Articles | Revista 401/06/2001

PHN i sentit comú

Si un pagès, mentre està regant, notés que l’aigua no li arriba al cap de l’era amb la mateixa facilitat que fa una estona, quan s’ha posat a regar, podeu estar-ne ben segurs, que el primer que faria fora anar a seguir el rec per veure si s’ha rebentat en algun punt. I aprofitaria el trajecte per reforçar aquells trams que li semblessin més perillosos de produir vessament.

Solament si quan arribés a la bassa no hagués trobat el rec rebentat, començaria a pensar a donar una miqueta més d’aigua. Però el que no faria mai és anar de bell antuvi a donar més aigua sense haver fet la revisió del rec. Això és el que faria un pagès amb sentit comú.

Els nostres experts en hidrologia, però, no son pagesos, i el seu sentit comú deu ser tan original que quan han descobert que als pagesos valencians, murcians, andalusos i potser alguns altres que em deixo, no els arriba l’aigua al cap de l’era, han decidit “ no perdre el temps anant a revisar el rec” sinó, Oh prodigiosa originalitat la seva!, anar a l’Ebre a donar més aigua. No hi fa res que es confessi oficialment que pels trams que ara circula l’aigua se’n perdi a la vora d’un 20%. I tampoc sembla impressionar-los que amb els comptes que hauran de fer, aquest 20% s’incrementi. Sembla que realment el sentit comú no sigui pas tan comú entre uns i altres.

Ocasionalment, durant aquests últims temps, he tingut l’oportunitat de poder parlar llargament amb un expert geòleg de primera fila, vull dir que es coneix per haver treballat llargues temporades en una bona zona petrolera de l’Amèrica del Sud i a les plataformes escoceses, i que ara presta els seus serveis a una multinacional amb seu a Holanda.

Quan vaig preguntar al geòleg esmentat què li semblava tot aquest enrenou del PHN o l’hipotètic transvasament de l’aigua del Rohïne, em va respondre que ho considerava un altre del més tristos episodis d’aquesta mena de progrés que acaba matant les persones que pretén promocionar.

En primer lloc em va dir que el que creia convenient era iniciar una política d’educació per fer entendre a la gent que l’aigua, element indispensable per a la vida, junt amb el sol i l’aire, no havia de considerar-se com una simple joguina en mans d’irresponsables malversadors. Estalviar quan hom és pobre, va aclarir-me, no és mai una virtut sinó una necessitat. L’aprenentatge s’ha de fer quan hom encara és ric. En tot cas, va continuar dient, si després d’haver reparat les conduccions per evitar pèrdues tan substancials com les actuals, es creu necessari procedir a nous transvasaments, és millor el projecte Rohine, puix que a no trigar gaire, i si els efectes de la pol·lució es van incrementant, és de témer que la pluviositat vagi minvant, mentre les necessitats d’aigua vagin augmentant.

Resulta sorprenent que el sentit comú de l’amic geòleg començaria plenament amb el dels nostres pagesos; ell també començaria a seguir les conduccions, diem-ne el rec, i tan sols pensaria a donar més aigua de la bassa si es comprovava que no hi havia pèrdues pel camí. Una vegada arribat a la bassa, però, abans de donar més aigua, pensaria encara, si no era possible treure-la de la bassa del veí, en aquest cas, el Rohine.

Per si tot això fos poc, l’amic geòleg es va quedar un moment mirant-me fixament i em va dir: encara voldria provar si l’aigua que necessiten els pagesos del sud de la península no resultaria més barata construint plantes desalinitzadores a casa seva que fent transvasaments de tan llarga distància.

I com que tinc por que el director em renyi, he d’acabar aquí, però no voldria fer-ho sense trametre les meves felicitacions a tots els vilaplanencs i vilaplanenques que assistiren a les manifestacions de pacífica protesta, tant a Barcelona com a les Terres de l’Ebre...
Jaume Mariné



+ Publicar el meu comentari