Escola | Revista 2102/09/2005

L’Escola rural un projecte educatiu defensable

La societat del benestar ens ha portat a considerar com a normal el fet d’haver de desplaçar-se diàriament a treballar a una localitat diferent i a vegades força allunyada de la que és la residència habitual. I això fa que considerem com a normal que els més petits també ho hagin de fer. Si no hi ha més remei, doncs endavant, però si el problema té solució és millor que els alumnes, al menys els primers anys (infantil i primària) puguin realitzar el seu aprenentatge al mateix lloc on compren el pa, saluden als veïns, celebrem les festes i en definitiva, es senten membres d’una comunitat.

Tots els que escrivim en aquest monogràfic per a recordar l’escola de Vilaplana a la que vam assistir som persones que hem començat el nostre aprenentatge en aquesta escola municipal i per això ho recordem. I no ens ha anat tan malament !

Actualment l’escola rural està força assistida i mimada pel que fa a les dotacions de material i personal docent. Ja no és una escola amb un sol professor (o dos) i amb 30, 40 o 50 alumnes de diferents nivells i només amb un guix i una pissarra. Avui, els ordinadors, els llibres, les informacions i els professors especialistes arriben ja a tots els centres, siguin a una ciutat gran o un poble petit. Es a dir, en aquest sentit, l’escola rural és igualment defensable com qualsevol altra.

El fet que en una escola gran es diferenciï els alumnes en grups separats segons el nivell que realitzen pot ser important si el nombre d’alumnes no es molt elevat, ja que en el cas contrari les diferències entre alumnes de la mateixa edat i dins la mateixa classe també és força gran. Fins i tot pot ser millor treballar amb pocs alumnes de diferents nivells i edats que amb molts alumnes de la mateixa edat i diferents nivells de coneixement.

Donat que tots els infants del poble han d’anar quan tinguin 12 anys a un centre escolar ( I.E.S.) fora del poble, fa que el fet enriquidor de tractar i conèixer altres companys de llocs diferents ja tenen assegurat que es donarà, la qual cosa també és força positiva. Tots els alumnes de l’escola podran ampliar el seu cercle d’amistats, els professors i la seva particular visió de les coses quan facin els 4 anys d’ensenyament secundari obligatori en un institut.

Avui en dia que moltes vegades els infants es troben que la roba que porten és feta a Xina, mengen melons de Sud Amèrica, el cotxe dels pares té peces fetes a llocs del món molt diversos, els pares treballen lluny d’on viuen, miren el dibuixos de la TV que expliquen històries de la vida dels EEUU i que tenen una gran dispersió mental, que de vegades es fa molt difícil que es puguin concentrar en uns treballs o estudis, ésimportant el fet que els seus primers anys visquin en el poble on van també a l’escola, juguin al pati amb els mateixos companys que després podran trobar al carrer i amb qui també puguin fer els deures, s’organitzin activitats extraescolars (teatre, competicions, ) i reconeixen l’espai del poble com el seu, fa com de fil conductor davant de la gran diversitat d’informació i de possibilitats que ens porta la globalització del nostre mon i de la nostra societat.

És per això i per moltes altres coses que cal animar a tots els que estan portant el pes de tirar endavant la tasca de reobrir l’escola de Vilaplana.

Espero que el projecte que s’està transformant ja en realitat sigui tot un èxit i que tothom (grans i petits) en podem gaudir.

Hilari

+ Publicar el meu comentari

Per a enviar comentaris es necessari estar registrat

Cercar

Publicitat

Comentaris recents

24/10/2013 Pitxi

23/01/2024Història, Masos, Portada

L’Escola rural un projecte educatiu defensable

Nou usuari

Usuari registrat