La nostra gent - Història - Records - Fem memòria | Revista 5025/10/2012

Pregó de la Festa Major d'octubre de 2012

Senyor Alcalde de Vilaplana, regidors i regidora, autoritats que ens acompanyeu, i tota la gent del poble, que avui comenceu la Festa Major, molt bona nit.

Fa tot just un mes, l'11 de setembre, mentre contemplava la senyera onejant en el Baluart, esparant l'acte de l'ofrena floral de les entitats reusenques, en Tomàs, el vostre alcalde, em va demanar que fes el Pregó de la Festa Major. Li vaig dir que li donaria una resposta. El pregó de la Festa Major, jo, l'Anna Maria de "Cal Sisquet "!

Em va sorprende i alhora em va alegrar que en Tomàs em fes aquesta proposta. Amb el Cant dels Segadors de fons en un 11 de Setembre tan significatiu vaig anar albirant en el meu interior com anava passant una pel•lícula curulla de records, de vivències, de diversos esdeveniments. Tot plegat féu que la meva resposta fos afirmativa i que em disposés per a desgranar l'anunci joiós de la FESTA MAJOR!

Voldria que aquest PREGÓ, fos un cant d'agraïment al meu poble, a la meva gent, a les meves arrels; arrels que han forjat la trajectòria de la meva vida.

Va escriure la tia Mercè :

"Sóc filla de pastissers
i sé de pa i de farina.
Sóc filla de Vilaplana
poblet que mon cor estima"

I en un altre poema deia

"Et tenim gravada als ulls
muntanya de la Mussara
i et portem a dins del cor
com l'amor de nostre mare.

Tot quan de tu volguem dir,
sempre serà minç i pobre,
comparat amb el que vals
Muntanya del nostre poble "

Sí, us ben asseguro que porto gravada al cor aquesta terra que em va veure néixer. Gravades al cor unes arrels profundes, arrels de Fe, de valors de poble, d'identitat, de tot el que ha constituït la meva idiosincràsia, és a dir: els meus eixos vertebradors, el que sóc i el que la vida m'ha anat fent. I què voleu que us digui? Me'n sento orgullosa!

Els anys que he viscut encarnada en altres cultures, costums i vivències, he pogut assaborir, gaudir i compartir la riquesa del diferent. Quan les arrels són profundes i veus que un poble i unes ètnies van recuperant la seva identitat, ho vius amb una gran joia. A Bolívia molta gent parlava quechua, la llengua pròpia d'aquell indret. Jo no comprenia res de res, però era molt feliç de veure que aquella gent podien viure i expressar la seva identitat.

Les fronteres les hem construït nosaltres. Sabem bé que de fronteres no n'hi ha quan les arrels són autèntiques i el nostre cor és universal.

Quina alegria em dóna quan veig que el nostre poble va conservant tradicions, costums i vivències. Mireu de no perdre-ho mai. Cantava en Raimon "Qui perd els orígens, perd la identitat". Conservem, doncs, els orígens per no perdre la identitat.

A vosaltres, tota la gent de Vilaplana i els que heu vingut a celebrar la Festa Major: gent decidida, emprenedora, oberta, treballadora… us diria que les dificultats d'aquest temps que ens toca viure, aquest temps de crisi, no ens faci perdre l'empenta. Vilaplana és un poble emprenedor, cal, esmerçar-nos per a no perdre l'esperança. Algú ho deia així: "la crisi que estem vivint és seriosa, serà llarga i és profunda. És una crisi global, no només nostra (el món canvia molt i de pressa) i ens toca pagar els excessos dels darreres anys i això costarà. La millor recepta és la de sempre, la de tota la vida: matinar molt, treballar fins tard i estalviar".

Diuen que les crisis es repeteixen de manera cíclica. Jo d'economia no n'entenc gens, però tinc la sensació que, sigui el cicle que sigui, sempre en reben les conseqüències els mateixos i la pateixen els més senzills, els més desprotegits. I em sembla, que per molt que estrenyem el cinturó, la solució no està ni de bon tros, a les nostres mans. Em ve a la memòria aquella cançó d'El Retaule del flautista de'n Jordi Teixidor: "el negoci no té cor, el negoci no té entranyes, ara manen les finances, ara mana qui té l'or"
Els entesos afirmen que aquesta tardor encara hi haurà turbulències, potser les coses aniran pitjor... A nosaltres ens caldrà refermar la nostra confiança i la nostra esperança en el futur. No podem quedar-nos quiets esperant que la crisi passi. Emprem els mitjans que estiguin al nostre abast per tal que la situació millori.

Tothom assegura que vénen temps dolents i que ens tocarà viure de manera més austera durant els propers anys. Bé, potser per això mateix ara cal que aprofitem i gaudim de les festes del poble. Perquè si, com diuen, l'estat d'ànim ajuda a la recuperació, el millor que podem fer és restar ben animats, encoratjats i optimistes, i no donar-nos mai per vençuts.

Els moments actuals que ens toca viure, repetixo, no són gens fàcils, per tant ens cal lluitar, però tenint el nostre esperit fonamentat en les roques blanques i roges dels nostres singles. Això, sens dubte, ens fa forts i obstinats.

Lluita i espera, Vilaplanenc i Vilaplanenca,no et deixis vèncer, pren per senyera la teva Fe. Fe per a mi i per tots vosaltres en el Déu de la vida que vol que la tinguem en abundància i fe també en les conviccions, en els somnis, en les utopies que ens fan a tots caminar amb esperança.

VILAPLANA, RENEIX TAMBÉ A LA VIDA!. Pares, generacions joves, feu descobrir als vostres fills tots aquets brots de vida que tan generosament ens envolta. Feu que entrelluquin la riquesa dels nostres pins, de les roques, del silenci en el blau horitzo i en les nits clares amb els estels a tocar de les mans. Que escoltin en aquest silenci el cant dels ocells, la remor del vent, el rajolí de les fonts. Que quedin embadalits contemplant les sortides i les postes de sol...quina riquesa! Tot això anirà fent petja en el seu interior i les arrels tan nostres anirant solidificant-se.

Us he de confesar que quan recordo vivències fortes de la meva infantesa, em vénen vius els records de les fulles seques fent rotllana a la placeta, el vent xiulant amb força per les escletxes de les finestres de Cal Sisquet. La remor d'aigua cristal•lina dels rierols i el soroll de la riuada arribant al pont de Mallafré. Els berenars a l'estiu al carrer després de cosir una estona. La caminada al Mas de Mariner a menjar-nos la mona. La frescor de l'aigua de les fonts amb els anissos que la feien tan rebona. Els rastres esperant els Reis. Les campanes anunciant una mort, el combregar a un malalt, a foc i el toc festiu que ens feia posar ben mudats per trobar-nos tots a celebrar la Festa. Recordo la solidaritat davant qualsevol necessitat on tota la gent s'agermanava. Veure arribar la mare de vetllar un malalt, de passar la nit en vetlla perquè els familiars descansessin...I quantes coses més podria dir.Tot això enforteix esperits i sosté tota una vida.

Els que teniu la sort d'haver nascut i viure en el poble, teniu molts avantatges. Aprofiteu-los !

Els temps han canviat, les formes són unes altres però les arrels han de mantenir-se, els orígens, l'essencial, conserveu-ho. Això no canvia.

Celebrem la Festa Major honorant la Nativitat de Maria, la nostra mare. Maria, una dona senzilla de Natzaret, dona de poble profundament arrelada i oberta al Pla de Déu. Que Ella us ajudi, ens ajudi a estar oberts i obertes a fer també de les nostres vides un Si al pla que Déu té destinat a cada un de nosaltres, des del lloc on ens trobem. i quan "els torrals que l'aire atansa" en les tempestes de tardor, Mare"allunyeu-nos el flagell..Si el mantell al pla encomana un serè tremolament".

Acabo amb una petita llegenda i un desig:
Hi havia una vegada un jardiner que tenia un jardí preciós, ple d'arbres i de flors. El jardiner va marxar uns quants dies de vacances, i quan va tornar i va entrar al jardí, va veure que aquell roure magnífic que estava allà s'estava assecant.
Llavors se li va acostar i va preguntar:
Què et passa?
I diu la llegenda que el roure es va acotar una mica i li va dir:
-Doncs mira, és que jo vull ser com aquell pi.
Somniava a ser com aquell pi que estava al fons del jardí. El jardiner va seguir caminant veient les flors i els fruits i va arribar al pi, i el pi també s'estava assecant. I li va preguntar:
-I a tu, què et passa?
I el pi es va inclinar una mica i li va dir:
-És que jo vull ser com aquell roure.

Sempre volem ser una altra cosa, i això genera disgust. Diuen que el jardiner va preguntar a uns pensaments, unes flors petites,
I vosaltres, què voleu?
I totes a la una van dir:
Nosaltres som felices sent com som!

La lliçó que aquesta historieta ens dóna és clara i contundent. Aprenem-la!

I quin és el desig que vull fer palès:

Que la Bondat impregni els nostres cors
Que no perdem mai el sentit de l'humor.
Que no us fem mai enrere quan es tracti d'ajudar els altres.
Que amb el cor obert donem el millor de nosaltres mateixos.

SIGUEM SEMPRE FELIÇOS I FELICES SENT COM SOM!

Estimem les vostres arrels.
Sapiguem escoltar el nostre interior per a saber descobrir que vol Déu de nosaltres.
Treballem amb tenacitat i constància.
Admirem la bellesa que envolta al nostre poble.

Mirem sempre amb ulls positius les realitats que us toqui viure.
Aconseguim totes les fites que ens proposem i que que el nostre cor anhela.
Juguem sempre net.
Obstinats en fer el bé no ens cansem mai de tornar a començar amb il•lusió sempre que calgui.
Respectem-nos i responem el millor possible a tot el que s'ens demani.

I com canten els nostres goigs diem:

Ensenyeu-nos Verge i Mare,
La drecera que ha seguit
per haver al costat del Pare
des del bres del vostre pit.
Per la Creu que ens agermana
Sota el vostre emparament ...

De genolls tot Vilaplana
canti el vostre naixement.

BONA FESTA MAJOR

Anna M. Aixalà

Vilaplana, 11 d'octubre de 2012

Anna Maria Aixalà