Història local | Revista 801/06/2002

Pere Joan Barceló i Anguera (àlies Carrasclet)

L’adhesió de Vilaplana a la casa d’Àustria va ser absoluta, la qual cosa va costar molt car a la vila, ja que va ser atacada i cremada pel filipista marquès de Lede (governador militar de Tarragona un cop ocupada l’any 1713): Vilaplana havia comès un fet imperdonable, acollir els carrasclets. Això passava l’hivern de l’any 1714.

A la Mussara, per part dels carrasclets, tingué lloc una emboscada contra un dels seus perseguidors més incisiu J.A. Martí.

El Carrasclet, un cop desallotjades les cases de la Mussara, tancà la gent a l’església, i va obstruir la sortida del poble per llevant amb troncs i pedres. Va posar fusellers a totes les finestres, darrera dels troncs, i n’escampà pels boscos propers. Quan va arribar la cavalleria enemiga va ser foquejada pels fusellers que estaven fora del poble i van anar a refugiar-se a les cases. Un cop aplegats suficients genets, començaren les descàrregues. Deuria ser una autèntica carnisseria sobre el terreny inclinat que va des del Xoll fins al cingle de les Airasses.

Quan va arribar la infanteria, el Carrasclet i els seus homes ja havien fugit camí del Motllat. Això passava l’estiu de l’any 1718.

A Capçanes s’aixecà un monument a un dels seus fills més il·lustres: el Carrasclet.

Vilaplana és cremada per acollir carrasclets. Es parla de la ruta del Carrasclet. Un dels gegants més bells de Catalunya el representa en cos i ànima. Revistes han portat el seu nom... Qui va ser, doncs, aquest tal Carrasclet?

Pere Joan Barceló i Anguera (àlies Carrasclet) nasqué a Capçanes l’any 1682 .Ben aviat, la família Barceló Anguera anà a viure a Marçà, on el pare Barceló feia de carboner i llenyataire junt amb els seus dos fills (Francesc i Pere Joan).

Els dos joves baixaven a Reus a vendre la carrascla (carbó d’alzina).Els seus crits de : “carrascla, es ven carrascla”, li donaren el nom de Carrasclet.

A Reus, trobaven informació política de primera mà i els dos germans, sense adonar-se’n, esdevingueren pregoners de l’agitació que més tard donaria lloc a l’alçament antiborbònic. A poc a poc se sensibilitzaven en assabentar-se de l’empresonament i alliberament del cabdill reusenc Magí Vilas i del que es murmurava de l’agent austriacista Joan Nebot (fill de Riudoms) que tant influí en l’alçament. Quan la insurrecció arribà, se sentiren totalment lligats per la fidelitat a la terra.

Josep Nebot germà del comandant Joan, passà al Priorat i l’Ebre, on féu rendir Flix, Miravet i Tortosa, nomenà capità Francesc Barceló pare, tinent Francesc Barceló fill i alferes, Carrasclet. El pare Barceló morí en una acció prop de Móra d’Ebre.

Un cop finalitzat el setge de Barcelona, Pere Joan era capità de fusellers. En rendir-se Barcelona l’onze de setembre de 1714, Carrasclet sol·licità el perdó, ofert per Felip V, perdó que li fou concedit el 28 de setembre del mateix any.

Carrasclet es retirà a la casa familiar de Marçà amb la seva valenta i fidel muller Pepeta Figueres, també de Capçanes, que el seguí a tot arreu, i es posà a fer de pagès. Pocs dies després i arran d’un conflicte amb un oficial borbó, és fet pres. Va poder escapar abans de ser empresonat, però no passaria gaire temps de tornar a caure en mans filipistes. Tornà a fugir valerosament, i des de llavors passà a la vida de guerriller.

Entrat l’any 1718,Carrasclet, ajudat per França, aplegà 8.000 homes, fàcils d’aconseguir ja que davant els abusos, violència i vexacions que patia la població per part dels filipistes la gent es revoltava i es llençava a les muntanyes a lluitar amb ungles i dents. Van ser escenaris de les seves gestes les serres de Llaveria, Montsant, Escornalbou, la Mussara i també les comarques del Pallars, la Cerdanya i el Rosselló.

Es va posar preu al seu cap: 1.000 doblons viu i 500 mort per traïdor, rebel i infidel al rei, i se’l considerà bandit a perpetuïtat . La seva família patí presó i pressions per forçar la seva entrega a les autoritats filipistes.

L’any 1720, acabades les hostilitats entre França i Espanya, es veié obligat a exiliar-se a Àustria, on l’emperador l’acull dignament i el nomena coronel. Arribà a Viena l’any 1721, ciutat on morí el seu germà. Després s’establí a Mugdia (Hongria) i es posà a fer de pagès sense abandonar la tasca militar. Tingué la satisfacció de veure que l’emperador Carles al Congrés de Cambray, l’any 1724 demanava encara la restitució dels furs de Catalunya.

Es desconeixen les circumstàncies i any de la seva mort. Se sap, però, que havia traspassat l’any 1769 i li sobrevivia la seva muller, segons l’acte de donació d’una pintura de la verge de la Consolació que ella mateixa féu a la parròquia de Capçanes.

L’any 1986, concretament el 24 de setembre, el gegant Carrasclet fa el primer ball a la plaça del Mercadal de Reus, és creat com a element de festa i de país. Un fet dels molts que necessitem i que prou bé es mereix el nostre heroi, que lliurà la seva vida sense estalviar cap esforç per una causa justa: lluitar per restaurar les llibertats que es van arrabassar per la força les tropes borbòniques encapçalades per Felip V.

Salvador Mallafré