La nostra gent - Entrevistes | Revista 83

Qüestionari sobre la Covid-19

Des de ja fa més d’un any, estem immersos en una batalla mundial i quotidiana per la supervivència. És una manera de fer que ens ha canviat la vida, ens ha canviat els costums, ens ha variat els gestos i les fesomies perquè fins i tot ens ha tapat mitja cara… I, malauradament, fa trontollar molts finals de mes i molts il·lusionants projectes. I, potser el més difícil, ens ha allunyat físicament els uns dels altres, sembrant potser desconfiança.

Aquesta COVID-19 ens ha fet la punyeta perquè sembla com si ens ho qüestionés tot; tot allò on estàvem còmodes… en aquesta part de món. Aquest trosset de pandèmia.

A veure què diuen al poble de tot això…. i per telèfon, hem fet cinc preguntes als enquestats:

1) Com t'imagines que és aquest virus de la COVID-19?
2) Hi ha alguna cosa del passat que et recordi aquesta situació?
3) Et fa por la vacuna?
4) Com veus el futur?
5) Et sembla que som prou disciplinats?

		Roser Mestre Salvat (1933) 1. Molt perjudicial. Se'ns ha escapat de les mans. 2. No. 3. No. Ja m’agradaria haver-me vacunat! 4. Amb la vacuna per tothom, millor. 5. Socialment... malament.
		Benjamín Prades Faba (1934) 1. “Pues”, no sé com deu ser això….. Jo me l’imagino així, com rodó. 2. Doncs no, ara no me’n ve cap que s’assembli a això que estem passant. 3. No, no me’n fa gens. Ara és molt diferent d’abans. 4. Doncs, si vols que et digui la veritat… el veig molt negre. 5. Jo crec que sí que ho som, entre tots ho som. Sempre hi ha qui es pensa que viu sol, però… en general, sí que ho som.
		Isabel Casanova Martínez (1941) 1. Me l'imagino molt dolent, molt dolent. 2. No he viscut res com això que estem passant ara. 3. No em fa gens de por. Quan em diguin de vacunar-me, em vacuno! 4. Per a naltros bé, però pel jovent ho veig una mica difícil. “Ojalà” que s'arregli tot i vagi tot bé, però ho veig una mica complicat. 5. Em sembla que sí. Hem fet tot el que ens han dit que fessim: no hem sortit de casa, ni hem anat de vacances i hem, portat la mascareta quan hem anat pel carrer. Vam estar tres mesos sense veure els néts i ara quan venen, anem amb mascareta.
		Ernest Juanpere Olivé (1944) 1. Un virus molt dolent i que s'encomana molt. 2. He sentit anomenar molt la Grip de l'any 1918. Al pare se li van morir dos germans. A Vilaplana va morir molta gent. 3. No! De moment, no. Quan me toqui, tinc ganes de posar-me-la. 4. Suposo que es deurà arreglar. No crec que duri per sempre. 5. Massa bondat, potser no es fa. N'hi ha que ho fan a “rajatabla” i n'hi ha que no ho fan gens bé.
		Rosa Vernet Ferré (1948) 1. M'imagino que és més important i seriós del que ens puguem pensar. En un principi semblava que era poca cosa, però cada vegada es veu pitjor. Surten moltes variants i es va complicant. Els que ho estudien, diuen que ho veuen difícil. 2. Sé que hi ha hagut moltes pestes, al llarg de la història. Al poble tenim Sant Sebastià, que se l'invoca en els casos de pestes. Recordo que l'any 1971, hi va haver còlera i el metge va precintar totes les fonts del poble i va vacunar a tothom. Hi va haver molta alarma i molta por, sobretot, a causa del metge. 3. Jo preferiria esperar una mica més; que es poguessin fer més comprovacions, però si em diuen de posar-me-la, me la posaré per responsabilitat, de cara a les altres persones. 4. Amb les vacunes, sembla que anirà bé, però surten variants noves i no sé si les vacunes les cobriran. De tota manera, ho veig una mica llarg. 5. Depèn de la gent. N'hi ha que ho fan a “rajatabla” i n'hi ha que no ho fan gens bé i no hi tenen gens de compte. Al començament, rentàvem tot el que entrava a casa, ens canviàvem i rentàvem les sabates cada cop que veníem del carrer. Amb el pas del temps, ens hem anat relaxant una mica. Ara donem més importància a la mascareta i a mantenir les distàncies entre les persones, tot i que costa. Quan parlem, estem una mica massa a prop de la gent. Els primers mesos, quan estàvem confinades a casa, telefonàvem a persones que estaven soles, per fer-los una mica d'acompanyament. Va ser una mica pesat el temps de no poder sortir, però no per a nosaltres que estem molt a casa, i sempre tenim gent que ens vénen a veure o ens telefonen.
		Marc Fernàndez Moya (2012) 1. Jo me l’imagino molt petit, com una esfera amb pals petits i de color verd. 2. No. És nova. 3. A veure, em fa por i no em fa por. Em fa por que em quedi una mica adormit quan me la posin. 4.Jo el veig bé. Però que quan això passi, encara portarem mascareta un o dos mesos. 5. Sí.