Opinió on line26/04/2006

Premsa on-line i Salvador Juanpere

Llegint la rèplica de Salvador Juanpere, a la crònica que el diari ABC va publicar sobre la seva penúltima exposició i que el butlletí imprès de Lo Pedrís també va recollir, he estat pensant que, efectivament, no és el millor article que va sortir a la llum els dies posteriors a la presentació de la seva obra a la Sala VolArt de Barcelona. No entro ni surto en les afirmacions que hi fa el periodista i que el Salvador puntualitza. De vegades els periodistes són una mica “creatius” i van una mica pel seu cantó.

Però sí que he estat pensant que si les feines personals no em mantinguessin tan ocupada, potser hagués tingut temps de penjar a Premsa on-line, amb la suficient antelació, un article de El País, que ara ja hi és inserit, i un de La Vanguardia que encara no s’hi ha penjat, publicats tots dos posteriorment al d’ABC, on, des del meu parer, els cronistes han sabut plasmar millor allò que l’escultor volia transmetre. Per això em sap greu que els lectors de Lo Pedrís imprès no hagin tingut la oportunitat de llegir-los.

No sé si mai algú s’ha detingut a pensar com obtinc la majoria de les noticies que recullo per a lopedris.com. Ja m’agradaria tenir tot el temps suficient per llegir tots els diaris i totes les revistes que publiquen articles i cròniques sobre la gent destacada del poble. Però això és impossible. La feina remunerada, la feina de casa, la família, els amics, les afeccions personals... fan que, entre tot plegat i com tothom, hagi d’anar una mica cronometrada. Així doncs, la meva principal font d’informació son els cercadors de notícies d’Internet. Google, Altavista, A-9..., pentinen cada dia la majoria dels mitjans de comunicació (no de tots...). És Google, però, qui m’envia les referències, que hi tinc demanades, a les meves diferents adreces electròniques. Calculo que deuen ser unes 100 diàries, a més a més dels titulars que directament m’envien els diaris més nostrats.

Però és clar, tot i que intento estar-hi alerta, si un dia per qualsevol motiu no tinc prou temps d’obrir el meu correu, s’hi amuntega tal quantitat d’informació, que sempre alguna noticia passa desapercebuda i quan me n’adono, a lo millor ja és tard per publicar-la com a notícia d'actualitat.

Sí que tinc interès en la trajectòria artística del Salvador. Però no és menys cert que també tinc una gran satisfacció quan puc penjar a Premsa on-line noticies (sobre tot si són bones noticies) sobre altres persones relacionades amb el poble. Depenent del mitjà en què surtin publicades les rebré a través dels cercadors, o no les rebré. Per posar-hi una mostra: de les notícies que surten al Diari de Tarragona, en rebo moltes de les que s’editen al Diari Digital, però, en canvi, no en rebo cap de les que es publiquen a El Punt Digital. En aquest cas ho haig de mirar “manualment” a la seva web.

Però el més corrent, el què passa la majoria dels dies, és que se m’omplin les bústies electròniques, per donar un exemple, de noticies que publiquen diferents mitjans d’arreu sobre ”Aixalars”, “Bigorres”, “Bonets”, “Juanperes”, “Mestres”, “Vilaplanes”, etc, etc, etc, que no tan sols no tenen res a veure amb el que ens pot interessar, sinó que moltes vegades són personatges de l’altre punta del món. Com anècdota només comentaré que cada dia rebo sens falta, vàries vegades, referències sobre “Vilaplana” i que quan obro l’enllaç veig que són, la gran majoria de les ocasions, notícies relacionades amb l’activitat pastoral del Sr. José Vilaplana, bisbe de Santander, que casi cada dia del món publica “El Diario Montañés” d’aquella ciutat càntabra...

Així va ser, pel mecanisme que he explicat anteriorment, com vaig rebre puntualment la referència d’aquest article de l’ABC sobre Salvador Juanpere i la seva exposició a Barcelona. Més tard, el 15 de març, rebia la referència publicades per La Vanguardia, i després per El País, on es publicaven sengles articles sobre el mateix tema, que el primer em va passar per alt i que quan me’n vaig adonar ja no era prou noticia. En aquell moment va passar a formar part de la muntanya (en aquest cas muntanya electrònica) de retalls de diaris que tinc sobre la meva taula, esperant tenir temps per a què passin a engrossir l’hemeroteca de lopedris.com. De tota manera, avui mateix posaré aquest article de La Vanguardia a Premsa on-line per a què, entre tot plegat, es vegi la diferència de fer periodisme d’un mitjà a l’altre.

Raquel Virgili