Notícies | Revista 1417/11/2003

Opisso torna a la seva ciutat natal

El passat 7 d’agost s’inaugurà a la galeria “Fundació Caixa Tarragona”, l’exposició dedicada a Ricard Opisso Sala, tarragoní de naixement i un dels dibuixants i il·lustradors més anomenat i popular de finals del segle XIX i meitat del segle XX.

Han transcorregut cinquanta anys des de que li lliuraren la medalla de “tarragoní absent”, el 13 d’agost de 1953, i el diploma acreditatiu de la distinció a la “IV Fira d’Art de Tarragona”. Per aquest motiu, la “Fundació Caixa Tarragona”, amb la finalitat de recuperar les figures d’artistes vinculades a les comarques tarragonines, pretén reviure, mitjançant una exposició, l’obra d’Opisso.

S’ha realitzat una obra magnífica, aprofundint i buscant nous aspectes del dibuixant, recollint les principals aportacions dels seus col·leccionistes i seleccionant més de cent cinquanta peces representatives dels diferents períodes de la seva fructífera obra. A la vegada, s’han organitzat activitats complementàries, concursos d’il·lustracions gràfiques, visites guiades adreçades principalment als centres educatius i a col·lectius. Acompanyada d’un cicle de conferències realitzat pels professors de l’Àrea d’Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

La sala de l’exposició ha estat molt visitada, plena de tot tipus de públic, mostrant una gran rellevància entre els diferents sectors de la població. Sense anar més lluny, el passat 1 de novembre, festa de Tots Sants, vaig anar a la sala acompanyada d’un equip tècnic amb la intenció de filmar-la i fotografiar-la per deixar constància de l’esdeveniment. La meva sorpresa fou observar la multitud de persones que es passejaven davant les obres d’Opisso, absortes de tal manera que el nostre treball es veié interromput per més d’un incident, per no dir algun xoc corporal.

Els visitants miraven captivats una obra rere l’altre, les quals els transportava en el temps recordant situacions entranyables que anaven des dels moments més quotidians de la població camperola a les grans vestimentes de la burgesia parisina. Partint d’escenes com l’”Odontólogo indolente y anestésico”, el qual es podria contextualizar al centre d’una plaça de qualsevol poble, arrencant una dent a un pagès mentre un altre l’aguanta perquè no s’escapi davant d’un dolor insofrible; mentre apareix esperant el seu torn una àvia que agafa el seu fonedís nét, que preveu el patiment que se li acosta… Arribant fins i tot al París de principis de segle; sense oblidar les noies topolino dels anys 30 i 40, que prenen refrescos i fumen tabac ros.

És festa, quasi sempre és festa als dibuixos d’Opisso, l’avi fa un traguet de vi a la bota, les noies pentinades amb l’arriba España, a la fira s’escapen els porcs, un l’atropella un carro, la vaca s’espanta provocant la fugida de les oques…

Opisso segurament aprofitaria aquestes dates de festivitat per ampliar la seva obra captant amb la seva gran capacitat de traç, gestos i actituds dels personatges d’una manera ràpida de tot tipus de situacions penetrant en la psicologia dels personatges. Recorreria els nostres carrers amb un bloc de notes arribant cap a la Rambla Nova on trobaria a moles joves als carrers propers oferint castanyes per aconseguir uns incentius d’ajuda per al seu viatge de final de curs.

Com a conclusió, cal assenyalar que per al públic de Tarragona, l’obra d’Opisso ha representat recuperar a través dels seus dibuixos una etapa, ja viscuda, on reconeixen aquests llocs i moments, quasi oblidats. Sens dubte, fou el retratista fidel a les masses ciutadanes, col·locant-les a l’actualitat del moment i en els llocs més coneguts, amb una naturalitat que fins i tot les cambres fotogràfiques no poden captar. I en això està, la seva major glòria.

Virtudes Roldán