Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Recerca - De cinema | Revista 75

De Gaudís, Goyas i Òscars


L’any s’estrena amb aquestes tres gales, una darrera l’altra. En la primera, la nit del cinema català, es lliuren el Premis Gaudí. Enguany la Millor pel·lícula catalana en llengua no catalana (no la millor peli catalana en català, que és un altre premi) ha estat Entre dos aguas. Venia ja triomfadora del Festival de San Sebastián i això la col·locava com a predilecta a les travesses. És un drama que continua, dotze anys després, la història dels dos germans gitanos de La Leyenda del tiempo. Aquells adolescents ara són homes, en un relat de ficció en el que hi ha molta veritat, la de les vides estancades condemnades a no remuntar. Isaki Lacuesta, també premiat com a Millor director per la mateixa peli, deia que havia utilitzat títols amb referents musicals en les dues (La leyenda del tiempo és un àlbum de Camarón de la Isla i Entre dos aguas és de Paco de Lucía) però altres títols com No hay salida, Carne de cañón... haurien estat més explícits. D’això va Entre dos aguas
  
El premi a Millor Actor va ser pel protagonista d’aquesta mateixa pel·lícula, Israel Gómez, actor no professional que també va participar de nen a l’anterior. L’Isra aporta algunes de les veritats de la ficció d’Entre dos aguas, com la mort tràgica del pare, el tatuatge a l’esquena que recrea aquell assassinat, l’analfabetisme (realment l’actor tampoc va aprendre a llegir ni a escriure de petit) o la mare i el part amb el naixement de la nena (la seva dona i la seva filla reals).
Els premis a Millor actriu i Millor actriu de repartiment van ser per Lola Dueñas i Anna Castillo a Viaje al cuarto de una madre, una petita gran peli de la que ja ens vam enamorar al REC19. Elles dues, darrera d’una “taula camilla”, en un retrat d’amor entre mare i filla tan ben interpretat que mereixia, sense cap dubte, el reconeixement amb aquests dos premis.
L’Oriol Pla, va rebre el premi a Millor actor de repartiment per Petra, una peli que no he vist i per tant, no puc dir-ne res. Però a favor d’ell diria que, tot i ser actor de moda (i això fa molt), se’l coneix en bons papers, com és el cas d’Incerta glòria, peli per la qual va rebre el mateix guardó l’any passat.

Torna a quedar-se sense premi Sergi López, que ha estat nominat en moltes ocasions i enguany repeteix decepció amb La vida lliure de Marc Recha. Inesperadament també, una peli molt nominada, El fotógrafo de Mauthausen, ha estat molt poc premiada. Però per mi el major desencant ha estat el del premi al Millor documental. L’ha rebut Petitet, que fa el seguiment del repte d’un gitano del Raval que compleix la promesa feta a la seva mare de muntar un espectacle al Liceu de Barcelona. No me’l carrego, no me’l puc carregar, però Comandant Arian, de l’Alba Sotorra, és una peça esplèndida que des del front de la guerra de Síria mostra la lluita contra Estat Islàmic d’un potent batalló de dones comandat per l’Arian, una dona amb un únic objectiu: la llibertat per la pròxima generació de dones. Serà que és un tema poc interessant?

Al cap d’uns dies l’entusiasme, cinematogràficament parlant, decau amb els Goyas. El premi a Millor pel·lícula se l’emportà Campeones, una combinació de comèdia i drama en la que un entrenador de bàsquet, carregat de problemes personals i professionals, acaba convertint-se en entrenador d’un equip de persones discapacitades. No és fàcil parlar de la peli, per la por a que la crítica, si no és bona, pugui ser interpretada com una manca de sensibilitat al tema. No he trobat crítiques negatives però tampoc n’he trobat de positives, creïbles. Certament és una pel·lícula que dona visibilitat a persones que han de demostrar dia a dia el que són capaços de fer. Només per això val sobradament la pena, però per mi, ni el tema, ni que hagi estat un èxit de públic i de taquilla, ni que hagués estat presentada com a candidata a Millor pel·lícula de parla no anglesa als Òscars, la justifica com la millor peli espanyola del 18.

El Reino es va endur uns quants premis importants, a Rodrigo Sorogoyen com a Millor Director; a Antonio de la Torre com a Millor actor, un actoràs de cap a peus; i a Luís Zahera com a Millor actor secundari. Segur una bona peli, no ho sé encara... em cal trobar el bon moment per un relat d’intriga en la política autonòmica i nacional, de traïcions, de filtracions, de trames de corrupció, d’escàndols...

El premi a Millor actriu protagonista va ser per Susi Sánchez a La enfermedad del domingo, un drama sobre el retrobament, després de molts anys, entre una mare i la filla abandonada quan era petita, i on les dues protagonistes estan molt bé. Sobre la Millor actriu de repartiment a Carolina Yuste per Carmen y Lola, una història de lesbianisme en el món gitano, únicament posar en dubte si el treball del personatge supera al de qualsevol de les altres tres actrius nominades.
Però no tot en els Goyas ha de ser incomprensió o desacord. Afortunadament va ser premiada Roma com a Millor pel·lícula iberoamericana, un homenatge d’Alfonso Cuarón a la minyona que el va criar de petit. Ha estat i és una pel·lícula molt lloada però també ha rebut dures crítiques. Mostra la docilitat i la submissió de les internes... unes dones sovint sense vida ni família pròpia,  i això no ha agradat. Potser sigui veritat que és una composició d’imatges espectaculars, freda i buida, però encara que no hagi emocionat a molts, no podem posar en dubte que Roma és una peli preciosa.

Una altra satisfacció ha estat el Premi a Millor pel·lícula europea a Cold War, polonesa, una obra mestra, sí, una obra mestra en blanc i negre que relata en plena Guerra Freda, una història d’amor impossible que va i ve al llarg dels anys, enmig de música popular, jazz i fum... Una delícia.

I sobre els Òscars, poques sorpreses. Tot segons les previsions. Podria haver estat Roma la primera peli en llengua no anglesa a guanyar l’Òscar més preuat, però s’ha mantingut la línia conservadora en la peli guanyadora. Un problema racial, amb un bon repartiment, tenia tots els punts per endur-se estatueta.

Parlem de Green Book, guanyadora a la Millor pel·lícula, en la que Viggo Mortensen, un italoamericà del Bronx, gras i vulgar, és contractat com a xofer i guardaespatlles durant una gira de concerts pel sud profund nord-americà per Mahershala Ali (Millor actor secundari), un virtuós de música clàssica, negre, ben plantat i refinat. El llibre verd, que dóna el nom a la peli, és una mena de guia que descriu els locals i motels que acceptaven afroamericans, o sigui, negres. Tot i que és una peli en la que des del començament ja saps què passarà, no treu que puguis gaudir-la. Tot bé, però res més. En realitat sembla ser que havia passat força desapercebuda fins que es va presentar al Festival de Toronto i triomfà.

El premi al Millor director va ser per Alfonso Cuarón, per Roma. Merescut, merescudíssim, sobretot tenint en compte que tot s’ho fa ell, com Kubrick. Escriu el guió, dirigeix, fotografia, coprodueix... Realment l’estrella de Roma és Cuarón.
El Millor actor va ser Rami Malek pel paper de Freddie Mercury a Bohemian Rhapsody. No puc opinar perquè no he vist la peli (mai vaig ser fan de Queen) però tothom elogia el seu treball i ha estat un dels premis més anunciats. No dic res... però potser si jo, damunt de l’escenari, hagués donat aquest guardó, hauria fet com Jack Palance que, no recordo en quina cerimònia, havent de lliurar el premi a la millor actriu de repartiment, no li va agradar la premiada i va decidir que el premi era per una altra... Jo li hauria donat a Willem Dafoe per Van Gogh, a las puertas de la eternidad, que ha estat nominat unes quantes vegades i encara no s’ha endut estatueta, o a Viggo Mortensen, que està fantàstic a Green Book. Però si canvio d’opinió, rectificaré.

Només destacar també el premi a la Millor actriu pel paper d’Anne, reina de Gran Bretanya, que interpreta l’Olivia Colman a La Favorita. Una peli en la que tampoc passa res d’especial però que és un espectacle visual i d’interpretació. Les tres dones, reina, duquessa i baronessa estan esplèndides.

I després d’això, preparant ja la nova fornada... Dolor y gloria d’Almodóvar, El Irlandés d’Scorsese, Érase una vez... en Hollywood de Quentin Tarantino,  Mientras dure la guerra d’Amenábar... Veurem què vindrà.



Montse Argerich




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Literatura, Contes, Portada

Cafè turc

Al tren la dona s’ha fixat en una parella molt jove que és ben a prop seu, dreta...
Literatura, Contes, Portada

Justícia

L’Avinguda del Tibidabo? No, senyor, aquest tren no hi para. ue no ha vist els...
Recerca, Cuina, Portada

Pataco: una recepta molt antiga

INGREDIENTS   Tonyina, patata, ceba, carbassó, oli  ...
Opinió, Articles, Portada

Oportunitats solidàries: petit comerç o grans superfícies

Aquests dies i en aquesta situació estranya i adversa en què ens trobem,...
Opinió, Recerca, Articles, Casos i coses, Portada

Reflexions sobre el nostre patrimoni històrico-arquitectònic

Voldria començar pel cas més recent, del qual voldria expressar el meu...
Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre 79

PUJA Pugen totes les propostes ciutadanes que s´han compartit per fer més...
Opinió, Articles, Portada

Cuidem-nos, cuideu-los

La vida tranquil·la dels pobles, de Vilaplana, amaga racons inhòspits als...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista a Francesc Garrido, actor

És migdia de finals d’hivern i fa un vent més aviat fresquet, que fa...
Recerca, De cinema, Portada

Tres Gales i un regal

Tres Gales i un regal Com ja sabeu, la temporada cinematogràfica comença...
Recerca, Cuina, Portada

Cuina de temporada o temporada de cuina (amb molt d'unami)

Estàvem acostumats a fer cuina de temporada; és a dir, cada estació de...
La nostra gent, Homenatges, Història local, Portada

A l'entorn de Palmira Jaquetti i Isant

  Enguany s’acompleixen cent deu anys del naixement de Palmira Jaquetti i...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

La classe de la bandera olímpica

Hola, som  el Guim, la Nua, la Inés, la Bruna, l’Arlet, la Vu’a, la...
Recerca, Entitats, Cuina, Escola, Portada

Saps què són els pancakes?

La tortita, pancake és un pa pla rodó. La massa conté usualment llet,...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Un carnaval olímpic

Aquest any l’eix de treball transversal de l’escola són les...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Pintem en la foscor

Divendres passat  els nens de cicle inicial vam pintar amb pintura fluorescent i...
La nostra gent, Entitats, Entrevistes, Escola, Portada

Entrevistem en Llorenç Piera, jugador d'hoquei herba

Fa uns dies, vam entrevistar en Llorenç Piera, jugador d'hoquei herba del Reial...
Recerca, Entitats, Natura, Escola, Portada

Fem un nou amic: en Pilós!

Aquest dimecres van venir l'escola el Marc i el Pilós.   El Pilós...
Opinió, Entitats, Articles, Ampa escola, Portada

EL menjador de l'escola Cingle Roig

A les zones rurals, a diferència de les ciutats,  sovint ens trobem amb certa...
La nostra gent, Records, Portada

Lo pedris pel món: la Montsant, la Mar i la Montserrat a Fez amb Lo Pedrís

Què passa, Notícies, Esports, Portada

Centre d'activitats de muntanya de Vilaplana

Som molts al poble que d’una manera o altra aprofitem el que tenim al voltant i fem...
Literatura, Contes, Portada

Les tres Reines d'Orient

La història va anar més o menys així: A Orient hi havia tres...
Història, Història local, Portada

Els molins fariners de Vilaplana (I)

Els molins fariners són construccions utilitzades per moldre blat utilitzant la...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedris 79 (abril 2020)

No ens enganyem, amb la reobertura del Casal hi sortim guanyant, sempre. Però també...
Història, Geografia, Portada

Viatge a "AGION OROS" (Mont Athos) Grècia 2019 - Capítol 3

MONESTIR IVIRON . El monestir és el 3r en la jerarquia de Mont Athos i cenobi des del...
La nostra gent, Homenatges, Portada

En Xavier Joanpere , sempre el tindrem ben present  

Hi ha persones que per la seva feina i el seu exemple ocupen un espai a la terra i, tot i que...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Xavier, fins sempre

Ens vam conèixer a inicis dels 90 en una d'aquestes privilegiades ocasions que la...
Literatura, Lingüística, Portada

Onomàstica de l'antic terme de la Mussara

El passat diumenge 26 de gener es va presentar el llibre sobre els noms de lloc i de persona...
Opinió, Articles, Portada

Entre amics. O com el Sr. Garcia i els seus amics van acomiadar el camarada

Els homenatges acostumen a seguir rituals, sovint estereotipats. Les regles del joc que...
Història, Història local, Portada

El Danubi baixava gris cendrós

Quan el Joan se’n va anar, en temps de vencedors i vençuts, la seva mare, la...
La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Notícies, Portada

Lo pedris pel món: la Irina, l'Alba i el Pep han portat Lo Pedrís a Florència