AMICS D

ELS  AMICS.  Tenir un amic  és tenir  un  tresor.  Quan  aquests  amics  són  de  la  infantesa  aleshores  a  més  d'un  tresor  són  l'espill  per on  un és  pot  mirar,  car   has  viscut  amb  ells  els  millors  i  més  pregons  sentiments,  fets  i  esdeveniments  de  la  teva  vida.  Has  jugat,  has  cantat,  has  après  a  parlar,  i  junts has  fet  entremaliadures.  Però  sobretot  has  començat  a percebre  el  que  ès  l'amistat,  el  saber  compartir,  el  sentit  de  la  generositat,  el   que  és  just  o  injust  i  que  el  món  no  s'acaba  en  un  mateix  sinó  que  existeix  l'altre.  La infància  ès  una  època  important  puix  esdevé  l'etapa  en  la  qual  es  forma  la pròpia  personalitat. Les  primeres pedres  es  posan  quan  un és  petit.   Quants  records  sorgeixen  de bell nou  al  retrobar  antics  amics.  I  que  divertit  és  recordar  la  teva  infància  a través  de  les  velles  fotos.

pujada

La infància  ès  un  període  de  la  vida  en  el qual  les  persones  estem  sotmeses  a  processos  de  canvi  continu.  La  participació  dels  infants  (  no  tenir-los  arraconats )  en  la  vida  social  i  familiar  no  tan  sols  és  útil  sinó  que  també  esdevé  imprescindible  si  volem  que  l'infant  sigui  després  un  home  responsable.   L'infant  necessita  infomació  i   parlar-li  en  un  llenguatge  que  sigui  capaç  d'entendre.  El  nen  sempre  pregunta  i  mai  ens  hem  d'escapolar  d'una  resposta.  L'infant  ha  d'experimentar  que  la  seva  participació  ès  un  valor  positiu,  que  se 'l escolta i  se'l  té  en  compte.  L'infant  es  fixa  i  aprèn,  sense  adonar-se'n ,  paraules,  gestos,  fets  i  costums  de  les  persones  grans. L'infant  ha  de  consultar  moltes  coses  als  seus  pares  i  germans,  car  careix  d'experiència,  però  una  cosa ès  consultar  i  altra  molt  diferent  que  els  grans  impossin  el  seu  criteri.    Finalment  l'infant  ha  d'aprendre  a  dialogar  ( parlar - escoltar )  perquè  a poc  a  poc  comenci  a  raonar.  Tot  això  implica  un  procés  d'anada  i  tornada -  circular, si  es  vol -  que  s'enriqueix  amb  les  aportacions  de  tots,  sense  pèrdua  dels  papers  que  pertoquen  a  cadascú.  Les nostres  famílies  en  aquest  sentit  foren  modèliques.  La  forma  com  s'ha  dut  a  terme  l'autoritat,  la  intercomunicació  l  la  manera  de  prendre  decisions  dels  pares  i  germans  ha  tingut  molt  a  veure  en  la  formació  de  l'infant.  M'hauria agradat  posar  una  fotografia  de  quan  anava  al cole  amb  el  mapa  mundi  com  a  fons  i  tota  la  colla  d'amics,  però  no  n'he  trobada  cap.  Si  algú  me la pot proporcionar seria una satisfacció i l'afegiria. La  supleixo  amb una del  carrer  de  la  Pujada  davant  de  ca  la  Sofia  i  de  ca  la  Sivina, més  amunt  hi  havia  la  de  cal  Sastre  (  les  cases  dels  meus  amics d'infància ).

Els  AMICS  DE  LA  INFANTESA  foren,  com  és  normal, els  de  la  meva  edat  :

Tots  teniem  quelcom  del  tarannà  de les  nostres  cases  i  concretar-ho  en  unes  breus  paraules  resulta dificilíssim, poden  ser  imprecises  i  inclús  poc  ajustades.  Vull ser perdonat si algú no les comparteix.  El  NORBERT  era  molt  nerviós i  insegur; carregava sobre  seu  massa  clatellots  i  cops  de  cinturó  al  cul.  Moltes  vegades  estava  castigat  i  era  bastant  dropo.  L'ALBERT  era  un  dels  que  més  s'amotllava  a  tot.  De  caràcter  obert , poc  parlaire  i  bastant  innocent.  La  seva  mare,  la  Sofia ,  fou  una  de  les  dones  que  sempre  ens  recolzava  inclús  quan  feiem  entremaliadures  al  celler  de  casa  seva.  EL  SEBASTIÀ  ( BIÀ ) era  bastant  independent, de  caràcter  afable, venia  a  jugar  quan  ell  creia  convenient;  normalment  ho  feia  a  la  plaça  o  al  corraló.  EL FRANCISCO  (SISCO )  era  el  millor  amic.  La  seva  mare,  la  Marina,  sempre  va  tenir-me  gran  estimació.  Era  tranquil,  lent  de  reflexos, ferm  en  les  seves  idees i  quan s'enfadava, marxava. EL JAUME era  el  qui  tenia  més  destresa  manual, un  xic  desconfiat,  i de seguida es " picava".  Volia ser  el  capdavanter. EL JOAN   quan arribava     romania   quiet  i  es  rascava  el  cap;  immediatament  deia  que  ho  feiem  malament.  Era  un  enreda  cries  i  un  cul  de  moltes  cadires.  Però  va  fer  augmentar  en  nosaltres  el  sentit  de  companys.  EL MIQUELET  per  la  seva  minusvàlua  ja  prou  feia  en seguir-nos. Sempre  deia  espereu-me.   EL  PEP    "COBIT  " s'inclogué  a  la  colla  uns  mesos  abans  d'entrar  a  l'escolania.  Era  molt  rialler  i  sempre  s'agafava  les  coses  amb  un  sentit  d`humor.  EL  JOSEP " DAMO " era  molt  bon  nen,  feia   tot  el  que  tots  feiem,  mirant  sempre  de  reüll  el  que  deia  i  feia  el  seu  germà Jaume.    Finalment  el   JOSEP  Mª  (  CARXOT )  d'aquest en parlaré   el  seu  moment  car  era  més  gran  que  nosaltres  i  només s'ajuntava  a  la  colla  els  estius,  doncs  a l'hivern estudiava  a  Tarragona  amb  els  Germans  de  Les  Escoles  Cristianes.  La  foto  és  del  bloc  d'en  Tomàs  Bigorra ( l'alcalde ) i  ès   l'entrada  a  les  escoles,  àdhuc  hi  ha  un  petit  tros  del  marge  dels  Freixinals,  davant  de  casa  meva ( Cal  Mengol )  un dels  llocs  preferits  per  jugar,  ja  que tot  el  matí  hi  tocava   el  sol  i  l'hivern  era  com  un brasquer.