Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Articles | Revista 38

No és això companys, no és això

No fa gaire, en aquesta mateixa secció, remarcàvem la importància que ha tingut el moviment associatiu en la vertebració social, cultural i econòmica de Catalunya. Ara fa trenta anys, mercè a aquesta presència compromesa en els diferents teixits socials, va tenir un paper destacat en la recuperació de les nostres institucions. Al crit de “Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia” va ajudar, des de les bases a liquidar quaranta anys de Dictadura i a enfilar el camí dels Pobles lliures. Encara quedava molta feina a fer però sabíem que l’esforç havia valgut la pena, que aquell futur que tot just encetàvem ens havia de portar molt enllà, que ja no hi havia marxa endarrere, però......

Amb el temps hem vist que el resultat no ha estat, ni de bon tros, a l’alçada de l’esforç ni de les il·lusions de tanta gent, ho hem anat vivint i patint durant anys. En massa cassos s’ha constatat que bona part de la classe política el que tenia més lluny del pensament era el País i la gent que representa. El vot ha servit sovint només per a encimbellar una colla d’aprofitats sense escrúpols que no han dubtat en dinamitar símbols i institucions per tal d’enriquir-se ells. Ens hem anat acostumant a veure que a la política no sempre hi arriben els més preparats i honestos sinó els -.......- poseu-hi el qualificatiu que considereu escaient. Sense arriscar recursos propis i amb els diners de tots, alguns espavilats han obert el seu propi negoci. No és genial? Us heu adonat, a més, que per a aquests emprenedors no hi ha incompatibilitat de colors polítics a l’hora d’associar-se?

La traca final que evidencia aquest profund desordre l’hem viscut darrerament amb tot aquest vergonyós espectacle d’estafes i de corrupció. Però compte, els que han comès aquests delictes ho han pogut fer perquè d’altres ho han permès. On és la llei i l’ordre? Aquest estat de dret és el mateix que empara les bandes de “millets” perquè campin tranquil·lament pel carrer i, en canvi, permet que es pugui estomacar i detenir pagesos que l’únic que defensen és la dignitat de guanyar-se la vida treballant honradament. Per cert, ja que hem anat a parar aquí, sabeu quins representants polítics van anar a donar-los suport a les manifestacions i als jutjats? I quins no?

Com podem comprovar, després de tants anys de democràcia?? seguim sent un país de “charanga y pandereta” i que en la transició política a Espanya -i a Catalunya- realment, només es van canviar els decorats, l’ambientació i part dels actors. El guió, l’argument, la direcció i els promotors eren els mateixos d’abans o, amb el temps, alumnes avantatjats seus. Ja es deia que s’havia canviat tot el que calia perquè tot seguís igual. Els nostres, els catalans, també hi eren allí, no tot és culpa, només, de Madrid. Mercè a tots ells, avui Espanya –i Catalunya- té el dubtós honor d’encapçalar alguns rankings europeus: econòmicament estem en el tercer lloc, començant per la cua, darrera només hi tenim dues reconegudes potències econòmiques, Xipre i Grècia; i en l’atur, aquí si, per un cop en alguna cosa, som els liders amb diferència. Dir també que estem pujant llocs en els indicadors de corrupció. Seguim?

Ara , amb tot aquest rebombori, s’ha posat de moda parlar de “desafecció” del ciutadà cap a la política. Jo, en tot cas diria cap als polítics, en reciprocitat a la desafecció continuada d’aquests personatges vers la societat que, se suposa, representen. Després d’anys de riure’s del personal, ara veuen que se’ls hi pot plegar el xiringuito i, es clar, això els neguiteja. No fa gaire el President del Parlament de Catalunya, en to solemne va dir: “Si no som capaços de reaccionar la societat ens escombrarà”, és a dir, amb paraules entenedores i pràctiques, avisa de que si continuen fent el ruc es poden quedar sense la menjadora. I també, una altra perla que no té desperdici són les declaracions de Francesc Vallès, diputat del PSC al Congrés dels Diputats: “No hem tingut mai la necessitat de votar diferent del PSOE”. Bé, almenys ja sabeu pel que serveixen a Madrid alguns del vots catalans.

Quan hom contempla aquest estat de coses, de la manera que es malbaraten el temps i els recursos en discussions i iniciatives inútils mentre a Madrid se’ns rifen, quan hi ha tanta feina seriosa per a fer, amb la majoria de sectors productius en fallida, amb estafadors, lladres i okupes deixats anar, almenys a mi em vénen ganes de dir-los que pel que han fet fins ara no ens fan cap falta, mai no han sabut estar a l’altura i per tant no ens serveixen. No es fa així a les empreses privades? La majoria de problemes que arrosseguem tenen el seu origen en el baixíssim nivell de la classe política, per això, per a poder-s’hi mantenir tenen segrestades les eines per a reformar la llei electoral.

Amb aquest panorama tan engrescador, permeteu-me dir-ho, veig que altra vegada el futur de Catalunya -si encara en té- torna a estar en mans de la societat civil, i per tant, crec que caldrà tornar-se a posar la roba de feina. En la forma que ho cregui convenient, el poble ha de presentar la seva particular moció de censura. Cadascú sabrà com fer-ho, però entenc que no val quedar-se a casa. Joves, ara també és la vostra, com ho va ser pels joves de fa trenta anys. Cal recuperar Catalunya poble a poble però sobretot, és bàsic que no us confongueu d’objectiu, tothom hi cap i tothom hi ha de ser. I compte amb els oportunistes, tenen una facilitat extraordinària per a canviar de pelatge. Ja us deia un número endarrere que cal aprendre a destriar el gra de la palla. Si ara perdem el nord potser no el recuperarem mai més.

A més si sou observadors veureu també que, de fa temps els nostres veïns espanyols no ens aprecien massa. S’aprofiten, això si, de tots el tantos que marquem a Madrid però després ens fermen curt. Diria que no els caiem bé. Doncs home, perquè fer nosa? Deixem-los. Tots sabeu que ha anat estenent-se com una taca d’oli la iniciativa de celebrar consultes sobre l’autodeterminació de Catalunya. Jo, quan en tingui ocasió diré que sí, tant em fa si és vinculant o no, entenc que és un exercici de dignitat i la consulta ha de ser un èxit. Ben pensat, i davant els continus atacs de la caverna espanyolista, per dignitat, hauria de ser el propi Parlament de Catalunya qui assumís la convocatòria d’aquesta consulta o d’altres accions semblants, però això comportaria primer, tenir la talla que cal, i potser perdre la cadira en properes eleccions. Però no patiu, si la consulta surt bé, i un cop desbrossat el camí, els nostres inefables polítics ja pujaran al carro. De sobte, ja veureu com s’hauran tornat gairebé tots independentistes.

Però no penséssim que ser independents vol dir lliurar-nos dels aprofitats i els trepes. Perquè el desembarcament d’aquesta espècie es reduexi al mínim –del tot jo crec que és impossible- cal sens falta reformar les lleis electorals a fons, no a corre-cuita com es pretén fer ara perquè les eleccions ja són a tocar. Cal que a Catalunya governin els millors i el sistema electoral ho ha de permetre. Els aprofitats que es quedin a casa.

Per acabar, i d’una forma més distesa, entenc que caldria canviar els tractaments honorífics o bé reformar les definicions als diccionaris. Fins fa poc Honorable, Molt Honorable, Il·lustre, Il·lustríssim, senyor, senyora i d’altres de semblants, ho associàvem a un tractament respecte i de protocol. Ara, i vist el curriculum d’alguns personatges que aquestes distincions han d’acompanyar per decret, ja m’he perdut una mica.

Amunt i crits!




Josep Pujals Carreté




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots