Cartes a Lo Pedrís | Revista 1121/02/2003

Tanta tinta tonta *

Si qui juga amb foc es crema, tots som una mica responsables del que va passar en el violentíssim (i mai llunyà) Onze de setembre. No de la comissió dels atemptats, és clar, sinó d’haver contribuït al “caldo” de cultiu, que és, potser en gran mesura, la misèria en la qual malviu gran part de la humanitat; ja que ens esforcem a mirar l’altre i a ignorar la crua, cruíssima, realitat.

La política mantinguda pel “Tío Sam” al llarg i ample del planeta, ha estat, exceptuant raríssimes excepcions, nefasta. En aquesta política hi caben paraules com: FMI, G7, GLOBALIZACIÓ, TRANSGÈNICS, BOMBES, RACISME, ETC.

El “Tío Sam” mai ha sabut veure més enllà dels seus propis nassos, o sigui dels seus propis interessos. Per això ha anat posant i movent dictadors, i traient homes i dones de vàlua de la presidència de països que ell considera amics, sobretot, en països propers al seu. (Frase cèlebre la de: AMÈRICA PER ALS AMERICANS).

Tenim exemples molt propers a nosaltres, com són els pobles d’Iberoamèrica (que no Llatinoamèrica ni Centre Amèrica). Em ve a la memòria el que va succeir a Argentina... Potser hi ha algú que pensa que els americans no hi estaven darrera? Perquè si aquests dictadors no els han posat ells, almenys els han mantingut, com succeeix a Kuwait, Aràbia Saudita, Turquia, etc.

Si la política dels EUA pel que fa a Iberoamèrica és sagnant, la seva política amb el món àrab i amb les Repúbliques Islàmiques, en particular, no té nom.
L’anacronisme que significà la creació de l’Estat d’Israel, a costa del poble Palestí;l’absurda guerra contra Irak, per defensar l’or negre, mentre Kuwait continuava amb la seva dictadura feudal; el seu “amic” Saddam Hussein, que no era tan dolent quan amb el seu poder absolut "netejava" de kurds el seu estimat país, etc. Pel que es veu tot això no és suficient, i aviat l’àliga “Cara Cara” sobrevolarà Iraq deixant caure el seus àcids excrements.

És veritat que molts països àrabs no mouen ni un dit per intentar sortir del sistema feudal en el qual estan enquistats, i pobre del qui ho intenti.
Hi ha qui pensa , jo així ho crec, que mentre el problema entre Israel i Palestina no es solucioni, el món àrab i l’Islam ho veuran com un greuge, i aquella zona del planeta serà un polvorí. Aquí, el Tío Sam mai s’hi ha volgut posar, i quan Clinton ho va intentar, el pes específic que els jueus americans tenen a Amèrica del Nord, va fer que el president s’oblidés del tema.

Però no tota la culpa és dels EUA, també els europeus en som responsables, per seguir a mans besades el que ens ordena Amèrica, i no tractar d’imposar el nostre propi criteri (si és que el tenim), que crec que no seria pitjor que el d’ells. La vella Europa no està (encara que no ho sembli) tan unida com ens creiem, i mentre, els nostres governs tan “democràtics” ens distreuen amb l’IPC, LES BANDERES, LES REBAIXES i, jo que sé… Fins i tot amb el futbol.

Europa hauria de tenir veu pròpia en assumptes internacionals, i moderar en tot el que fos possible aquesta política, sense entranyes, nord-americana.
Mentre el poble israelià, dirigit pel “Falcó” (que entre altres joies està acusat de genocidi), no cedeixi en la seva política d’ocupació i demolició contra el poble palestí, la “pedrera” de terroristes palestins no s’esgotarà i, el que és pitjor , aquestes accions continuaran tenint prestigi entre la comunitat islàmica.

No hi pot haver disculpa possible a les accions terroristes palestines, però si la resposta israeliana, cada vegada que hi hagi un atemptat, és treure els tancs i els F-16 (americans), i fer una carnisseria amb la població civil, destruir tot el que es troben per davant, i fins i tot atropellar nens, no es va per bon camí.
L’Estat jueu no ha de gaudir d’impunitat pel record de l’Holocaust, i això no pot impedir a la resta de països condemnar d’una manera contundent els seus excessos.

Tot això no seria possible sense la “protectora” política del Tío Sam respecte a Israel; però si la vella Europa unida (ja he dit abans que més vella que unida) s’ho mira sense atrevir-se a fer ni tan sols un gest de desaprovació, per no molestar ni als uns ni als altres, sense tenir en compte poder desestabilitzar tot el Mediterrani, tampoc anirem per bon camí.
La idea és que per oblidar-nos que existeix un Tercer Món, donem a entendre que ja no n’hi ha tres, sinó dos: el món Islàmic i nosaltres; i, és clar, els dolents són els altres.

Utilitzant l’excusa del terrorisme, s’està aniquilant països i pobles, i ja se sap, o estàs amb mi o estàs contra mi.

Jo em pregunto si tot això té cap sentit; si s’escriu sols perquè un pugui desfogar-se, o per intentar entabanar algun lector i així compartir una quimera. També tinc el dubte si tot no serà un muntatge, un negoci, o alguna cosa cuinada per països prepotents, que sols volen prosperar.
De totes formes, i en el fons, el que ja he dit: Tinta tonta.

*El títol no és meu.

Jesús Garrido