Història - Història | Revista 68

Mercat negre o estraperlo ?

El bloqueig de comerç internacional imposat al nou govern espanyol sorgit de la sublevació militar i autoproclamat el 1939 va provocar una brutal carestia d'aliments de primera necessitat (pa, sucre, oli, llegums, etc), matèria prima i combustible.

El racionament dels aliments i altres, sistema ja emprat durant la guerra, va estar vigent també durant la postguerra, fins a meitat de la dècada dels 50.

Potser recordant «la madre pàtria» o per ideologia política dels governs, l'Argentina ens va subministrar aliments, suavitzant algunes necessitats i és des d'aquella època que al mercat trobem fesols de «la perona», tot recordant la dirigent d'aquell país Eva Peron.

Era impossible que amb tanta misèria (cal recordar que amb la fallida del Banc de Reus el 1931 i amb la nul·litat de la moneda anterior a la guerra, les famílies obreres havien quedat a zero de tot) no sorgís un mercat negre de tot producte, que no s'adquiria per conducte legal.

La maquinària del negoci es posà en marxa des de la producció, transformació i distribució de tot el que demanava el mercat.
El més humil pagès, amb precària premsa casolana que encara trobem pels cellers, feia rajar oli que es venia per sota mà. Els bots d'oli camuflats a les bosses del carro o llaunes d'oli de cotxe reciclades per a oli d'oliva, arribaven a la ciutat en bicicleta, tot burlant la vigilància per camins o senderons.

Quant els burots regiraven la documentació on, prèviament, el camioner havia «oblidat» un bitllet de cinc duros, la mercaderia passava.

Portar al carro, carregat de blat, un capellà viatger era garantia de l'arribada al molí. Així m'ho explicava un parent de la Segarra.

Al crit de «hay pan blanco» algunes dones, amb amples faldilles i de bosses interiors plenes de barres de pa, es jugaven el cabell al zero si les enxampaven als mercats. Compartien la mercaderia amb el pa moreno fet amb barreja de trits que oferia el govern.

Molts productes com gasolina, pneumàtics (que anaven numerats i marcats a la documentació), texans, tabac, encenedors, transistors, preservatius (totalment prohibits) o medicaments circulaven d'amagat, sempre que pel camí s'anés «regant».

A casa nostra, l'any 49 i pel conducte i sistema mencionat, va entrar l'ESTREPTOMICINA precursora de la penicil·lina.

Els vehicles, mules, carros i rucs eren sotmesos a la «requisa militar» que anualment en declarava la possessió i ubicació.

Dedueixo que amb intuïció, astúcia, visió comercial, atreviment i silencis, la cadena mercantil va funcionar perquè càrrecs civils, militars i policials, així com la classe popular, s'implicaven en actiu o passiu i el comerç funcionava amb eficàcia i el País se n'anava sortint.

I... què té a veure tot això amb l'estraperlo ?

Per opinar, ens cal saber que dos ciutadans jueus inventaren una màquina (ruleta) de jocs d'atzar, amb trampa per no perdre mai i, amb el relligat dels seus cognoms la van inscriure amb el nom de «ESTRAPERLO».

L'intent negatiu d'instal·lar-la a Catalunya (època Companys), va donar fruit a Espanya. Diversos polítics i el president del govern van ser inculpats quan la policia les va incautar a les Illes i a Euskadi i diuen que van córrer rellotges d'or, cosa que no ens ve de nou quan recordem comportaments de polítics més recents.

L'escàndol va arribar a les corts i el propi president de la república, Niceto Alcalà Zamora, va revisar la documentació.

Conseqüentment, avergonyit i desprestigiat, el govern en ple, encapçalat per Lerroux, va dimitir poc abans d'acabar el 1935.

Exposat això i, al meu entendre, la primera exposició és un clàssic mercat negre operatiu per la població civil i la segona, és una clara corrupció política i em queda una reflexió interna per contestar-me la pregunta que encapçala l'article.