Recerca - De cinema | Revista 90
REC22
VA DE CINE
Com sempre, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona arrenca amb projeccions prèvies al llarg del mes de novembre. Enguany, sota el títol d’una peça de la poeta Joana Brabo “Tu, tot, tothom”, s’hi presenten quatre pel·lícules amb històries que mostren formes no estandaritzades de ser, de relacionar-se, altres realitats lentament reconegudes.
Prèvies
Obre el cicle La Maternal de Pilar Palomero, una cineasta i escriptora que l’any passat ens va sorprendre amb Las niñas, Bisnaga d’Or i Goya a la Millor pel·lícula i enguany torna a estar nominada als Goya amb aquesta peli. D’un registre molt semblant, el del cine de realitat, on els personatges són interpretats amb naturalitat extrema, aquesta vegada entra en un centre per a mares menors d’edat embarassades. Molt bona la interpretació de Carla Quílez, la nena que amb 14 anys ja ha rebut el Premi a Millor Interpretació a San Sebastián; però per mi, el més destacable és el disseny d’un personatge, la mare, i la interpretació que en fa l’Angela Fernández. Pel demés, recomanable encara que sense entusiasme.
La segona projecció va ser Ninja Baby, noruega, estrenada al Festival de Berlín i designada la millor comèdia europea de l’any. Una proposta divertida i commovedora que planteja el trasbals que suposa un embaràs inesperat i no desitjat en una època de birres, drogues i sexe sense límit. Un tema dur que és tractat amb cruesa però endolcit amb tocs d’animació a la imatge real i amb el planter hilarant de tots els personatges. Una pel·lícula fresca, rodona, que ha estat per mi de lo milloret que s’ha vist al festival.
Fire of Love, Premi a la Millor pel·lícula al Festival DocsBarcelona i Premi al Millor Muntatge al Sundance Film Festival, és un documental sobre l’apassionant vida compartida d’una parella de científics que segueixen erupcions volcàniques arreu del món. Imatges d’impacte, mai vistes, probablement perquè no hi ha tants precedents de bogeria al límit enfront del risc. Molt bona.
I per acabar les prèvies, Mi vacío y yo, d’Adrián Silvestre, Premi Especial del Jurat al Festival de Málaga, que és el relat de transició de gènere d’una (persona) jove, on realment allò més difícil és l’acceptació de la veritable identitat, un complicat viatge interior de supervivència. Interessant el tractament tan natural que fa de la disfòria de gènere, sense caure en la sensibleria del “que malament que ho passen” ni en judicis, ni prejudicis, tal qual ho sent la Raphi, ho sents tu.
Per l’estrena del festival es va presentar Maborosi, d’Hirokazu Koreeda (director de Un asunto de familia). Tot i ser del 95 ens donà l’oportunitat de poder gaudir d’una obra preciosa, de ritme lent, el propi del cinema asiàtic. Tot en la pel·lícula, i sobretot la foscor, la grisor dels exteriors, ajuda a observar la vida segons la viu la protagonista, una noia que es casa per segona vegada i es trasllada a un petit poble de la costa japonesa després del suïcidi del seu marit. La poesia d’una pèrdua que es converteix en bellesa, el dolor permanent per la responsabilitat inherent a un suïcidi.
Opera prima
Entre les pel·lícules a competició es va projectar Suro de Mikel Gurrea, estrenada al festival de San Sebastián, on es va endur el Premi de la Crítica Internacional. Una parella a punt de tenir la primera criatura canvia la vida urbana per recuperar una antiga explotació familiar d’alzina surera. No és una història sobre l’extracció del suro, que per cert, és molt interessant, tampoc és una història de neorurals, sinó d’un projecte de vida que, a mida que es va construint, esvaeix la relació. Només dos actors, la parella, la resta són treballadors reals del suro. Una peli que cal veure i que de ben segur tindrà llarg recorregut.
Força interessant també l’estrena de The year between d’Alex Heller, nord-americana, que presenta la història d’una estudiant obligada a tornar a casa de la universitat després d’una sèrie de comportaments irregulars. Comença per ella un nou i desagradable període que l’enfronta a la família, les amistats, els terapeutes i al diagnòstic d’un trastorn bipolar. Comèdia i drama sobre les relacions i la malaltia mental, de mans d’una protagonista que s’esforça per assumir sense problemes i amb naturalitat el fracàs social i el caos emocional. Sorprenentment molt creïble, que és el millor.
Aftersun de Charlotte Wells, també molt premiada a diferents festivals, ens proposa una reflexió nostàlgica i personal del record d’unes vacances d’estiu d’una nena i el seu pare uns quants anys enrere, en un complex turístic de Turquia. Els records reals i imaginaris es barregen amb les imatges gravades en un vídeo casolà, però la tristor que revela fa pensar en l’absència del pare, un nen gran que no acaba de madurar. Una història d’amor i pèrdua, amb un estil atrevit que enllaça moments alternant passat, present i temps imprecís. Una peli amb argument difícil que necessita reposar, ja que paradoxalment les respostes van arribant després, sense saber com.
Una de les projeccions més esperades va ser Saint Omer d’Alice Diop, amb tres premis a Venècia i, segons diuen, una de les grans rivals d’Alcarràs per la nominació a la Millor pel·lícula estrangera als Oscars. Inspirada en la història real d’una dona d’origen senegalès que abandonà la seva filla de mesos en una platja francesa, presenciem el seu judici a través dels ulls d’una escriptora, també senegalesa, que vol escriure sobre el mite de Medea. Fins aquí sembla interessant, però tot i les bones crítiques rebudes arreu, només salvaria el retrat psicològic de la infanticida i la incòmoda reflexió que provoca sobre els actes salvatges, la maternitat i els problemes culturals de les persones que migren; la resta, un guarniment inconnex que desorienta.
La darrera pel·lícula a competició va ser Delta de Michele Vannucci, un film de gran riquesa visual que ens passeja pel Delta del Po on, com en altres deltes, sembla que el temps transcorre més a poc a poc i es viu una, dues o tres dècades endarrere. Un espai que sembla mort i abandonat, però que és adorat pels seus habitants. Aquest és l’escenari de l’enfrontament entre els pescadors i els caçadors furtius de l’altra banda de l’Adriàtic que es van situant clandestinament en el territori. L’interès per salvar el Delta de la sobreexplotació i els abocaments industrials, d’una banda, i la necessitat de supervivència, d’una altra, fa esclatar l’etern conflicte fins a límits de violència extrema, nosaltres contra ells. Una guerra que acaba obsessionant dos homes, a mort, com en el duel final d’un western.
La pel·lícula guanyadora del festival va ser Tengo sueños eléctricos de Valentina Maurel, la gran aposta del cine llatinoamericà d’enguany, Premi Horizontes Latinos al Festival de San Sebastián. No l’he vista, no en tinc opinió, però confiant en el criteri del Jurat del Rec, ha de ser una peli recomanable quan aparegui pels cinemes, si és que ho fa.
Fora de concurs
En altres seccions de no competició van presentar-se pelis molt interessants, com Triangle of sadness (El triangle de la tristesa) de Ruben Östlund, sueca, i guanyadora de la Palma d’Or a Cannes. Dir que el nom despista perquè no s’entén el lligam que té amb la trama, però fa referència a un gest, el de les celles arrufades, que models i influencers eviten perquè enlletgeix la fesomia. Una parella jove de models són convidats a un creuer de luxe on comparteixen viatge amb un grup de ricatxos, la tripulació i un comandant marxista aficionat a la beguda (Woody Harrelson, fantàstic). És una comèdia d’humor negre, una sàtira esperpèntica sobre el diner i el deliri capitalista, que qüestiona els estereotips de gènere, els rols socials, la jerarquia i les barreres de classe. Una peça delirant, polèmica, que pot no entusiasmar, però en tot cas mai deixar-te indiferent.
Una de les darreres pelis presentades va ser Francesca i l’amor, dirigida per l’Alba Sotorra, una directora molt vinculada al REC des de fa temps, que després de Comandante Arian i El retorn, la vida després de l’Isis, canvia totalment de registre i ens ofereix un retrat de Francesca Llopis, artista plàstica barcelonina, que convida a reflexionar sobre l’amor a l’art, a la filla, i, perquè no?, a un company.
No puc acabar l’any sense fer menció d’una pel·lícula estrenada aquesta tardor després de triomfar a Cannes, San Sebastián i Sitges. As bestas, la darrera de Rodrigo Sorogoyen, és una de les millors propostes cinematogràfiques espanyoles de l’any, però donat que amb tota seguretat en parlarem el proper trimestre pels premis rebuts, em reservo fer-ne comentari, només recomanar veure-la.
Montse Argerich
07.12.22
Montse Argerich Tarrés
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat


Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinà mic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, aixà que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les NotÃcies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Grà cies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de và lua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessà ria i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Grà cies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: MagnÃfic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar aixà en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sà que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessà ria, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
12/08/2023Recerca, Cuina, Portada
Crema d'albercocs (aubercocs) o préssecs, per 3 persones
Aquesta recepta,...
12/08/2023Recerca, Cuina, Portada
Aquesta vegada us porto un parell de receptes d’aquelles que no cal fer gaire cosa,...
12/08/2023Entitats, Escola, Portada
De vegades es fa difícil trobar paraules per explicar algunes emocions, i això...
12/08/2023Entitats, Escola, Portada
ENTREVISTA AL RAMON MARGALEF COORDINADOR DE SECOMSA.
Aquest curs els alumnes...
12/08/2023Entitats, Escola, Portada
El passat dimecres dia 10 de maig, els infants de cicle inicial de l’Aleixar i...
12/08/2023Entitats, Escola, Portada
Aquest curs a l’escola Cingle Roig de Vilaplana ens hem proposat de portar l’hort...
12/08/2023Recerca, Tradicions, Cuina, Portada
Per aquest número de la revista hem recuperat una recepta del llibre...
12/08/2023Història, Portada, Fem memòria
El dia 5 d'agost de 2022, vaig conèixer a la Paquita Ferran Olivé, una...
12/08/2023Història, Història local, Portada
ALTRES NOMS:
També coneguda, com ca la Gravada.
SITUACIÓ
Cal...
12/08/2023Història, Història local, Portada
ALTRES NOMS:
A mitjan segle XIX hi ha alguna entrada al Registre que s’hi refereix...
12/08/2023Recerca, Medicina, Portada
La hidratació és essencial per mantenir la salut i el benestar. El cos humà...
12/08/2023Història, Història local, Portada
TOCS DE CAMPANA, per Gerard Masip
Una inerpretació musical des de...
12/08/2023Història, Història local, Portada
L’ESGLÉSIA
El temple, dedicat a l’advocació de la Nativitat de...
12/08/2023Història, Història local, Portada
Introducció
L'octubre passat, al número 89 de Lo Pedrís, vam...
12/08/2023La nostra gent, Records, Portada
- La Colla dels vilaplanencs, a Tenerife
- La Pilar i el Josep al Palacio de Bolsa, a...
12/08/2023Història, Història local, Portada
A començament de l'any 2020, el Jaume Salvat Salvat em va parlar de la...
12/08/2023Què passa, Recerca, Activitats, Tradicions, Portada
Aquesta primavera, a Vilaplana, hem fet els tallers per aprendre a llatar (treballar la pauma...
12/08/2023Opinió, Articles, Portada
Puja
El tarannà reivindicatiu del poble. Davant d'una agressió cap al...
12/08/2023Què passa, NotÃcies, Portada
Per Sant Isidre, es feia l'Esmorzar de la Cooperativa. Per no perdre la tradició,...
12/08/2023Què passa, Activitats, NotÃcies, Portada
La tercera edició de la Fira de Sant Isidre va ser en dissabte, el dia 13 de maig, en...
12/08/2023Què passa, NotÃcies, Portada
Fa temps un vellet entranyable que vivia atrinxerat en una vall que volien inundar per a fer...
12/08/2023Història, Història, Portada
A Lo Pedrís núm. 91, va sortir el pany de la porta del número 9 del Carrer...
12/08/2023Història, Portada, Fem memòria
Fa unes setmanes vaig publicar a Lo Pedrís un article anomenat "Feixisme mai...
12/08/2023Què passa, Esports, Portada
El Catllaràs és un petit massís prepirinenc situat a la comarca del...
12/08/2023Literatura, LingüÃstica, Portada
En aquest número em permetreu que faci una francesilla (1), perquè no em puc...
12/08/2023Què passa, Activitats, NotÃcies, Portada
La proposta d’aquest darrer Sant Jordi, promoguda des de Lo Pedrís, pretenia...
12/08/2023Recerca, De cinema, Portada
Fama, fortuna, luxe i tot allò que la majoria dels mortals podem envejar, és el...
12/08/2023La nostra gent, Entrevistes, Portada
Francesca Mestre Anguera (54 anys, Infermera)
“Al començament recordo...
12/08/2023Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
Patrimoni
Paradoxalment, ara que tot és tan líquid i se'ns fon a...
08/06/2023Opinió, Articles
Puja
1- El Grup de Jóvens: Un any més han promogut una Cavalcada de Reis...