Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Literatura - Contes | Revista 68

Petits fours

DEUTES
 
 
        Em vaig acostar apressadament al meu cotxe, feia tard, però no era pas conscient de cap de les maneres del que m’havia de passar.

        Tot just després d’incorporar-me al seient, cordar-me el cinturó de seguretat i donar el contacte al cotxe, es va accionar el dispositiu d’encesa de la bomba que uns terroristes m’hi havien instal·lat per error.

        Efectivament, el vehicle va explotar i volar en mil bocins, i va provocar el caos en un radi de centenars de metres a la rodona. El resultat va ser clar: no van trobar ni un petit tros de la meva existència, tot era ferralla, foc i cendres.

        De totes maneres, mai no hi he patit gaire per aquest fet: sempre m’ha quedat el consol que tenia el cotxe pagat del tot.
 

 
AMOR

 
        Fa pocs dies, mentre feia l’amor amb la meva dona, em vaig posar a pensar en el programa de televisió que havien fet la nit anterior sobre les balenes i els seus costums: és ben estrany veure com aquests cetacis van movent-se i desplaçant-se per tots els mars, esquivant els arpons il·legals que els disparen els caçadors furtius. Em sembla que tant japonesos, com soviètics i finlandesos hi estan especialitzats i no m’equivoco si dic que els beneficis que en treuen són suficientment sucosos i substancials com perquè aquest obscur negoci perduri més anys. No obstant això, jo no crec que el futur passi per seguir cobrint les nostres necessitats de bellesa i nutrició amb l’extermini erràtic d’aquests gegantins i bells animals.

        De totes maneres, estic segur que l’alumna que ha vingut a fer-me una consulta al despatx de la universitat i que ara precisament paga el seu aprovat compartint el seu llit amb mi, no deu estar pas pensant precisament el mateix que jo. La noto avorrida: segur que sap, mentre fem l’amor, que segueixo pensant en aquell apassionant programa que l‘altre dia van fer a la televisió i que avui he explicat a la classe de “Zoologia Aplicada-Introducció”.



COMPTAR UN COMTE

         Hi havia una vegada un rei que volia ser rei però que no tenia reialme. La cort, preocupada, no sabia pas què fer per aconseguir acontentar el seu rei. Els nobles es desfeien en continus esforços per fer real el reial somni.

        Així de somniador com era, el rei havia anat pintant en el quadre de la seva vida els colors de l’esperança que algun dia tindria a la seva disposició un verdader regne del qual dur-ne les regnes amb mà sàvia. Però la realitat era i havia estat fins llavors una altra de molt diferent, perquè ni tan sols de la manera més ridícula imaginable s’havia pogut fer amb el més mínim bocí de terra.

        Fins que va arribar el dia que un noble, el vescomte de Vesambcompte, va apropar-se al seu rei i li va dir:
- Majestat, valga’m Déu que tal com sou rei mereixeu tenir reialme!

        A la qual cosa el rei respongué:
- Ben cert és que teniu raó, senyor de Vesambcompte, i que vós en sereu degudament recompensat en agraïment als serveis que heu reiterat a la corona que tinc l’honor d’ostentar i defendre.

        El vescomte, hàbil estratega com era, va adreçar-se immediatament al rei per recordar-li:
- Majestat, vos sabeu que la vostra cort us admira i estima, i que l’última cosa que desitjaria seria de causar-vos cap mal o contratemps.

        - I, noble senyor, què preteneu amb tals paraules? - Va preguntar-li el rei.
        - Doncs que ens ha semblat interessant i necessari de reunir-nos en secret per intentar solucionar el panorama polític actual per mirar d’arreglar les coses.
        - Seguiu si us plau, senyor de Vesambcompte, estic neguitós per descobrir el motiu de tan noble discurs!
        - Bé, amb tots els respectes i sense voler ofendre la seva reial persona, hem decidit que la millor opció per tal de seguir endavant dignament, i sobretot de cara al benestar del poble, era fer un cop d’estat. Per això seria necessari que el rei morís, víctima d’un atemptat, per a així poder el poble accedir al poder tot instaurant una república sense estat.

        Astorat, el rei el respongué:
- Ai!, senyor de Vesambcompte, bé prou que us conec des que encara us alletaveu, xuclant amb avidesa aquella llet del pit de la vostra mare, formós i turgent, i del qual tan juganerament i lasciva havia gaudit en els meus primers batecs libidinosos. És d’aquí que em ve l’admiració que professo a la vostra persona, més encara si penso, com infinitat de vegades he pensat, que podríeu ser sang de la meva sang, a més de recordar la capacitat que teniu per governar el meu reialme inexistent, la meva cort i les relacions amb la resta de nobleses estrangeres. Però no voldria pas ser massa agosarat si us faig una consulta, d’amic és clar, amb la qual cosa voldria assabentar la meva reial persona i alhora donar crèdit al que les reials orelles han percebut dels vostres nobles llavis: Interessa la vostra comtal persona de rebaixar-se a viure tota la vida suspesa del dèbil sustent que proporciona el desagradable tràngol d’un magnicidi?

        Em sembla, i mal m’està el dir-ho, que no teniu pas cap motiu, ni polític ni personal, per fer-vos amb les pertinències del rei, per escasses que siguin, més encara sabent com sabeu que sóc vidu i no disposo de descendència ni de reialme!

        Per tot això i pel poder reial que jo mateix m’atorgo, us ordeno, com a cap militar dels meus exèrcits que sou, que sufoqueu la rebel·lió, aplaqueu els ànims exaltats i n’executeu els inductors. A canvi, si aconseguiu fer-vos amb les brides d’aquesta bèstia desbocada, us proposaré com a candidat únic i principal al tron que tinc a bé d’ostentar, una vegada jo hagi mort o decidit abdicar. Així és, doncs, com vull que sigui que passi i tal com ha de passar, amb la qual cosa dono per acabada la present insurrecció política!

        I així va ser com l’hàbil rei va superar aquella crisi política en un tres i no res. I el comte, com a únic membre d’aquella cort i reialme tan íntim, va decidir de perdonar i absoldre de tot càrrec els rebels, ci concedir-se la llibertat.

Pep Mestre Anguera




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 69 (octubre 2017)

Després de la novena edició del Mussart, ja podem dir que aquest és un...
Què passa, Notícies, Portada

Manifest de l'1 d'octubre de LO PEDRÍS en defensa dels drets humans, la democràcia i la llibertat de vot

Davant l’actual situació de vulneració dels drets humans a Catalunya,...
Història, Història local, Portada

Constitució de la primera junta rectora de la Cooperativa Agrícola de Vilaplana

Encara que la data oficial de la construcció de la Cooperativa Agrícola de...
Recerca, Natura, Medicina, Portada

Teràpies neurocientífiques : "Buidar la Motxilla" per viure en pau i feliç

En aquest número parlaré de què són les teràpies...
Recerca, Casos i coses, Portada

Cuidar i revisar les nostres vivendes

ARQUITECTURA EFICIENT   Els nostres edificis, com tot, es van fent vells i...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

MUSSART 2017: Entrevista a Francesc Cerro

Si fem cas a la carrera d’èxits que us avala, podríem entendre que aquest...
Què passa, Activitats, Portada

Aplec de la Mussara 2017

La Colla Cingle Roig agraeix a tots els que any rere any heu pujat a la Mussara, amb sol, calor...
Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Músics de carrer (Ernest i Celestina), Gabrielle Vicent, Kalandraka, 2017

Ernest és un ós afectuós i bondadós i la Celestina és una...
La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Activitats, Portada

11 de setembre: camí a l'1 d'octubre

 
Literatura, Narrativa, Portada

Verano del 98

Esta es una historia de amor fascinante i universal porque sus protagonistas también lo...
La nostra gent, Literatura, Efemèrides, Poemes, Portada

50 anys, Antonio i Leonor

ANTONIO I  LEONOR L’avi del Baix Camp va veure com les teies...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Cal Teodoro

A Vilaplana, a finals d’agost del 2017, quan la calor encara ens escalfava de valent, la...
Recerca, De cinema, Portada

De cinema: Molt més que el mestre del terror (I)

Durant aquest 2017 Stephen King ha tornat a veure com el cinema porta els seus escrits a les...
Què passa, Notícies, Teatre, Portada

Un fenomen anomenat La Teatr'Era

Aquesta tardor la companyia La Teatr’Era farà la representació...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedris pel món: Egipte i Anglaterra

CORI MARINE i GEMMA MARINÉ a SHARM EL SHEIKH a  Egipte . Agost 2017 JORDI...
Què passa, Notícies, Portada

Queviures Vilaplana

El passat 1 de setembre va obrir les portes Queviures Vilaplana, un nou establiment dedicat a...
Què passa, Activitats, Portada

Quin dia... el del nostre festival d'estiu

Hola som l'Anna Àvila, la Sandra Torres, l'Anna Mateu, l'Aïda Serra,...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedris pel món: Islàndia i el Mediterrani

La Marta i el Pitxi amb una mostra de Lo Pedrís davant d'una de les moltes...
Entitats, Jubilats, Portada

Activitats de la Llar de Jubilats, 3r trimestre 2017

El dia 1 de juny vam anar al Restaurant Ca la Peirona tots els membres de la Junta acompanyats...
Opinió, Articles, Portada

La pèrdua de la innocència

El dia 17 d’agost del 2017 passarà a la història com el dia en què...
Recerca, Natura, Portada

Rutes per a caminar: Tuc de Barlonguéra o Tuc de Milh (2.802 m)

Montgarri, per a qui no ho conegui, és actualment un bonic enclavament del Pirineu...
Recerca, Medicina, Portada

Teràpia de xoc als cabells deshidratats

Quan finalitza l’estiu necessitem revitalitzar el nostre cabell. Després...
Recerca, Cuina, Portada

Cuinetes: Coca de poma i avellana

Ingredients: Massa mare:  30 gr de llevat fresc        ...
La nostra gent, Records, Portada

Fotos de l'estiu a Vilaplana

 
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedris pel món: Portugal

La Dolors i la Paula al cap Sant Vicent, a Portugal.
Opinió, Articles, Portada

La gent normal

I doncs, què som, sinó gent normal. Fan un programa a TV3 per recordar-nos-ho,...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

I Sortida nocturna BTT Viciplana

4 d’agost. 8 del vespre, més o menys. Terrassa de les piscines del Casal. Un grup...
Opinió, Articles, Portada

El plataner

L’esgarrifança del color del ciment va ser en primera impressió una mica...
Actualitat on line

Els animals tamb? senten dolor.

Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre 69

PUJA Puja la remodelació de places d’estacionament urbà del...