Narrativa | Revista 3310/09/2008

De llibres

Sembla ser que la tendència actual quant a lectura esta, igual que el nostre món globalitzat, si més no estereotipada. Amb això vull dir que els llistats que apareixen a la premsa o a Internet dels llibres més llegits o més venuts, son previsibles. Dan Brown o Carlos Ruiz Zafón en seran els que coronin la llista, seguits d’altres escriptors de “Best Seller” llibres dels quals podrien passar perfectament per obres dels dos anteriors.

Una vegada vaig sentir comentar que a Amèrica (no podria haver estat en altre lloc) s’estan inventant una màquina que crearà llibres. Si, una màquina a la que se li introduiran uns patrons quant a l’estructura de l’argument, sobre els personatges... i que sola crearà novel·les que seran èxits de venta.

I doncs, d’on surten aquests patrons per a la màquina escriptora? Doncs de les novel·les d’aquests escriptors com Brown. I és que els seus llibres responen tots a una estructura idèntica i els personatges son titelles a les que canvia el nom en cada volum. Qui no ha tingut la sensació mentre es llegia Marina de Ruiz Zafón de estar devorant un llibre idèntic a L’Ombra del Vent?

Així doncs, podem dir que els autors que venen, o que poden viure del que escriuen, construeixen obres que responen a una mateixa composició que atrau al gran públic.

Podríem arribar a fer un petit anàlisis social a partir dels hàbits de lectura: una societat massa ocupada i “estressada” que no té temps per grans obres literàries de grans continguts; un món occidental tant ben acostumat a viure bé (com aquella antiga societat romana del final de l’Imperi que va morir ofegada en el seu propi or) que no té ganes de grans filosofies i només busca l’oci, al que esta acostumat a la via quotidiana, a la lectura...
O simplement la història es repeteix; perquè ja a El Quijote Cervantes fa una llarga llista d’aquells llibres de cavalleries que estaven tant de moda a la època però que, igual que els nostres Best Sellers, responien tots a un mateix model i que per tant eren dignes (segons Cervantes) d’anar a la foguera.

Potser algun dia arribarà un nou Quixot que, igual que Cervantes va fer amb els llibres de cavalleria, acabarà amb aquestes obres que tant es llegeixen; o potser serà el pas del temps que s’encarregarà de seleccionar allò que és art d’allò que és mer entreteniment, els textos que presenten literarietat (tret distintiu dels textos literaris) dels que son sortits d’una màquina encarada a la venda massiva i als interessos editorials.

Bruno Anguera

1 comentari

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has xuclat des de jove les mamelles del Centre de Lectura de Reus.

Eladi Huguet Salvat | 28 Apr. 2009

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

14/05/2023Passatemps

De llibres

Nou usuari

Usuari registrat