Geografia | Revista 3925/02/2010

Rutes per a caminar: Travessa del Montsant (i II)

Recorregut 2n dia: Margalef – Barranc de la Coma Negra i barranc de la Teixeta – la Cogulla – barranc de la Falconera – Racó dels Forats – font de les Caneletes – camí de la Pleta – Toll de l’Ou – Pi de la Carabasseta – grau del Pi de la Carabasseta – ermita de Sta. Magdalena d’Ulldemolins – ermita de St. Antoni

D’entrada hem de fer un dels quilòmetres d’asfalt per on vam acabar el dia anterior.

Venint de Margalef per la carretera, veiem una pista que surt a mà dreta i que s’acaba en unes parades d’ametllers i olivers. El senderó és visible, passem per unes escaletes que ens porten cap a un pontet de fusta que ens permetrà travessar el riu. El sender està marcat amb pintura carabassa, de fet, no hem de perdre aquestes marques mentre anem seguint el barranc de la Coma Negra, ja que ens indicaran el lloc per on cal passar sense haver-nos d’embardissar més del compte. Al començament passarem pel costat de trossos abandonats amb uns marges preciosos. La vegetació és frondosa amb marfull i romaní (entre altres plantes); és curiós perquè, a la riba per on caminem, la dreta del barranc, el bosc és de pi, en canvi el de l’esquerra és d’alzina.

Arribem a una intersecció de senders. Ens desviem un moment pel de la dreta, més net i evident. Fa pujada i va a parar a una cova preciosa: la cova del Miracle. Anar i tornar fins al punt on hem abandonat el sender inicial amb prou feines és mitja hora.
Tornem, doncs, al punt en què ens havíem desviat i continuem recte amunt, sense abandonar la riba dreta del barranc, seguint les marques carabasses, moltes vegades amagades per la malesa. Anem guanyant alçada a poc a poc, passant per sota d’unes parets força maques.

Arribem a una primera cinta, la que ens ajuda a enfilar-nos per una canal, al capdamunt de la qual hi ha un pi (on, per cert, està lligada la cinta). Un cop al capdamunt hem d’anar cap a la dreta. Ens enfilarem, encara, per dues cintes més per superar els ressalts. Després de l’última, potser la més dificultosa (però tampoc gaire), es qüestió d’anar pujant amunt. Arribarem a un senderó que, cap a la dreta, ens portarà al cim de la Cogulla, que ja tenim a la vista. Evidentment hi pujarem.

Baixem de la Cogulla i anem en direcció al Clot del Cirer per la Serra Major. Una fita ens indica el sender que, pel barranc de la Font Pudenta, ens hi portarà sense necessitat d’anar fins al Pi Cugat. De fet, aquest senderó/barranc acaba al portell d’entrada al Clot (a la dreta; si hi entrem, després hem de sortir pel mateix lloc), i al barranc de la Falconera.
Seguim cap a l’esquerra per anar cap al Racó dels Forats, el sender està marcat amb pintura groga. Primer és força planer, però acaba baixant per un grau, al final del qual hi ha el Racó. Seguim per aquest sender obac i ple de marfull.
En un moment determinat veiem un sender que ens arriba per l’esquerra, és el que ve de la cova Falconera o del Metge. Naltros, però, seguim recte endavant pel PR (marques grogues i blanques).
Arribem a un primer pal indicatiu del Reus Deportiu: “Riu Montsant”; “Forats - Clot Cirer”, que és d’on venim; “Serra Major”, que és cap on anem. Davant mateix veiem la Bitlla i el sender per on passarem d’aquí una estona.

En un segon pal indicador, naltros baixem cap a la Canaleta i agafem direcció la Pleta. Un cop travessada la Canaleta, ens trobem un altre pal que indica “El Pont”, que porta fins al Pont Natural i el sender de la Llibreria; naltros, però, hem de continuar seguint les marques del PR que ens portaran pel camí de la Pleta.
El camí de la Pleta és un sender aeri amb vistes cap al Pont Natural, l’Engolidor i els fantàstics Ventadors. A més a més, no té pèrdua ja que està marcat com a PR (franges grogues i blanques).
Força endavant, ens arriba per l’esquerra el sender que puja de la Llibreria, bastant dret.

Poc més endavant, en una cruïlla evident, abandonem el PR (que ens portaria pel grau dels Bous al comellar de l’Ós) i anem pel sender de l’esquerra, cap al Toll de l’Ou. Arribem a la placeta que hi ha per damunt del Toll. A partir d’aquí, només cal seguir les marques del GR (franges blanques i vermelles) cap a l’esquerra.
Travessem el barranc del Pèlags i pugem, seguint les marques del GR-171, fins al Pi de la Carabasseta. Baixem cap a l’ermita de Santa Magdalena pel grau del Pi de la Carabasseta, també marcat com el mateix GR (també es pot baixar pel grau del Pas de Sant Antoni, però és més dret).

Un cop a Santa Magdalena, només ens queda seguir el GR cap a l’esquerra, que, per camí, ens portarà fins a l’ermita de Sant Antoni, on tenim el cotxe que vam deixar el dia anterior.

Ester Borràs Giol