Premsa on line21/11/2003

“Una esplèndida paràbola escultòrica...”

Abel Figueres publica, al diari Avui, un article amb el qual narra, amb minuciositat, l’obra que Salvador Juanpere exposa al Museu d’Art Modern de Tarragona:

”Salvador Juanpere a meitat del camí”

“EXPOSICIONS”

“Salvador Juanpere, Nel mezzo del cammin...“
“Museu d'Art Modern. Carrer Santa Anna, 8, Tarragona. Fins al 30 de novembre. “

"Les paraules inicials de la Divina comèdia donen títol a l'exposició que Salvador Juanpere (Vilaplana, 1953) presenta actualment al Museu d'Art Modern de Tarragona. L'anècdota del cinquantè aniversari ha estat el motiu que ha utilitzat l'autor per fer una aturada en el seu particular camí, girar el cap enrere i mirar el trajecte recorregut com si estigués, metafòricament, nel mezzo del cammin de la seva vida artística. Es tracta d'una mirada sobre el pas del temps, sobre la biografia personal i sobre la pròpia obra; una mirada reflexiva i emotiva, alhora, que s'ha transformat en aquests muntatges -recoberts d'un blanc intemporal i ahistòric- que ara ofereix també a la mirada de l'espectador.

A la primera sala ens trobem davant de tres obres o muntatges que esdevenen, observats en el seu conjunt, una mena d'instal·lació global. La primera peça és un dibuix col·locat sobre un prestatge que està clavat a la paret; un Dibuix d'una eina (un tornavís) que va realitzar el març del 1974 en aquest mateix edifici, quan l'actual Museu d'Art Modern era l'Escola-Taller d'Art. És un treball que fa referència als inicis de la seva trajectòria artística, a l'època de la primera formació, al principi del camí. Observem ja en aquest dibuix pròdig, que ara retorna a la casa on va néixer, l'interès i la fascinació per l'eina com a instrument de treball, de creació i de fabricació d'objectes tridimensionals.

Pel terra de la sala hi ha escampades cinquanta-una petites làpides de marbre disposades damunt de cavallets. Sobre cada làpida hi ha dibuixada, amb la pols històrica extreta de les muralles de Tarragona, cadascuna de les xifres dels 50 anys de vida de l'escultor que esdevenen, d'aquesta manera, una peculiar cosificació del temps viscut.

En un altre racó, Enclusa i dietaris reprodueix, en fusta i guix, la forma i el volum d'aquest carismàtic bloc d'acer que, al llarg del temps, s'ha emprat com a suport de l'escalaborn en els treballs manuals de forja. Sobre l'enclusa, una pila de reproduccions volumètriques de cadascun dels dietaris de treball de l'autor; una referència abstracta i escultòrica a les llibretes que contenen les idees i les imatges germinals de les seves obres.

I a la sala del costat, isolat enmig de l'espai, hi trobem el Motor/cor, una altra reproducció en fusta del motor del seu vehicle particular. Quan ens hi acostem, sentim els batecs del cor de l'artista, el motor de la seva vida, que confereixen a l'obra una especial i commovedora presència.

Tot plegat es torna una esplèndida paràbola escultòrica sobre el pas del temps, sobre la pròpia història (cultural, artística, personal), un retorn i una acceptació dels orígens, una confirmació del camí escollit. Una paràbola carregada de connotacions, significats i simbolismes, i un exemple paradigmàtic de com fer un muntatge autoreferencial que confirmi, a meitat del camí, l'elecció d'una activitat creativa que permet donar sentit a l'existència.”

Raquel Virgili

Avui 20-11-2003