Geografia | Revista 3516/02/2009

Rutes per a caminar: el grau dels Racons

L’excursió es pot començar des del poble de la Mussara o bé des del refugi.

Des de davant del refugi, agafem un dels senderons que se’n van cap a l’esquerra i en direcció al cingle. Mirem de trobar alguna marca de color blau i groc o bé de PR (groc i blanc). En principi tots fan cap al mateix lloc, és a dir, al sender principal i, per tant, al camí de les Tosques, ja aquí amb restes de camí empedrat.

Arribem a una placeta i cruïlla de senders, on hi ha un pal indicador. Per la nostra esquerra arriba el PR que ve de la Febró; naltros seguim recte, en direcció a Vilaplana. A partir d’aquí, anirem veient marques grogues i blanques del PR i marques blaves i grogues (Camí dels Cingles).

El camí de les Tosques conserva trams empedrats en força bon estat i, per tal de continuar conservant-los, veurem que s’han instal·lat una sèrie d’obstacles destinats a les motos (conjunts de cinc pals de fusta posats al mig del sender).

Hem anat baixant pel camí empedrat i fem cap a una altra placeta. A l’esquerra surt una mena de camí que no agafarem pas. Continuem recte.

Al costat mateix de les restes del mas de l’Adrià el sender es bifurca. És igual quin braç agafem, ja que els dos fan cap al mateix lloc.

En la bifurcació següent, però, cal que deixem la pista i seguim el sender marcat amb les franges blaves i grogues.

Encarats ja a la vall del barranc de les Tosques, trobem una altra bifurcació. Actualment hi ha un cartell que avisa els ciclistes de la presència d’un obstacle. Ara sí que abandonem les franges blaves i grogues (que baixen pel camí de les Tosques) i agafem el sender que marxa cap a l’esquerra (hi ha una creu blava i groga). Aquest sender és el que va cap al maset de les Tosques, el mas de Morenet i la carretera.

El sender comença baixant bastant fort, però més endavant planeja i fins i tot puja lleugerament. Com que és menys transitat i hi ha força humitat, està ple de vegetació. Tot i això, no té pèrdua. Travessem els barrancs del Colomer, de la Mina de l’Estevenet i de l’Encens. També hi han posat obstacles per a motos.

Arribem al pal indicador instal·lat pel Reus Deportiu. Si seguíssim endavant pel mateix sender faríem cap al mas de Morenet, a la carretera i el GR 172. Naltros, però, enfilem pel grau dels Racons, per fer cap al mas de Joan Pau.

Al començament del grau hi ha les restes del maset de les Tosques. Aquí, unes quantes fites ens indiquen el camí a seguir, cap a l’esquerra. El grau puja fort i té algun bocí empedrat.

Arribem al barranc de l’Encens, on veurem, a mà dreta, una fita grossa. Aquesta fita indica l’inici d’una via ferrada esportiva anomenada la Trona (si us interessa, fa falta casc, baga d’ancoratge, dissipador, mosquetons i corda). La deixem de banda, ja que naltros hem de seguir el sender de l’esquerra.

Comencem a abandonar el bosc que ens ha fet ombra fins ara i comencem a resseguir el cingle.

A mitja pujada hi ha un senderonet que trenca cap a la dreta. En principi hi ha d’haver un petit cartell de fusta amb la inscripció “Cova Carlins”. Ens desviem momentàniament i l’agafem per anar a veure aquesta balma, que, a més a més de tenir la seva història, té bona vista. Aquí, per cert, hi fa cap la via ferrada de la Trona. Un cop vist tot, reculem per a recuperar el camí per on pujàvem.

Arribem al capdamunt del grau dels Racons. Un altre pal indicador del Reus Deportiu ens informa que som ben a prop del mas de Joan Pau (tot i que des d’aquí no es veu). Una fita ens indica que cal continuar endavant per un sender.

Seguim les fites i aviat veurem les restes dels masos de l’Abelló (a l’esquerra, més gran) i del Joan Pau (el de la dreta).

Arribem al mas de Joan Pau i a la carretera T-704. Per estalviar-nos tornar a la Mussara per la carretera (més curt, però caminar per asfalt és pesat), farem un petit tomb seguint marques de GR (blanques i vermelles).

Davant mateix del mas, a l’altre costat de carretera, veiem un sender i la primera franja blanca i vermella del GR 172. El sender s’enfila ràpidament i està força erosionat: el pas de les motos ha obert un còrrec que les pluges accentuen cada vegada més.

Cal seguir les marques fins que arribem a una pista. Aquí trobem doble senyalització: la del GR i la del Consell Comarcal del Baix Camp. Anem cap a l’esquerra, és a dir, en direcció Arbolí – Prades o Prades – la Mussara (depenent del cartell que llegim).

Seguim, doncs, pel GR 7 (camí planer) fins que arribem a un altre pal indicador del Consell. Aquest cop, indica el GR 7 i també el PR–C 6 que va cap a Prades passant per la Febró. Naltros seguirem la pista per on veníem cap a l’esquerra, és a dir que continuem pel GR en direcció a Arbolí.

Arribem a un altre doble pal indicador. El del GR és illegible, però el del Consell Comarcal ens indica que som a 400 m del poble de la Mussara seguint les marques del GR 172. Abandonem, doncs, la pista i agafem el sender que surt a mà esquerra.

Aquest bocí de sender també està força erosionat. Fem cap a la carretera i la seguim cap a la dreta. Davant ja veiem la cruïlla amb la curta carretera TV-7093 que porta fins al poble de la Mussara.

Arribem a la TV-7093 i la seguim. A mà esquerra veiem dos pals indicadors: un de metàl·lic fet bastant malbé, i un del Consell Comarcal. Ambdós ens indiquen la direcció cap al refugi de la Mussara, és a dir, cap on anem.

Arribem, doncs, al refugi. Si tenim el cotxe aquí, l’excursió s’ha acabat, si el tenim al poble, cal que passem per davant del refugi, baixem per sota dels contenidors de recollida selectiva (i zona d’aparcament) i veurem un sender que se’n va cap a l’oest. Seguint aquest sender farem cap a l’antic camí d’entrada a la Mussara, pel costat mateix d’una de les cases.


Aquesta excursió es pot allargar si sortim caminant des de Vilaplana i pugem i baixem pel camí de les Tosques. En aquest cas la descripció de l’itinerari comença i acaba al punt on agafem el sender que se’n va cap al maset de les Tosques, lloc on abandonem les franges blaves i grogues.

Mapa utilitzat: Cingles de la Mussara escala 1:15.000 (o Muntanyes de Prades escala 1:25.000, tots dos de l’Editorial Piolet)

Ester Borràs Giol



+ Publicar el meu comentari