Premsa on line12/10/2002

Xavier Joanpere ha publicat el llibre “Les causes...

El Punt edita, a la secció “Tribuna”, una crònica del periodista Xavier García sobre el llibre que ha publicat recentment Xavier Joanpere, titulat “Les causes pendents”:

“Les causes pendents”

"Xavier Joanpere ha recollit els testimonis de vida i de combat social de personalitats catalanes i internacionals que, en no estar inscrits en la nòmina oficial dels beneficiats del Pensament Únic, no es beneficien ni de la propaganda ni de lloances

És admirable el llibre que acaba de publicar -de publicar-se- en Xavier Joanpere, del Baix Camp (Vilaplana, 1959), amb el títol que encapçala aquestes ratlles, volum dedicat a recollir els testimonis de vida i de combat social de personalitats catalanes i internacionals, sovint de catalans amb projecció internacional, però que, en no estar inscrits -perquè no volen- en la nòmina oficial dels beneficiats del Pensament Únic, no es beneficien, per tant, ni de la propaganda ni de les lloances dels difusors de l'esmentat Pensament.

Tant és així que aquest volum se l'ha hagut d'editar ell mateix, com el primer -que també recull testimonis semblants-, titulat Aventurers i solidaris (Reus, 1997) i que fou rebutjat, paradoxalment, per un personatge esquerrà amb influència llavors en una editorial tarragonina, amb l'argument (valga'm Déu i totes les banderes republicanes!) que allò era un Diccionari de fracassats.

Així, doncs, els «fracassats», pel que sembla, no tenen dret ni accés a una publicació normalitzada i, si volen difondre el seu «fracàs», que se'l distribueixin pel seu compte. Així estem. Però del que es tracta ara, amb vista de com està el món i del que diuen els qualificats de «fracassats»; és de veure si la veritat dels «fracassats» no serà, en realitat, el fracàs de la «veritat», que certament no té ningú en monopoli, però que també és molt evident que n'hi ha uns que s'hi aproximen més que altres, els quals solen qualificar de «fracàs» aquelles veritats que no coincideixen amb les pròpies, per més que en altres èpoques les haguessin defensat, sovint amb uns extremismes que no deixaven de fer riure els qui sempre han ostentat el poder.

De manera que aquests volums de Xavier Joanpere -rescatant la noble missió de cronista de solidaritats- donen veu perquè s'expliquin àmpliament -altrament és difícil fer-ho- a gent, pel que fa al primer volum, com Xirinacs, Imma i Carme Puig Antich, Joan Carranza (el legendari líder antinuclear asconenc, ja traspassat), Lluís Hernàndez, Teresa Alabèrnia, Donald Mendoza, Xavier Tolosana, Jaume Soler, Muhammad Alí i Gabriela Serra. Pel que fa al segon volum -fruit, com el primer, de les aventures de l'autor, de Chiapas a l'Amazònia o d'Arbúcies a Ascó-, recull els treballs i els dies de Pere Casaldàliga, Núria Cadenas, Pep Riera, Josep Ricard, Martí Boada, Hebe de Bonafini, Leonardo Boff i Joan E. Garcés.

En total, una vintena de personalitats que des del món del sacerdoci, la pagesia, l'ecologia, la política, la judicatura i el món alternatiu i revolucionari, han treballat pels drets humans, per la justícia social, per una globalització positiva, pels drets dels pobres, des de la teologia de l'alliberament, i pels de la terra, des d'una ecologia de l'esperit, i , en fi, per totes aquelles causes -com diu l'autor al seu incisiu pròleg- que no són «perdudes», com vol el pensament políticament correcte, sinó simplement «pendents», perquè «només es perden les causes que s'obliden o s'abandonen». I és evident que moltes de les causes esmentades han estat oblidades o abandonades pels representants del sistema polític en curs, als qui segurament molesta -i d'aquí el qualificatiu de «fracassats»- que una sèrie de ciutadans, majoritàriament amb independència i mantenint un criteri continuat de coherència, recordin la vigència, més que mai, d'aquestes causes que ja defensaven quan no estaven de moda.

Des de tots els racons dels Països Catalans, hi ha «petites brases enceses» per testimoniar el fracàs de la «veritat» de l'actual poder. I és que cal que les coses es vagin dient pel seu nom i que es retorni a les persones la veritat que els pertoca. Aquesta és la missió d'aquests llibres, perquè -com diu Joanpere- «per damunt dels grans fets històrics, les preguntes del poble continuen essent les mateixes», i precisa que «som petites brases enceses entre dos pols», que són els grans sistemes economicopolítics que han tingut fins fa poc el món en un «equilibri del terror» per convertir-nos a tots en «atemorits pel desequilibri» que l'única potència governant està projectant sobre el planeta. Des de tots els racons dels Països Catalans, hi ha «petites brases enceses» que cremen per testimoniar el fracàs de la «veritat» de l'actual poder i dels qui en comparsa l’acompanyen”.

Raquel Virgili

El Punt 10-10-2002