Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Literatura - Ressenyes literèries | Revista 74

El carro, d'Oleguer Huguet

Volia parlar-vos del carro de casa. D'aquell carro que vam comprar venturer i que hem tingut no sé quants anys. Darrerament, no cal pas amagar-ho, havia temptat, per la carretera de Cambrils, l'objectiu fotogràfic d'algun turista avesat a portar, com si res, troncs de cavalls sadolls de gasolina. No obstant, del camí gris sense roderes que sap d'automòbils de totes les marques i matrícules en diem (i en direm fins qui sap quan) carretera. Al pas que anem —això és un dir— només trobarem el vehicle per l'etimologia. La major part de la gent emprarà el mot carretera i en desconeixerà l'origen i la significació.

El nostre carro se l'han quedat uns gitanos. Això em fa suposar que estarà exempt de matrícules i taxes. Que en lloc dels baixos urbans on el guardavem, l'aixoplugarà, de nit, la teranyina d'argent de la Carrerada de Sant Jaume (1). I que la vela (2) sargida bategarà sota el buf de la brisa que gronxa les canyes i escampa el monocord ininterromput dels grills (mascaró de la terra granada de silenci). Deixeu-me imaginar, de pas, el blanc dels vímets de quatre cistells i la síndria esberlada del pleniluni que va aigualint-se, cel amunt, assequible només al somni d'uns infants escampats damunt l'herba. A la vora del camí, el darrer cop que hi vam passar amb el carro, els magraners bords mostraven els badocs (3) tardanament encesos. El gargoller (4) era guarnit de boles verdes que la tardor envermelliria. Anaven succeint-se, a una i altra banda, gavarreres (5) i arínjols (6), esbarzers (7) amb les móres vermelles i negres, fonolls florits i vidielles (8) que es marcirien sense haver fet de corona a cap infant. Les atzavares a punt de morir dreçaven banderes nimbades d'abelles i, a l'abast de la mà, fruitaven els arbres dels conreus.

Camins de carro enllà, les rodes ja no faran més treps de plata als rocs que les sospesaven. I els aiguamolls no tindran recs. La gent del país hi haurem perdut, com si el gra de la parla se n'anés per un sac foradat, uns quants mots que ningú no collirà: vares, (9) travessera (10), llongues (11), retranga (12), rebastet (13)... Quan ja no quedin basters ni carreters voldrem haver qualsevulla d'aquestes paraules i haurem de treure-les —penso en el cercapoals (14)— del fons més pregon de la memòria.

Anar i venir. És curiosa la reiteració d'aquests verbs en la nostra cançó popular:

«Què li donarem a la pastoreta?
Què li donarem per
anar a adorar?
Jo li donaria una caputxeta
i a la muntanyeta la faria
anar». (15)

Això, de cara amunt. Car «vora voreta la mar», una noia que broda i somia,

«... en veu venir un mariner
de llunyes terres
». (16)

Aquest anar i venir ens posa en contacte amb el paisatge propi i ens el fa estimar més. Ens deixa imaginar, encara, les terres llunyanes; el paisatge dels altres. La donzella de la vora del mar, veu que s'acosta un mariner pel camí blanc i blau de les ones. La pastoreta que faríem anar a la muntanya ens fa pensar en la neu, en la pluja i en el vent que, a la plana nostra, ho mou tot. També els pastors de la nadala, d'una manera alhora senzilla i transcendent, parlen d'anar a la cova de Betlem al rabadà que no es vol moure de la seva. (17) Pels camins de la cançó —i pel camí de carro del mas de casa— trobem garogollers (18) i gavarreres, boixos i espígol, avellaners i olivers (19), pins i alzines.

La irrupció de certs vehicles amb motor en una de les nostres cançons del moment (d'aquest moment tan interessant i tan prometedor de la cançó nostra):

«Quan li vaig regalar un ciclomotor a Marineta
la noia, la traïdora, es va comprar un Seat sis-cents
»
(G. Brassens) (20)

podria fer témer que ja no seran vistos, amb la velocitat, ni els magraners enramats de badocs ni la florida de les atzavares. I que desapareixeran de la nostra cançó l'anar i el venir, i la pluja i el vent. No hi ha cap por.

«Se'n va anar
en un dia molt clar»

diu J. M. Andreu en la cançó que el nostre jovent ha fet més seva. (21) S. Espriu ens parla «d'un vent suau que s'encalma pels camins del capvespre». (22) I Raimon fa relació no solament al vent:

«Al vent
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent
al vent del món». (23)

sinó a la pluja:

«Aquí, sota la pluja
que cau,
et diria que tot és pau
». (24)

i a la terra tota:

«De la terra venim
a la terra anirem;
en la terra vivim
en la terra serem
». (25)

Per entendre el simbolisme del «dia clar», del «vent suau que s'encalma» o de «la pluja que cau», no ens fa cap nosa, ans al contrari, el contacte amb aquesta terra on tenim clavada l'arrel com l'atzavara que dreça la bandera de mel que li broden les abelles. Aquesta terra on han quedat encallades les erres del carro de casa. (26) Aquest clap de terra, en fi, des d'on hem d'ésser transplantats a l'altra vida, amb el poc o molt fruit que haurem llevat en aquesta.

Estar o no estar al dia, vistes les coses des d'aquest angle, no té la importància que sovint hi donem. No hi ha tanta diferència, aleshores, entre vell i nou o entre jove i vell. No crec, tampoc, que ningú em digui, si em veu anar i venir del mas a peu, que he fet un mal negoci o que tiro endarrera. Si l'anar a peu és ja tan vell —ho confirma la dita— hem d'arribar a la conclusió que és cosa de sempre i, per consegüent, també d'avui. Per altra banda —Pla i Espinàs ho han confirmat en la nostra literatura (27)— anar a peu és la millor manera, ara com ara, de veure món. I de veure el món, gosaria dir.

Font: Huguet, Oleguer. "Entre la vida i les lletres. «El carro»". Reus Semanario de la Ciudad [Reus] (5-9-1964), p. 7.

 

Notes de lectura


Aquest text d'Oleguer Huguet, a més d'una gran bellesa poètica, mostra una riquesa de vocabulari extraordinàra. Així, per exemple, en les dos enumeracions d’arbres, arbustos i plantes que recorda haver vist, primer, a la vora del camí en el darrer viatge en carro i, més tard, pel camí de carro del mas de casa, anomena els magraners bords florits, gargollers, gavarreres, arínjols, esbarzers plens de mores, fonolls, vidielles, atzavares, boixos i espígol, avellaners i olivers, pins i alzines. O més tard, quan es lamenta que les paraules es van perden amb el pas del temps, té la premonició que el vocabulari dels basters i carreters, és a dir, tot allò relacionat amb els arreus dels animals de càrrega, deixarà de ser present en la nostra parla, i ho fa anomenant diferents parts del carro: la vela, vares, travessera, llongues, retranga, rebastet.

Per això, acompanyant la lectura del text, he cregut convenient afegir aquestes notes que aclariran el significat d'aqueixes paraules. Per últim també identifico les suggerents cançons populars que li recorden l'anar i venir en carro i d'altres de la Nova Cançó, que precisament quan Huguet va publicar el text començava els seus primers prometedors passos. Bona lectura!

(1) Per referir-se a la Via Làctea, en comptes de carretera (de Sant Jaume), que és la més freqüent, almenys en tarragoní, Huguet fa servir la paraula carrerada 'camí de ferradura', que no trobem documentada enlloc.

(2) vela. Coberta de lona (...) destinada a protegir allò que transporten de les inclemències del temps (DIEC).

(3) badoc. Flor de magraner. Mot usual en tarragoní i menorquí (DCVB).

(4) gargoller. Variant del mot garguller, usual al Camp de Tarragona i en valencià (DCVB), anomenat també agargoller, argargoller, agraüller o garaüller (Masclans). Al text també apareix la variant garogollers. És un arbust de l'espècie Crataegus oxyacantha que fa els fruits vermells. No confondre amb l'aranyoner, que fa els fruits de color negre blavenc.

(5) gavarrera. Roser silvestre (de l'espècie Rosa canina) que fa flors simples, amb cinc pètals blancs, rosats o vermells.

(6) arínjol. Dit també arítjol. Liana de fulles amb la vora espinosa i flors blanques molt petites (Smilax aspera).

(7) esbarzer. A Vilaplana, com a gran part del Camp i el Priorat, d'aquesta planta espinosa del gènere Rubus se’n diu barder (DCVB).

(8) vidiella. Liana de flors blanques semblant a la vidalba, però menys robusta (Clematis flammula).

(9) vares. Les dues barres enmig de les quals va junyit l'animal que tira el carro (DCVB).

(10) travessera. Dita també travessanya, travesser, arquet o arquillo (ALDC), s'anomena així a la Febró, Tarragona, etc. Segurament es refereix a la barra que subjecta per darrere les baranes del carro.

(11) llongues. Regnes o cordes amb què es guia l'animal. És un mot usual a la Conca de Barberà, Camp de Tarragona, Mallorca i Eivssa.

(12) retranga. Dita també rabasta, tafarra o retranca, és la forma pròpia del català central. És una banda de cuir, de cànem, etc., que subjecta la sella o el bast per darrere passant per sota la cua de la bèstia (DIEC).

(13) rebastet. Variant de bastet recollida a la Torre de l'Espanyol, Falset, Capafonts i Alcover, no documentada al DCVB. És una espècie de sella de fusta molt petita, amb el davall encoixinat, que posen damunt l'esquena de la bístia que ha d'estirar carruatge, i serveix per sostenir la sofra i evitar que el pes del vehicle faci mal a l'esquena de l'animal (DCVB).

(14) cercapoals. Peça de ferro proveïda de crocs o ganxos i fixada a l’extrem d’una corda, que serveix per a pescar les coses que hagin caigut al fons d’un pou, d’una cisterna, etc. (DCVB). Variant pròpia del tarragoní, documentada a finals del segle XVI. La forma originària és cercapous, en la qual el verb cercar té el significat arcaic de ‘recórrer’; però perdut aquest significat en el parlar corrent, i havent passat el verb cercar a significar ‘buscar’, la gent ha corregit cercapous en cercapoals, tenint en compte que el que es busca no és el pou, sinó els poals (DCVB). Es tracta d'un cas interessant, si més no, perquè a Vilaplana i bona part del Camp de Tarragona s’anomena ferrada al poal o galleda. Una cosa semblant passa amb la denominació del Cingle Roig, quan l'adjectiu comú a Vilaplana actualment és vermell.

(15) La primera cançó popular que cita Huguet, apareix recollida a la majoria de cançoners amb el nom de «La pastoreta». La primera referència escrita és de l'any 1866, a Cansons de la terra, vol. I, de Francesc Pelagi Briz. També es troba a 40 cançons populars catalanes. Primera sèrie (1909).

(16) A continuació Huguet parafraseja un fragment d'una altra cançó que també surt recollida en molts cançoners amb el nom de «A la vora de la mar», «A tota voreta del mar» o «El rei mariner». L'exemple més antic és el recollit per Milà i Fontanals, dintre Observaciones sobre la poesia popular (1853). N'hi ha un altre, «Lo mariner», a Cançons de la terra, vol. I (1866), de Francesc Pelagi Briz. La versió recollida per Palomar, Rebés i Ruiz a Capafonts en el Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant (1987) és idèntica.

(17) I per últim, aquest pastoret descregut i romancer és el de la nadala popular «El rabadà», que comença dient: “A Betlem me'n vull anar / — vols venir, tu, rabadà?”, recollida també per Francesc Pelagi Briz a Cançons de la terra, vol V (1877).

(18) garogollers. Veg. nota 4.

(19) oliver. La forma masculina oliver (pron. també aulivé), documentada ja al segle XI, sembla anterior a olivera (s. XIII). Actualment predomina en gran part del català nord-occidental i tarragoní.

(20) És un fragment de la cançó «Marineta» de Josep Maria Espinàs, una adaptació al català de «Marinette» de George Brassens, publicada al disc Espinàs canta Brassens. Edigsa, 1962.

(21) Lletra de Josep Maria Andreu, amb música de Lleó Borrell, de la cançó «Se'n va anar», cantada per Raimon en el disc Se'n va anar. Vè festival de cançó mediterrània i 3. Edigsa, 1963.

(22) Lletra de Salvador Espriu del poema «Cançó de capvespre» musicat per Raimon en el mateix disc Se'n va anar. Vè festival de cançó mediterrània i 3. Edigsa, 1963.

(23) Lletra de la cançó «Al vent» de Raimon, publicada en el seu primer disc: Raimon. Edigsa, 1963.

(24) Lletra de la cançó «La pedra» de Raimon, publicada també en el seu primer disc: Raimon. Edigsa, 1963.

(25) Lletra de la cançó «Som» de Raimon, publicada també en el seu primer disc: Raimon. Edigsa, 1963.

(26) Aquesta bella al·literació recorda aquells versos del poema «Les tres muntanyes» de Verdaguer: “L’escoda no conversa amb la pedrera / ni la roda del carro amb la rodera”.

(27) Es refereix als escriptors catalans Josep Pla i Josep Maria Espinàs, autors cèlebres pels seus llibres de viatges.

Albert Aragonès Salvat




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
La nostra gent, Homenatges, Portada

Agraïments finals

La redacció de Lo Pedrís agraeix a totes les persones que han...
La nostra gent, Literatura, Homenatges, Poemes, Portada

Poema pel Xavier, per la seva tan estimada terra

Al Xavier li agradava molt la poesia i poques eren les trobades  que no em demanés...
Recerca, De cinema, Portada

Torna el REC

Enguany la XIX Edició del Festival Internacional de Cinema de Tarragona ha patit. En...
Què passa, Activitats, Portada

V Campionat de botifarra, Memorial Mossèn Josep M. Musté

Un any més hem aplegat un petit exèrcit de jugadors. Aquest any 35 parelles...
Opinió, Articles, Portada

Pulsòmetre 78

Puja Puja la millora acústica de les dependències del Casal. Amb la...
La nostra gent, Records, Portada

Enllaços 2019: Alba i Dani

L’Alba i el Dani es van casar a l’Ametlla de Mar el dia 13 d’octubre de 2019.
La nostra gent, Homenatges, Portada

Fins a la victòria sempre, company!

Amb el Xavier hem fet coses, moltes coses, és el que tenim els catalans que de coses en...
La nostra gent, Homenatges, Portada

UNA ESCOLA DE LA IGNOR€NCIA

L'article de Xavier Joanpere Olivé Una escola de la Ignorància es va publicar...
La nostra gent, Records, Portada

Naixements 2019

- Abril Sotorras Cardona. 13 de gener - Arc Roig Cortezón. 10 de març -...
La nostra gent, Records, Portada

Enllaços 2019: Tomàs i Anabel

Tomàs Llauradó Virgili  i Anabel Fernández Ortega es van casar el 3...
La nostra gent, Records, Portada

Decessos 2019

Feliu Cabré Salvat, 88 anys, 18 de gener Pepita Bigorra Mariné, 95 anys,...
Literatura, Contes, Portada

DORM...

Confesso que quan em van demanar que escrivís el relat que ara us explicaré em va...
Recerca, De cinema, Portada

De cinema

Ara ve Nadal... Matarem el gall i a la tia Pepa li donarem un tall. Nadales, pessebres,...
La nostra gent, Records, Portada

Noces d'Or 2019 de Sebastià i Josefina

Noces d'Or de Sebastià Anguera i Josefina Magrané. Van contraure...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Xavier Joanpere,  amic

Al Xavier el coneixia a través d’un company comú, en Jaume Soler, en Nic...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Que tinguis sort, que tinguem sort, Xavier

La matinada del tres d’octubre em vaig desvetllar inquiet. Tenia la ment convulsa i,...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Manoli Escribano Funes, 60 anys (manipuladora d€aliments)

"...És el destí de les persones. Si algú em diu que jo havia de...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 78 (desembre 2019)

En un món líquid, en constant renovació i on el canvi és...
Recerca, Natura, Portada

Què és SECOMSA SA

Com a presidenta de la empresa Serveis Comarcals Mediambientals SA (Secomsa) em plau poder-me...
Recerca, Cuina, Portada

TEMPS DE CAÇA, TEMPS DE CUINA, TEMPS DE TAULA

Estem en plena campanya de caça i, tot i que cada cop queden menys caçadors,...
La nostra gent, Homenatges, Portada

XAVIER JOANPERE, UN AMIC QUE HA MARXAT

Hola, Xavier, has marxat sense haver-nos avisat, (sens dubte perquè tu mateix no ho...
La nostra gent, Homenatges, Portada

XAVIER JOANPERE, COMPANY I AMIC, PER SEMPRE!

Amb en Xavier de Reus –de Vilaplana, si us plau!– ens vam conèixer a finals...
La nostra gent, Homenatges, Portada

L€àmplia i duradora petjada d€en Xavier Joanpere

Resulta molt dur saber que haurem de viure sense l’imprescindible Xavier Joanpere,...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Tenir cura de l'entorn natural

Emmarcats dins de les sortides d'entorn que realitzem a l'escola, enguany li hem volgut...
Entitats, Literatura, Escola, Portada

QUÈ VOL DIR QUE DUES PARAULES RIMEN?

LLEGEIX AQUESTES RIMES QUE HEM FET ELS ALUMNES DE CICLE INICIAL A VEURE SI HO DESCOBREIXES!...
La nostra gent, Entitats, Homenatges, Escola, Portada

PRIMER DIA D€ESCOLA

Com cada any el primer dia d’escola ens vam trobar tots i totes al pati per...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

PROGRAMACIÓ AMB SCRATCH I MAKEY MAKEY

Aquest curs, els/les alumnes de cicle superior, ens introduïm al món de la...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Ens relaxem!

Els nens i nenes de la classe de l’hoquei i de la classe de la bandera olímpica...
La nostra gent, Homenatges, Portada

A XAVIER JOANPERE I OLIVÉ (1959 - 2019)

En Xavier ja no podrà llegir aquestes línies, però sí la seva...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Les causes obertes

  Fou el febrer de l’any 1993 quan vaig conèixer en Xavier Joanpere...