Geografia | Revista 1120/02/2003

Proposta de dues bones excursions

Ja fa temps que se sent, pels mitjans de comunicació, un debat sobre els greus problemes que pot ocasionar una excessiva addicció a l’hora de fer us d’Internet. Això és ben cert, però jo crec que no pot portar ni més ni menys problemes que les altres eines que avui tothom tenim a l’abast, si se’n fa un ús desmesurat (televisió, targeta de crèdit, telèfon mòbil, vídeo jocs...). És obvi que el problema no està en usar aquests objectes, sinó en l’equilibri o desequilibri de les persones que els fan servir.

Tot i això, la veritat és que quan t’acostumes a utilitzar Internet, té una quantitat tan gran d’informació a l’abast, que si no et proposes estar connectat a la xarxa un temps determinat, t’hi passaries hores i hores. Que hi busques “sopa de farigola”?, doncs et surten receptes i més receptes, maneres de recol·lectar les branques d’aquest matoll, i fins i tot potser hi trobaríem col·leccionistes; que te’n vas al costat oposat i busques, per exemple, “Sòcrates”?: et surt de tot, des d’associacions fins a llocs on et parla de tots els filòsofs grecs. També et pots trobar, però, que obris una pàgina que et penses que hi trobaràs qui sap què i resulta que el que hi ha és una poca soltada; pel contrari, en mires una altra que et pot semblar intranscendet i et pots trobar amb una bona sorpresa.

Com em va passar a mi l’altre dia. Estava mirant la pàgina web del diari Segre de Lleida, per si veia el resultat d’una regata del meu nebot, quan, encara no sé per què –suposo que per inèrcia-, vaig teclejar al cercador de notícies: “Vilaplana”. Crec que segurament devia obrir els ulls més del compte quan el sistema em va contestar “S’ha trobat una resposta” i llegeixo “Vilaplana, 13 habitants”. Naturalment, vaig obrir aquesta pàgina de seguida i em vaig assabentar que a la comarca de la Noguera hi ha el municipi de la Baronia de Rialp, que està format per diversos nuclis disseminats de població, i que un d’aquests petits llogarrets –que segurament deuen ser molt pintorescos- es diu com el nostre poble.

Em vaig animar; així que vaig tornar al cercador de notícies i, ara, vaig escriure amb més intenció: “Mussara”. Es va tornar a repetir, exactament, el mateix: “S’ha trobat una resposta”. A la referència que indicava, vaig poder llegir “Torrebeses, (Segrià) casals notables: Casa Oró, casa Mussara...”. Me’n vaig anar a dormir (era ja mitjanit), amb el meu descobriment, més contenta que ningú. Em va durar poc, però, la satisfacció; amb prou feines 24 hores. Ho vaig comentar l’endemà al meu fill gran –que sembla que tingui posats tots els llibres de viatges a dins del cap- i em va dir: “- Mama, que no et mires mai els mapes? Vilaplana de Rialp és a prop de Ponts”. Però jo no em rendia, buscava un reconeixement a la meva troballa. “-Què me’n dius de la casa Mussara de Torrebeses? No és curiós?” –“Doncs que vols què et digui” –em va contestar- “No és gens estrany, tota la zona havia estat sota la dominació àrab...”.

Em vaig desinflar una mica; d’un cert sentiment d’eufòria, al pensar que gairebé havia descobert la “sopa d’all”, vaig passar a una desil·lusió estranya, com si m’haguessin pres alguna cosa. Aquesta sensació, però, no em va durar. Vaig pensar que algun lector de Lo Pedrís hi hauria que, com jo, no és mirés sovint els mapes (i que també tingués les nocions d’història una mica rovellades) i que es pogués sorprendre una mica amb el “meu descobriment”. Va ser quan vaig decidir fer aquest escrit.

Pels que ja ho sabien, i per tots, és clar, la proposta: aprofitar els dies llargs d’aquesta època de l’any per a fer dues excel·lents excursions: una a la Noguera i l’altra al Segrià.

Municipi de la Baronia de Rialb Municipi de Torrebesses
(La Noguera) (Segrià)

Altitud: 747 metres Història: El nucli antic (la Vileta), que va estar
Superfície: 144 Km2 fortificat, conserva el caràcter tradicional, amb
Habitants: 251 persones la casa castell d'Escaladei i l'església parroquial
(la Transfiguració), romànica de transició, amb
Nuclis de població – Habitants un notable retaule de pedra (s. XIV) d'escola

Gualter Р79 lleidatana; tamb̩ hi ha una s̬rie de casals
Pallerols - 33 de pedra del segle XVI. Després de la
Políg – 26 conquesta (1150) Ramon Guillem de Cervera
La Serra de Rialb – 25 el va repoblar i aviat va passar a la senyoria de
La Torre de Rialb – 23 la cartoixa d'Escaladei, que la va mantindre fins
Bellfort – 18 al 1835.
El Palau de Rialb – 13 Festa Major, per Sant Sebastià.
Vilaplana – 13 Casals notables: Els casals més notables són
El Puig de Rialb – 11 la casa Oró, la casa Mussara i la casa Gort,
Sant Martí de Rialb – 7 d'època gòtica-renaixentista i en bon estat.
Sant Cristòfol de la Donzell – 3 Restes del palau castell de Torrebesses:
Sobre el castell-palau, atribuït als àrabs,
Descripció Física: A la riba dreta del es va construir la casa comunitària d'Escaladei
Segre, ocupa la part baixa de la conca
de Rialb, tributari d'aquell. El terme Curiositats
s'estén des del Segre cap al nord fins Els habitants s'anomenen torrebessins.
a les altures de la serra de Sant Quiri,
al límit amb el Pallars Jussà.


Raquel Virgili Mestre



+ Publicar el meu comentari