Geografia | Revista 3114/11/2007

Rutes per a caminar: els Avencs de la Febró

L’excursió surt del refugi de la Mussara, on podem arribar en cotxe, o bé a peu pujant des de Vilaplana pel camí de les Tosques.

Sortim de darrera el refugi cap a la carretera TV-7093. La seguim cap a mà dreta, seguint les marques del GR 172 (franges vermelles i blanques) i arribem a la cruïlla amb la carretera T-704. La creuem i davant mateix veiem una pista. Aquesta pista es converteix en un sender (just al costat d’un dipòsit rodó d’aigua), que va pujant fins a enllaçar amb una altra pista. Anem cap a l’esquerra. Ara estem seguint les marques del GR 7.

Arribem al pla (o coll) de l’Agustenc, on hi ha un pal indicador de Turisme de Catalunya (plaques verdes) on diu: La Mussara – La Febró – Mont-ral – Arbolí. Agafem direcció cap a la Febró i, per tant, abandonem el GR i agafem el PR-C-87 (franges grogues i blanques). Deixem la pista per on anàvem i ens endinsem per un senderó que cada vegada és més planer; de tant en tant, també hi ha unes marques de color verd.

Arribem al damunt dels Avencs. Al nostre davant veiem part del Montsant, la Febró i els Motllats. Seguim les marques del PR que ens fan baixar una mica. Veiem una fita que marca l’inici d’un senderó a l’esquerra que, passant per la roca, ens permet baixar a l’entrada de la canal dels Avencs. Ens endinsem entre les dues parets. Al cap de no res serem a l’entrada de l’avenc principal, on fa falta frontal o llanterna per endinsar-s’hi.

Un cop hem visitat i hem sortit d’aquest avenc, podem caminar una mica més endavant, per acabar de gaudir de la bellesa del lloc. Tot i això, en arribar al final haurem de girar cua, ja que no hi ha sortida. També es pot ampliar la visita anant a la canal paral·lela. Per accedir-hi, cal sortir de la que acabem de visitar i, en lloc de tirar amunt, a la dreta, per on hem baixat, caldrà anar cap a l’esquerra i passar un collet.

La tornada cap al refugi la farem pel mateix lloc per on hem vingut, fins arribar al pla de l’Agustenc (amb el pal indicador “La Mussara – La Febró – Mont-ral – Arbolí”). A partir d’aquí, podem anar directament a la Mussara seguint el PR-C-87 per pista. Passem pel costat d’una bassa i fem cap a la carretera T-704. La seguim cap a l’esquerra. Al cap de poc arribem a la cruïlla amb la carretera que porta al refugi i al poble de la Mussara.

Mapa utilitzat: Muntanyes de Prades escala 1:25.000 Editorial Piolet.

I ara, per acabar d’arrodonir aquest itinerari tan fàcil, transcric un fragment trobat a la Guía-itineraria dels llochs més pintoreschs de las serras situadas al noroest, nort y norest del Camp de Tarragona, d’Arthur Osona, publicada el 1900. L’autor hi copia les paraules de Pere Pagés y Rueda, de l’excursió que va fer amb el Centre Excursionista de Catalunya els dies 1, 2, 3 i 4 de juny de 1895.

“Fa 60 anys qu’ aquest avench era quasi desconegut. Son únich habitant era un tal Joseph Ferrer y Grau (a) l’ Ignés de Vilaplana, famós contrabandista, impertèrrit conspirador lliberal, que tan aviat hi amagava ‘ls fardos de género fugint dels carrabiners, com hi amagava son cos fugint dels mossos de l’esquadra que l’empaytavan per tot arreu”

De les explicacions que Pere Pagés fa a continuació es dedueix que l’Ignés s’amagava a l’avenc que tothom visita actualment, ja que no tenia l’entrada a peu pla com ara, sinó que només s’hi podia accedir baixant pel tronc d’un pi i sortir-ne a través d’unes cordes que ell mateix havia instal·lat. També explica que el 1854, l’Ignés terraplenà part del fons de l’avenc per treure les estalactites que venia al Sr. Macià Vila, de Reus, per ornamentar els jardins de la torre que s’estava fent. I que més tard, “lo Joan Mariné (a) lo Joan del Mas, vehí de Vilaplana, terraplenà la rampa ó talús per la que hi baixen actualment los excursionistes que visitan aquell avench.”

A l’avenc, segons Pagés, també s’hi havien preparat sublevacions i reunit celebritats:

“Més de quatre cops, sense saber d’ahon, compareixía disfressat á Vilaplana lo general Prim, y l’Ignés desseguida corría á amagarlo al avench, ahon hi eran cridats los capitosts polítichs de Reus y demés pobles del Camp de Tarragona y Priorat pera coordinar lo plan de las sublevacions.”