Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Literatura - Contes - Portada | Revista 71

Petits fours

TRES PETONS

No sabia fer petons. Cada vegada que en feia un prenia el somriure de la noia a qui el feia. Era molt desgraciat per tot això, ja que només havia pogut fer tres petons a la seva vida. Tres desgraciades havien sentit en el seus llavis com aquell amor es fonia desesperadament just en el mateix instant que naixia. Tres amors que no havien tingut temps ni de ser. Tres paraules, una sobre l’altra, s’havien desintegrat sense el més mínim murmuri o fressa. Tres eren tres, i això el condemnava.
        - Què és un petó sense amor? - Es preguntava, desesperat.
        - Com és l’amor sense un petó? - S’interrogava una i altra vegada, sense aconseguir desfer-ne l’entrellat.
       
Tres petons havien estat el motiu de la seva presó. Tres noies, les fiscals de la seva condemna. Tres paraules mudes entre els llavis, la seva pena.
       
Però el temps també sap recompensar i, tot i que no el féu oblidar l’angoixa, li obrí els ulls i li aclarí les orelles. Cercava i cercava, buscava i buscava. I és clar que va trobar!
        - Oh!, ha estat el meu amic el temps qui m’ha ajudat. M’ha dit que tan sols amb el pensament, si aquest és pur, jo sol puc ser capaç d’aconseguir el que vulgui! - No es cansava de dir.
        - El temps és un bon amic, i si l’esperes t’ajudarà - Li van dir un dia que el van descobrir ofegat de pena.
       
I el temps no el va decebre: li va concedir tres desigs, però només si aquests eren purs, no pas en cap altre cas. I així ho va fer:
        - Oh temps, bon amic meu! Voldria que tornessis tot allò que he robat a qui n’és l’amo.
       
        Així va ser com va perdre la por de “estimar sense un petó”. Joiós d’ell mateix, va aprendre a caminar de nou, a ser un home nou. El sol havia tornat de nou a sortir i brillar per ell i la lluna pàl·lida el guiava en la foscor.

        Reclòs en el monestir, avui recorda, amb l’avidesa dels anys vells, aquells dies i no es cansa de donar les gràcies al seu amic el Temps cada dia en les seves oracions.



LA DIMENSIÓ DESCONEGUDA

         Oh, i tant, és veritat que sóc jo! Però com pot ser això? Em resulta del tot inversemblant que al diari hi hagi la meva nota necrològica! No m’ho acabo de creure, tot plegat és prou inexplicable: estic ben mort des de la matinada de fa dos dies i jo encara no ho sabia! Si és una broma, maleeixo sobiranament qui ho hagi tramat tot! Això no es fa a un amic, què dic! ni tan sols a un conegut!, vaja quina broma de mal gust!.

        És ben veritat que tots hi hem de passar pel tràngol de morir-nos, però no es tracta pas de fer “Pasqua abans de Rams”, no ens precipitem, cony!

        Ara mateix em passa pel cap de trucar al director del diari i proposar-li que dimiteixi, però segur que no en trauré pas l’aigua clara, abans no em posin amb ell hauré d’esperar llargament que la telefonista em posi amb el redactor, aquest amb el seu cap i, si hi és, el director em dirà que té una reunió urgent o que no es responsabilitza del treball mal fet dels seus subordinats o de les seves errades. De ben segur que em faran perdre entre línies i abandonarien la meva reclamació darrere alguna columna o peu de foto.

        No seria pas millor trucar a la policia? No ho crec pas, doncs em prendrien per boig; a més, posar en evidència l’eficàcia d’aquest cos és potser tasca màssa fàcil, si fem cas dels resultats que se’n poden esperar.

        Potser si em posés en contacte amb els hospitals o amb centres d’atenció sanitària per esbrinar si hi hagués estat algú que respongués a les meves dades o descripció física? Segur que seria una feina massa complicada i llarga i força difícil que me’n sortís amb la rapidesa que m’urgeix ara en aquests moments.

        També penso que m’hauria de decantar per intentar descobrir qui n’ha pogut ser l’inductor, ja que crec que la colla que habitualment freqüento és prou petita com per localitzar fàcilment el bromista. Em sembla, però, que tant si començo pel davant com pel darrere aviat acabaré: aquella colla d’avorrits són ben poc capaços de fer una broma, i molt menys encara una com aquesta!, tot i que sempre em recorden que alguna vegada em tornaran de cop totes les que els he fet jo...

        I si visito els cementiris de la ciutat?, potser així me’n faré càrrec, de la meva mort i hauré de claudicar a l’evidència. Ara que, ben pensat, aquesta no és pas una bona idea perquè, si m’hi trobés, això representaria que sóc una ànima en pena i no vull fer pas pena a ningú, jo!

        No entenc pas què m’ha pogut passar: certament m’he de creure que sóc mort, doncs?

        Veure com he fet cap aquí i d’aquesta manera és prou rar i alhora transcendental com per sospitar que hi ha alguna cosa que no funciona tal com hauria de ser. I el més estrany no és pas el què sinó el com. La veritat és que no em preocupa pas gaire estar tal com estic ara i així, només és que aquella recança del qui no sap què li passa, ni tan sols a casa seva, fa que d’alguna manera trontollin els fonaments sobre els quals habitualment se sustenten els neguits habituals i quotidians, que la sensació d’agoixa esdevingui temor i que aquest es transformi en terror i desempar paulatinament a mesura que s’avança el dia.

        No, no és pas massa agradable veure com et van passant pel davant tot un seguit de sensacions i visions que desconeixes, que no et pertanyen o que senzillament no havies pas comptat que et poguessin haver passat mai. D’aquesta manera vas adonant-te paulatinament de com els coneguts deixen de ser-ho, o com fins i tot els colors van variant la seva tonalitat i els sons més habituals comencen a sorprendre’t pel canvi.

        Mentrestant, i sense aparentment cap explicació, no he deixat de ser un espectador més d’aquest teatre, assistint a la millor representació de la meva circumstància vital que mai no s’havia fet fins ara.

        Això sí, si estàs mort no hi pots fer pas res, company! Tant si vols com si no, tant si t’agrada o hi estàs d’acord com si no, solament et queda una mínima opció que cal que aprofitis i t’hi aferris tan fort com puguis: descansa tan en pau com puguis!


DIARI

        Acabo de néixer no fa pas massa, tot plegat uns instants. Ja sé volar i m’agraden els olors que visito, però ningú no m’ha dit què he de fer per ser en aquest món; les meves companyes no m’ajuden a trobar menjar per sobrevuire-hi, i els meus pares, que solament els he vistos uns moments, els ha faltat temps per abandonar-me a la meva sort.

        Tot plegat no deixa de ser força graciós veure com totes anem volant, marejant la peça de menjar, amb l’única intenció de prendre’ns-la. Per altra banda, però, i no és per res, crec que sóc molt maca, la més maca del vol.

        Quantes hores han passat?, no pas massa i ja començo a sentir com el pes de la responsabilitat de procrear em mena a aparellar-me. No la conec de res la meva companya: no fa falta. És curiós com tot és tan fàcil: ningú no m’ho ha ensenyat i ja ho sé fer tot: volar, menjar, sobreviure, fornicar...!

        Fa poc acabo d’esquivar un atac; sóc conscient que segurament moltes no han tingut tanta sort com jo i han perdut la vida en l’intent d’arribar a aquella peça. Em fan por els vidres nets de les finestres (algú m’ha explicat  que et traeixen) però m’agrada molt volar; volar i volar per tot arreu, tant se val per on, tant si és arran de terra com més amunt, tant com puc, deixant-me portar per l’aire calent, enlaire, cap a no-sé-on.

        Fa temps que no trobo res per menjar, i fa molta calor, aquella calor que fa quan m’agrada tant sortir a volar. Ara, cada vegada que surto em costa més i més de fer-ho. Les ales em pesen i aviat moriré; i mentre aquest moment no arribi, seguiré escrivint el meu diari. No sé pas qui el llegirà, o bé si el llegirà algú. Mentre això no passi, però, seguiré escrivint per fer veure a les meves companyes que hi ha alguna cosa més, més enllà del meu nas, que pot ser que faci que la curta existència d’una mosca tingui algun alicient, per insignificant i molest que pugui ser per a tanta gent.

Pep Mestre Anguera




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Què passa, Esports, Portada

VIII EDICIÓ DE LA CAMINADA DE RESISTÈNCIA ALMOG€VERS  

L’Associació d’Amics de les Muntanyes de Prades ja fa uns anys que...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedris pel món: Londres

Família Mestre Torruella a Londres amb Lo Pedrís.   Sortida del grup Sons...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

Fe d'errades Lo Pedrís 70

En el passat número 70 de Lo Pedrís de Nadal, a l’apartat de natalicis,...
Opinió, Articles, Portada

PULSÓMETRE 71

PUJA Des de Lo Pedrís aplaudim la bona iniciativa del Projecte Pren i...
Recerca, De cinema, Portada

De cinema

De cinema: Molt més que el mestre del terror (III) Acabem el recorregut de la...
Opinió, Cartes a Lo Pedrís, Portada

Carta als familiars de Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez

...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Isabel Ferré Vergés (51 anys) Mestra de ioga "Practicar ioga és com aprendre un idioma diferent al que parles habitualment"

Els que ho desconeixem, sovint associem el ioga o amb una manera atlètica de doblegar-se o...
Què passa, Notícies, Portada

Instal·lació d'un caixer automàtic a Vilaplana, un nou servei

El passat mes de febrer l’Ajuntament de Vilaplana va signar un acord amb la...
Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Ressenyes literàries: Obriu les portes

Obriu les portes, Lletra de Txarango Il·lustracions de Gemma Capdevila, Sembra...
Què passa, Teatre, Portada

A Vilaplana fem Nadal

El 16 de desembre de 2017 es va celebrar una nova edició de A Vilaplana fem Nadal....
Què passa, Activitats, Jubilats, Portada

Activitats de la Llar de Jubilats, 1r trimestre 2018

El diumenge 18 de febrer vam celebrar al nostre local de la Casa de Cultura la Festa de...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Missió Apilo XII

Aquest any, com ja vam fer l’any passat, l’escola participa en el programa Apilo...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Experimentem !!

Els nens i nenes de la classe de Mart i dels Astronautes fem experiments junts i ens ho passem...
Què passa, Activitats, Escola, Portada

Carnaval a l'escola

Com bé sabeu, aquest trimestre hem celebrat Carnaval, i enguany el rei Carnestoltes ha...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Festa del carnestoltes

Aquest trimestre a l’escola Cingle Roig hem celebrat la festa del Carnestoltes. Durant...
Opinió, Articles, Portada

Si volem acabar amb la violència, trenquem el silenci

El #MeToo, Hollywood, el Parlament Europeu, els Maristes, Oxfam i tants d’altres han...
Recerca, Natura, Medicina, Portada

Menjar vegetarià, sí gràcies. T'animes a reduir el teu consum de carn?

En aquest número he canviat de tema per un de més físic i material...
Què passa, Activitats, Portada

Carnaval 2108- Vilaplana

Recerca, Casos i coses, Portada

ARQUITECTURA EFICIENT: La casa passiva

  En anteriors números de Lo Pedrís ja he introduït aquest...
Què passa, Entitats, Activitats, Escola, Portada

Escola: Sortida a Reus

La setmana passada els alumnes de quart, cinquè i sisè de Vilaplana i...
Recerca, Natura, Portada

Plou, però plou poc i malament

Quan em van proposar d'escriure aquest article portàvem una llarga temporada sense...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

VILAPLANA RID

SIGUES EL CANVI QUE VOLS VEURE EN EL MÓN   Benvolguts/des veïns/es,...
Què passa, Activitats, Portada

Parc de Nadal

Una gran experiència la nostra. Compartir i donar moments als nens del poble, els nens...
Recerca, Medicina, Portada

BALAYAGE O CALIFORNIANES

Després d’aquest fred intens, ja tenim ganes que arribi el bon temps i, amb...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedrís pel món: Senegal

Marta, Ari, Joan, Marc i Pitxi en un poblat del País Bassari al sud est del Senegal.
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevista amb Xavi Serramià

Entrevistem el nou agutzil de Vilaplana   Des de fa uns mesos, el veiem més...
Recerca, Cuina, Portada

Cuina amb Isabel Mas. Calamars farcits

Lo Pedrís , amb l’afany d’ampliar el ventall de col·laboradors,...
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 71 (març 2018)

Com un mal somni, recurrent i repetitiu,…una notícia treta d’un vell NODO....
La nostra gent, Homenatges, Records, Portada

El regal de la Maria Aurèlia

“IN MEMORIAM” A MARIA AURÈLIA CAPMANY I FARNÉS Amb...
La nostra gent, Notícies, Música, Portada

Presentació TERRA FERMA

Som Terra Ferma, un grup de les comarques del Camp de Tarragona amb 4 anys...