Música | Revista 2826/06/2007

Petits Concerts

Ja fa sis anys que aquests petits concerts, any rere any, es celebren al nostre poble. I tot va començar com una manera perquè la canalla s’impliqués en el món de la música, no com un alumne més, tancat a la seva habitació tocant un istrument o fent uns deures que sols es fan per obligació; sinó una forma d’expressió, una forma de passar-s’ho bé, una manera de compartir amb tothom el que s’ha après, el que se sent tocant un instrument. Aquesta iniciativa s’ha repetit des de llavors amb èxit cada any. Primer van ser el concert de santa Cecília i el Concert de primavera. Però els darrers tres anys es fa el concert de Nadal, on es toquen i s’escolten peces tradicionals nadalenques, i el concert de primavera, on s’intenten tocar peces ja més treballades i amb una qualitat melòdica més àmplia. Durant aquests sis anys s’ha interpretat peces de molts estils. S’ha intentat promoure tot el que és tradicional català, però s’han tocat també peces clàssiques, bandes sonores de pel·lícules, espirituals negres, música ètnica... una mica de tot. I cançons. Cançons amb melodies tradicionals i lletres traduïdes al català, o també lletres inventades que impliquen el poble, i el que és més important, la família i un mateix.

Des del començament aquests concerts han estat organitzats, íntegrament, per elles; dic elles perquè coincidex que totes són noies, i nenes. Elles escullen la peça de dins del repertori que s’ha tocat durant el curs, la treballen i la fan seva. Busquen i rebusquen en la seva música una melodia per ser cantada, treballen la lletra o simplement la interpreten. Jo sóc al mig, i la meva tasca és potenciar les seves qualitats musicals i humanes; orientar, aconsellar, captar la seva idea i ajudar-les a interpretar-la. Us ho dic de tot cor, és al.lucinant la il·lusió que posen en tot el que fan, i a més a més – i potser el més important – ho passen bé, i això és el que compta.

El passat 8 de juny es va celebrar el concert de primavera, com sempre dividit en dues parts, totes dues instrumentals: flauta i piano. Comencem sempre per la intèrpret més petita, en aquest cas la Carla; va seguir l’Alba Escuer i la Laia. Van tocar peces senzilles i després totes juntes, a dues veus. Després el grup de les mitjanes: la Mercè, la Paula i la Clàudia Huguet. Aquí les peces ja van ser d’una qualitat musical més significativa i cada intèpret ja va mostrar la seva qualitat musical i la seva sensibilitat vers l’instrument. Vam continuar amb les veteranes del grup: la Clàudia Urbano, l’Aina i la Gina. Elles amb la flauta ja fan el que volen: la fan parlar (això es nota). Després vam continuar amb el piano; aquest any van començar la Carla i l’Alba Escuer (dos mesos tocant i ja van interpretar un exercici prou difícil). L’Alba Àvila i l’Aina ens van deixar meravellats amb el progrés aconseguit amb el piano. Finalment, les grans van començar el Concert cantant una cançó, “Pot ser”, que reflectia molt l’edat que estan vivint: l’adolescència. I per acabar, les mitjanes van cantar també un tema molt alegre que es diu “No deixis de somiar”. Deixant de banda els nervis – perquè els nervis, ja ho saben elles, són terribles, encara que també són emocionants – es va aconseguir un Concert divertit i molt familiar, que és del que es tracta.

Això és el que hem fet fins ara, en aquests darrers sis anys. Però en el futur volem que aquests concerts no siguin només dels més petits del poble, volem que sigui un concert obert a tota la gent, grans i petits, que estigui implicada amb la música. Cada any hi ha més petits espontanis que entre peça i peça surten a cantar. Ens agradaria que fossin més, ja que en el nostre poble hi ha petits i grans músics que toquen diferents instruments i que crec que se sentirien molt bé participant d’aquests concerts.

Des d’aquest escrit vull agrair a tots els esmentats pel seu treball constant i la seva dedicació, i perquè donen un aire fresc al llenguatge musical, el llenguatge universal per excel·lència, transmissor de missatges i interpretable per tothom, que al nostre poble fa bo el lema tant conegut: LA MÚSICA ENS UNEIX.

Tat