Història - Història local | Revista 70

Sobre les antigues Confraries del poble

Fa uns quants anys, crec que ja són més de 25, necessitava trobar un ‘tema’ d’interès etnogràfic en un entorn rural, per un treball d’Antropologia que ara mateix no ve al cas. No recordo qui em va donar la idea d’esbrinar sobre les antigues Confraries del poble però el que encara tinc present és el moment en que Josep Maria Musté, rector de Vilaplana, em va mostrar alguns llibres de comptes del segle XVIII i XIX que es conservaven a l’Església, preservats al llarg dels anys amb la cura d’inexperts en conservació de documents antics però que, per intuïció, sabien que calia protegir-los de la humitat, de la llum, de les bestioles...

Vaig poder tenir entre les mans aquells llibres escrits fa més de 300 anys, i en força bon estat de conservació, fullejar-los, llegir-los. Influenciada potser per El nom de la rosa, imaginava algú en la foscor d’una espelma en un escriptori o una tauleta de fusta tacada per la tinta, escrivint amb plumilla una cal·ligrafia exquisida, extremant l’expressió dels signes i l’elegància del redactat. Un autèntic plaer perdre el temps descobrint detalls sobre les activitats enregistrades que parlen de la vida d’un poble, els noms i mots de formes arcaiques (Joseph, càrrech...) o les diferents monedes que van apareixent en els comptes depenent de l’època (lliures i sous a mitjans del XVIII o rals i maravedisos a mitjans del XIX).

Tenia intenció de recuperar aquell treball per fer-ne ara un resum però no ha estat possible retrobar l’original ni l’exemplar que va quedar a l’Església. Per això he volgut tornar a donar una ullada als llibres, ara conservats a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, i dels que transcrit aquí algunes coses.

En totes les referències i els fragments que veureu he mantingut el llenguatge original. No us sorprengueu del que ara consideraríem errades ortogràfiques i tingueu en compte també que alguns cognoms els mantinc tal com estan escrits, sovint tal com es pronuncien.

Llibre dels Confrares de Nostra Señora del Roser de la Font

La confraria va ser fundada el 1776, tot i que es conserva un manuscrit del 1691 en el que s’interpreta el que podria assemblar-se als estatuts.
En l’acta fundacional del 1776 es descriuen les tres categories de confrares:

“La devoció, Confraria del Roser és cosa del Cel Marial, y Angelical, per lo que los Confrares y Confraressas de ella, a honra y gloria de la Santíssima Trinitat, Pare, Fill y Esperit Sant, tres personas y un sol Deu, y de la Divinitat, y Humanitat Sacrosanta de Jesuchrist nostre Deu y Señor y Puresa, Dolors, y Gloria de Maria Santíssima estan dividits en Gerarquies u Ordes, com los Angels en lo Cel.

Los Confrares del primer Orde, son Confrares del (--?) que son los Oficials, Majors o Proms o Administradors de la Confraria, Junt ab lo Prior de ella.
Los confrares del segon Orde, se anomenan Acullits y estos poden ser Oficials menors y entren en les vacants del Primer Orde.

Los del tercer Orde son Confrares de Devoció. De tots estos tres Ordes, los Confrares del primer y segon orde pagant alguna cosa de caritat. Los confrares del tercer orde no pagant, ni sels demana cosa alguna. Las gracias y Indulgencias totes son comunes y les guanyan tots los Confrares dels dits tres Ordes, fent y exercitant les obres pies, a les quals se apliquen las indulgencias o remissions de pecats y los del primer y segon orde, per la dita caritat anual, y llegat, especialment participan ab major merit de les Misses cantades, rezadas y Aniversaris, que per dita Confraria se celebran en los primes dies del mes, y festivitats de la mare de Deu...”

En la mateixa acta s’anota la llista de Confrares... Pere Joan Pallisser, Gertrudis Mestre, Rafel Salvat, Joseph Grau, Miquel Bigorra, Sabastià Farre, sovint agrupats per unitats familiars... Joan Marine Major, Chatarina Muller, Joan fill, Magdalena filla... Joseph Ayxala Major, Joseph Ayxala fill, Joseph Ayxala net... una llista que es va revisant de tant en tant per afegir nous confrares i marcar amb una creu els confrares difunts.

Anualment es passaven comptes que quedaven reflectits en una acta, amb les entrades i sortides detallades per part del clavari nomenat per aquell any, responsable de l’administració de la confraria. El balanç, generalment positiu, era traspassat al clavari de l’any següent.

Carrega de Joan Nebot clavari en lo any: se ha tret del plat en la festa de maig..., se ha tret del pandero nou..., de la plega del blat, de plega de las avellanes, de la caritat d’un devot...

Descàrregues: per cera consta de recibo..., ha pagat per 12 ciris..., per 5 missas resadas per las Animas de las diffuns confraresas...

Llibre de comptes de la confraria de Nostra Señora de Dolors comensan en lo any 1771 en haban de la parròquia de Vilaplana

S’hi detallen els comptes des del 1778 fins el 1924. En els primers anys es descriuen únicament les entrades (fem per limosnas, per les mones, per lo vi de la aplega, pel blat, de les vellanas se ha tret...) i les sortides (pel campaner, per la compra d’estovalles, per 13 lliures y 11 onzes de ciris..., per lo Sermó de la Festa...).

Més endavant, en cada resum anual, es fa referència també a la clavaria, encarregada dels comptes que són lliurats a qui els transcriurà al llibre, i a la sagristana, sempre dones:

Quals comptes se han passat en presencia mia vuy dia 27 de Maig de 1788 y las sobrantes se han entragat a Marina Pamias clavaria per lo dit any 1788.
Carrega de N. S. dels Dolors en lo any 1791 sen Clavaria Theresa Mestre y Sagristana Madalena Revascall.

Després del balanç, en cada resum anual es dona fe de les transaccions:

Quals comptes se han pasat en presencia de mi infraescrit bui dia 1 de juny de 1791 y se han entregat a Madalena Salvat la suma de ... Signat Anton Berenguer.

En les darreres pàgines del llibre hi ha llistes de confrares actualitzades en diferents anys. El 1818, agrupats per carrers (carrer de la Font, Des de la Font al Molí, carrer del Mitg, carrer de l’Abeurador, carrer de les Creus... ) en compto entre 250 i 300, mentre que per exemple en el 1848, en ordre alfabètic, hi ha entre 150 i 200 congregants.

Llibre dels comptes de las Santas Animas de Purgatori comensat en lo añ 1834

La confraria va ser fundada i aprovada el 1727, però durant uns quants anys no es van anotar el comptes:

Havent passat tants añs en que no se havia donat comptes de esta confraria (...) espero que de aquí al devant se continuarà notaré no obstant lo que ara te liquit esta confraria.

Des del 1834 es detallen només els noms dels clavaris i sagristans de cada any que informalment passen comptes amb els entrants, i a partir de 1841 i fins el 1949 comença el detall anual de les Carregues i Descarregues. Hi ha un període, en la guerra del 36, en que l’activitat s’atura, reprenent-se el 1942 i quedant constància del fet:

Años 1936-37-38-39-40-41-42
(...) quedaron suspendidos los cultos de Cofradías (...). El año 1939 a últimos del mismo me hice cargo de la Parroquia, pero estaba en tan malas condiciones, que faltaba lo más importante...., unicamente se conservó la fachada externa, en cuanto a lo interior completamente desnuda y descompuesta... había que verlo!
(...) por esta razón las cuentas de Cofradía no empeizan hasta el año 1942. Son Mayoralas mismas las que lo eran cuando dejó de existir temporalmente, señora María Agustench y señora Dolores Bidó.

D’aquestes tres Confraries se’n conserven els llibres a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona però no tinc constància de cap document que faci referència a la Confraria del Sant Nom de Jesús i del Sant Crist, coneguda com la confraria dels fadrins, la més antiga, la fundació de la qual data de finals de segle XVI.

Sempre vaig voler agrair, sent forastera, que se’m permetés furgar entre el vostre passat, en la vida d’aquells Aymemir, Pallisser, Cabrer. Ara, amb Lo Pedrís, tinc l’ocasió de fer-ho.