Natura | Revista 1424/11/2003

El Senglar (II part)

COMPORTAMENT

Al món hi ha més de 25 subespècies de senglar. A la península Ibèrica n’hi ha dues: la “Sus scrofa castelianus”, més gran, i a la qual pertanyen els exemplar de Catalunya, i la ”Sus scrofa baeticus”, localitzada al sud de la Península i una mica més petita.

Una cosa curiosa del senglar femella és que pot començar a reproduir-se normalment quan té 1 o 2 anys de vida, però si la disponibilitat d’aliment és bona, quan arribi als 30 kg. de pes, que sol coincidir amb els 10 mesos de vida, ja pot entrar en zel. (Això indica que si hi ha força aliment , abans es desenvolupa el cos i, per tant, abans s’arriba al pes i al zel).

L’estructura jeràrquica està formada i liderada per la femella més vella i forta del grup, acompanyada per altres femelles joves amb cries petites i algun jove que no ha arribat a l’edat adulta. Per tant, la seva organització com a grup social és matriarcal. Si aquesta desapareix, el nucli matriarcal es fragmenta i ha de tornar a agrupar-se formant nous grups.

Al marge d’aquest nucli n’hi ha d’altres en els quals trobem nuclis més reduïts formats per mascles joves i un altre format pels mascles adults solitaris i dominants, (aquests mascles adults dominants de vegades es deixen acompanyar per mascles adults més joves, anomenats escuders).

Aquesta estructura s’altera per complet a l’època de zel i a la de naixements, (les femelles es separen temporalment del grup abans del part); i és clar, també en la temporada de caça.

El senglar és una espècie molt mòbil però a la vegada és sedentària, perquè tot i que arriben a recórrer grans distàncies, no solen moure’s de la zona en la qual van néixer, (difícilment s’allunyen més de 5-10 km. de distància d’on solen habitar), per tant un gran mascle necessitaria d’unes 12/15000 ha.
La lactància dura uns dos mesos i mig aproximadament, i abans de finalitzar aquest període ja han començat a canviar les típiques franges longitudinals per un to més uniforme i de color vermellós.

Una de les pautes de comportament més elaborada del senglar és el costum de banyar-se en basses enfangades. Ho fan, especialment, per treure’s els paràsits, però també per donar al seu pelatge una sèrie de sals minerals que contribueixen a mantenir la pell i el pelatge en òptimes condicions. Aquest pelatge, d’un color castany en una primera etapa, es va enfosquint a mesura que és fan més grans, tot i que al final de la seva vida el tornen a canviar per un color més blanquinós.

En ocasions no dubten a saquejar caus de conills aplicant tècniques molt depurades en les que participen diversos individus, cosa que demostra que tenen una intel·ligència notable.

Els agraden molt els ous de les aus que fan el niu a terra.
Crida molt l’atenció la gran afecció dels senglars per la predació d’animals verinosos . Mengen gran quantitat d’escolopendres , escorpins i en especial escurçons.

La població estimada de senglars a Catalunya és superior als 50.000 exemplars, i continua en expansió. La província amb major nombre d’individus és Girona, i la menor Tarragona.

A Tarragona són abatuts de manera “legal” uns 1.500 individus per temporada de caça, (El senglar és l’espècie més caçada i abundant de caça major).


EL SENGLAR COM A TROFEU

En d’altres animals de caça major el trofeu són les banyes. En el cas del senglar són les dents. Mitjançant la dentadura és pot saber l’edat de l’individu.
De les dents inferiors (ullals) es mesura la llargada i l’amplada màxima. De les superiors (moladeres) es mesura el perímetre en la seva secció més gruixuda.

També es donen punts de bellesa, en la qual es valora la simetria i el color dels ullals, la llargada, la corbatura i el color en les moladeres.
Per contra també hi ha una puntuació que penalitza: insuficient superfície afilada dels ullals, diferència de longituds i amplades entre ullals, també entre moladeres, i desproporció general entre ullals i moladeres.
La puntuació mínima per obtenir una medalla d’or ha de ser superior als 110 punts, argent 105, i bronze 100.

El millor exemplar, fins ara, com a trofeu va ser capturat l’any 1983 a la província de Cáceres, amb una puntuació de 136,95. A Catalunya la major puntuació és de l’any 1995 a Agullana, Girona, amb una puntuació de 125.8. Tal i com explicava abans, sembla que cada any resulta més difícil poder batre aquests records de puntuació.


SEGURETAT

La seguretat és en tots els aspectes de la vida primordial, però en el cas que ens ocupa, el de la caça, jo diria que vital, ja que per un costat ens trobem amb un animal salvatge i per l’altre homes armats.

En el transcurs d’una batuda és necessari que cada caçador sàpiga on es troben els altres companys de cacera, conèixer els moviments que cadascun pot fer i, sobre tot, informar dels nostres.

A nivell local és aconsellable i necessari conèixer les zones de seguretat pel que fa a les armes de foc, que afecten a l’àrea privada de caça del terme municipal.

Camins: La zona de seguretat afecta a la seva amplada, més una zona de 25 metres a cada costat.

Carreteres : La zona de seguretat afecta a 58 metres a cada costat.
Nucli urbà: 100 metres de les últimes edificacions i en totes les direccions.
Edificis habitables aïllats: 50 metres en totes les direccions.

D’altra banda, quan es fa una batuda, la Llei recomana dur roba, armilles i gorres de colors llampants; aquesta recomanació, per aquesta temporada de caça, serà possiblement obligatòria.

Un altre aspecte de la seguretat és la munició utilitzada en la cacera del senglar. Tothom ho sap: els cartutxos amb balins, (postes) estan prohibits.



Jesús Garrido

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Eduard (lamussara.org) | 6 Aug. 2009

+ Publicar el meu comentari