Lingüística | Revista 401/06/2001

Sense article o amb article

Tothom sap que Vilaplana, la paraula amb què s’expressa el nom d’una població, no porta article davant seu. Ningú no ha dit mai la Vila Plana. Això passa amb molts noms de poble, que es diuen sense cap partícula introductora al seu davant. És el cas de Maspujols. Inicialment, Maspujols només era un mas i segurament que llavors –ara fa un grapat de cents anys- sí que parlaven del mas dels Pujols, perquè Pujol era el nom de la família que en tenia la propietat; però un temps després, quan van sortir altres masos al costat d’aquell que era el primitiu, i es va anar formant un poblet, l’article es va perdre i també es va perdre la contracció dels que donava idea de pertinença o possessió, i les dues paraules que quedaven es van aglutinar i va quedar, per sempre més, Maspujols, sense cap element introductor ni d’enllaç. A Mascabrers li va passar el mateix: es va començar parlant del mas dels Cabrers. Hi va arribar a haver una dotzena de cases. Cal Tonis, l’última que quedava en peu, no es va ensorrar fins l’any 1955. L’aglutinació cap a Mascabrers, i la pèrdua de l’article davant d’aquesta paraula, es va produir al llarg del segle XIV.

Hi ha uns altres noms de poble que sí que porten l’article definit al davant, tals com l’Aleixar, l’Albiol, la Mussara, la Selva, i en trobaríem bastants més si anàvem més enllà d’aquest sector pròxim de territori. La gent, parlant, no se’l deixa mai aquest article; no trobareu ningú que digui que és d’Albiol, ni que expliqui que ha pujat a Mussara, ni que comenti que ha passat per Aleixar, o que té parents a Selva. També hi ha noms de lloc que no són de poble que porten article davant seu. Vegem sinó els Motllats, els Gaiots, les Mateves. A la gent d’ací, si suprimia aquesta petita partícula que és l’article, se li faria difícil d’entendre’s.

També se li faria difícil si l’afegia davant de noms de poble que no el porten, perquè no l’han de portar, que no l’han portat mai. Ningú ha parlat mai del Riudoms, o de la la Vilallonga. Els que fan aquestes barrabassades de plantificar un article davant de certs noms de poble són alguns periodistes de tercera, diguem-ne de via estreta, que han passat de pressa per l’escola de periodisme –si és que hi han passat- i no han tingut temps de madurar. I la mateixa característica deuen tenir els directors o els assessors de les publicacions amb les quals col·laboren. Són uns periodistes que defensen, segurament, -i està molt bé que ho facin- l’ecologia del paisatge físic, de la natura; però que no tenen cap respecte –i convindria que també en tinguessin molt- per l’ecologia del llenguatge, per aquesta part del paisatge espiritual d’una terra.

Noto que la premsa –tant l’escrita com l’oral- parla sovint de [l’]Arbolí i de [l’]Alforja. A aquests periodistes de pacotilla els deu semblar que posant-hi l’article davant queda “més català”. El perquè de la presència o l’absència de l’article definit davant d’un nom de lloc és un tema complicat, que, tanmateix, no cal que tractem en aquest moment. El que cal és dir que és un tema delicat i d’una gran importància perquè conservi l’esperit genuí de la llengua, tant de la nostra com de la d’altres cultures. Cap francès no suprimirà mai l’article que correspon a Le Havre, ni cap gallec el d’A Coruña, ni cap castellà el d’El Escorial. És de creure que els responsables de la regidoria de cultura dels ajuntaments d’Alforja i d’Arbolí han observat aquestes irregularitats, i que els deuen haver produït una sorpresa. Si no fos que donessin tant poca importància –i estem segurs que no és aquest el cas- al nom de les seves respectives poblacions que no els vingués d’aquí. Si els molestava que els canviïn la manera de designar les seves poblacions, suposem que no els deuria costar gaire de protestar contra aquestes agressions barroeres a la genuïnitat del nom de les seves viles, que no tinc cap dubte que estimen pels quatre cantons. No sé com es deu haver de fer aquesta protesta perquè sigui efectiva i mai més no es tornin a veure aquests bunyols. No pas queixant-se’n amb un article al diari, perquè això no serveix de gran cosa. Potser tramitant la queixa pel Consell comarcal, o a través del diputat del seu partit al Parlament de Catalunya, o adreçant-se al col·legi professional de periodistes. Potser és difícil trobar el bon camí perquè tota la gent d’aquest gremi de la premsa sàpiga que cal tenir un gran respecte pels noms i que, quan es tracta de noms de poblacions, és molt fàcil de saber quina és la forma bona. Només cal recórrer a alguna de les eines prestigioses que estan a l’abast de tothom. Caldria que aquells edils s’adonessin de la importància que té d’evitar la divulgació d’un disbarat com l’afegitó anteposat d’una partícula indesitjable. De la lletra impresa, ara que quasi tothom sap llegir, la gent en fa molt de cas i pensa, en general, que els que escriuen al diari ho saben tot ben sabut, sense que això sigui tanmateix sempre veritat.

Si un dia sortien parlant de la la Vila Plana –i desitgem que una cosa així no passi- caldria que les forces polítiques i cíviques d’aquesta vila armessin un bon rebombori a tots els nivells perquè els periodistes que encara no ho sabessin aprenguessin que cal escriure –i dir- Vilaplana, de la mateixa manera que cal escriure –i dir- Alforja i Arbolí, sense cap adjutori.

R. Amigó Anglès