LA PADRINETA: la germana MERCÈ
(4419 comentaris) 
Enceto aquest escrit a la vigilia de la Verge de la Mercè, la teva patrona , que per primera vegada podrás gaudir a prop de la Redemptora de Captius. De la captivitat del món molt prompte te'n vas desfer i dels lligams del pecat també doncs " Tot ho feres per amor , res per força " com Santa Joaquima de Vedruna.
He posat com a primera fotografia la Mare de Déu de la Mercè, doncs un dels dies que vingueres a Barcelona, al col.legi del carrer LLedó, volgueres que t'acompanyes a la Basílica per conèixer a la teva patrona. El nom de Mercè, com te explicà l'arxiprest, significa " misericordia " ja que l'ordre mercedaria nasquè del desig de Maria per a tenir misericordia ( practicar les obres de misericordia ) vers els cristians captius en terres morísques.
¡ Qué bonic ¡ . Una mare encantada per a poder donar recer i aixopluc a tots el fills empressonats i fets esclaus en aquelles tàvegues. Mercè, ( Misericordia), patrona de Barcelona i de l'Arquebisbat " sigues sempre nostra protectora", Tu , com molt bé saps, soc menbre de la Confraternitat de la Benaurada Verge de la Mercè. Princesa de Barcelona protegiu vostra ciutat.
Era la més agraciada de les germanes, es a dir, en tipus, bellesa i formosó. La que més es semblava a la seva mare, la tia " Marieta ". Els fadrins de Vilaplana se li apropaven embebeïts com si fos " un panel de rica miel " . D'una alçada mitjana però abrinada, es a dir, en pocas carns. Ulls molt oberts, clars i amb ninetes blaves. El rostre i galtes un xic arradonides i uns llavis dolços i ben closos. ( Aqui teniu una fotografia del dia de la renovació dels vots solemnes a la capella de Balaguer ).
Gaudia d'una veu dolça, tendra i fluixa. LLur tonalitat era per a tenir l'orella ben oberta doncs moltes vegades les seves paraules s'esvaien. Declamava a la perfecció, encara que barrejava mots catalans amb castellans, amb una sensibilitat poc comuna. Li florejava una vena poètica senzilla, popular, i religiosa a l'estil de mossèn Cinto Verdaguer. Per a molts esdeveniments familiars tenies a la mà un pomell de poesies.
Des de l'infancia , com ho asseveren les amigues, eres una jove plena de detalls i delicadeses. Mai volies fer el papel principal en una comedia , preferies que ho fes un altre, encara que de dots per realtzar-lo no et mancaven. Com diu L'Anna Maria en l'escrit de comiat : " Una vida semblant a una petita violeta. Com passa desapercebuda aquesta flor enmig del fullatge ?, però hi és plena de bellesa ".
El teu caràcter era melós, receptiu i generós. Mai veies dolenteria en les persones; xalaves aprenen, sempre dissimulaves i perdonaves els defectes del proïsme. Tenies un cor molt gran i plé d'amor , puc donar-ne testimoniatge. O com et va dir l'Anna Maria : " Era una vida propera, plena d'amor, un tracte afable. Amb quina delicadesa saludaves a tothom. A vegades et preguntava, el coneixes ?. No, era la teva resposta. Però allí hi havia la persona, i tota persona per a tu, era important; els teus ulls hi descubrien al bon Jesús, a qui tant vas estimar ".
Tenies una pedagogía i metodologia pròpia per ensenyar doncs consideraves l'amor com a punt de partida per una educació integral. En les classes de pàrvuls i de ensenyança primaria entraves de ple com una actora decisiva amb els dibuixos, cants i rondalles. O com apunta l'Anna Maria : " recordo el desespero, o millor dit, el deler que tenies a l'Espluga , ja malaltona, per poguer escapar-te i anar a veure els petits. A ells vas dedicar la vida, amb una pedagogía creativa, original, atraient, ben teva, Vas ser una excel-lent mestre " ( foto d'una classe del col.legi de Balaguer).
Diuen que les monges tenen una predilecció gran pels infants donat que són dones però no han pogut exercir fisiològicament la maternitat - esposas de Crist - i aleshores vessan l'amor tendre i altruiste de mare vers la quitxalla. A més amarada , com la Padrineta, del carisma Vedruna i embolcallada a l'infància espiritual seguia a la perfecció el privilegi de ser nen/a. " LLavors li foren presentats un nens perquè els imposés les mans i pregués per ells ; però els deixebles no ho volien, Jesús els digué : DEIXEU QUE ELS NENS VINGUIN A MI I NO HI POSSEU OBSTACLES; PUIX D'ELLS ÉS EL REGNE DELS CELS " ( Mat. 19, 13-15) completat perfectament per LLuc ( 10, 21 ) quan diu Jesús : " Perquè has mantingut amagades aquestes coses als savis i en canvi les has revelat als infants ". ( foto del pati d'infants del col.legi Rebolle - Oliva)
Un dels paisatges evengèlics predilectes segons moltes vegades em digueres , era el de Sant LLuc ( 8, 16-l7 ) : " Ningú encén una llum i la cobreix amb un atuell , o la posa sota d'un llit, sinó que la posa sobre el canelobre, perquè els qui entren vegin la llum. Doncs no hi ha res ocult que no quedi manifest, i res secret que no vingui a ser conegut i descobert " que es complementa en el mateix LLuc ( 11, 33 - 35 ) quan diu : " Ningú encén una candela i la posa en lloc ocult , ni sota el almud, sinó en el portallànties perquè els qui entren vegin la resplandor. La llàntia del teu cos és el teu ull. Quan el teu ull es clar ( pur) el teu cos gaudeix de llum, però si està terbol, en el teu cos hi ha foscor. Vigila doncs perquè la llum que hi ha dintre teu allunyí les fosques. Doncs si tot el teu cos està ple de llum ( interiorment ) no existeix cap part tenebrosa, serà tot ell lluminós ( exteriorment) com quan la llàntia te il.lumina amb seu resplandor ". La Padrineta en aquest dos capítols de LLuc hi veia la necessitat de tenir un cor ben pur i ensem la necessitat d'estendre la llum a tot el món ( el seu gran desig d'anar a les missions). Aquest dos fets omplien plenament la seva vida ( fotografia llàntia ).
Això ho plasmà a la perfecció en aquesta poesia : " Mira, pensa, no pasis de llarg. Què en fas de la teva vida ?..... No veus que a cada respir/ s'asseca un gra de l'espiga ?. No veus com la fulla cau/ deixant la rama ferida ?.... No veus com l'aigua s'esmuny/ tot avançant per la riba ?..Mira, pensa, no passis de llarg. Qué en fas de la teva vida ?...... DÓNA-LA , FENT BÉ A TOTHOM, NO TE'N QUEDIS NI UNA MICA" .
Un altre aspecte de la teva personalitat, padrineta, era el teu amor grandiós a la pobresa, no tant sols la material sinó aquella buidor de cor de les coses materials que feia que solament Jesús i Maria omplien el teu cor. Despreniment voluntari dels bens materials com Francesç d'Asís. El vot solemne que feres ( amb la pèrdua del dret a la propietat i de la capacitat d'adquisició ) marcaren profundament el teu tarannà : sempre vestin sencillement, sense ostentació i amb els hàbits. Res era teu tot pertanyia a la Comunitat. Segurament durant aquests 69 anys de vida religiosa mai entrares a una tenda per comprar quelcom per tu. En una de les teves cartes recordo , estan a Manresa amb la Maria, que demanaves ajut meu vers al director del Banc de Crèdit a la Construcció per poguer cobrar les primeres certificacions de les obres del nou col.legi ( data 15.8. 75 ) " doncs estem pelats com una rata " ". ( foto de la carta). Cinc dies abans del casament del Joan Boironat Aixelà. I ho encapçalas amb " Volgut filloll i cosi ".
Aquest sentiment també ho contempla l'Anna Maria en l'escrit de comiat : " A vegades feies despacientar als que no comprenien els teus fets, segurament envoltats, per a tu , de profunditat i sentit. Recordo la cara del pare quan arribaven a casa les teves cartes, escritas al marge d'una revista. T'enviava segells, sobres, paper i tornàvem a rebre " els aguilochos " amb tots els marges plens de les teves noticies. I , com això de quants exemples en tenim record. Impresionava veure la teva habitació i armari . Ordenat i amb tan poques coses. Pobre de solemnitat "
Un aspecte de la Padrineta , que em posava frenètic i nerviós, era el poc que menjava. Era casi completament herbívora : amanides d'enciam, raves, tomàquets, olives, i sobretot apis menjant-se amb avidesa tant les fulles com els troncs verds. Si tenia lletsons ben amanits també se'ls cruspia. Un dels plats que sempre menjaría era : bledes i cols bullides amb unes quantes patates. De carn poca ( ni xai , ni vedella , però estofada sí) pollastre i conill. Peix fregit o bullit encara ho aceptava, però embutits i principalment marisc ( res de res). Moltes vegades menjava per compromís. Ignoro si això responia a un acte de " mortificació " o era simplement que la persona que no s'habitua a menjar perd la gana i el estòmac es torna mandrós. ¡ Quantes remugues vas tenir per part meva i de germanes de professió, per aquest motiu !.
Vull finalitzar aquest retrat bonic però imperfecte de la " Padrineta " buscant el que diuen de les persones que porten el nom de Mercè : estiman els colors, tenen fantasía, s'expressant amb jovialitat i amenitat; molt apegades - adherides a la vida comunitària; estima, educa i dóna vida tant mirant-se a si mateixa como de manera especial als altres.
Deixarè per un altre capítol les teves correries per les diferentes poblacions com Carmelita de la Caritat Vedruna.
