Cartes a Lo Pedrís | Revista 1104/03/2003
Transició i urbanisme
El 27 de febrer de 1974 la junta directiva del Futbol Club Barcelona lliurava la medalla d´or de l´entitat al General Franco.
Pocs dies més tard, concretament el 2 de març del mateix any, el dictador signava la pena de mort a Salvador Puig Antich i Heinz Chez, que morien a garrot vil a les presons de Barcelona i Tarragona respectivament.
Un any més tard encara, el règim afusellava opositors fent orelles sordes al crit popular contra la tortura i la pena de mort.
Finalment, el 20 de novembre de 1975 el dictador moria, i deixava darrere seu centenars de morts, exiliats, torturats i empresonats.
Poc temps després començava la transició monàrquicoconstitucional vigilada pels aparells de l´exèrcit espanyol i l´ambaixada nord-americana. La legalitzacio dels partits portava implícita la subordinació a la monarquia i l´oblit de la memòria. En definitiva, s´escrivia la història amb més oblit que memòria. Per desgràcia, gairebé tots els partits varen jugar fort a la desmemòria i a la renúncia de plantejaments que fins aleshores havien estat sagrats als estatuts interns respectius. Alguns partits, com Convergència, varen reciclar antics franquistes o persones que no havien tingut cap dubte a l’hora de col·laborar amb les antigues administracions del franquisme. Podríem citar casos propers com Josep Gomis a Montblanc, Olesti a l´Aleixar, Ferrer a Vilaplana, Primitivo Forastero a Camarles, i tants altres arreu de Catalunya .
Altres partits, com el PSC, varen dedicar molts esforços per catalanitzar amplis sectors d´immigració tot intentant frenar el més que probable espanyolisme a l´interior de les seves files, també varen domesticar una emergent sindicada classe obrera.
Aquestes actituds, juntament amb la renúncia a demanar el dret a l´Autodeterminació dels pobles, la seva aposta a favor de l´OTAN i el suport incondicional que varen donar a la LOAPA, varen fer veure als poders financers, militars i a la pròpia ambaixada nord-americana, que els socialistes podien accedir al govern de l´Estat amb les garanties suficients que res canviaria en aquelles coses substancials per al país.
Inicialment, semblava que a les administracions locals aquests efectes de la política estatal no havien d´afectar, però ràpidament la possibilitat d´estar a les Diputacions i més tard als Consells Comarcals comportava que hi haguessin empentes per entrar a la graella de sortida en qualsevol procés electoral.
Als pobles petits ràpidament les sigles útils de CiU i PSC varen estar ocupades per gent que simpatitzava amb aquests partits i que volien fer política en l´àmbit local
Altres apostes més programàtiques i ideològiques com ICV, abans PSUC, o Esquerra Republicana tenen més dificultats per trobar candidats en el despolititzat món rural català.
Personalment, sempre he pensat que és un repte força difícil estar al capdavant d´un municipi per petit que aquest sigui. He tingut les meves idees i simpaties, però durant els primers anys vaig confiar bastant en els diferents governs municipals, perquè les obres i l´enfocament que tenien no alteraven massa, al meu entendre, el ritme, el paisatge i el creixement de Vilaplana. El projecte urbanístic a la Mussara va ésser el primer element que va disparar un alarmisme fins aleshores inexistent. Sortosament, i després d´una intensa campanya informativa i de pressió comarcal encapçalada per la nostra associació Terrasud, aquest projecte va ésser desestimat.
Un fet novedós en l´àmbit estrictament local també ha sigut l´aparició d´una nova força política municipal
Units per Vilaplana –ERC, que malgrat ser l´opció guanyadora ha tingut la mateixa sort que altres candidatures guanyadores en nombre de vots però desbancades per pactes electorals posteriors o lleis electorals injustes. En aquest sentit, cal recordar que els resultats dels socialistes a la Generalitat o els Demòcrates a la Casa Blanca varen obtenir millors resultats que els que avui són al govern.
Units per Vilaplana, doncs, passava a l´oposició. Una oposició que està lluny del que jo hauria desitjat, però més lluny encara hi ha l´obra de l´equip de govern. L´urbanisme, la nineta dels ulls de l´actual equip de govern, amb l´assessorament i direcció de l’aparellador Prous, s´ha caracteritzat per cimentar qualsevol indret o racó sense tenir en compte la ruralitat i l´entorn de la nostra vila. Lluny queden aquelles etapes en què l´equip del batlle Ferré feia construir marges de pedra lloats i admirats per tanta gent, entre altres el dirigent pagès Pep Riera en una recent trobada que vàrem tenir aquí a Vilaplana .
La concepció urbanística de l´actual equip de govern i el model de creixement que a mi m’agradaria és tan distant com la urbanització Portugal i els pobles d`Argentera o Guimerà.
La plaça de la Riba em sembla el paradigma d´aquests despropòsits, els pilons i les jardineres dibuixen un paisatge forçat damunt dels tremolosos
adoquins que veuen perillar la seva continuïtat a la vila, la ubicaciò del dipòsit de gas tan a prop del nucli habitat, el dipòsit d’ aigua de l´Argilera que limita el creixement del poble per la seva part nord, el segon dipòsit tan a frec a frec amb el cementiri, etc.
No sé si només uns quants veiem les coses d´aquesta manera, però, ara que tanquem un cicle electoral i en comencem un altre, volia amb sinceritat fer una reflexió en veu alta de cara al nou cicle. Aquesta reflexió no seria altra que la de buscar la complicitat del màxim de gent possible a l’hora de dissenyar el futur de la nostra vila compaginant tegnologia amb patrimoni i ruralitat .Per molt distants que siguin les postures, busquem diferents visions sobre un mateix projecte i que cap administració ni cap tècnic ens imposi criteris que no estiguin avalats pel gust i el desig dels que hi hem de viure .
Sempre he desconfiat d´aquelles administracions que donen molts diners només per construir tal o qual cosa imposant a vegades criteris autènticament vomitius i soporífers a poblacions i administracions locals que se’ls posa en la disjuntiva d´acceptar o renunciar totalment un projecte com el de la Riba.
Per concloure, si una administració supramunicipal dóna només diner per omplir de ciment tal o qual poble , no serà que té interessos econòmics en la construcció d’ aquella obra?
Fa 29 anys ens hauria semblat impossible tractar aquestes coses d´aquesta manera. La dictadura persistia ferotge i eliminava qualsevol escletxa de dissidència. Avui, com a mínim, tenim dret a la paraula .Utilitzem-la en benefici del nostre entorn i les generacions futures tindran una herència millor que la que vàrem tenir nosaltres en iniciar-nos en les activitats socials.
Xavier Joanpere
+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Comentaris recents
24/10/2013
Pitxi
Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...
17/10/2013
Josep Maria Garcia Abelló
Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...
17/10/2013
Josep Bigorra
Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...
13/10/2013
Un Que Contrasta Les Notícies
Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...
08/09/2010
Miguel y Espe
Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada
06/01/2010
Albert Aragonès
Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...
09/09/2009
Pitxi
A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...
05/09/2009
Eladi Huguet Salvat
Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.
01/09/2009
Albert Aragonès
Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/
01/09/2009
Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet
Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...
06/08/2009
Eduard (lamussara.org)
Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.
18/07/2009
Jaume Queralt
Veure el video de Jaume Queralt
16/07/2009
Joan Mº Rius Serra
Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...
20/06/2009
Sergi
Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...
10/06/2009
Salvador Juanpere
Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...
28/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...
25/04/2009
Raquel
Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.
25/04/2009
Raquel
Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...
18/04/2009
Eladi Huguet Salvat
Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...
17/04/2009
Eladi Huguet Salvat
La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...
07/04/2009
Raquel
Coincideixo totalment amb el comentari anterior.
06/04/2009
elsemanaldetarragona
me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?
26/03/2009
Eduard
Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...
26/03/2009
Eduard
Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...
15/03/2009
Raquel
Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...
Articles recents
23/01/2024Història, Masos, Portada
SITUACIÓ
Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
23/01/2024Història, Masos, Portada
ALTRES NOMS
La casa també era coneguda com a Ca la Roja.
SITUACIÓ...
20/01/2024Passatemps, Portada
PA I DROGUES
El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
17/01/2024Recerca, Cuina, Portada
És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
17/01/2024Entitats, Escola, Portada
Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
17/01/2024La nostra gent, Notícies, Portada
Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
17/01/2024Què passa, Activitats, Notícies, Portada
Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
PUJA
Pugen els enllaços matrimonials.
Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
17/01/2024Entitats, Jubilats, Portada
L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
17/01/2024La nostra gent, Homenatges, Portada
Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys
Enguany, la Festa de la...
17/01/2024Què passa, Notícies, Portada
Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024Què passa, Activitats, Portada
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Genís Torres Aymamí
6 d'octubre de 2023
Bona nit a tothom,...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
2022
Jordi Mariné Anguera 90 anys ...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil ...
17/01/2024La nostra gent, Efemèrides, Portada
Jordi Olivan Torralba ...
17/01/2024Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada
La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
17/01/2024Opinió, Articles, Portada
La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
17/01/2024Recerca, De cinema, Portada
La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
17/01/2024La nostra gent, Records, Portada
Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
17/01/2024Literatura, Lingüística, Portada
Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
17/01/2024Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada
Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
17/01/2024Recerca, Casos i coses, Portada
A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres.
Era el...
17/01/2024La nostra gent, Entrevistes, Portada
Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
17/01/2024Opinió, Editorial, Butlletins, Portada
NO A LA GUERRA
Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
12/11/2023Passatemps