Lo Pedrís està de dol. Se’ns ha mort l’Albert. Ens ho escrivia el seu germà, el Josep: «sense esperar-ho, sense patir, tranquil com era ell.» Aquell dia, primer dimecres de setembre, ens vèiem pels carrers de Vilaplana, dolorits. Aquell dia i els següents. Els amics, la família, les veïnes del carrer de l’Era, les persones que l’havien conegut. Ens vèiem i ens abraçàvem. Desconsolats.
De seguida la premsa se’n va fer ressò. Albert Aragonès Salvat. Als 62 anys, filòleg, professor, poeta, amic. Lo Pedrís s’hi afegeix, tot dedicant-li aquest número.
L’Albert començava un article dient «Més d'una vegada s'ha dit que el tortosí és el subdialecte més ben estudiat en els darrers trenta anys», però mai va explicar quin paper hi havia jugat ell per tal que fos d’aquesta manera. Una mostra: Autor de La llengua del Baix Ebre i del Montsià. Un model de llengua estàndard oral (1995). Coautor de Català per a periodistes de les Terres de l’Ebre (2004). President i creador d'El Centre d’Estudis Lingüístics i Literaris de les Comarques Centrals (CES). Col·laborador a la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD). Conferències, articles, col·laboracions en llibres. Organització de congressos i simposis. Està clar el seu paper; va ser essencial en el coneixement i reconeixement del tortosí.
Dedicà una gran part del temps de la seva vida a desenterrar i difondre poesia d’altres. Quina generositat més gran, quan ell escrivia tan bonic... Del nostre Oleguer Huguet, de qui estava preparant una antologia que tenia quasi llesta. En canvi, només va publicar un llibre de poesia, Obra orba, i ho fa fer tan recentment que no va poder presentar-lo a les terres de Vilaplana.
L’Albert ha col·laborat a la revista amb articles d’un nivell altíssim. Els seus escrits tenen la gràcia de qui sap ajuntar paraules com qui juga o practica un ofici molt ben après, i una exactitud extrema. Potser perquè la seva persona era també la confluència d’elements que semblen antagònics, que molt difícilment es donen junts. Tant de bo aquest número de Lo Pedrís ens els apropi, perquè l’Albert era, essencialment, singular, és a dir, únic.
Portada - La nostra gent - Records | Revista 101
Aquí estem tots junts per a acompanyar la Dolors i la família d’Albert: son germà Josep i sans germanes, Maria Pilar i Blanca, ses nebodes Laura, Núria, Begonya, Cristina, Maria, Joana i sons nebots Josep i Albert, sa cunyada Carme i sons cunyats Xavier i Javier. També les germanes de Dolors, Loreto i Cinta Rosa, i ses filles, que...
Més...
Portada - La nostra gent - Records | Revista 101
Era el temps que vam tocar el sostre de la llibertat i de les llibertats en tots els sentits, finals dels anys vuitanta, abans que l’atemptat de les torres comencés a imposar la seguretat a la llibertat, quan tot es podia dir i es podia dir de qualsevol manera. A la Universitat, Andreu Subirats, poeta tortosí i vitalitat desfermada, ens obria les...
Més...
Portada - La nostra gent - Records | Revista 101
Escric aquestes ratlles encara amb llàgrimes a ulls. El traspàs d’Albert em va provocar una consternació extrema. Per inesperat -jo no tenia coneixement de la malaltia que se l’ha emportat-, injust i precipitat. Als seixanta-dos anys, jubilat recentment, Albert tenia molts de projectes al cap. De fet, sempre els havia tingut i...
Més...
Portada - La nostra gent - Records | Revista 101
Conservar l’equilibri, la mesura és de lo més difícil.
«Dues notes més» La Veu de Catalunya, 16-X-1913
Joaquim Torres-Garcia
Albert, amic, torsimany de paraules, d’imàtgens, d’art... Avui, 3 de setembre, ans del cataclisme de la teua mort, he pensat en tu amb molta il·lusió...
Més...
Portada - La nostra gent - Records | Revista 101
Les aportacions de l’Albert Aragonès en la difusió del català de l’Ebre en la cançó i els mitjans de comunicació.
L’any 1996, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries anàvem a editar el nostre segon disc, ‘Si no fos’, amb una portada per a natros inoblidable en la que Ricard...
Més...
Portada - La nostra gent - Records | Revista 101
A mi se’m fa molt difícil haver de parlar d’Albert en passat. D’uns anys cap aquí hem vist com se n’anaven bons amics, estimats amics. Eren amics comuns, dols que compartíem, perquè com diu el Dant Nessun maggior dolore que ricordasi del tempo felice nella la miseria. El temps de la misèria ja és...
Més...
Portada - La nostra gent - Records | Revista 101
Aquest tomb «La mort secreta de les paraules» no té paraula. La secció s’ha quedat òrfena. S’havia habituat a la mirada de l’Albert Aragonés, i sense aquesta mirada no en sap, no sap paraules. No s’atreveix, no gosa.
Tocaria el castellanisme número catorze. Hi havia moltes opcions, un lector...
Més...
Portada - La nostra gent - Records | Revista 101
No sé on anirem quan això s’acabi... (de fet, podem convenir que no ho sap ningú...)
Lo que sí que sé és que lo bo no s’acabarà mai!
Hi ha olors, clavades permanentment a la memòria olfactiva, que ens poden fer viatjar a instants pregons de delit. Revivim pel·lícules que mai oblidem i...
Més...
Portada - La nostra gent - Records | Revista 101
ABSÈNCIA
(Una versió d'Abu Bakr al Tartuší)
Tota la nit que els meus ulls van observant lo cel
intentant vore l'estrella que tu potser també mires.
Als viatgers que arriben los demano insistent
si algun d'ells ha sentit lo teu perfum.
De flat, m'acaro a tots los vents perquè
la seua flaire em...
Més...
Portada - Entitats - Mussagats | Revista 101
Quan érem petits, batejàvem cadells de gat. En el meu record som a ca la tieta Blanca (que abans havia estat cal Ritu), a les golfes. L’Albert els porta, mudats, en braços. Els gatets poden haver nascut allí mateix, a un caixó d’una calaixera o potser els hem trobat al riu, o a les darreres.
Teníem tot un...
Més...
Portada - Què passa - Música | Revista 101
M'esgarrifen les imatges que veig cada dia del genocidi a Gaza. Voldria que no m'afectessin, però ho fan: m'angoixen profundament. Igual que les d'Ucraïna, o les que veuria si els mitjans mostressin totes les altres guerres oblidades del món. Maleïdes siguin les guerres i els canalles que les originen!
Em dol constatar,...
Més...
Portada - Què passa - Mussart Festival | Revista 101
Un piano al bell mig del bosc -negre, lluent-, espera pacient al públic que va arribant. Sembla trobar-s’hi bé entre arbres, heures, pedres i ocells.
La gent s'asseu a les cadires -ni massa a prop ni massa lluny- diu una veu coneguda.
Mirades, somriures, riures i abraçades: retrobaments.
El piano queda abraçat pel semicercle de...
Més...
Portada - Què passa - Mussart Festival | Revista 101
Més...
Portada - Què passa - Mussart Festival | Revista 101
Més...
Portada - Què passa - Mussart Festival | Revista 101
Títol de l'obra: “No hi ha casa sense finestra”
Per fer aquest quadre m'he inspirat en l'escrit que diu:
"Necessitem finestres per ventilar, perquè hi entri el vent i l'oreig.
Per la finestra no només entra l'aire, també el cel: l'aire del cel i el cel mateix”.
L'autor...
Més...
Portada - Què passa - Mussart Festival | Revista 101
Títol de l'obra: “Pa i cant”
Per fer aquest quadre m'he inspirat en el text:
"Es necessita poc per viure. Pa i cant".
L'autor és el filòsof Josep M. Esquirol.
El camp de blat representa el pa i els ocells, en forma de notes musicals, representen el cant.
Més...
Portada - Què passa - Mussart Festival | Revista 101
Títol de l'obra: “El llegat”
Per fer aquest quadre m'he inspirat en el tema del Mussart, “El llegat”.
He volgut representar el respecte i l'agraïment per tot el que he rebut i pel que voldria transmetre.
L'obra representa una corba de natura i cultura que embolcalla com un abric.
Més...
Portada - Què passa - Mussart Festival | Revista 101
Títol de l'obra: “Cardona Munté”, dedicat al meu padrí Antònio
Fa referència “al Llegat”, el tema del Mussart d'enguany.
El text que he trobat que més afinitat té amb el que volia expressar és un fragment del llibre “Retorn a Tipasa” d'Albert Camus....
Més...
Portada - La nostra gent - Records | Revista 101
Foto 1
L'Abel, la Marina, l'Elna i el Pol, han portat Lo Pedrís al Mont Saint Michel – Normandia- França
Foto 2
L'Oriol, la Lourdes i la Tat, passejant Lo Pedrís per Bruges - Bèlgica
Foto 3
El Quim Albi, l'Anna Tudó, el Jaume Aymamí l'Abel Aymamí, han pujat al Puigmal....
Més...
Portada - Recerca - De cinema | Revista 101
Definim el cinema com un art audiovisual. Ens expliquen històries d'amor impossibles, narracions èpiques o senzills relats del dia a dia. I aquests es desenvolupen en grans paisatges, ciutats reals o imaginades, en luxoses mansions o cases modestes i, en moltes ocasions, decisions importants o fins i tot el clímax succeeix al voltant d'una...
Més...
Portada - La nostra gent - Records | Revista 101
Hi ha un foto en blanc i negre que corre de fa temps per uns certs canals de gent de Reus. És un grup de joves - també hi ha criatures - drets o espaterrats a terra davant de dos plàtans desplomats. Hi ha tanta gent (més de cinquanta) que d’entrada sembla una taca grisa, una foto vella de principis dels 80, però si l’ampliem es...
Més...
Portada - La nostra gent - Records | Revista 101
Al món, intermitentment, hi apareixen éssers fora de motlle. Éssers que semblen provinents de regions difoses de la poètica i que circularan pels marges d’allò que coneixem com l’ordinari de la vida. Éssers no destinats a ser famosos, ni a fer obres que canonitzarem en els rànquings de la història...
Més...
Portada - Història - Fem memòria - Història | Revista 101
Com a conseqüència de la repressió franquista derivada de la mal anomenada Guerra civil, diversos vilaplanencs i vilaplanenques, juntament amb milers de catalans, van exiliar-se i van ser internats en camps de concentració a França. Una part d’aquests van restar a la zona ocupada pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial i van...
Més...
Portada - Entitats - Ajuntament | Revista 101
Aquest estiu, i per sisè any consecutiu, Vilaplana ha acollit un Camp de Treball de joves, organitzat per la Generalitat de Catalunya i gestionat per la Cooperativa de lleure Quàlia, especialitzada en l'àmbit del lleure i l'educació.
El Camp de treball ha tingut lloc la quinzena del 20 de juliol al 3 d'agost. Hi han pres part...
Més...
Portada - Què passa - Activitats | Revista 101
El 20è Aplec de Sardanes a la Mussara va tenir lloc el 13 de juliol, segon diumenge del mes. Inicialment, es preveia que les obres de renovació del Refugi estiguessin acabades a finals de juny, però davant de l'endarreriment dels treballs i de la impossibilitat d'adaptar l'espai a temps, vam comunicar que l'Aplec es traslladava a...
Més...
Portada - Què passa - Recerca - Música - Teatre - De cinema | Revista 101
El passat divendres 25 de juliol, Vilaplana va viure una vetllada inoblidable al mític cinema de Cal Ritu, un espai carregat d’història que va obrir les seves portes per acollir una nova edició del Camí de formiga, el cicle que vol mantenir viva la cultura arrelada i de Km0.
Des de l’entrada, el públic ja compartia...
Més...
Portada - Què passa - Activitats | Revista 101
Un any més el Barri de dalt el dissabte 19 de juliol s’omplia d’alegria i de vida, els carrers es vestien de festa, tots estàvem preparats per retrobar-nos i acollir, amb els braços oberts, als veïns i veïnes dels altres barris de Vilaplana.
De bon matí ja es podia respirar la il·lusió, entre corredisses...
Més...
Portada - Què passa - Activitats | Revista 101
Dissabte, 16 d’agost, vam celebrar el sopar d’estiu, tradicionalment conegut com el sopar de final d’estiu. Aquest any la diferència ha sigut que vam canviar la data, de l'últim cap de setmana d’agost a mitjans d’agost. Possiblement, això ha fet que algunes persones que estiuegen al poble hi poguessin assistir, i vam...
Més...
Portada - Què passa - Activitats | Revista 101
La festa hawaiana és una nova celebració que s’ha incorporat als esdeveniments de cada estiu de Vilaplana. Enguany ha sigut la tercera edició i ha comptat per segon cop amb els DJs Bonkers.
El dissabte 12 de juliol la Planeta es va convertir en una illa tropical. Aquesta festa temàtica dona molt de joc per la decoració, la...
Més...
Portada - Què passa - Activitats | Revista 101
Més de 200 persones van sumar-se al sopar del Barri del Mig el passat 23 d’agost. Veïns de tot Vilaplana i també persones que passen l’estiu al poble van asseure’s a les taules parades davant de l’Ajuntament, de l’església i en un tram del carrer Major i del carrer Sant Sebastià. La col·laboració...
Més...
Portada - Història - Fem memòria | Revista 101
CESÀRIA
Ve de la llei romana “lex caesarea” (del verb “caedere”, tallar) i descrivia la forma de treure un nadó del ventre de la mare quan aquesta acabava de morir, per poder enterrar-los per separat i, en alguns casos, salvar la vida del nadó. Segons la llegenda Juli Cèsar va néixer així, i per...
Més...
Portada - Recerca - Cuina | Revista 101
Aperitius fets amb ingredients de temporada, bàsicament, i que es poden deixar llestos i no necessiten cap cocció posterior, sinó que estan preparats per servir.
Aquests tres aperitius, tot i que són entretinguts a l'hora de fer la “mise en place”, és a dir, preparar els ingredients i els estris, no tenen cap...
Més...
Portada - Opinió - Articles | Revista 101
PUJA
La neteja del Bosc de l’Olla
Les ventades dels darrers anys van fer caure branques i pins, que van quedar escampats per la zona. A finals d’estiu, amb un Pla Ocupacional del Consell Comarcal, s’hi ha fet una bona intervenció de neteja del brancatge i del sotabosc a gairebé tot l’espai.
BAIXA
La collita...
Més...
Portada - Passatemps | Revista 101
Més...
Portada - Què passa - Notícies | Revista 69
Davant l’actual situació de vulneració dels drets humans a Catalunya, marcada per un estat d’excepció polític i policial, i conseqüentment amb una considerable pèrdua de llibertat d’expressió per part de la ciutadania, la redacció de Lo Pedrís manifesta el seu rebuig total per la forma...
Més...
Portada - La nostra gent - Història - Records - Fem memòria | Revista 54
Video del Pregó de la Festa Major d'octubre 2013 de Vilaplana a càrrec de Josep Maria Garcia, Pitxi
Més...
Portada - La nostra gent - Història - Records - Fem memòria | Revista 56
Del passat de la Mussara: de les cases i carrrers, queda ben poc dempeus. El poble complet i la dura vida en aquest llogarret elevat de les muntanyes de Prades només els poden reconstuir plenament la memòria dels que hi van viure, com la del Joan Magrané. Us convidem a sentir la seva veu, la veu de la memòria de La Mussara.
Article...
Més...
Lo Pedrís està de dol. Se’ns ha mort l’Albert. Ens ho escrivia el seu germà, el Josep: «sense esperar-ho, sense patir, tranquil com era ell.» Aquell dia, primer dimecres de setembre, ens vèiem pels carrers de Vilaplana, dolorits. Aquell dia i els següents. Els amics, la família, les veïnes del carrer de l’Era, les persones que l’havien conegut. Ens vèiem i ens abraçàvem. Desconsolats.
Comentaris recents
21/12/2025Passatemps, Portada
20/12/2025Recerca, Cuina, Portada
20/12/2025Què passa, Activitats, Portada
20/12/2025Què passa, Activitats, Portada
20/12/2025Què passa, Recerca, Música, Teatre, De cinema, Portada
20/12/2025Què passa, Activitats, Portada
20/12/2025Què passa, Activitats, Portada
20/12/2025Què passa, Activitats, Portada
20/12/2025Entitats, Portada, Ajuntament
20/12/2025Opinió, Articles, Portada
20/12/2025Història, Història, Portada, Fem memòria
20/12/2025La nostra gent, Records, Portada
20/12/2025La nostra gent, Records, Portada
20/12/2025Recerca, De cinema, Portada
20/12/2025La nostra gent, Records, Portada
12/11/2025Què passa, Portada, Mussart Festival
12/11/2025Què passa, Portada, Mussart Festival
12/11/2025Què passa, Portada, Mussart Festival
12/11/2025Què passa, Portada, Mussart Festival
12/11/2025Què passa, Portada, Mussart Festival
12/11/2025Què passa, Portada, Mussart Festival
12/11/2025Què passa, Portada, Mussart Festival
12/11/2025Què passa, Música, Portada
12/11/2025Entitats, Portada, Mussagats
12/11/2025La nostra gent, Records, Portada
12/11/2025La nostra gent, Records, Portada
12/11/2025La nostra gent, Records, Portada