Accepto
Aquest web utilitza la cookie _ga propietat de Google Analytics, persistent durant 2 anys, per habilitar la funció de control de visites úniques amb la finalitat de facilitar-li la navegació pel lloc web.
Si continua navegant considerem que està d'acord amb el seu ús. Podrà revocar el consentiment i obtenir més informació consultant la nostra Política de cookies
Tornar
Casos i coses | Revista 29

Memòria d’un Dipòsit

Eren els anys 20 quan un tal Jaume Mestre com a particular va decidir crear-me com a regulador d’aigua per a la població de Vilaplana. Era una època on la gran majoria d’abastaments d’aigua i de recollida es dugueren a terme, i així ho puc constatar, en projectes que estan registrats a l’any 1921.

Vaig ser dissenyat per un arquitecte anomenat Joan Llevat el qual em va dotar d’un volum poc habitual; d’arestes hexagonals però totalment irregular i simètric a la vegada, amb parets de mamposteria a una cara i amb un interior de graves i sorres, o una barreja de tot tipus de material reomplert, tot formant-me un gran monolític, un sol conjunt per aguantar el gran pes i empenta de l’aigua, com sinó ho faria amb la gran ajuda d’uns contraforts que són el meu gran esquelet que m’estabilitza.

I com a bon creador, el meu amo i senyor per donar-me una gran vida i utilitat, no em va col·locar a peu de carrer sinó que em va assentar sobre unes voltes de ceràmica amb funció d’ornamentació, rigidització i transmissor d’esforços. Ho va fer col·locant una gran base de pedra i cal per poder aguantar el gran pes que origina un gran volum d’aigua a una alçada suficient per garantir una pressió, digne per a tothom mancats d’aigua corrent. Amb gran enginy em fora construint, em van crear un interior compartit per què el meu manteniment fos força senzill i així facilitar la meva utilització, així doncs quan una estava plena l’altre part estava buida, i per aquest motiu em podien netejar o a la vegada reparar, sense haver de perdre tota la meva capacitat. Aquests compartiments estaven creats de tal forma i de enginy com es feien en les construccions de les èpoques passades.

Tinc una filada de quatre pilars que formen l’eix d’una quasi perfecta simetria, i de pilar a pilar unes parets de ceràmica en volta, com si la d’una portalada l’abatéssim (quedant ajaguda a terra), i perquè deia que estava fet en gran mestria, perquè en aquella època no tenien grans coneixements del formigó armat, així ho crec jo, com deia hi han quatre pilars en teoria de formigó armat si així ho fos com ho poguéssim anomenar. Aquell fet a partir de la unió d’acer i formigó, creat a partir d’un ciment artificial, era tot un avenç en aquells temps, tenint en compte que la primera fàbrica constituïda a Espanya fou a l’any 1898 a Oviedo i a Catalunya la fàbrica Asland a la Pobla de Lillet el 1904, les següents foren el 1913 i al 1917, la més propera a mi el 1926 a Vilanova i la Geltrú o la de Molins el 1928. Amb tot això heu de saber que per aquells temps el formigó estava patentat per un dels seus inventors no el primer, el senyor Monier, i com a conseqüència aquí a Catalunya qui tenia la patent era l’anomena’t Francesc Macià enginyer de camins que anys següents seria president de la Generalitat de Catalunya.

Així doncs, fent ús de l’historia hi havent observat les circumstàncies podries ser que els meus pilars centrals fossin de formigó armat; com també podrien ser d’una pràctica habitual portada a terme des de temps memorials, fets d’argamassa perquè no ens enganyem els primers en utilitzar el “formigó”, si així ho puc anomenar, foren els romans, en les seves parets anomenades opus caementicium, on creaven una doble paret de mamposteria que més tard l’omplien d’argamassa, (producte format de aigua + sorra + grava + cal + pedra puzolànica un element clau per crear aquesta hidraulicitat del formigó i major resistència).

Suposo que per l’època és un pel just que es fessin servir ciments artificials, però si és s’utilitzaven en aquelles dates des de feia 200 anys els ciments naturals creats per un jardiner francès (Monier, el qual l’utilitzava per crear jardineres de formigó).

I entre aquells pilars hi havia uns compartiments que aguantaven els grans esforços a flexió produïts per l’aigua sense utilitzar; un element tant evolucionat per els vostres temps com és el formigó armat llavors no va ser utilitzat per falta de tècnica, i com que les coses s’havien de construir tant si com no es buscaven altres solucions que ara es fan d’altre forma. Abans feien amb unes voltes ceràmiques que anaven de pilar a pilar com si d’una paret bufada és tractés, capaç d’aguantar l’empenta de l’aigua, treballant tota aquesta com una compressió pura.

Per finalitzar-me ho feren de la forma més comuna per aquells temps: amb una gran cúpula de ceràmica sustentada per voltes tabicades, com diuen els paletes: “fetes de primes”. Doncs bé d’aquestes en tinc unes deu crec recordar, unes en una direcció i d’altres en un altre i tots aquest nervis moren en el centre, per sobre tan sols una entrada per accedir a l’interior en un forma de triangle, perquè així i no en forma de quadrat, doncs crec perquè així no se’m deforma la obertura, queda totalment rígida i sinó penseu en un quadrat si el vull deformar el puc convertir en un rombe en canvi un triangle no el puc deformar els seus angles no permeten canviar la seva graduació, amb tot això m’acabaren la coberta amb una capa de varis centímetres de sorra.

Aquesta breu descripció d’alabances queden per terra quan ve el gran dia: el de la prova, i com sempre, per circumstancies de la vida, quan et penses que les coses van bé i tot és correcte, te n’adones que tot el que havies dissenyat i creat amb tanta il·lusió i entusiasme, no funciona! Tinc pèrdues d’aigua, i d’un dia per l’altre deixo de rebre visites, fins que em deixaren a l’oblit.

Fins que a mitjans dels anys 50, l’ajuntament del poble, com un d’aquells fitxatges de la lliga de les estrelles, pagaren la meva clàusula de rescissió, marcada per el meu propietari i vaig passar d’una sola mà a les mans de 600 persones.

Amb coneixement del problemes que tenia per donar les funcions, que per això vaig ser creat, varen anar cercar la solució, i aquesta vingué del enginyer industrial de cognom Ventosa de la Diputació de Tarragona, on se li adjudicà un projecte que fou entregat el 1959, i que em feren una gran reconversió. Formava en part per l’entrada del formigó armat, llavors ja plenament instaurat, per tal de solucionar els greus problemes de la pèrdua d’aigua, també se’m va canviar la tipologia de la coberta d’on es van treure totes les sorres i es van teules ceràmiques damunt de la cúpula per a un alleugeriment d’aquesta i un reaprofitament més correcte de l’aigua.

Com he dit anteriorment, em van col·locar formigó armat en el meu interior per tal de minvar les pèrdues que tenia. Així doncs, varen crear unes noves parets que arribaren fins als 2,50 m, així assoliren la fita que s’hauria marcat i aconseguien la nul·litat total de les fuites. Degut al pes que tenia la cúpula me la consolidaren, i aquesta es va substituir la sorra per teules ceràmiques, per així aprofitar d’una forma més directe l’aigua de la pluja. A més a més, se’n va reforçar amb un anell de formigó tot el lateral on s’hi repenjava la volta, perquè aquesta m’estava fissurant, fins i tot esquerdant part de la façana a causa de les fortes empentes.

A l’interior que agafava tota l’alçada de la qual m’havien previst uns 4 metres; ara l’aigua tant sols arribaria als 2,50 m i al igual que les voltes ceràmiques que anteriorment he descrit com a parets bufades originalment també de quatre metres, ara es reduïen a la mateixa alçada que l’aigua, i per tan de dos compartiments que tenia per abastar el poble passava a tenir-ne un i el compartiment que donava aigua a les fonts públiques ara desapareixia. Tot jo era una sola bossa que va donar aigua des de el 1974 al 1997, fins que un dia, sense saber com, anava donant aigua però no en rebia a canvi. Gota a gota la vaig perdre tota, fins a quedar a la soledat més seca i fosca, passant a l’oblit perquè algú m’havia substituït.




David Aymamí




+ Publicar el meu comentari
Cercar
Publicitat
Opinio online
comentaris Comentaris recents
Pitxi

Jóvens de Vilaplana

Crec que feia temps que no sorgia un grup de joves tan dinàmic, participatiu i que vetlli tant pels interessos de tota la nostra...

Josep Maria Garcia Abelló

Sobre els Bolets

Per a tots els afeccionats als bolets i a la bona literatura, els recomano aquest article de Mariona Quadrada sobre les espècies...

Josep Bigorra

Felicitats al Grup de jóvens

Sempre he trobat molt poc graciós això d'escriure en anònim, així que no costa res donar la cara. Les coses clares, des del primer...

Un Que Contrasta Les Notícies

Felicitats al Grup de jóvens

Ahir, tot molt bé, però no pengen tantes medalles. M'ha arribat de fons oficials que l'alcalde i demés perslonal de l'ajuntamen,t a...

Miguel y Espe

El títol, posa-li tu

Moltes felicitats pel vostre bon fer en aquest meravellós *rinconcito* on amb tant afecte se'ns tracta i se'ns alimenta. Una abraçada

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Gràcies per l'elogi, Pitxi. Trobo que el format web d'aqueixa mena de treballs és ideal i és millor que reserveu el paper per als...

Pitxi

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

A nivell de vàlua filològica, sens dubte, és un dels millors articles que s'ha publicat a Lo Pedris des de que al 2000 va sorgir a la...

Eladi Huguet Salvat

La cançó del vell Cabrés

Com podreu veure l'últim alcalde que signa el manifest és el de Vilaplana, l'amic Tomas Bigorra.

Albert Aragonès

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Prova de posar-te en contacte amb l'editorial: http://www.pragmaedicions.com/

Josep Ma.Fernando Villasevil Escofet

Poema de Festa Major: l'envelat d€Oleguer Huguet

Me encantaria moltissim poguer adquirir el llibre Flames de Teia (Jaume Marine) no se a quina botiga a on ho puc trovarlo. Visc a Londres...

Eduard (lamussara.org)

El Senglar (II part)

Una molt bona iniciativa!! Esperem que el temps acompanyi.

Jaume Queralt

El cultiu casolà de la gírgola (II Part)

Veure el video de Jaume Queralt

Joan Mº Rius Serra

L'optimisme com a virtut

Benvolguts, com a descendent de La Mussara ( des de 1694 ) m’agradaria saber si hi ha alguna recerca feta, referent a la població...

Sergi

Apunts sobre el teatre

Pregunto,,,,,,,,,,¿¿¿¿¿¿¿ a dia d'avui 20 de juny del 2009, s'ha fet alguna cosa????, perque la conexiò que continuem tenin tots...

Salvador Juanpere

Han de passar vint dies

Estimat Eladi: T’agraeixo el comentari aquest de l’acte de presentació del llibre al Centre d’Art Santa Mònica d’ahir, i...

Eladi Huguet Salvat

De llibres

Salvador et felicito. El teu enginy no para. Sempre tens la motivació necessària i adequada. És veu palesament que has...

Raquel

El carrer de la fe

Ja veig que m'hauré de tornar a donar d'alta al FaceBoock... Gràcies, sergi.

Raquel

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

Sembla que ja ha començat la campanya electoral per les europees, encara que sigui de manera soterrada...

Eladi Huguet Salvat

L'optimisme com a virtut

Hola Sergi: Magnífic el blog de La Mussara. He de fer-te unes petites observacions. L'oncle Ambròs es deia AGUSTENCH i HUGUET i es...

Eladi Huguet Salvat

Contes reciclats

La iniciativa portada a terme per l'Ajuntament de Vilaplana de donar vida i color al poble de La Mussara, no d'un simple llogaret,...

Raquel

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Coincideixo totalment amb el comentari anterior.

elsemanaldetarragona

Lo català de Vilaplana: l'article definit LO [lu] (1)

me parece muy bien esa propuesta. ¿porque no hacen ustedes lo mismo en el gobierno tripartito de la generalitat de catalunya?

Eduard

Exposició sobre el poema d’Eduardo Galeano “Los Nadies”

Fa una mica de "cosa" això d'opinar així en públic, però suposo que és cosa de la primera vegada només. Per la meva part espero...

Eduard

L'equip de govern diu no a la dimissió del subdelegat

Trobo una gran idea la col·locació de tots els rètols que esmenteu, com homenatge a la gent que hi va viure i per preservar la...

Raquel

Presentació de l'agenda llatinoamericana i mundial 2001

Docns mira, ara sí que no estem gaire d'acord. Trobo que l'insult és una cosa totalment innecessària, que diu molt poc a favor de qui...

Articles recents
Història, Masos, Portada

CAL PIANO

SITUACIÓ Casa aïllada. Toca al camí de les Tosques i és molt...
Història, Masos, Portada

CAL PERE RAFAEL

ALTRES NOMS La casa també era coneguda com a Ca la Roja. SITUACIÓ...
Passatemps, Portada

Passatemps 94: Pa i drogues

PA I DROGUES El mes passat Vilaplana es va despertar un dia trasbalsada per una...
Recerca, Cuina, Portada

Corona de Nadal

És tradició per Nadal en moltes cases preparar una corona de Nadal. Aquesta vegada...
Entitats, Escola, Portada

HALLOWEEN COMPETITION

Com cada any, els alumnes de l'escola Cingle Roig van celebrar la nostra entranyable...
La nostra gent, Notícies, Portada

LES NOTÍCIES DE MUSSAGATS

Sembla ahir, però el 23 d’octubre va fer tres anys de la nostra primera...
Què passa, Activitats, Notícies, Portada

Jornada de Neteja de l'Entorn de la Mussara

Podem observar diferents elements que indiquen que la consciència de la importància...
Què passa, Notícies, Portada

ACTIVITATS D'IGUALTAT, a Vilaplana

Hem pogut materialitzar un parell d'activitats que teníem pendents de feia temps:...
Què passa, Notícies, Portada

PULS'METRE

PUJA Pugen els enllaços matrimonials. Acabem aquest 2023 com un dels anys on...
Entitats, Jubilats, Portada

Dinar de l'Associació dels Jubilats de Vilaplana

L'Associació de Jubilats i Pensionistes de Vilaplana, el diumenge 26 de novembre, vam...
La nostra gent, Homenatges, Portada

DIA DE LA GENT MÉS GRAN

Homenatge a les àvies i als avis de més de 80 anys Enguany, la Festa de la...
Què passa, Notícies, Portada

Dia Internacional per a l€Eliminació de la Violència vers les Dones

Avui, 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència...
Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (4)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (3)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (2)

Què passa, Activitats, Portada

Vilaplana Festa Major 2023 en imatges (1)

La nostra gent, Efemèrides, Portada

EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 2023: Genís Torres Aymamí

Genís Torres Aymamí 6 d'octubre de 2023 Bona nit a tothom,...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

DEFUNCIONS 2023

2022 Jordi Mariné Anguera 90 anys           ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

CASAMENTS 2023

Meritxell Miracle Gibert & Maurici Montané Gil         ...
La nostra gent, Efemèrides, Portada

NAIXEMENTS 2023

Jordi Olivan Torralba                   ...
Què passa, Recerca, Música, Medicina, Portada

Els beneficis de la Música durant l'envelliment

La música és una excel·lent medicina per a l'ànima,...
Opinió, Articles, Portada

L'actualitat del macrosistema econòmic i les seves conseqüències en el petit comerç

La situació de la COVID-19 va permetre albirar una crisi emergent d'un sistema que ha...
Recerca, De cinema, Portada

VA DE CINE: Seminci i Rec 23

La contadora de películas , de la directora danesa Lone Scherfig i guió...
La nostra gent, Records, Portada

ALBERT €DAMO€, et recordem amb estima

Fa poc més de mig any ens deixava l'Albert Ferré Huguet, conegut com...
Literatura, Lingüística, Portada

La mort secreta de les paraules

Es veu que, anys enrere, una dona del poble era coneguda com la fea (fèia) . Deixant de...
Què passa, Recerca, Esports, Natura, Portada

Trescant entre la Riba i Vilaverd

Tot i que a prop de Vilaplana no ens falta calcària ni passos interessants, aquest cop us...
Recerca, Casos i coses, Portada

A veure si saps on és?

A Lo Pedrís núm. 93, va sortir el pany d'una porta de les Darreres. Era el...
La nostra gent, Entrevistes, Portada

Entrevistem a Daniel Giraldo i Andrea Klinkert, pastors

Hem quedat amb el Dani Giraldo i l’Andrea Klinkert per tal que ens expliquin com va ser...
Opinió, Editorial, Butlletins, Portada

Lo Pedris 94 (desembre 2023)

NO A LA GUERRA Escoltant la Cançó del soldade t (Manel, 10 milles per...
Passatemps

Passatemps 93: Minimots