Premsa on line03/12/2003

“Records de la Mussara”

“Records de la Mussara” és un llibre d’Anton Agustench, que l’escriptor Albert Manent cita en el seu article del diari Avui. Un article que posa en evidencia que malgrat que fins ara el món rural ha estat deixat de costat, cada vegada són més les entitats que s’interessen per la seva evolució:

”Memòries del món rural. Albert Manent”

“Malgrat la despoblació la ruralia és cada vegada més estudiada en tots els seus aspectes: economia, propietat, rendiment, formes de vida, problemes jurídics, etc. Per exemple a la Universitat de Girona té molt de dinamisme el Centre de Recerca d'Història Rural, que ha publicat llibres tan importants com L'organització de l'espai rural a l'Europa mediterrània (2003), a cura de Rosa Congost, Gabriel Jover i Giuliana Biagiou, i de Xavier Torras l'inventari, sobretot de la Catalunya Vella, Els llibres de famílies de pagès. (segles XVI-XVIII) (2002), o sigui, els dietaris de famílies del camp, sovint inèdits. Antoni Simon ha començat a publicar una sèrie, molt important, de dietaris del món rural o comarcal, amb un darrer volum (en premsa) de cinc testimonis de la Guerra dels Segadors.

Però jo em vull referir no als estudis sinó a les autèntiques memòries de la vida camperola, escrites pels protagonistes. El 1932 l'enginyer i propietari rural Jaume Raventós va publicar La vida al camp, records d'una casa pairal del Penedès. Hi descriu amb bon estil la formació de la casa (cambres, cellers), la vida casolana, les caceres, la profunda vida religiosa, casaments i pubilles, els aiguats, com el de Sant Bartomeu, etc. Un altre propietari rural, Salvador Vilarasa, de Ripoll, ens llegà dos llibres, avui també clàssics. La vida dels pastors (1935) i La vida al camp (1966), en què amb estil líric evoca tot un món que pràcticament ha desaparegut.

Amb aquests antecedents encara hi ha memorialistes que han publicat darrerament obres sobre la vida a pagès, entre 1940 i 1950. Tal és el cas de La sega, el batre i la sembra (Associació Cultural Baixa Segarra, Santa Coloma de Queralt, 2003), de Celestí Comaposada i Canela, on amb un estil clar i precís l'autor evoca els seus records a Savallà del Comtat amb el ritual del cicle del blat, la descripció de les eines (amb bons dibuixos de Salvador Pascual) i fins i tot les festes majors de Llorac i de Conesa, les tertúlies i el teatre...Records de la Mussara d'Anton Agustench (Ajuntament de Vilaplana, 2000), al Baix Camp, és una detallada descripció de com es vivia en un lloc, avui despoblat del tot: els masos, les coves habitades, la fauna i la flora, les collites, la caça, els carboners, els carlins, la Guerra Civil, les festes religioses, molt participades, i la medicina popular.

Coses d'abans (Centre d'Estudis d'Altafulla, 2002) és un conjunt de relats vius o llegendaris, escrits amb una excel·lent prosa, sobre coses del seu poble per Joan Vives i Milà. Hom hi trobarà des d'una llegenda de la Guerra del Francès o les fortificacions de la darrera Guerra Civil fins al conreu del cànem, la meteorologia popular i totes les operacions per a treure mesquita. Records de quan feia de pagès (Garsineu Edicions, Tremp, 1999) de Josep Castells i Serra, és un compendi de la vida d'una pairalia a Viladomat, al Pallars Jussà, quan existia l'autarquia pagesa. És un model per a d'altres que vulguin tractar el mateix tema, i no hi manquen, a part dels detalls de la vida camperola, el pas dels marxants, adobaires i captaires.

Antoni Tarrida a Pagesos, sorres i espàrrecs (Museu de Gavà, 2003) fa la història de la pagesia gavanenca, partint del neolític, i acabant amb les seves pròpies experiències. Finalment una obra curiosa, de Josep Riba i Gabarró, Història de l'explotació dels lignits del districte de Calaf (Eumo, Vic, 2003), que confirma que, per exemple, des de mitjan segle XIX en alguns punts l'agricultura no era incompatible amb mines com la que estudia amb tot detall l'autor.”

Raquel Virgili

Avui, 2-12-2003