Un futur per a La Mussara

Un any més ens trobem a les portes de l’estiu i novament un munt de vilaplanencs i gent de fora vila ens trobarem a la vora del refugi per celebrar l’Aplec de La Mussara. Una iniciativa reeixida que des de fa uns anys ha aconseguit atreure la gent del poble cap a la muntanya que tenim tan a la vora. No és que els vilaplanencs hagin oblidat mai aquest racó del nostre municipi. Qui més qui menys s’hi acosta de tant en tant, ni que sigui a buscar rovellons. Però l’Aplec és l’ocasió per trobar-nos plegats, dinar, passejar, badar i qui s’hi atreveix, fins i tot, ballar sardanes. Tornem a donar vida a un indret que la va perdre ja fa moltes dècades. I quan hi som crec que molts pensem que és una llàstima que l’abandonament no tingui marxa enrere. Que no hi hagi futur per a La Mussara...

Però, és realment així? No hi pot haver un futur per a La Mussara? Jo crec que sí, és possible. Certes dades ens ho indiquen. En primer lloc, i des de fa ja unes dècades, ja no és un poble completament deshabitat. L’obertura del refugi de muntanya va suposar un establiment de població mínim, però estable, al qual s’hi afegeixen tots els visitants que hi passen: escaladors, runners, excursionistes.... De fet, possiblement La Mussara ara estigui més freqüentada que mai. La quantitat de gent que hi passa és enorme. Només cal veure com està el pàrquing de La Planeta qualsevol matí de cap de setmana per fer-se una idea de la quantitat de persones que hi pugen a peu. Els que ho fan en cotxe els superen amb escreix.

Tot aquest moviment humà, però, no ha servit per aconseguir retornar la vida al poble. La degradació de l’espai ha continuat imparable, malgrat alguna actuació com l’apuntalament del campanar de l’església o la instal·lació de rètols informatius. La pèrdua material del poble sembla irreversible. S’hi pot fer alguna cosa? O, potser millor, s’hi hauria de fer alguna cosa? Segons el meu parer sí. Considero que és del tot necessari emprendre seriosament la tasca d’intentar recuperar en tot allò que sigui possible el casc urbà de La Mussara i provar de donar un retorn econòmic a aquesta recuperació. S’hauria de començar per la consolidació i restauració de l’església, en tant que espai més característic i alhora el més sencer. Després caldria estudiar quins edificis serien susceptibles d’aprofitar i intentar restaurar-los. Evidentment no sóc tan ingenu de pensar que algú voldrà instal·lar-se a La Mussara així, sense més. He dit que caldria aconseguir un retorn econòmic. Només hi pot haver futur si hi ha activitat econòmica. Òbviament aquesta activitat econòmica no podrà tenir altre sentit que el lligat al turisme i a les activitats d’esport i natura. La Mussara ha de ser un punt d’entrada privilegiat si mai s’acaba fent realitat la creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades, l’autèntic pulmó verd del Camp de Tarragona. Un punt d’informació, un centre d’interpretació o un espai de rebuda als visitants hi serien imprescindibles. Altres activitats s’hi podrien associar (restauració, lloguer de bicicletes, escola de natura...) i crear un nucli d’activitat prou potent per retornar una certa vida al poble. En el benentès que sempre serà molt difícil una recuperació del poblament estable, però tampoc impossible.

Qui hauria de passar al davant d’aquesta recuperació? És evident que un ajuntament petit i amb poc múscul financer com el de Vilaplana ho té pràcticament impossible. Caldria doncs implicar-hi administracions de rang superior com la Diputació (o el Consell de Vegueria si s’arriben a implementar) o el mateix Govern de la Generalitat. I tot això no tindrà cap possibilitat si no es fa realitat d’un vegada per totes la creació del parc natural.