Premsa on line07/04/2004

Representació de la Passió a Reus

Joan Ballart publica al Diari de Tarragona una ben complerta resenya del què va ser la representació de La Passió de Reus, a càrreg de la companyia Llop's Teatre. En la seva cinquena edició, aquesta obra ha tingut una crítica excel·lent, la qual cosa ens congratula, ja que d'entre el plantell d'actors que la representan hi ha el jove vilaplanenc Jaume Virgili Prades:

”La Passió de Reus (Per a Joan Ballart) “

“GUIÓ, ARRANJAMENTS I DIRECCIÓ: Josep Maria Llop; COORDINACIÓ GENERAL I ESCENOGRAFIA: Montse Virgili i Josep M. Llop; MÚSICA I ORQUESTRACIÓ: Joan Antoni Granero; DISSENY iláLUMINACIÓ: Pep Ferret; REGIDOR GENERAL: Josep M. Babiloni; REPARTIMENT: Àlfred Pitarch (Raó); Ingrid Braña (Paraula); M. Teresa Porqueras (Creença); Xavi Moncusí (Humanitat); David Llop (Jesús); Rosa M. Casajuana (Maria); Jaume Virgili (Joan, El Baptista); Lídia Bonet (Magdalena), Joan Boj (Simó Pere); Carles Pitarch (Judes Isariot); Miquel Masip (Judes Tadeu); Lluís Porqueres (Tomàs); Enric Masip (Nicodem). COMPANYIA: Llop's Teatre. REPRESENTACIÓ: dissabte 3 d'abril de 2004, TEATRE FORTUNY de Reus.

Aquest cap de setmana hem pogut assistir a la representació de La Passió de Reus, però aquesta ocasió ha estat especial respecte anys anteriors per un doble motiu. Així, per una banda, aquesta posada en escena ha estat dedicada a la memòria d'un dels actors que durant tots els anys s'havia dedicat en cos i ànima perquè el projecte pogués continuar endavant. És, doncs, una Passió dedicada a l'amic Joan Ballart que ens va deixar l'any passat. Però, per altra banda, aquesta representació ha suposat la seva cinquena edició, per la qual cosa Ballart estaria content perquè ja podem afirmar que La Passió de Reus s'ha consolidat a la nostra ciutat i és important poder gaudir d'aquest teatre popular, ja que en paraules del poeta i investigador rossellonès Josep Sebastià Pons: «Podem considerar la Tragèdia de la Passió com l'obra essencial del teatre català, tant per la seva difusió com per la seva duració i pel tema que abraça.»

La forma que ha adoptat La Passió de Reus durant aquests cinc anys ha estat la de donar molta importància als quadres escènics i a la iláluminació. En el primer aspecte, destaquen escenes com les del Diumenge de Rams (amb l'entrada de Jesús dalt d'un veritable ruc amb l'aclamació d'un abundós poble), la del Judici (escena en què els actors i públic es fusionen) o la del baptisme, amb un musculós Joan Baptista que es ratifica amb el seu paper que representa des de l'any anterior. En l'aspecte de la iláluminació, tasca realitzada magníficament per Pep Ferret, destaquen les escenes del Sant Sopar, de la Crucificació i de la Resurrecció, entre molts altres quadres escènics.

Uns quadres escènics que sempre són conduïts per quatre personatges atemporals els quals, però, cada vegada tenen menys rellevància dins l'obra. Aquests són: la Paraula (Braña), la Creença (Porqueras), la Humanitat (Moncusí) i la Raó, que era el paper que fins l'any anterior havia realitzat Ballart, i que enguany Àlfred Pitarch ha sabut defensar perfectament, tot i la seva joventut. Quatre personatges que envolten la figura central de qualsevol Passió: Jesús. Un paper interpretat amb molta versemblança per David Llop gràcies, entre altres factors, a la seva bona caracterització física.

I és que a La Passió de Reus podem gaudir de bones interpretacions individuals, com les ja mencionades i d'altres com la de Judes Iscariot interpretat per Carles Pitarch, o l'enamorada Magdalena amb Lídia Bonet o Simó Pere amb Joan Boj. Uns actors que tenen escenes en què poden demostrar la seva capacitat interpretativa, tot i ser un teatre d'amateurs, però no hem d'oblidar la resta de personatges que, sense tenir un paper destacable, aconsegueixen que la nostra Passió sigui una realitat, ja que La Passió de Reus seria impensable sense la intervenció de més de 170 persones.

Hem de tenir en compte que a Catalunya s'han realitzat moltes versions de Passions, ja que és un dels països europeus que més s'ha conservat la tradició d'aquest gènere teatral de caràcter popular i religiós amb un nom que prové del llatí (passio passionis) i que significa sofriment. Per això, també hem de pensar amb les passions d'Esparreguera escrita per Ramon Torruella, la d'Olesa per Joan Povill o la d'Ulldecona per Jaume Vidal Alcover. Ara bé, La Passió de Reus ha sabut incorporar personatges des d'una nova perspectiva, per la qual cosa esdevé una passió contemporània i moderna, però sense renunciar a perdre la fidelitat als textos bíblics, gràcies a l'assessorament teològic del Pare Marcelí Muñoz.

D'aquesta manera és important el fet que la Raó, i no pas el típic dimoni, sigui el personatge temptador de Jesús al desert, ja que ens permet comprendre millor l'escena de les Temptacions o, per posar un altre exemple, hem de destacar que Judes Iscariot no se'ns presenta únicament com un traïdor de Jesús sense motiu, sinó que se'ns mostra com un revolucionari nacionalista que buscava en la figura del Messies un heroi i un alliberador nacional i no pas un dels primers comunistes que aspirava a repartir els béns entre la multitud.

En definitiva, a Reus hem pogut tornar a gaudir de la Passió amb una bona escenografia sota la direcció de Josep M. Llop i d'una magnífica coordinació per part de Montse Virgili. Una escenografia acompanyada sempre per una música en directe de l'orquestra de la Passió que progressivament ha anat incorporant nous temes amb Joan Antoni Granero al capdavant, cosa que demostra el constant esperit de superació per part de tots els membres de la companyia i, per això, el públic reusenc té l'obligació de respondre assistint a l'obra. Una passió recomanable per als amants del teatre en general, però sense les escenes violentes (ni la polèmica!) que diuen que es poden veure a la versió cinematogràfica de La Passió de Crist que ha dirigit l'australià Mel Gibson i protagonitzada per Jim Caviezel (La delgada línia roja) i Monica Bellucci (Astèrix i Cleopatra).”

Raquel Virgili

Diari de Tarragona, 6-4-2004