notícia falsa que posarà a prova l'enginy i la credibilitat de la gent.
INNOCENTADES PERDUDES. 
En molts pobles del Baix Camp els fadrins escol.lien el seu propi Ajuntament , que es dedicava a dictar les disposicions més estrafalàries i a fixar impostos a la gent. A Vinyols els fadrins es posaven a les cantonades d'alguns carrers per fer pagar penyora, i a qui no volia pagar, el " culaven ", és a dir, l'agafaven i li posaven el cul en remull a la font , al rentador o a l'abeurador. Al poble de Riudecols els joves es dedicaven a recollir els "Guilandos de Nostro Senyor " per les cases del poble. A Capafons els fadrins anaven de casa en casa recaptant menjar i diners per fer un gran àpat al qual convidaven totes les noies del poble. Però el poble de Castellvell la va fer molt sonada com ho demostren aquestes estrofes : " Al poble de Castellvell/ tots són petits i dolents/ que fan pagar " la banya "/ el dia dels Innocents ,/ La banya era un impost que es feia pagar a la gent de Reus que pujaven a la festa d'hivern d'aquest poble, que esdevingué municipi independent de Reus, l'any 1.854. EL BIBESTÓ. 
Una antiga consueta del monestir de Sant Pere de Rodes, ens explica com es feia l'elecció : " El dia 5 de desembre , vigilia de sant Nicolau de Bari ( patró dels escolans ), desprès de les vespres, els escolanets es reunien a la Sala Capitular , per elegir entre ells qui havia de ser bisbe dels nois ( Bisbetó ). A continuació l'elegit repartia entre els seus companys els càrrecs d'arxipreste ardiaca, i vicari general. Acabades les completes l'escolania entrava al temple cantant el Tedéum, i es dirigia a l' altar major, davant del qual el bisbetó feia una llarga pregària, i desprès donava la benedicció a tots els presents. Però era el dia dels Sants Innocents quan començava el breu mandat del bisbetó tant a les Catedrals com en els monestirs : Vint- i - quatre hores, com a bisbe dels infants, oficiava i sermonejava, seguit de tota una cort d'acòlits, semblan a la dels bisbes. Era costum elegir el més menut i el més ingenu. Començava a les vespres del dia abans dels Sants Innocents en el moment del cant del Magnífcat : " deposuit potentes de sede et exaltavit húmiles " o sia, desposseií els poderosos del seu lloc i enaltí els humils , així s'iniciava el regnat fins a les vespres del dia 28. 
Aquesta costum àdhuc es conserva al Monestir de Montserrat, però amb moltes i importants diferències : La festa comença el dia de Santa Cecilia ( 22 de novembre ), patrona de la música, quan entre tots els escolans nouvinguts s'escull el que farà de Bisbetó, un alumne de primer curs, un infant de 10 anys, a través d'unes eleccions primàries. El dia 6 de desembre, festivitat de Sant Nicolau de Bari, patró dels escolans, aquests procedeixen a la investidura del Bisbetó de l'any en curs. La cerimònia és solemne i el Pare Abat atorga a l'escolanet escollit la representació de la màxima autoritat ( durant aquest dia ) i l'imposa les insígnies que lluirà ( mitra, pectoral, anell i bàcul ). A més designa els càrrecs que l'acompanyaran en el seu exercici. Però tot es desarrolla el dia de Sant Nicolau i no el dia dels Sants Innocents.
ELS SANTS INNOCENTS. El cristianisme va convertí aquesta festa en la dels Sants Innocents, molt poc després del naixement de Jesús . L'Església commemora la matança d'infans que va ordenar el rei Herodes quan va conèixer la notícia del naixement de Jesús , per molts jueus el Messies esperat, el Rei dels jueus, i això lògicament a Herodes no li feia cap gràcia, ja que tenia por que aquell nounat li prengués la corona. Així ho expressa la cançoneta : "Estan a la cambra amb son fill amat,/ remor va sentir-se per tot el veïnat,/ era el rei Herodes amb la seva gent/ que feia matar-ne tots els innocents/ ". Molts teòlegs consideren els Sants Innocents els primers màrtirs del Cristianisme. Segons L'Evangeli de sant Mateu , el propi Herodes va convocar els Grans Sacerdots de Jerusalem perquè li diguessin en quin lloc havia de nèixer el Messies. Fins i tot va cridar els Mags ( els considerats Reis d'Orient ) perquè un cop haguessin visitat el Messies guiats per l'estrella tornessin cap a Jerusalem i li fessin saber el lloc exacte del naixement. Els Mags no en van fer cas, i Herodes indignat ordenà que del poble de Betlem i rodalies , en matessin tots els nens de dos anys en avall. El nombre exacte de nens morts es desconeix, alguns historiadors han donat la xifra en 14.000, però no hi ha cap fons documental que ens permeti constatar l'exactitud. L'emperador Justinià va manar edificar a Constantinopla una església en honor dels Sants Innocents, i es fixar el 28 de desembre per acostar-la al naixement de Jesús.
L' HOME DELS NASSOS. 
La gent gran ens feia creure que avui 31 de desembre passava pel carrer l'home dels nassos , que tenia tants nassos com dies té l'any. Però els nens no filosofem i crèiem tots que l'home en questió seria un malparat amb 365 nassos. ¡ quina fatxa o pinta tindria ! . Això feia que ens mobilitzéssim per tot el poble, i quan un preguntava : Ja has vist l'home dels nassos ? , al contestar que no, llavors deien : doncs fa poc que ha entrat a comprar a " cal Teodoro ", afanyeu-vos que pot ser molt a prop . Un èsser fantàstic que posseeix tants nassos com dies té l'any : un sol nas però d'una mida considerable. Això ha donat peu al CAPGRÒS ( com a Tarragona ) trencant-se aquest innocent engany infantil de que és un personatge mític, imaginari, no real que apareix l'últim dia de l'any. Es diu que és una tradició inspirada en el déu romà JANUS que tenia dues cares en un mateix cap, una amb aspecte d'ancià, degut al temps que s'acaba, i l'altra amb aspecte de nen, per l'any que comença , i que justament el primer mes porta el seu nom, gener ( Januarius). " Per Sant Silvestre, un any se'n va i un altre resta " , últim dia de l'any ( 31 de desembre ) se celebra Sant Silvestre , un Papa que va viure el segle IV.
ARBRE DELS NASSOS. 
Antigament havia estat representat per un arbre, a la soca del qual viu l'Home dels Nassos, que aquest dia es vesteix tot ell de fulles de dotze arbres diferents ( els mesos ) i de quatre colors ( les estacions ). Segons Joan Amades " probablement l'Home dels Nassos és la darrera gradació de l'esperit de la vegetació " , encarnat en la figura de l'arbre i de L'Arbre del Nassos. Segons Nell Parrot estudiant les representacions de l'arbre sagrat a Mesopotàmia " no hi ha un culte de l'arbre mateix, sinó que sota aquesta figuració s'amaga sempre una entitat espiritual " . Segons l'historiador i etnòleg Mircea Eliade assegura " que els antics santuaris sagrats estaven constituits per un arbre i que aquest mateix arbre era l'habitació del déu de la fertilitat i de les ciències fertilitzadores" . En la Bíblia trobem l'Arbre de la Vida i l'Arbre de la Ciència del bé i del mal ( en certa forma personificació de Déu ) com l' Arbre de Guernica ( personificació del poble vasc ). Tant l'Arbre dels Nassos, com la seva personificació en l'Home dels Nassos haurien d'haver estat més enllà d'un personatge enigmàtic fruit de la imaginació popular, les dues cares d'una mateixa i única divinitat precristiana. Per això , quan el cristianisme naixent es volgué apropiar de la imatgeria de l'arbre, i assimilà el Tió com element sagrat definidor del Nadal, l'anomena sense embuts " tronc de Déu ".
L' HOME DELS NASSOS PERSONATGE INICIÀTIC. En alguns pobles tancaven els infants que volien veure l'Home dels Nassos en una cambra fosca com la gola del llop, i quan ja feia estona que estaven tancats i començaven a inquietar-se , des de fora feien grinyols, esgarips amb la voluntat manifesta d'espantar. Després els ruixaven amb aigua i així rebien un bateig previ o simultani a la visió de la divinitat , representada per l 'Home dels Nassos . En diferents pobles de Catalunya encara es diu avui : " al bell punt del migdia hom el troba (l'home dels nassos ) al peu de la pica de l'aigua beneita, on el poden anar a veure els qui ho desitgin ". L'Home dels Nassos aranès és un personatge que té tants nassos com dies de l'any han passat, però els perd tots la matinada de Cap d'Any. Desprès recupera un nas, i un segon al dia següent , i així successivament fins que queda proveït de tres-cents-seixanta -cinc a final del cicle anyal. Segurament pot estar relacionat amb l'UJANKO basc, èsser mític que experimenta una disminució del seus ulls fins arribar només a un el darrer dia de l'any. La simbologia cristiana ha tingut la idea mateixa de Déu representant-lo amb un ull, encara que fos dintre d'un triangle ( un sol Déu amb tres persones . I fent una anàlisi etimològica detallada del nom en euskera ens portaria a identificar-lo amb el mateix nom de Déu : " JAINKO ".
