Ens trobem en l’època de l’any en què el consumisme ho envaeix tot i en què, ho vulguem o no, passem més hores en establiments comercials empaitant desitjos, il·lusions i plaers diversos.
El Nadal és el període que ens demostra la necessitat de tenir un bon circuit comercial a l’abast. Una bona oferta comercial ens facilita la vida, ens ofereix les opcions que necessitem per tal de no tornar-nos bojos anant darrere de tal o qual producte i dóna alegria i color al nostre entorn.
La gent del Baix Camp tenim la sort de poder gaudir des d’antic d’un gran centre comercial “a cel obert” capaç de satisfer amb escreix les nostres necessitats de consum. Si per alguna cosa s’ha distingit històricament la ciutat de Reus ha estat per ser un nucli d’atracció comercial per la seva comarca i per altres de veïnes. I més en aquesta època. El dilluns previ al dia de Nadal, dia de mercat a la ciutat, la comarca es traslladava massivament a la capital a fer totes les compres necessàries per als grans àpats nadalencs, renovar els armaris (ja se sap que qui no estrena per Nadal, res no val!) i, fins i tot, fer un bon tiberi a alguna fonda de la ciutat. Era el mercat de Nadal.
Aquesta tradició ja la podem donar per morta (i més des que va tancar el restaurant Simonet). Qui més qui menys fa un munt de viatges a la setmana, o fins i tot al dia, a Reus i té l’oportunitat d’omplir el congelador dos mesos abans de festes i compra roba al Zara o al Mango quan li ve de gust, sense mirar massa el calendari (a no ser que sigui el Black friday). Hem passat d’un mercat d’un dia a un mercat que dura ben bé un més i mig. Els carrers cèntrics de Reus es converteixen en un formiguer de gent passejant amb bosses dels comerços més variats, bosses plenes de regals propis i aliens.
Però aquest Nadal amenaça de ser diferent. L’obertura del nou centre comercial a l’antic edifici de la fira de mostres ha canviat de manera radical el paisatge local. I s’afegeix a la sagnia que suposava per al comerç urbà l’existència d’espais com Les Gavarres que ja han desertitzat el centre de Tarragona. És cert que La Fira és a escassos minuts caminant del Carrer Llovera, també que no té les dimensions mastodòntiques d’altres projectes similars, però també ho és que ha suposat el trasllat des del centre d’establiments emblemàtics (tots els del grup Inditex) i ha duplicat l’oferta en altres casos. Calia? Realment necessitava Reus i la seva comarca situar una mena da cavall de Troia com aquest dins el seu entramat urbà. Calia posar en peu de guerra bona part del comerç tradicional? A canvi de què? Estaven ben estudiats els efectes de l’augment d’oferta comercial, de restauració i d’oci? Jo crec que no. I tampoc crec que estigui assegurada la viabilitat d’aquest nou centre. La història demostra que tots els intents anteriors de galeries comercials han fracassat a Reus. Les aglomeracions i les cues dels primers dies poden ser un miratge quan es perdi l’efecte de la novetat.
A tot això hi afegiria que, malgrat les dimensions, el centre comercial ha nascut coix. El fet que no s’hi hagi ubicat un cinema, essent aquesta una de les mancances principals de la ciutat (i de la comarca), el deixa en una posició de feblesa davant la competència tarragonina.
Molts dubtes. Massa incertituds. Aquest Nadal ens tornarem a abocar al consum i ho omplirem tot, però el model comercial pot estar seriosament ferit.