Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Natura | Revista 53

Sobre els Bolets


La paraula bolet la vaig aprendre als llibres, sí als contes o a les revistes infantils en català que rebíem cada mes, pels volts dels anys seixanta. Perquè a la meva terra la coneixíem, però no la fèiem servir. Aquí tot eren rovellons, en genèric. De manera que fins i tot de l'acció d'anar-ne a buscar, tothom en deia anar al rovelló o anar a plegar rovellons, fos el que fos el que es plegués. I plegar contrastava amb collir que per a nosaltres concretava una acció d'alçar els braços cap a un arbre i no pas la d'acotxar-se a agafar qualsevol cosa de terra. Més endavant vam aprendre que el genèric era bolet i que dins d'aquesta bossa hi havia els rovellons, però també molts d'altres, altres que ja tenien nom propi usat i conegut, però que s'emparaven sota aquesta denominació comuna.

Ha estat curiós també, que gràcies al programa televisiu, ara sigui tan freqüent això de caçar bolets, expressió que vam conèixer anant per Catalunya i entrant en els parlars d'àrees diferents. Tot i així, aquí baix, la gent encara diem anar al rovelló i caçar ens sona molt estrany.

I encara una expressió gràfiquíssima que vaig aprendre a La Morera de Montsant, al capdamunt del Priorat i al peu de la muntanya: demà hi anirem, que ja ha boletat o no, no, és aviat, encara no ha boletat, convertint el substantiu en verb i marcant-ne així, l'acció. I jo que pensava, i com ho saben que ha boletat? Ho han vist, ho han inspeccionat o és per pura intuïció i saviesa natural? En qualsevol cas, el resultat era positiu i els cistells s'omplien amb varietats diverses, algunes de les quals ni tan sols coneixíem.

Tinc infinitament presents els primers records i emocions en trobar uns quants pebrassos a finals de setembre al barrancó del mas de Constantí. El meu avi al capdavant, amb un bastó, que ens assenyalava unes petites muntanyetes que segurament amagaven alguna presa bona i, efectivament, nosaltres amb manetes de criatura i com si toquéssim un vellut, arraconàvem la pinassa i la fullaraca i, de sota, despuntava un barret blanc, més tacat com d'òxid si era més vell i més llis i lluent si encara era tendre. Llavors s'havia d'anar amb molta cura per tal de no arrencar-lo d'arrel, deixeu el nas a la terra i tapeu-los, sentíem, que així se'n faran de nous.

Al vespre, la paellada de pebrassos amb all i julivert era atacada amb avarícia per tots. A mi m'agraden molt els pebrassos, sobretot els que piquen més. Són de carn ferma, molt semblants als rovellons, però amb un deix una mica més lliscós, sobretot a la part del barret. Tenen l'inconvenient, com molts altres, que es cuquen amb facilitat i hi ha una feinada a triar-los. De vegades els barrejàvem amb uns quants fesols del ganxet bullits i tocàvem la glòria. I el millor per a mi, cuinar-los amb força oli per abocar-me a sucar-hi tot el pa del món.

Així doncs, a mi, els bolets em remeten a la tardor. Ja ho sé que hi ha bolets de primavera i d'estiu, però a la meva terra, fora d'aquesta època no se'n fan, perquè la meva de terra és de secà i ha d'haver plogut a finals d'agost perquè n'hi hagi en abundor pels volts del Pilar.

Ens aixecàvem fosc i el meu pare ja anava vestit, bótes posades i jec adequat en defecte, encara d'anoracs. Baixàvem els cistells al cotxe i preníem oli, sal, pa, vi, aigua, ametlles i avellanes, codonyat i un termos amb cafè i potser algú hi afegiria una arengada. En arribar les consignes eren clares, sobretot, no cridar, al bosc no es crida, sobretot per dir un rovelló!!. Ningú no ho havia de sentir fora del grupet d'amics, sinó ens els prendrien. Aquesta d'avarícia era i és ben sana. I després les instruccions sobre com plegar-los, com deixar el forat o més aviat el niu i com col•locar-los al cistell, amb tota la delicadesa.

A mi, de petita i de gran, m'ha emocionat aquest misteri de la recol•lecció, això que sense fer res de res, la terra ofereixi tant. Perquè a la tardor la collita feréstega és important: figues negres o verdes que es comencen a pansir, tant ensucrades ja que s'enganxen a la gola, algun gotim de raïm, negre o blanc que s'ha quedat penjat al cep després de vermar, les cireretes de pastor que comencen a ataronjar-se i diuen menja'm, les magranes, a banda i banda dels camins fondos, obertes impúdicament, mostrant l'interior esclatant i de sobte, el meu pare molt fluixet, nens aquí, i..., una rovellonera!! Set, vuit, nou, de grossos i de tan menuts, que semblaven els fillets i amb el meu germà ens barallàvem per menjar-nos el més petit. Si en trobàvem molts es feia l'esmorzar amb tot el recapte que portàvem i rovellons a la brasa, sense netejar. Llavors es podia fer foc i tothom l'apagava amb senderi. Crec que és un dels gustos més penetrants i commovedors que he tastat mai, sobretot, amb els rovellons vinosos de Montsant. Sí, ja sé que tot és més bo si és de casa, però com els rovellons de Montsant, nascuts de terra seca, llicorella, roca i poca aigua, res de res. És com si les parets que conformen les fondalades empenyessin tota l'essència de la muntanya, recollida al sotabosc i llavors, els rovellons, entre pa i pa sucat d'oli o en un llengüet, foradat com una clotxa, tancar els ulls només un instant i retenir la mossegada a la boca per allargar el gust en el temps, xalar de bo i millor i desitjar-ne més.

Més endavant se'n trobaven més varietats, els fredolics neixen en colònies, la meva mare i què eren colònies, ho veieu, mai no n'hi ha un de sol i com de fet, els anys fructífers, no s'acabaven mai, fins i tot es feien avorrits. Com una gran novetat, la meva mare, a banda de tirar-los als suquets, en feia sopa, amb pa i ceba i així ens podíem menjar tots els que plegàvem. Una sopa amb gust de pinassa i pi, entre sec i verd i farigola de tardor, amb gust d'humitat fresca.

També vam descobrir els camagrocs, de cames esprimatxades i color taronja gairebé fosforescent, segons com hi tocava el sol. Els camagrocs són fàcils perquè despunten, s'aixequen ben drets com si diguessin, preneu-nos que per a l'arròs no en trobareu d'altres. I un darrere l'altre en una collita frenètica fins a omplir-ne el cistelló petit, feien cap en una cassola d'arròs ja a casa, amb els grans empapats de gust potent i ells, pobrets, confosos amb el midó com si fossin la pinassa mateixa. Una estona de descans per postres.

Les mucoses a mi no m'han agradat mai gaire, tot i que sé què són uns dels bolets més apreciats. La meva mare ens va ensenyar que n'hi havia de negres, no tan abundants a les nostres terres i de blanques com les de la Miloquera de Marçà. En general s'aprecien més les primeres, que són més carnoses i se'n treu més profit. I si no em fan tan feliç com altres bolets, no és per la textura, recordo que s'anomenen també, enganxifoses o pegaloses, més enllà de llanegues, nom oficial, per dir-ho d'alguna forma. És pel gust afruitat i llarg com d'herbes i d'espècies, que no s'acaba mai. Les mucoses combinen molt bé amb altres menges gelatinoses com els peus de porc o les cocotxas de bacallà o de lluç perquè fan com una mena de pil-pil sense forçar-lo. Amb suquet, doncs.

A la Morera vaig aprendre la paraula bitxac, per anomenar allò que se'n diuen també cames o potes de perdiu (un bitxac també és un moixó). I d'altres com els mataparents, semblants als ceps, però només físicament. Aquests es plegaven si no hi havia prou rovellons perquè, quan eren abundants, no pagava la pena. I de fet, com les llores, no t'omplien de gust, només eren com una mena de placebo i al damunt, donaven feina perquè els mataparents s'havien de pelar o si eren gaire esclatats, anaven directament a la brossa. Tot això es tirava a la paella i servien per acompanyar alguna carn o un tall de llangonissa.

I entre els que no he vist a la terra hi compto les trompetes, per a mi el bolet més penetrant, gairebé putrefacte i un dels més espectaculars amb aquell color negre amb apunts platejats, depenent de la llum. La trompeta m'agrada sola, és a dir, sense barrejar amb altres bolets perquè sinó aquests es converteixen en satèl•lits sense cap mena de protagonisme. En rostits, arrossos, pastissos, pastes, amb verdures o llegums, però sempre ocupant-ne la centralitat.

En canvi, quin esglai, la primera vegada que vaig ensopegar amb un ou de reig, què és això, ep! Vigileu que n'hi ha de bons i de dolents. Llavors seguia la lliçó de les amanites, la perillositat i el verí mortal. Així doncs, cada vegada que en mossegàvem un, sentíem aquell rau-rau, aquella petita inseguretat de l'aventura, aquell misteri que ens abduia. Al plat, l'ou de reig s'ha d'assaborir sol, com la trompeta i una de les maneres millors és amb ou remenat. Saltat amb oli i sal, abocar-hi l'ou batut i, a foc lent, procurar que quedi com més pastós millor. I si algú pot permetre's de no posar-hi res, mmmmm, sense paraules, els sentits es concentren tots en un.

Un bolet bonic i amb un aroma refinat i exquisit, en el sentit social de la paraula. El rossinyol, amb gust de perfum, de colònia, d'aiguardent, amb tocs de gingebre i canyella, textura ferma i un pèl corretjosa que es nota en mastegar i et permet de tenir-lo més estona a la boca. Per a mi, lliga molt bé amb la pasta i els formatges, com si estés fet exprés per a una cuina no tan mediterrània com passa amb els risotti del nord d'Itàlia i la cuina de la mantega i la llet tan arraconada en aquest moment. O en elaboracions més actuals, unes magdalenes de rossinyols, per exemple?

N'hi ha que fan por, a mi, el peu de rata, aquests, nens, són enganyosos, compte a plegar-los, que no siguin dels verinosos. Una altra vegada la paraula de la prohibició, però és que són tan magnífics, amaguen unes formes tan controvertides i tan misterioses, que els plegaries tots només per la satisfacció de contemplar-los. A casa, però la sensació no és la mateixa, és en plena descoberta que s'esdevé l'emoció. Cuinar-los? Com tots o especialment, escaldats i arrebossats amb pasta de farina i aigua, clareta, això que ara en diem tempura i fregits amb oli d'oliva, que és el nostre.


Cep, siureny i el frau. Sí, el frau. Quan d'una cosa se'n consumeix molta, molta apareixen els succcedanis, no a la terra, no és ella qui enganya, és el consum desmesurat. Encara no hem tornat a reaprendre, i redundo, que si d'un producte no n'hi ha s'ha d'esperar que torni a créixer, que arribi el seu moment. Quina pena l'avarícia dels productes, aquesta sí que és dolenta, que ens fa voler obtenir tot allò que hauria de quedar en el desig, en tensió fins a poder-lo acomplir i gaudir-ne més i millor. Tanmateix, el cep, quan és de veritat, sigui de l'espècie que sigui, és una de les meravelles del món, nens, mireu, això són ceps, els hem trobat a Prades i nosaltres amb la boca oberta fins a tastar-los, simplement a daus i passats per la paella amb oli i sal i, això si, tomb i tomb i del mig un pèl crus. Fets així tenen gust de foiegras i t'eleven en un dels paradisos possibles.


A mi, a la tardor, doneu-me ceps, pebrassos, rovellons, el meu pare, la meva mare i el meu germà, forfollant pel fenàs a la vora del pins.





Mariona Quadrada Monteverde


1 comentari

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies boletaires que podem trobar per les nostres contrades. Esta escrit amb una subtilesa, tendresa i un gran coneixement micològic, que ens captiva des de la primera línia.

Josep Maria Garcia Abelló |

+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Demografia Necrològiques 2022

Defuncions 2022 Maria Huguet Mestre, 90 anys, 11 de febrer Jesús Marín...
Què passa, Notícies, Portada

Demografia Casaments 2022

Casaments 2022 Cristina Solé Aragonés & Jordi Pellicé...
Què passa, Activitats, Portada

Demografia Naixements 2022

Naixements 2022 Cel Boqué Cabré (1 de maig) Teix Franch Valls (19 de...
Recerca, Natura, Portada

Contraportada: Els moixons del terme, PINS€

Pinsà comú (Fringilla coelebs) Autor foto: Josep M. Toset
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre

Puja Ja tenim metge i el Casal ja torna a tenir cafeters. S'han solucionat dues...
Història, Història local, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís, núm. 89, va sortir el pany de la porta del número 1 del Carrer...
Entitats, Jubilats, Portada

Excursió a Vall-de-roures

El passat 27 d'octubre, organitzat pel Consell Consultiu de la Gent Gran, vam anar a...
Què passa, Activitats, Portada

Lo Pedrís pel Món

L'Eva Aymamí i el Miquel Duran, a Colmar, Alsàcia.
Recerca, Cuina, Portada

Per Nadal, receptes fàcils

Ja hem fet una altra volta al Sol, i Nadal ja és aquí, amb ganes de fer receptes de...
Història, Masos, Portada

Ca l'Estudiant

SITUACIÓ És una casa aïllada. Queda per sobre de l’arrencament...
Història, Masos, Portada

Ca l'Estevenet

SITUACIÓ És una de les cases situades en la renglera de...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

La Festa Major en imatges - 3

Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Festa Major en imatges - 2

Què passa, Activitats, Portada

La Festa Major en imatges - 1

La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Notícies, Portada

Pregó de la Festa Major de Vilaplana 2022

Alcalde, regidores, regidors, vilaplanenques i vilaplanencs, moltes gràcies per haver-me...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 90 (desembre 2022)

Nota de record per a aquestes festes: S’ha de comprar tot el que fa falta (si sobra,...
Recerca, Natura, Portada

Educació canina

L'article anterior, el vaig acabar amb aquesta frase: “Si voleu que els vostres gossos...
La nostra gent, Literatura, Records, Poemes, Portada

Un poema dedicat a l'amic Oleguer Huguet

(PRIMERA PART) ET IN ARC511ADIA EGO... (I) (A l’amic O. Huguet, Premi de...
Literatura, Assaig, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

La tercera paraula de la mort secreta és alego. Alego és un terme ben...
Recerca, De cinema, Portada

REC22

VA DE CINE Com sempre, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona arrenca amb...
Què passa, Esports, Portada

Els pobles de la Serra de l'Argentera - Pradell

Aquesta és una excursió pensada per començar o acabar amb tren....
La nostra gent, Efemèrides, Homenatges, Portada

La Quimeta fa cent anys

CENTENARI DE JOAQUIMA AYMAMÍ AGUSTENCH Ens complau felicitar l’aniversari de...
Opinió, Articles, Portada

Perquè la Marató sigui diària

Bum, Bum, la Marató sempre batega. Batega per ajudar cada any unes persones diferents, uns...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones

El dia 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència...
Opinió, Articles, Portada

Invisible

Què se n’ha fet d'aquells metges, infermeres i sanitaris que tant vàrem...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

"L'ALZINA RODONA", 50 anys fent Grup de Colònies

Al llarg d’aquest any hem celebrat el 50è aniversari del Grup de Colònies...
Què passa, Activitats, Portada

Taller de Cistelleria

Egrave;xit rotund del Taller de Cistelleria que vam fer a Vilaplana!!!! Tot va...
Opinió, Articles, Portada

És el Full Parroquial?

No sé si us ha passat a molts de vosaltres, però a mi, darrerament, quan llegeixo...
Entitats, Escola, Portada

Tallers Interactius en Anglès

Aquest curs, per segon cop, els alumnes de l’escola de Vilaplana reservem una tarda a la...
Història, Història local, Portada, Fem memòria

Pelegrinació a Montserrat

Aproximadament, cap als anys 1949-1950, un bon grup de persones de Vilaplana van anar a fer una...