Què passa - Notícies | Revista 87

Viatge a Ucraïna

Tot va començar amb un missatge de WhatsApp “Open Europe a Reus necessita mans per classificar material i carregar furgonetes per ajudar a Ucraïna”. Aquella mateixa tarda ens vam arromangar per fer el que calgués. Així vam conèixer l’organització de Reus que més s'ha mobilitzat per ajudar a la gent víctima d'aquest conflicte.

Necessitaven més furgonetes i voluntaris per portar tot allò que s'anava recollint gràcies a la solidaritat de la gent. El Gilbert aixecà la mà i digué “nosaltres tenim furgoneta”. Al cap d'una setmana la furgoneta que calia omplir de medicines, menjar i sacs de dormir era la nostra i a més també vam carregar el remolc de la Colla Gegantera de l'Aleixar. El viatge de 5.300 km estava a punt de començar.

El dimecres dia 16, el dia de la partida, les emocions estaven a flor de pell. Primer, perquè moltíssima gent de Maspujols, l'Aleixar i Vilaplana van aportar el finançament econòmic per fer-ho possible. Van demostrar que el poble unit és capaç de tot. Segon, perquè també eren moltes les persones que ens esperaven a la Plaça 11 de setembre de l'Aleixar per acomiadar-nos. Ens van fer sentir portadors de la solidaritat de tots ells i afortunats de ser nosaltres els que emprenguéssim aquell viatge.

El camí d'anada va ser molt dur. França, Alemanya, Txèquia i Polònia, 28,5 hores conduint, tornant-nos per no adormir-nos, fins a arribar a Cracòvia. Allí vàrem fer nit en un hotelet dels afores, per fi podíem descansar una mica. Divendres ben d'hora de matí ens esperaven 2,5 hores més de conducció fins a Przemysl, a 15 km de la frontera amb Ucraïna, on un ucraïnès, al qui la guerra el va agafar treballant fora del país i que va decidir que seria més útil fora que dintre, ens estava esperant per rebre el material que portàvem. Vàrem descarregar i ens vàrem sentir satisfets, doncs una part del nostre propòsit ja estava aconseguit. Però volíem que el nostre pas per la frontera pogués arribar encara a més gent i ens vam dirigir a l'estació de trens on ens van dir que veuríem les veritables conseqüències de la guerra. Allí vam trobar una estació blindada per la policia, multitud de famíliesamuntegades, exhaustes després d'un llarg viatge fins allí.

’estació estava literalment a petar, no quedava a terra lloc per seure, havíem d'esquivar la gent per poder passar. Vàrem tirar de coratge per no posar-nos a plorar, però a la vegada va ser realment emotiu, doncs, fent allò que millor sabem fer que és repartir alegria, vàrem donar un respir a tota aquella gent sobretot als més petits. Vàrem repartir globus i llaminadures entre els nens i dos pelutxos molt especials que van viatjar amb nosaltres a la recerca de dos infants que els poguessin estimar, tant com ho van fer les nenes que ens els van donar.

Divendres a la tarda vàrem visitar l'estació de trens de Cracòvia. Una altra vegada la imatge colpidora que havíem vist al matí, a Przemyls. Mares amb nens, gent gran i una única maleta. Fa esgarrifar posar-se en la seva pell i pensar “Si fos jo, que hi hauria posat a la maleta?”.

Ben d'hora, i gairebé sense haver descansat, el dissabte al matí ens vam dirigir a la perifèria de Cracòvia, direcció a una adreça que l’associació Open Europe ens havia facilitat. Allà, un noi de nom Peter havia acollit a una mare i al seu fill a l’espera que els recollíssim. Ells eren la segona part d'aquest viatge.

Mare i fill havien creuat Ucraïna, estones a peu, estones amb bus, fins a la frontera amb Polònia. Algú els va posar en contacte amb Open Europe, uns totals desconeguts per a ella, però que li van obrir les portes a un futur lluny de la guerra. Després de 4 dies sabent-se sans i estalvis, ja fora del seu país, dissabte iniciaven el viatge que els portaria a una nova vida, segurament plena d’incerteses i lluites, però aquest cop sense bombes.

Finalment, dilluns al vespre vàrem arribar a Reus on ens estaven esperant la gent d’Open Europe i la família que els acolliria en aquest gran repte que és refer la vida sabent que deixes enrere marit, família, amics i tot el que ha estat important per a tu.

Som el Gilbert Trilles Nadal i la Meritxell Fernández Abad, dues persones que se senten afortunades d'haver tingut l'oportunitat d'ajudar a les víctimes d'un horrible conflicte que no havia d'haver estat mai.

Meritxell Fernández Abad



+ Publicar el meu comentari