Història - Història local | Revista 66

Vilaplana: Aproximació a la seva història, costums i tradicions

Parlament de l'editor del llibre

Bona tarda,

Il·lm. Sr. Tomàs Bigorra i Munté, alcalde de Vilaplana
Acadèmic i Doctor Sr. Josep Maria Sans i Travé
Sra. Maria Anna Vernet i Ferré, autora, gràcies per cedir-me la paraula.
Vilaplanencs, vilaplanenques
Públic en general:

Vam conèixer la Maria Anna, la meva germana Maria Teresa i jo, l’any 1958, en un estiu d’estada i de juguesca a Vilaplana a ca la Rita i el Facundo, gent afable i generosa dels quals en guardo un gran record, això va ser al carrer de l’Era, on havia nascut la nostra àvia, la Pilar “mossa” i on encara vivia el Jaumet “mosso”, germà de l’àvia i la seva dona la Maria Taverna, la tia “Llesca”, on ara hi ha cal Moya.

Vam viure al primer pis de cal Facundo amb l’àvia Pilar i la tieta Àngels; els diumenges pujava el seu home, el tiet Josep Bigorra Ferré, germà de la mare, els quals van tenir una cura extraordinària de nosaltres, després del traspàs l’any anterior de la mare en un episodi obscur de part.

Vilaplana i cal Poncell va ser tot un descobriment per a nens nascuts i criats a Reus amb tot el que significa la vida urbana a ciutat, acostumats a fer un trajecte monòton de casa a l’escola i a l’inrevés. A la mateixa casa hi vivia la Nuri i el Josep Maria, de qui vaig tenir les primeres nocions de fotografia i de la tècnica de la il·luminació, el pintat a mà amb anilines de colors. La nostra vida d’esbarjo transcorria al carrer amb altres nens i nenes i l’assenyat criteri de la Maria Anna i la seva germana Rosa. Cercàvem móres a la riera i en fèiem pastissos amb triturat de galetes Maria, fèiem figures de fang, plats de fireta o simplement corríem amunt i avall amb bastons a símil d’espases per tot el poble. A la Maria Anna ja li emergia la seva vocació didàctica i pedagògica sent l’ànima d’aquell grupet, una colla que de tornada, al cap d’un mes, a la realitat de Reus, vaig trobar a faltar amb enyor.

Perquè Vilaplana va significar afecte, amistat, llibertat, relació, jocs, descobriments d’infantesa, tot allò positiu que conforma la formació d’una persona en el primers anys de la seva vida. De ben segur que hi ha sentiments al meu cap que van néixer aquí, a Vilaplana, al poble de la mare, al carrer de l’Era.

Molts, molts anys després vaig tenir l’enorme sort que m’acceptés com a espòs i company la Rosa Mari Ferré Ricart, filla de l’Ernest Ferré de cal “Fum” i de la Pepita Ricart també del carrer de l’Era. Aquest fet, a banda de felicitat, va significar arrodonir unes arrels un tan oblidades, tot i no haver perdut mai la relació amb Vilaplana a causa dels apreciats amics i amigues del poble, gent que estimo molt sinceramente i per descomptat els familiars de cal “Fum”.

El 1980, va fer cap a Vilaplana el Georges Moustaki el gran trobador grec, acte organitzat pel Col·lectiu Llibertari de Vilaplana; abans, el 1979 havia vingut el Paco Ibáñez i d’altres persones de la cultura del moment com escriu el Xavier Joanpere a la revista 41 de Lo Pedrís. Vam pujar les vegades que vam poder per aplaudir els clams de la nova renaixença de l’època. Vilaplana era i és un poble viu i actiu, desproporcionat amb les seves petites dimensions i la grandària i els anhels de la seva gent. Un atribut que des de Reus, aquesta amalgama de gent del Camp i de més enllà del seu entorn proper, no ha passat mai desapercebuda. La notable empatia dels vilaplanencs, sense cap mena d’afany de lideratge contagia el Camp i una prova n’és l’acte literari d’avui i d’anteriors com el llibre RECORDS DE LA MUSSARA d’Anton Agustench Bonet, segons iniciativa de l’ajuntament, l’any 2000; FLAMES DE TEIA de Jaume Mariné Ferré el 2004; ANECDOTARI DE VILAPLANA d’Oleguer Huguet i Ferré el 2011 també segons proposta de l’ajuntament, a l’igual que NOMS DE LLOC, LLINATGES I RENOMS DE VILAPLANA d’Albert Manent i Segimon i Enric Prats Auqué sota la tutela de Jordi Manent i Tomàs el març d’aquest any 2016. En tots hi he tingut alguna cosa a veure.

Avui és el dia del llibre de la Maria Anna Vernet, VILAPLANA: APROXIMACIÓ A LA SEVA HISTÒRIA, COSTUMS I TRADICIONS i marca un abans i un després al municipi per les seves 466 pàgines de recerca, enginy descriptiu i posada en escena i ordre de dades i dates. Estic segur que hi haurà altres persones que seguint el seu exemple i dedicació decideixin investigar, trobar noves anècdotes i fets del seu poble, d’un altre proper, o llunyà a banda de la bibliografia existent. Perquè la història viu i es fa gran amb les persones que la fan possible, es pot reescriure amb objectivitat i ampliar-la amb nous coneixements i notables valedors de memòria.

M’he referit, en el començament, a l’estiu passat a Vilaplana als set anys i el que vaig sentir. Avui tanco capítol amb aquesta edició, on les arrels familiars s’han fet més fondes. Aquest llibre, que a causa de la intel·ligent humilitat de l’autora ha incorporat la paraula “aproximació” en el seu títol, l’he llegit tres vegades, les dues primeres per raons professionals, la tercera per plaer, per goig de saber més coses dels seus protagonistes, Vilaplana i la seva gent. Sempre ho he fet a la pantalla de l’ordinador, em queda doncs una quarta amb el llibre físic a les mans amb el delit d’haver col·laborat en una obra tan important, si em permeteu, per a tots nosaltres, els homes, les dones i els descendents de Vilaplana. Persones a les quals felicito per tenir com a convilatana la Maria Anna Vernet, persona discreta i sàvia amb la il·lusió de contribuir a la memòria col·lectiva de manera contundent i documentada.

Gràcies Maria Anna per haver-me deixat participar en el projecte i la més fervent enhorabona per dur-lo a terme!

Gràcies a tots vosaltres per la vostra atenció!

Reus, 23 d’octubre de 2016