Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Literatura - Contes | Revista 67

PETITS FOURS


APROFITAR L’AVINENTESA
  
El senyor metge al senyor Sanxís:

“Senyor Sanxís, em sap greu haver-li de donar aquesta mala notícia, sobretot en casos com aquest en què em sento encara molt més impotent. No voldria que una informació tan important com aquesta l’hagués d’incomodar de cap manera pel senzill fet d’haver-la rebut de terceres persones, per això he volgut ser jo, personalment, l’encarregat de donar-la-hi: senyor Sanxís, repeteixo i ho sento de tot cor, tinc la mala sort de comunicar-li que s’ha de morir demà, a més tardar passat el migdia”.

Amb aquestes paraules el senyor metge li ha dit al senyor Sanxís que s’havia de morir, “a més tardar passat el migdia”, ha puntualitzat.

El senyor Sanxís no sabia què fer, s’havia de morir i encara no havia preparat res de res, ni tan sols s’havia preparat ell mateix per a un esdeveniment tan important com aquell. El senyor Sanxís acostumava a tenir-ho tot acuradament predisposat, la previsió era l’arma que amb més embranzida solia enardir ostentosament davant de qualsevol que se li posés davant gosant contradir-lo. Per això, bé podríem dir que mai res se li escapava. No es cansava de repetir a les seves converses i habituals tertúlies: “cal tenir-ho tot molt lligat i preparat, perquè la previsió és senyal d’ordre, l’ordre és clar símptoma de revisió de la de consciència, i la consciència clara fa que tot rutlli correctament”.

Després de rebre la notícia, el senyor Sanxís va decidir que havia de procedir d’acord amb el seu mètode habitual d’acció. El senyor Sanxís tenia un mètode, infal·lible segons ell mateix, que feia servir sempre i que el conduïa inexorablement pel camí adequat. Per això, el senyor Sanxís va decidir que per qualsevol cosa que fes, no n’importava pas la magnitud o les repercussions que tingués, representaria que no hi hauria de cap de les maneres el temps suficient o necessari per ser reconeguda com a causada per ell o imputable a cap acció induïda per la seva persona.

El senyor Sanxís era molt més llest del que es pensaven tots els seus coneguts o fins i tot els seus parents (inclòs el senyor metge o el mateix senyor Sanxís).

El senyor Sanxís sabia què havia de fer.
     
  
 
EL LLADRE OCASIONAL
 
Ell, realment, no n’era pas de lladre. Allò que se’n diu lladre lladre no ho era. L’únic que li passava era que, ocasionalment, això sí, havia pres, agafat, collit o arreplegat alguna o qualsevol cosa la propietat de la qual no havia quedat prou definida per ningú.

De fet, ell demanava sempre permís per exercir de lladre. Mai va emprendre cap acció sense el vistiplau de cap de les seves, diguem-ne,  “particulars víctimes”.

Tampoc podríem afirmar que fos per cap necessitat peremptòria, neguit incorregible o patologia malaltissa, allò que el movia a ser lladre ocasional, més aviat es tractava d’atendre a una força interior, notòriament primitiva, que l’obligava a fer allò que feia, gairebé instintivament.

Per tots aquests i per molts altres aspectes (que potser ara no vindrien pas al cas per diferents raons), va esdevenir lladre ocasional. Però això sí, lladre ocasional de guant blanc.



EL PREMI
       
Quan vaig guanyar el Premi ja vaig suposar que la vida em canviaria totalment. Aquella quantitat de diner escrita al xec era tan gran que feia realment feredat posar-se a pensar què coi s’hi podia arribar a fer amb aquesta. Almenys no es presentava tan fàcil de resoldre com quan es vol buidar l’amor acumulat a l’interior entre les cames de qualsevol club d’amistats fàcils (i cares!).

La meva dona mai havia confiat en mi, mai es va creure que jo pogués escriure ni una sola lletra sobre un full blanc de paper. Ni tan sols aquell dia que li vaig declarar el meu amor amb uns versets adients per al cas la vaig poder convèncer que els havia escrits jo mateix, ben sol, amb l’ajut únic d’un bolígraf.

Han estat molts anys de compartir exclusivament amb mi mateix les delirants migranyes i nits d’insomnis allò que m’ha comportat arribar fins aquí avui. Per això, ara que ja sé que he estat la persona escollida pel jurat com a únic i millor, sense desmerèixer els meus companys i rivals en la cursa que duia a la consecució d’aquest Premi, no sé pas a qui dedicar-lo (o si més no, de dedicar-me’l a mi mateix).

De fet, realment i per fer honor a la veritat, hauria de dir que no en sóc l’únic responsable i que, per això, em podria sentir obligat a compartir-lo amb algú, molt proper a mi, que hauria col·laborat en l’elaboració i posterior transcripció, però un sentiment d’egoisme irracionalment innat no em permet de fer-ho, almenys d’una manera prou educada i airosa. Ja que si bé he dedicat bona part de la meva vida a la meva dona, sóc conscient que aquesta particular forma d’esclavatge en cos i ànima no ha contribuït per a res en la concepció i finalització del llibre que ha estat premiat.

Hi ha una altra persona, però, que sí que ha confiat en mi, que m’ha ajudat durant tots aquests darrers anys i que m’ha donat el suport necessari per escriure el llibre que ha estat guardonat. Aquesta persona ara és aquí amb mi, al meu costat, acabant-se la “mousse de xocolata al forn” tan bona que ens han servit de postre. La seva sola presència infon en mi el benestar necessari, calma els meus neguits diaris i m’ajuda a assaborir els fruits de la bellesa. Certament aquesta persona és el millor premi que he tingut mai a la meva vida.

Per això, i una vegada confessat el meu secret, em sembla que és convenient agrair per partida doble la concessió del Premi, ja que tinc previst destinar bona part d’aquest per indemnitzar la meva exdona i els advocats que portin els tramits de separació.



PUDOR
 
Fa uns dies em vaig trobar unes ulleres a la butxaca de l’americana. La veritat és que no sé pas com podien haver-hi fet cap ni qui podria haver-me-les-hi posat; i, la veritat, no sé de ningú que en porti entre els meus coneguts, familiars o companys de feina.

De totes maneres, no havia de ser aquell fet el que més em preocupés, per això no em vaig espantar pas i me les vaig “calçar” (si he de fer honor a la veritat he de dir que de debò m’esqueien força!: eren senzilles, molt senzilles, una vegada instal·lades, donaven a conèixer quelcom més que unes ulleres normals).

De fet, d’ençà de l’operació, molts coneguts ja gairebé ni em reconeixien pel carrer i el metge hi havia contribuït molt a arribar a aquella situació tan grotesca, perquè, a més d’aconseguir desanimar-me, em va comunicar els resultats de l’analítica de manera un pèl freda:

Em va dir que la rehabilitació seria llarga, penosa i sobretot cara, molt cara, i que les seqüeles (tant físiques com emocionals) esdevindrien molt difícils de superar.

Potser per tot això encara ara em pregunto com vaig ser capaç d’engegar-lo a passeig!, ja que ell era l’únic que em podia donar suport per seguir sobrevivint dignament en aquest món mentre durés la que es preveia com molt llarga convalescència.

És per això que m’he hagut de resignar a ser i quedar tal com estic ara.

Actualment les operacions per aconseguir restablir la fesomia resultarien massa dificultoses, per no dir impossibles. Aquesta deu ser la raó per la qual amb les ulleres de plàstic sense vidres que em vaig trobar fa uns dies a la butxaca (d’aquelles que porten un gran nas i un bigoti incorporats a sota), m’hi sento tan bé -deu ser perquè em permeten amagar al món la quasi inexistència d’apèndix nasal, resultat d’un mal accident de moto que vaig tenir fa uns anys.



ELLA

Mentre pugui mantindrà encesa la flama que li va prendre molt endins. Estic segur que el seu record es mantidrà impertorbablement escrit i inesborrable en el testament de la seva ànima.

La vaig conèixer aquell dia, allà dalt d’aquell edifici tan alt, entre el vent, el ciment i els núvols. Ella m’esguardava de lluny. Recordo que era un puntet fosc a la pregona llunyania, en el fons del meu destí, volia conèixer-la!

Sé que no l’oblidaré mai, segur. Llavors mateix ja sabia que no estaríem massa temps a conèixer-nos: el destí ens havia de presentar aviat.

De totes maneres, fins i tot podria semblar-me que potser no era encara el moment adequat o idoni: no hi havia pressa per conèixer-nos, parlar i veure’ns; possiblement encara hi havia massa coses abans que ella per veure-m’hi definitivament hipotecat.

Per això em vaig sorprendre tant quan, dret allà dalt, vaig descobrir com el meu amor de tota la vida, presa d’un atac, m’havia seguit fins aquell terrat i es disposava a empènyer-me per fer-me caure al buit sense que jo tingués la més mínima possibilitat de defensar-me.

Tot just en el moment que vaig notar el seu alè al clatell, vaig girar el cap per veure el meu millor amic darrere la porta que donava accés a aquell terrat: també ell m’havia estat enganyant.

La veritat és que tot plegat no m’importava pas massa: jo sabia que això faria que tingués cada vegada més a prop el meu verdader amor.

I mentre l’aire refrescava el rubor de les meves galtes, a causa de la velocitat de la caiguda, la visió s’anava fent cada vegada més nítida. Aleshores, i escassament durant el brevíssim espai de temps que va permetre’m la llei de la gravetat, a pocs metres del sòl, la vaig poder contemplar en tota la seva magnificència i bellesa, just abans d’esberlar-me com un meló al bell mig del carrer.

En aquell precís instant m’hauria agradat haver disposat del temps suficient per recordar el que havia estat l’amor de la meva vida i insultar-lo, però no va ser possible.

Pep Mestre Anguera




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Opinió, Editorial, Portada

Lo Pedrís 69 (octubre 2017)

Després de la novena edició del Mussart, ja podem dir que aquest és un...
Què passa, Notícies, Portada

Manifest de l'1 d'octubre de LO PEDRÍS en defensa dels drets humans, la democràcia i la llibertat de vot

Davant l’actual situació de vulneració dels drets humans a Catalunya,...
Història, Història local, Portada

Constitució de la primera junta rectora de la Cooperativa Agrícola de Vilaplana

Encara que la data oficial de la construcció de la Cooperativa Agrícola de...
Recerca, Natura, Medicina, Portada

Teràpies neurocientífiques : "Buidar la Motxilla" per viure en pau i feliç

En aquest número parlaré de què són les teràpies...
Recerca, Casos i coses, Portada

Cuidar i revisar les nostres vivendes

ARQUITECTURA EFICIENT   Els nostres edificis, com tot, es van fent vells i...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

MUSSART 2017: Entrevista a Francesc Cerro

Si fem cas a la carrera d’èxits que us avala, podríem entendre que aquest...
Què passa, Activitats, Portada

Aplec de la Mussara 2017

La Colla Cingle Roig agraeix a tots els que any rere any heu pujat a la Mussara, amb sol, calor...
Literatura, Ressenyes literèries, Portada

Músics de carrer (Ernest i Celestina), Gabrielle Vicent, Kalandraka, 2017

Ernest és un ós afectuós i bondadós i la Celestina és una...
La nostra gent, Què passa, Efemèrides, Activitats, Portada

11 de setembre: camí a l'1 d'octubre

 
Literatura, Narrativa, Portada

Verano del 98

Esta es una historia de amor fascinante i universal porque sus protagonistas también lo...
La nostra gent, Literatura, Efemèrides, Poemes, Portada

50 anys, Antonio i Leonor

ANTONIO I  LEONOR L’avi del Baix Camp va veure com les teies...
La nostra gent, Homenatges, Portada

Cal Teodoro

A Vilaplana, a finals d’agost del 2017, quan la calor encara ens escalfava de valent, la...
Recerca, De cinema, Portada

De cinema: Molt més que el mestre del terror (I)

Durant aquest 2017 Stephen King ha tornat a veure com el cinema porta els seus escrits a les...
Què passa, Notícies, Teatre, Portada

Un fenomen anomenat La Teatr'Era

Aquesta tardor la companyia La Teatr’Era farà la representació...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedris pel món: Egipte i Anglaterra

CORI MARINE i GEMMA MARINÉ a SHARM EL SHEIKH a  Egipte . Agost 2017 JORDI...
Què passa, Notícies, Portada

Queviures Vilaplana

El passat 1 de setembre va obrir les portes Queviures Vilaplana, un nou establiment dedicat a...
Què passa, Activitats, Portada

Quin dia... el del nostre festival d'estiu

Hola som l'Anna Àvila, la Sandra Torres, l'Anna Mateu, l'Aïda Serra,...
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedris pel món: Islàndia i el Mediterrani

La Marta i el Pitxi amb una mostra de Lo Pedrís davant d'una de les moltes...
Entitats, Jubilats, Portada

Activitats de la Llar de Jubilats, 3r trimestre 2017

El dia 1 de juny vam anar al Restaurant Ca la Peirona tots els membres de la Junta acompanyats...
Opinió, Articles, Portada

La pèrdua de la innocència

El dia 17 d’agost del 2017 passarà a la història com el dia en què...
Recerca, Natura, Portada

Rutes per a caminar: Tuc de Barlonguéra o Tuc de Milh (2.802 m)

Montgarri, per a qui no ho conegui, és actualment un bonic enclavament del Pirineu...
Recerca, Medicina, Portada

Teràpia de xoc als cabells deshidratats

Quan finalitza l’estiu necessitem revitalitzar el nostre cabell. Després...
Recerca, Cuina, Portada

Cuinetes: Coca de poma i avellana

Ingredients: Massa mare:  30 gr de llevat fresc        ...
La nostra gent, Records, Portada

Fotos de l'estiu a Vilaplana

 
La nostra gent, Records, Portada

Lo Pedris pel món: Portugal

La Dolors i la Paula al cap Sant Vicent, a Portugal.
Opinió, Articles, Portada

La gent normal

I doncs, què som, sinó gent normal. Fan un programa a TV3 per recordar-nos-ho,...
Què passa, Activitats, Esports, Portada

I Sortida nocturna BTT Viciplana

4 d’agost. 8 del vespre, més o menys. Terrassa de les piscines del Casal. Un grup...
Opinió, Articles, Portada

El plataner

L’esgarrifança del color del ciment va ser en primera impressió una mica...
Actualitat on line

Els animals tamb? senten dolor.

Què passa, Notícies, Portada

Pulsòmetre 69

PUJA Puja la remodelació de places d’estacionament urbà del...