La nostra gent - Entrevistes | Revista 75

TOMÀS BIGORRA MUNTÉ (60 anys) Enginyer Tècnic Industrial

“En tant que treballes per a la gent, el que busques és resoldre inquietuds i necessitats de la gent (...) és una qüestió de servei, no tot és anar a recollir medalles o un trofeu!”

Servei. Sacrifici. Compromís. Com si d’una mena de borratxera es tractés, el Tomàs ha anat desgranant el catàleg, quasi inacabable, de comeses i galimaties del dia a dia d’un alcalde de poble. Tot i que ho hem intentat, ha estat impossible evitar el llistat fred de fets assolits. Més enllà, ha anat apareixent l’enginyer amb cor de pagès entregat durant 23 anys a la tasca que l’ha pluriempleat , sovint, malgrat la família i el poder disposar del temps per assaborir els plaers més particulars. El Tomàs se’l veu content i orgullós de tot el que ha aconseguit, al mateix temps que d’haver-ho pogut fer. Ens ha confessat que creu en el grup i la confiança per poder assolir fites al mateix temps que admet que ja feia temps que volia alleugerir llast per accedir a major tranquil·litat, calma i assossec. No és fàcil exposar-se a tothom, de cara, i pretendre agradar sempre per tot el que fas. Per això mai deixaré d’admirar la valentia d’aquestes persones, alhora intrèpides i temeràries, que cedeixen un mica de la seva vida per servir als altres.

La primera pregunta és obligada: Què et va portar a presentar-te d’alcalde?
És una pregunta interessant! Doncs hi ha un motiu: tot va començar l’any 95, després dels aiguats del 94. Uns aiguats que van fer molt de mal i jo creia que l’Ajuntament de l’època hauria pogut fer més per poder revertir la situació que van produir. Ens vam presentar per ERC i vam obtenir 2 regidors. A les següents, al 1999, vam obtenir la majoria (amb 3 regidors) i la llista més votada, tot i que no va servir per governar. Va ser el 2003 que vam tenir majoria absoluta i, des d’aleshores, hem vingut governant fins avui.

En l’evolució del pas de ser a l’oposició cap a la de dirigir l’Equip de Govern és on tens potser més coses a dir...
Arribes, petes allà damunt i ets novell en tot. Després vas adquirint experiència fins el punt que reverteixes la situació i passa a imperar el que vols fer tu amb el teu equip de govern. De totes maneres, tot i estant en un govern de coalició, vam fer (jo, com a regidor d’urbanisme) la urbanització del carrer de Sant Isidre. No era el que portava la vara, però va ser una experiència molt bona, per començar...

Tot i que no es tracta de fer cap catàleg d’activitats, a partir d’aquest moment, quines són les accions que recordes com més importants o que senzillament et reporten més bon record?
Del que em ve a la memòria, i que (crec que) el poble n’ha d’estar més orgullós, és que vam obrir les escoles, que feia molts anys que estaven tancades. Amb la col·laboració de l’AMPA, l’Ajuntament i la Generalitat, tot i que la situació econòmica era la que era... Al 2003 es van produir uns canvis a la Generalitat que van provocar que es fes una gran aposta per la Política Municipal i el Municipalisme. És a partir d’aquí que vam poder fer aquestes grans accions.
També vam a aconseguir acabar amb les restriccions d’aigua als estius més secs i garantir-ne un servei de més qualitat. Però això si, amb molt de treball i molta feina és va fer un projecte que crec que és el més gran que hem fet a Vilaplana: que és el dipòsit d’aigua amb tot el què comporta. Pensa que el pressupost era totalment inabastable per nosaltres: 1.050.000,00 €, a més de l’adquisició dels terrenys. Es va fer tot a base de subvencions, l’Ajuntament no hi va posar pràcticament res... Pensa que calia fer la canalització, la planta potabilitzadora, es va aprofitar per traslladar el dipòsit de gas a l’actual ubicació i arreglar el camí del Mas perquè fos un nou accés al poble. A més, amb un romanent d’aquesta inversió es va poder fer la urbanització i serveis del carrer de Jaume I.
Un altre projecte va ser el del Dispensari, fent un consultori nou i modern. I ara estem acabant la rehabilitació casa del metge amb l’objectiu de fer 2 pisos, prioritàriament per a joves.
Quan vam entrar a l’Ajuntament vam haver de demanar un préstec per sufragar les inversions que s’havien de fet. Actualment, deixem el préstec amortitzat. Això fa que l’Ajuntament estigui totalment sanejat, no deu res a ningú, al contrari.
Amb el temps, t’adones que has fet tantes coses que gairebé ni te’n recordes: Hem aconseguit que la gent entengués que, amb els nous aparcaments, no s’aparqui al carrer llevat dels llocs habilitats, i ho han acabat respectant. Hem canviat tot l’enllumenat del poble. S’han fet millores importants a la Casa de Cultura, a la terrassa del casal i s’ha arreglat la pista poliesportiva. I, potser la de més magnitud: s’ha aconseguit fer una Festa Major nova, amb una gestió d’alt nivell, plenament consolidada, feta amb la gent de casa.

Però de tot plegat, de què n’estàs especialment orgullós?
En tant que treballes per a la gent, el que busques és resoldre inquietuds i necessitats de la gent. Pensa que a més del que ja he dit abans, també hem donat serveis que a l’Ajuntament no li pertoquen. Així podem parlar de la creació d’un servei municipal d’internet i telefonia pel poble, i que per qüestions d’incompatibilitat en vam vendre la instal·lació i l’explotació a un operador que ofereix el servei...
Però crec que també hauríem de parlar de la gent. Darrere de l’alcalde hi ha un equip amb el qual s’ha pogut fer el què s’ha fet. Han estat, de fet, fonamentals. En general, tots els equips però, en particular, els tinents d’alcalde (el Jaume Cabré i el Josep Maria Anguera) i regidors. Sempre he tingut gent molt bona, que m’han ajudat i hi han estat sempre al meu costat. Evidentment hi he d’incloure els regidors que he tingut tots aquests anys a l’oposició (que també hi fan un paper perquè recordo quan jo hi era!) que t’ajuden a ser més aplicat i curós amb les coses. Tampoc no vull oblidar la bona relació personal que vaig tenir amb l’Agustí Ferré (Mallol) al qual m’hi unia la relació que vaig tenir de jove amb el seu fill (som de la mateix edat). En la vessant política, no va ser tant plàcida, però vam mirar de ser coherents i l’Ajuntament li va retre un darrer homenatge el dia del seu enterrament.

Evidentment, el dia a dia confecciona un gran teixit relacional i d’experiències. Quines vivències més personals pots explicar del dia a dia amb les persones?
Pensa que n’hi ha d’agradables i d’altres que no ho són tant. Des d’anar a entrar a una casa d’una persona gran que no saps què t’hi trobaràs, d’algú que necessita algun tipus d’ajuda que no pot rebre d’un altre lloc... Una mica has de fer quasi tots els papers de l’auca. Orgullós? Doncs, home, és una qüestió de servei, no tot és anar a recollir medalles o un trofeu!
Una cosa que no em va agradar de fer van ser les obres del cementiri (que també van ser importants!) Si te’n recordes el mur de la plaça a l’entrada estava tot ensorrat i es va millorar l’accés i aparcament. I, més concretament, refer de nou un mòdul de nínxols que estava en molt mal estat. Tot plegat, va requerir que les restes que ocupaven els nínxols vells s’havien d’exhumar, recollir-les, classificar-les i, una vegada acabada l’obra, re-col·locar-les. Pot semblar una obra senzilla, però va ser complicat.

I en mig de tot aquest fregat, hi ha hagut algun moment que hagis pensat que ja n’hi havia prou?
Tenia pensat de plegar al mandat anterior però, està clar, costa. Vam quedar que continuaria però que en un moment o altre ho podia deixar. I al final hem arribat aquí. Perquè? Doncs perquè des de que va acabar l’altre mandat jo vaig deixar de ser diputat i ja no estava alliberat al 50% i el fet de treballar a mitja jornada em permetia fer-ho. Ara, treballant tota la jornada, la veritat és que és complicat. També m’he fet més gran. Vaja, ara és el moment, principalment perquè sempre he estat conscient les coses sempre han de tenir un relleu i el relleu ha de ser natural. A més, després de 16 anys d’alcalde ja he servit el meu poble suficient, i ara ja vaig dir que era sí o sí, que no hi havia una pròrroga.

Quan s’hagi acabat, què preveus que l’Ajuntament del futur ha de fer o tenir en compte?
Una de les coses que també hem treballat i que hi ha feina a fer és amb el tema de La Mussara. Després de passar a ser propietaris de l’església, l’abadia, l’hort rectoral i el cementiri, entenem que hi queda molta feina per fer. És una de les coses que em sap greu no poder haver pogut avançar més del què s’hi ha fet.

Era realment “aquest” el teu projecte “idíl·lic”?
Home, primer de tot has de tocar de peus a terra, has de jugar amb el que tens o, com a molt, el que pots arribar a tenir. Si somies, el teu somni s’acaba quan et despertes. La idea estava en fer més compatible el projecte (de La Mussara) i jugar amb el tàndem Vilaplana-La Mussara. Entre la gent que hi transita i altres actuacions, com el Mussart, l’Aplec i alguna cosa més que s’hi pugui fer per mirar de donar-li una mica de vida.

És que potser sempre queda poca o molta tinta al tinter per seguir escrivint. Què t’hauria agradat fer que no has pogut fer?
Bé, hi ha una qüestió que queda per acabar, tot i que hi hem treballat: és la millora dels carrers per tenir tots els serveis -aigua, gas, clavegueram i aigües pluvials- que s’hi canalitzen renovats i poder transitar en bones condicions. Després de fer altres carrers, ara li toca acabar el carrer Major, perquè té grans dèficits. M’hauria agradat deixar-ho llest perquè son feines voluminoses, carregoses, porten moltes complicacions..., però s’han de fer tot i que no llueixen. Ara tenim els diners i el projecte i cap a finals d’estiu començarem la segona fase, fins a cal Rito. Així hauríem tancat el cèrcol dels carrers.
També ha quedat per fer per a propers mandats és l’accessibilitat a l’Ajuntament per a persones amb dificultats. Era un projecte car i ens hem quedat en les beceroles...

En mig de tanta dedicació i servei, hi ha la família, l’oci, el descans... Què no t’ha deixat fer la comesa de fer d’alcalde?
De fet he de dir que he pogut fer-ho tot... Però, home! És clar que no m’ha deixat estar més amb la família entre la jornada laboral, els plens i la resta d’obligacions a l’Ajuntament, sovint arribo a les deu o més tard, durant molts anys (per la política) he estat molt atrafegat i absorbit, sobretot a l’estiu. No he pogut estar el que m’hauria agradat amb el meus, tot i que més o menys temps hem pogut anar de vacances i ho hem aconseguit compaginar. De fet, crec que ha de ser així.

I, ara, creus que ho trobaràs a faltar?
Jo considero que quan un ha fet una etapa ha de saber desconnectar del que feia. Tinc companys que han estat alcaldes, diputats, immersos en la vida política..., i quan marxen es troben que l’alcalde de torn encara els hi va al darrere per una cosa o altra. Jo crec que quan un acaba arriba a un punt i final i ha de donar pas, en tots els sentits. Tot i que si em necessiten em trobaran per donar un cop de mà. Al cap i a la fi, la nostra dedicació sempre és cara al poble i als seus veïns i veïnes, per donar un servei i aportar el teu granet de sorra el problema que sigui. Sinó, jo tranquil i a casa meva, que jo ja tinc coses a fer...